Sputnik fa vacances. Tornarem diumenge 8 de gener.

A falta de saber què ens portaran els Reis, ja tenim uns quants títols per avançar-vos: "L'Amèrica de Ray Charles", "Pimal Scream: Screamadelica", "El llibre vermell (PopArb 2011)", "Déu beneeixi Ozzy" (sí, l'Ozzy de Black Sabbath i del reality The Osbournes)... I no us ho diem tot perquè sigui sorpresa. Bones festes, bon any i gràcies per fer-nos confiança.



p.d.: serem fora de pantalla dues setmanes, però no deixem de treballar. Seguirem informant via facebook -www.facebook.com/sputniktv- i twitter -@sputnik_33-.

Ens alegra fer-vos saber que a partir de diumenge 16 d'octubre, Sputnik passa a emetre's a les 21.00h al 33, i es reemet els divendres a les 12h. al mateix canal.



Estrenem el nou horari amb la priemra part del documental "Soul Power".

Gràcies a tots pel suport.

Sputnik fa vacances, però tornarà a la tardor amb documentals sobre Patti Smith, Primal Scream, l'Ona laietana de la Barcelona dels anys 70, el rei del soul al Zaire, el popArb, el Primavera Sound...



Al nostre lloc facebook anirem avançant continguts de la pròxima temporada al llarg de l'estiu. Per estar puntualment avisats de les novetats del programa, feu-vos admiradors nostres a facebook i no us passarà allò de "Em vaig perdre la primera part! On la puc veure?", "M'han dit que vau emetre un programa sobre Bob Marley i no el vaig veure perquè no ho sabia", etc... Bon estiu.

Els vídeoclips clau dels anys 80, la vida de Rory Gallagher, rocker irlandès amb ànima de bluesman, i els Bee Gees per partida doble -els més pop i els més disco-: febrer a l'Sputnik.

Aquesta vegada ho hem tingut fàcil.

Per la presentació del documental "Blur: el final del camí" buscàvem alguna cosa ben britànica i ben domèstica. El pub The Philharmonic, al carrer Mallorca de Barcelona, era el lloc ideal. Els anglesos que viuen a la ciutat el coneixen de sobres i hi van a veure esports -futbol internacional, les sis nacions...-, però els aficionats a la música en directe saben que és un dels pocs locals de l'Eixample on es programen concerts de jazz i blues.



Parlant amb el personal del pub, vam saber que un dels seus responsables és Luis Pardelláns, pianista de jazz molt actiu durant els anys 80, que ha tocat, entre d'altres, amb músics com el bateria Marc Miralta. Miralta és un dels músics catalans que va posar en marxa la connexió entre les escenes del jazz de Barcelona i de Nova York. Un altre d'aquests músics és Jordi Rossy, protagonista del pròxim documental de Sputnik, "Rossy", que emetrem diumenge 6 de febrer (*). A vegades tot surt rodat.

(*)A partir d'aquesta setmana, canviem de dia i hora d'emissió. Ens trobareu els diumenges a les 22.30h al 33. Però ja us ho explicarem en un altre post.

Mentre gravàvem, el nostre realitzador es va fer un bon tall.

Per gravar la presentació del quart i últim capítol de la sèrie "La música llatina als Estats Units", dedicat a les "Dives i superestrelles", buscàvem un lloc a joc amb el tema. I no el trobàvem. Algú va suggerir la botiga de roba femenina Bibian Blue. Ideal. Enlloc de Barcelona hi ha una concentració tan alta ni extremada de corsés i roba de fantasia -de fantasia fosca-, i de fet, darrerament la dissenyadora Bibian Blue ha vestit una de les dives llatines amb més projecció dels últims temps. Massa casualitat per no aprofitar-ho.



Mentre érem a la botiga, el nostre realitzador es va fer un apartós tall al dit. Va resultar que no era res, però no parava de rajar. L'encarregada de la botiga, que ens mirava sense massa curiositat -hi ha hagut de televisió equips més vistosos, allà: sense anar més lluny, el del desaparegut Silenci?, amb Bibiana Ballbé-, es va acomiadar de nosaltres amb un lacònic "...y cuidado, no te desangres". Humor negre. Abans, a Bibian Blue, hi havia hagut una botiga d'EBM, techno i música industrials. Alguna cosa ha quedat en l'ambient.

O prou salsa. O prou rock chicano. O prou boogaloo. A la web oficial de la sèrie “Latin Music USA” hi ha els capítols sencers i moltíssims extres.

La televisió pública nord-americana PBS, coproductora de “La música llatina als Estats Units” (títol original: “Latin music USA”), té un extraordinari lloc web dedicat a la sèrie. S’hi poden veure els capítols sencers en versió original, però això no és tot. De fet, no és ni la meitat del que es pot trobar a la seva web.



El site de la PBS conté diversos fragments d’entrevista que no han entrat al muntatge final ("go behind the scenes"), mapes interactius ("explore the music") dels instruments, les formacions, els solistes i els escenaris principals de cadascun dels gèneres musicals que tracta la sèrie. Si algú encara en vol més, a l’apartat de cerca ("find resources") els productors de la sèrie hi han inclòs una relació amb totes les cançons, una llista de pel•lícules recomanades i una bibliografia comentada per cada capítol. Si voleu latino i no ho trobeu aquí, és que no existeix. De veritat que és una meravella.

Art mexicà i la fonètica de la música llatina.

La presentació del tercer capítol de la sèrie “La música llatina als Estats Units” la vam gravar a Como me ves te verás..., una encantadora botiga i galeria especialitzada en art popular mexicà del carrer de Sant Pere Més Alt, al barri de la Ribera de Barcelona.

A més d’esperar pacientment que acabéssim de gravar, el seu responsable, Álvaro, ens va resoldre un dubte lingüístic que no sabíem aclarir. El narrador de la versió original de la sèrie pronuncia el nom de pila de la malaguanyada -veure final del tercer capítol- cantant Selena Quintanilla a l’americana, [ sə-LEE-nə]. Però com li diuen els mexicans, a la seva gran estrella del pop? Doncs com nosaltres. [ se'lena ]. Aclarit.



A “La música llatina als Estats Units” hem tingut un altre conflicte de pronunciació. Queixa d’un parell d’espectadors al responsable del programa:

-M’ha encantat el capítol de la salsa, però què és això de Rubén Blades pronunciat en anglès? Rubén Blades es pronuncia en castellà, de tot la vida!

Doncs no està tan clar. El nostre traductor, Ramon Burgos, va fer recerca i ens va explicar (nosaltres no ho sabíem) que el músic panameny pronuncia el seu cognom en anglès perquè així és com el pronunciava el seu avi, d’origen anglès i nascut a l’illa caribenya de Saint Lucia. La castellanització del cognom ve de quan Blades va entrar al circuit de la salsa de Nova York. O sigui que totes dues opcions són correctes.

Aprofitem per agrair el suport dels moltíssims espectadors que segueixen la sèrie “La música llatina als Estats Units”. I encara queda la traca final.

Fa unes quantes setmanes, a Sputnik buscàvem un lloc on gravar la presentació del documental “Roy Orbison: somiant”. Volíem un lloc que tingués un aire clàssic: què tal una botiga de vinils?

-Realitzador: “Jo en conec una de collonuda”.
-Redactor: “Jo crec que en conec una de millor”.



I resulta que tots dos vam pensar en la mateixa. Discos Juandó, situada en un carreró al costat del mercat de Santa Caterina, al barri de la Ribera de Barcelona, és una petita botiga dedicada exclusivament al vinil que gestiona Marcos Juandó, un autèntic connossieur en matèria de música negra.



No només hi tenen soul, funk, jazz i rare grooves en general. Nosaltres hi vam trobar –i el vam comprar- “A black and white night”, un disc en directe que Roy Orbison va gravar a Los Angeles l’any 1988 acompanyat entre d’altres per Bruce Sprinsgteen, Elvis Costello, T Bone Burnett, Bonnie Riatt, Jackson Browne i Tom Waits. Aquest concert, emès per televisió, forma part de la segona part del documental “Roy Orbison: somiant”, que us oferirem dimecres 27.