felicidades para los directores,sr.alonso carnicer y srta.
grimal,tambien a sus colaboradores.
esto es historia...¿quien lo duda...? esto es parte de la historia mas reciente...? de barcelona...y claro que se
tiene que difundir,es una forma de homenajear a estos emi-
grantes(personas) y sus historias individuales,que sirvieron para hacer esta barcelona actual.tambien nos hara respetar mas a las personas que estan llegando en estos ultimos años.
gracias sr.carnicer,gracias srta.grimal.
cesar argüelles

Felicitats per aquest documental. Els testimonis i les imatges d'arxiu ens han fe viure una part de la nostra història que no hauríem d'oblidar. Molt sovint no valorem suficientment l'esforç d'aquesta gent que han col·laborat en la construcció del país. Gràcies.

Enhorabona Sara i Alonso,
El reportatge crea adicció. No voldries que s'acabés per saber més dels protagonistes i de totes aquelles persones anònimes a les quals representen. Les que van arribar amb el "sevillano" però també les que van arribar de la Catalunya "profunda" a les quals encara se'ls hi deu un merescut homenatge de reconeixement. Segur que el reportatge hauria fet saltar algunes llàgrimes als enyorats Huertas Claveria i Paco Candel, per anomenar alguns/algunes dels que ja no hi són.
Amb el reportatge heu posat en evidència una vegada més que la transició va arraconar fets i valors que van ser claus en la lluita i la resistència al franquisme.
Segur que el vostre documental serà un bon material pedagògic per a les generacions futures.
Que tingueu bon camí cap als gaudí, els goya..... i els oscar!

Gracias por el documental que vi ayer soy de Barcelona del Carmel, ahunque resido en Valencia.

sóc néta i besnéta de barraquistes del Camp de la Bóta i us volia felicitar per un documental reflexiu, ple d'emoció, de lucidesa i sentiment. Gràcies per la vostra feina, de part meva i de la meva família.

M'ha agradat molt com a documental per la manera de donar veu a gent molt digna però marginada per la pobresa estructural i que ha lluitat pel seu dret a un habitatge i pel suport d'imatges en gran part inèdites que recorden el que una part de les autoritats volen amagar. No cal avergonyir-se d'haver estat pobres un cop s'ha prosperat, com ara fan amb la nostra ciutat, que més aviat sembla una "nova rica", sinó recordar situacions injustes per no tornar a repetir-les. Crec que TV3 hauria de fer més programes d'aquest tipus, però no amb testimonis de silló sinó sortint més al carrer, donant veu als ciutadans i permetent que els seus professionals sortin de les rutines informatives. I l'horari podria ser reconsiderat: la sèrie yanki podria anar després del Sense Ficció, eh?

Molt elegant, molt emotiu, molt colpidor. Aquests testimonis arriben al cor. Un documental extraordinari. Però, perquè el poseu en aquest horari? Això ho hauria de poder veure tothom, cal que ho vegin, perquè això ens ensenya molt del passat recent del que venim. Però el programa és molt tard pels que hem d’anar a treballar!

Sara i Alonso : felicitats per aquesta feina tan ben feta.És una llàstima però que no en pugui gaudir molta més gent. Pels mortals que treballem i ens hem de llevar d'hora que el programa s´acabi a la una de la matinada és un greu inconvenient, quan es fan programes molt dolents en franja de màxima audiencia .
Els ciutadans necessiten saber d'on venim i programes com aquests hi ajuden.
Jo el tema de les barraques el coneixia i als primers seixanta n´havia trepitjat, però vaig veure en el reportatge un problema més gran i més profund del que coneixia.
Gràcies i ànims!!

MÉS COMENTARIS DELS ESPECTADORS PENJATS AL POST DEL DOCUMENTAL DINS LA SECCIÓ "NOTES DE PREMSA":

Pia Hernández Mar ha escrit:
M'ha impressionat molt la solidesa d'aquestes persones que han lluitat tant per una vivenda i per tant per la nostra ciutat. Una ciutat que´ls ha tractat com els ha tractat, amb al.luminosi. I que els ha denegat fins i tot la cultura, dret bàsic, i malgrat tot s'estimen la nostra ciutat a "pesar de toas las perrerias que sufristeeis". Gràcies pel vostre testimoni desinteresat en una televisió, per a mí ha estat una lliçó d'humanitat cap a tota la ciutadanía. I podem començar per fer el reconeixement públic que demana la sra. julia de les platges tan boniques pels guiris, com a la PLATJA DEL SOMORROSTRO, i un altre tema...una innocentada???... bcn capital olímpica de la neu?....ens haurem de tornar a mobilitzar....i reclutar a tots aquests ex-barraquistes, que ells si que en saben de defensar la nostra ciutat,
GRÀCIES PEL DOCUMENTAL. el problema es que el meu rendiment demà a la feina.....
15/01/2010 03:12:28

Angel Muñoz ha escrit:
El documental ha suposat en els meus 60 anys un canvi total, en els meus punts de vista sobre aquesta pobra gent, que a la fí van ajudar a engrandir aquesta ciutat.
Sense dubtes un raig de llum en la nostra història recent.
Gracias per aquesta aportació
16/01/2010 07:48:11

Anselm Quer ha escrit:
Magnífic i commovedor. M’ha emocionat molt. És una feina de recreació visual impecable d’un món que s’havia fet invisible per a la memòria. Destacar la serenitat i dignitat dels protagonistes que es fan entranyables per la seva autenticitat... i alhora el seu testimoni remou la consciència. Es mereixen clarament que es faci el reconeixement públic que demana la sra. Aceituno, que es posi el nom de Somorrostro a una de les platges “olímpiques”.
16/01/2010 23:47:31

Dar las grácias por hacerme entender lo que debieron pasar mis abuelos al llegar a cataluña buscando el vivir mejor y sacar a la familia adelante. Como nieta de inmigrantes de murcia en esa época (con mejor suerte, vivieron en pisos de 4 paredes) y como catalana de nacimiento, desconocia la existencia de este grupo de personas que han hecho, junto a otras , lo que es hoy esta tierra. Si yo que rozo los 50 años, no tenia conocimiento de este mundo que existió, nuestros hijos saben menos o nada de nuestros orígenes como ciudad.
Este tipo de documentales hay que promoverlos para conocer nuestra historia de primera mano, en versión original de los propios protagonistas y darlos a conocer para no olvidar nuestros comienzos. Unicamente como crítica es que se debe emitir en horarios más normales para los trabajadores y no después de pelis americanas irreales que nada tienen que ver con nosotros.Nuestra historia es más importante, O NÓ???

Un impresionante documento que da voz a los que nunca la tuvieron. Y con qué claridad explican esos años largos y oscuros, con palabras sin rencor pero con la fuerza de un puño. Era hora de que quedara reflejada esa realidad. Sólo la televisión pública puede cumplir esta misión educativa en el desolador panorama actual, y ese es su deber y su fuerza. Me ha impresionado mucho ver de nuevo el pabellón de Bélgica. No sé como han logrado encontrar tantas imágenes de aquel mundo. Para los que lo conocimos ha sido como volver allí, para los que no lo conocieron ha de ser un aldabonazo. Gracias: sigan así. Sólo falta el reconocimiento público que pide la señora del Somorrostro: que pongan a la playa ese nombre, o el de Can Valero al lugar que corresponde de Montjuich. Mientras no ocurra, tendremos este documental como homenaje.

Cal fer justícia ciutadana, i que el que demana la senyora júlia, el que és recordi públicament que en aquestes platges tan boniques ara hi van malviure milers de persones. És de justícia el retornar el nom de la platja de la vila olímpica de fa nomès una dècada a la platja del Somorrostro.
I el mes important, quan algú de fora o aliè a la ciutat com jo llegeixi el nom d'aquesta platja i es pregunti pel seu significat, un barcelones li pugui respondre amb la veritable història d'un passat molt recent d'aquesta ciutat

Por fin, alguien hace televisión en estado puro. Lástima que haya que trasnochar para ver buenos documentales y tengamos que esperar que pasen otros programas de contenido cómico o trivial.
El documental nos enseña que Barcelona como ciudad debe mucho históricamente a personas anónimas que literalmente se dejaron la vida y salud para levantar una ciudad.
La memoria de una ciudad es su historia, también la parte que a muchos nos les gusta reconocer. Es importante que se sepa la verdad y no sólo se proyecte en el panorama internacional una ciudad perfecta para visitantes y turistas. Los habitantes de la ciudad deberían hacer conciencia de lo que costó no hace muchos años poner los cimientos de lo que hoy es la ciudad por personas humildes que sólo pensaron en la supervivencia. Espero que desde las instituciones alguien sepa recoger el testigo de este documental e incorporarlo a la historia de la ciudad en el sitio que se merece.

Us felicito molt sincerament per el fanstàstic documental sobre la Barcelona de les barraques i de la immigració. ës un documental molt rigurós encara que té una vessant humana innegable.Molts dels testimonis son colpidors i potser ens han de fer reflexionar sobre la situació dels immigrants actuals, Quants pararlel·lismes!

Una lliçó d'història real, que en gran part desconeixia, no hagués imaginat mai com va arribar a ser aquesta realitat ni la quantitat de gent que la va viure. M'agradaria saber més coses sobre el barraquisme, els barris que hi havia i com van evolucionar, també com i quan van desapareixer. On es podria trobar més informació?

Es pot trobar una introducció al tema del barraquisme en dues adreces a la xarxa:
http://www.favb.cat/carrer106 El número 106 de la revista “Carrer” de la FAVB, publicat el maig de 2008, inclou el dossier “Memòria del barraquisme”, amb articles de diversos autors, un extens inventari dels barris de barraques que hi ha hagut a Barcelona, i una bibliografia.
http://www.barraques.cat El web de l’exposició que es va fer al Museu d’Història de Barcelona de juliol de 2008 a abril de 2009, “Barraques. La ciutat informal”, que va abordar el barraquisme en el seu conjunt. Els comissaris, del Grup Pas a Pas, preparen un llibre per al Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, pendent de publicació.
Hi ha una extensa bibliografia sobre el barraquisme però cap obra tracta de tots el barris de barraques. Josep Maria Huertas i Jaume Fabre van escriure sobre diversos barris en els seus llibres “Tots els barris de Barcelona”, publicats entre 1976 i 1980 per Edicions 62; i sobre els de Montjuïc, conjuntament amb Josep Martí Gómez, en el llibre El Montjuïc del segle XX (Pòrtic, 1969).
Rosa Domènech va escriure sobre el Camp de la Bota i el treball social que s’hi va fer a “El Camp de la Bota, entre els afusellaments i el Fòrum” (Hacer, 2005)
Al web http://www.3cat24.cat en breu hi haurà un especial amb material relacionat amb el documental “Barraques. La ciutat oblidada”.

MÉS COMENTARIS DELS ESPECTADORS PENJATS AL POST DEL DOCUMENTAL DINS LA SECCIÓ "NOTES DE PREMSA":

Laia Banús ha escrit:

Gràcies a aquest documental, així com l'anterior emès a 30 minuts i l'exposició feta l'hivern passat al Museu d'Història de la Ciutat he recuperat part de la meva història. Puc dir amb orgull que sóc besnéta, néta i filla de barraquistes. Ara puc entendre a la meva àvia, —recentment desapareguda i que va viure la seva infantesa i part de la seva joventut en una barraca de Montjuïc, i que després va haver de tornar-hi per donar un sostre als seus fills—, quan em deia de petita: "Que n'és de gran Barcelona, i encara fan barraques..."
22/01/2010 19:43:35

MÉS COMENTARIS DELS ESPECTADORS PENJATS AL POST DEL DOCUMENTAL DINS LES SECCIONS "NOTES DE PREMSA" i “DOCUTECA”:

Carmen Santolaria ha escrit:
És possible veure el documental tot sencer? Vaig veure la primera meitat i em semblà interessantíssim.
csantola@xtec.cat uBc Gràcies,
28/01/2010 19:04:29

Sense ficció ha escrit:
La manera d'accedir als vídeos és a través de la secció "Docuteca" d'aquest mateix blog. El menú el podeu trobar a la columna dreta del vostre navegador. Una altra manera d'accedir als vídeos és a través del servei "3 a la carta". Si voleu accedir-hi directament, podeu fer-ho clicant el següent enllaç: http://www.tv3.cat/videos/2...
29/01/2010 22:02:10

Juli Gómez ha escrit:
Sovint crític amb el contingut de les diferents cadenes de televisió d'àmbit estatal i de Catalunya, felicitats de tot cor i No només el premi que han concedit a aquest documental sinó MIl premis més, si cal, per aprofundir d'una manera tan sensible i personal en el dia a dia d'aquests els meus co-ciutadans. Felicitats, de debò, per un documental tan íntegre i tan ben fet.
Acabo, no voldria oblidar-me del Sr. Víctor Amela: no es pot fer un encapsalament tan precís, exacte i, fins i tot, emotiu.
04/02/2010 21:27:07

Roser ha escrit:
M'agradaria saber de qui és la cançó que sona durant els crèdits finals del documental.
Gràcies!
04/02/2010 16:09:05

Sense ficció ha escrit:
La cançó és de Mayte Martín, es titula "Por la mar chica del puerto", i és una de les extraordinàries cançons que ha creat Mayte Martin a partir dels poemes de Manuel Alcántara, poeta malagueny. Es troben en el disc "Al cantar a Manuel"
06/02/2010 11:18:02

Gracias por hacernos revivir muchas emociones olvidadas el otro mediodia. Vecinos, me havían comentado la película sobre los barrios de chabolas en Barcelona, pero no tuve en su momento ocasión de poder verlo. Ahora aún se me caen lágrimas al recordar a esas personas explicando como podian vivir y con que dignidad lo explican. Es toda una lección para nosotros, que ni tenemos o no queremos tener memoria para lo que no nos gusta y que la historia se repite con toda la gente que viene por x motivos a nuestra ciudad. No podemos seguir olvidando esa ciudad y a los habitantes que vivieron en ese mundo paralelo al oficial. Aunque sea décadas después hay que restituir la imagen de esas miles de personas.
Muchas gracias por el servicio público que nos ha dado una televisión pagada por todos.

José Aceituno, un dels protagonistes de "Barraques. La ciutat oblidada", va morir el dia 12 de febrer. Volem fer arribar a la família Aceituno el condol de tot l'equip que ha fet el documental. En el temps que l'hem conegut hem pogut descobrir la seva gran qualitat humana. Era una persona de tracte exquisit, d'una gran amabilitat i que es feia estimar. La informació que ens van facilitar ell i la seva germana Julia ha estat un dels principals punts de partida del documental. Ens van donar a conèixer la realitat i les condicions de vida al barri del Somorrostro i com amb el seu esforç van superar aquestes circumstàncies tan difícils. El trobarem molt a faltar.

Acabo de veure una reposició del documental al 33 i m'ha encantat. Moltes felicitats per mi és un treball periodístic, històric, sociològic i humà meravellós. Si us plau, hem podríeu recomanar algun llibre que abordi el tema del barraquisme a Barcelona? Moltes gracies.

Al peu de la pàgina web del documental http://www.3cat24.cat/espec... hi ha un apartat "per saber-ne més" amb una bibliografia bàsica referent als barris de barraques de Barcelona: http://www.3cat24.cat/notic... I estan pendents de publicació dos treballs importants, un llibre que ha de publicar l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i el catàleg de l'exposició "Barraques. La ciutat informal" que ha de publicar el Museu d'Història de Barcelona.

En primer lloc felicitar-vos per aquest excele.lent documental. Sóc professora de socials, geografia i història en un institut de secundària. Des del curs 2009-10 treballem aquest documental tant per tractar els moviments migratoris com les ciutats. Aquí us passo la web de 3ESO on posem les activitats a realitzar

http://blocs.xtec.cat/geo3