Ja he vist "Go On", la nova comèdia de Matthew Perry. Aquí tens la crítica!

Chandler Bing va ser un personatge memorable, però l'actor que el va interpretar, en Matthew Perry, no aconsegueix sobreviure a la seva allargadíssima ombra. "Go On" és l'últim intent de l'actor per protagonitzar una sèrie en la que a partir d'ara anomenarem l'era post-"Friends". I el resultat no millora en el que en el seu moment vam veure a "Mr. Sunshine". Pilot fluix, previsible i en molts moments amb un Matthew Perry fora de to en el que l'actor interpreta a un periodista esportiu que va perdre la seva dona (en un tràgic accident de cotxe) i que es pensa que no necessita passar el seu període de dol.

Evidentment això no és cert. Ho saps des del moment en el que a la ràdio l'obliguen a assistir a un grup de teràpia. Hi va a la força, fent broma de tot plegat, carregat d'escepticisme i prenent el pèl a tothom membres del grup, però és obvi que en 20 minuts hauria canviat de parar i serà un membre més del grup. En moltes coses, el pilot de "Go On" recorda molt al de "Community": tots dos tenen com a protagonista un individu intel·ligent que va a parar a un grup de sonats amb els que no té res a veure, però per a la seva pròpia sorpresa, s'hi acaba integrant com un mes de l'equip, perquè mai no ens coneixem prou a nosaltres mateixos.

I és curiós que totes dues sèries s'assemblin tant, perquè "Community" és la millor comèdia que l'NBC ha fet en l'era post-Friends, la sèrie en la que el canal ha trobat una nova marca, la de l'humor intel·ligent, que fa que recuperi part de la força que el canal tenia en aquest gènere fa uns anys (malgrat que aquesta qualitat no es tradueixi en audiència). I en Matthew Perry representa una icona d'aquesta etapa perduda de l'NBC, la seva etapa daurada, la de "Friends", "Seinfeld", "Frasiers", "Cheers" i totes les sitcoms que van fer història als anys 90. Dins de "Go On" hi trobem, doncs, el passat i el present de les comèdies canal.

És una llàstima que en aquest cas passat i present no sumin. En Matthew Perry es troba fora de lloc, interpretant un personatge fent tics de periodista esportiu que cansen molt ràpidament i que tenen un punt ridícul força important. Hi ha algun diàleg memorable (com la conversa al cotxe amb la Lauren, certament inspirada) però en línies generals no hi ha ni rastre del sarcasme d'en Chandler Bing i els seus àgils comentaris. Pel que fa al grup amb el que comparteix teràpia, sembla sortit d'un motllo que porta escrit el nom d'en Dan Harmon, que ara que l'han acomiadat es podria plantejar perfectament una demanda per plagi.

Les dues parts de la sèrie no combinen bé, caminen a ritmes diferents, de manera que "Go On" mostra fàcilment les seves costures. Això encara fa més evident l'intent d'introduir el drama, aquell moment de llagrimeta que en comèdies com "Modern Family" saben administrar tan bé i que a "Go On" resulta terriblement artificial. Conclusió: la nova comèdia de Matthew Perry té tots els números per no acabar la primera temporada. I seria una bona noticia, ja que així podríem veure l'actor en la seva faceta dramàtica, que darrerament ha donat millors resultats (a la grandiosa "Studio 60" i a "The Good Wife") que la còmica.