Estrena dimarts 13 de novembre.

“Només hi ha un 2% de pagesos a Europa, però el 100% dels europeus mengen”.

La frase és de l’eurodiputat Daniel Cohn-Bendit. Tots mengem, però sabem molt poc de les condicions en què viuen els productors d’aliments. Fins i tot quan viuen prop de casa nostra.

El sector agrari està en plena transformació: canvi en les explotacions agrícoles i ramaderes, en els mercats, en les directives europees que marquen el camí per on cal anar si es vol sobreviure fent aquesta activitat. Al Pirineu, els canvis són extrems.



Esbramatecs [crits dels bovins en el parlar de Cerdanya] explora els canvis dràstics i dramàtics que viuen famílies ramaderes a l’alta muntanya.
S’endinsa en el saber transmès de generació en generació i en els problemes que hi ha, precisament, per garantir el relleu generacional indispensable.
L’escenari del documental és significatiu: la Cerdanya, a banda i banda de la frontera. Una unitat geogràfica natural a cavall de dos estats. Es construeix Europa, però les diferències continuen existint malgrat la necessària –i complicada- cooperació transfronterera.



La ramaderia de muntanya ha esdevingut cada vegada més dependent dels diferents programes de subvencions.
Tanmateix, hi ha un crit unànime: “si em paguessin el producte al preu que toca jo no necessitaria ajudes”.

I un sentiment també unànime: la incertesa davant de les reformes imminents de la Política Agrària Comuna. “Segons com enfoquin la nova PAC, aquí, això s’haurà acabat, tan clar com això”.

El que penja del fil de les subvencions, no és només l’activitat econòmica, és una manera de viure, un saber, un arrelament al país, un entorn.
Està en joc un conflicte d’identitat.


Entrevista a Montserrat Besses, directora, qui comenta diversos aspectes tractats al documental.


Material extra

Protagonistes universals

Esbramatecs segueix l’activitat de Lourdes Brugulat i el seu marit. Ells dos tiren endavant una explotació comuna de vaques de llet i vaques de carn, a Lles de Cerdanya. La seva quotidianitat ve marcada sobretot pels horaris de les munyides: no s’admeten retards, ni absències, ni dies de festa, ni vacances. Això cal conciliar-ho amb la vida familiar i els seus dos fills de 4 i 1 any. La feina de la dona en la pagesia ha estat sovint menystinguda. Però des de sempre ha estat un pilar fonamental perquè les cases tiressin endavant. De mica en mica, el reconeixement va canviant.

A pocs quilòmetres, a Montellà, Josep Bombardó, un jove ramader de vaques de carn, produeix, des de fa 8 anys, carn ecològica. A base de treball i tossuderia aconsegueix sortir-se’n, però per això li cal anar més enllà de la seva feina com a ramader: li cal fer de comercial per trobar clients, recórrer els mercats de Barcelona, matar el seu propi bestiar, condicionar-lo i distribuir-lo.. És a dir, fer ell sol el camí més curt i ràpid possible entre la granja i el consumidor. És la direcció que recomanen les directives que arriben des de Brussel•les. El documental l’acompanya a l’hora d’assolir algunes fites que li permetran créixer i diversificar-se.

Esbramatecs segueix també Josep Altimiras, tractant de bestiar. Una feina que li permet tenir una visió de conjunt de la situació del sector i conèixer practicament cada explotació de la comarca, des de la més tradicional a la que funciona amb les tècniques més actuals, com per exemple una granja de l’Alta Cerdanya on les vaques es fan munyir per un robot quan elles decideixen, a qualsevol hora del dia o de la nit.

Tots plegats formen part d’un paisatge humà concret i universal alhora. Un paisatge on el temps té diferents mesures.



“A les muntanyes, el passat mai no es queda enrere; sempre és al costat d’un mateix”. La frase de l’escriptor John Berger dóna peu perquè un grup d’antics ramaders, davant de la projecció de les pròpies fotografies familiars de fa unes dècades, reflexionin en comú sobre el passat, el present i el futur de la pagesia.
John Berger no és l’únic autor que vertebra Esbramatecs. Cites de Pau Vila, d’Émile Zola, de Lluís Racionero, de Joan Obiols i de Maria Barbal, donen una dimensió d’universalitat als protagonistes del documental i els acompanyen en la seva passió i en la seva lluita per la supervivència.



Un documental de
Montserrat Besses i Pere López

Direcció de Fotografia: David Bou
Postproducció vídeo: Oriol Abella
Producció: Roser Costa i Laura Navalpotro