Hi ha moments, moments colossals, que separen "Mad Men" de qualsevol altra sèrie. Els addictes a la nicotina que es respira a Madison Avenue ho saben molt bé. La sèrie de Matthew Weiner és clàssica, elegant i d'una perfecció estètica aclaparadora. Però de tant em tant, es permet transgredir el seu propi univers amb una bona dosi de realitat que taca amb irreverència l'estil net de la sèrie. Parlo d'escenes com la de la segadora de la primera temporada, l'ensurt de l'Ida a la quarta temporada, o com aquesta altra de l'últim episodi de la cinquena (no seguiu llegint ni feu click al video si no heu vist el 5x05):



Aquesta baralla a cops de puny entre en Lane i en Pete ha estat la culminació d'una tensió que s'ha estat acumulant des del principi de la temporada. No entre els dos personatges, si no d'ells mateixos amb les seves pròpies vides. En Lane se sent insegur perquè s'adona que el seu paper a l'empresa és prescindible, i en Peter se sent frustrar perquè no aconsegueix ser qui ell voldria ser, que és algú com en Don Draper. Com una aixeta que comença gotejant i al final acaba omplint d'aigua la cuina, els dos personatges han esclatat l'un contra l'altre.

L'únic que es manté impassible en tot plegat és el propi Don (l'home que arregla l'aixeta en un tres i no res), justament perquè de tots ells, és el més feliç en aquest moment. En Roger es pren amb humor l'incident, però no pot ocultar projectar-hi la seva pròpia angoixa. Per això manifesta estar del costat d'en Lane, perquè comparteix amb ell la mateixa por, que és la de quedar apartat dels afers de l'empresa, ser un vell dinosaure. Com ja vaig comentar el post del 5x01, ell tema central de "Mad Men" aquesta temporada és el pas del temps.

"Mad Men" està posant un gran èmfasi en retratar una societat canviant que ja no és la del principi de la sèrie: les constants referències a les manifestacions, la contractació d'una secretària negra, els assassinats de les enfermeres al carrer i la presència d'uns personatges joves molt més deshinibits del que ho eren els personatge a la seva època (les noies del concert dels Rolling Stones i la noia de la classe de conduir d'en Peter) marquen el pols d'un món que està deixant enrere uns personatges que abans anaven al capdavant.

És l'acceptació d'aquest canvi i la capacitat d'adaptació el que marcarà el futur de la sèrie, que en aquest episodi ha fet servir la història d'en Ken Cosgrove per dibuixar-ne una metàfora (es tracta de passar d'un lloc a un altre a través d'un pont, però el pont ser destruit amb un simple botó). I per molt que per ara el drama no hagi fet la seva aparició a "Mad Men" aquesta temporada, em temo que no trigarà a fer-ho. Pateixo particularment pels personatges femenins (sobretot mentres no tanquin l'assassí d'enfermeres a la garjola) i també per més d'un fetge que ja no està per segons quins excessos demoníacs.