15/05/2013: "Pujol/Catalunya. El consell de guerra"
EMISSIÓ: dimarts 21 de maig.
Sense ficció descobreix, amb documentació totalment inèdita, el consell de guerra per rebelió militar a què va ser sotmès Jordi Pujol, el 13 de juny de 1960, com a autor del full clandestí "Us presentem el general Franco", esdeveniment íntimament relacionat amb els coneguts "Fets del Palau de la Música". El contingut del documental s’ha elaborat a partir dels documents de la Causa Sumaríssima I IV 60, una documentació que no ha pogut consultar-se fins ara, 52 anys després dels fets, que van acabar amb una condemna de presó de set anys per a Pujol i de tres per a l’impressor Francesc Pizón. El documental compta amb el testimoni del mateix Jordi Pujol, entre altres entrevistats.
El sumari del procés militar contra Jordi Pujol i l’impressor Francesc Pizón el formen més de 300 folis de l’Auditoría de Guerra de la IV Región Militar, que inclouen les diligències de la VI Brigada Social de la Jefatura de Policía de Barcelona, amb informes, actes de les detencions, interrogatoris, declaracions i registres domiciliaris a la vintena de detinguts arran dels anomenats "Fets del Palau de la Música". També s’han consultat 70 informes inèdits de la policia i el Govern Civil de Barcelona, l’expedient del temps de presó de Jordi Pujol i l’historial policial acumulat sota la dictadura franquista. L’equip del documental, a més, ha tingut accés a l’expedient professional de Vicente Juan Creix, el policia més temut a Barcelona pels que s’atrevien a fer oposició al règim.
El documental comença amb els fets previs al consell de guerra, començant per la campanya contra Luis de Galinsoga - el director del diari La Vanguardia Española, imposat per Franco el 1939 - per haver insultat els catalans amb la frase “Todos los catalanes son una mierda”. Després explica la protesta massiva que es va produir al Palau de la Música, quan en un recital el públic es va posar a cantar el Cant de la senyera, prohibit pel governador civil, i la vintena de detencions que es van produir arran d’aquests fets. El fet que a un dels detinguts se li trobés a sobre una fotografia d’una bandera catalana penjada a la Sagrada Família el dia del Desfile de la Victoria, va posar la policia política sobre la pista dels grups catalanistes antifranquistes. Les tortures als detinguts van conduir a la detenció de Jordi Pujol, acusat de ser el promotor d’iniciatives antifranquistes i l’autor de nombrosos fulls clandestins i, especialment, del titulat "Us presentem el general Franco".
A partir del sumari, inèdit fins ara, es narra el desenvolupament del consell de guerra sumaríssim contra Pujol i Francesc Pizón, l’impressor dels fulls clandestins, que va acabar amb la condemna de Pujol a set anys de presó i de Pizón a tres anys.
A més dels documents citats, el programa es basa en les declaracions dels principals protagonistes dels fets: Jordi Pujol, Marta Ferrusola, Maria Pujol, Francesc Cabana, Josep Espar, Xavier Espar, Ignasi Espar, Xavier Polo, Mercè Pizón, Llibert Cuatrecasas, Enric Bastardes, Josep Lluís Vilaseca, Guiomar Amell, Erika Daunert i Joan Anton Benach.
Una producció de Televisió de Catalunya amb la col•laboració d’Òptim TV Audiovisual.
CRÈDITS:
Direcció: Enric Canals
Realització: Jaume Santacana
Director de fotografia: Carles Gené
Guionistes: Enric Canals, Josep M. Ràfols, Jorge Cebrián, Sara Canals i Joan Safont
Cap de producció: Cristina Bagué
Sense ficció descobreix, amb documentació totalment inèdita, el consell de guerra per rebelió militar a què va ser sotmès Jordi Pujol, el 13 de juny de 1960, com a autor del full clandestí "Us presentem el general Franco", esdeveniment íntimament relacionat amb els coneguts "Fets del Palau de la Música". El contingut del documental s’ha elaborat a partir dels documents de la Causa Sumaríssima I IV 60, una documentació que no ha pogut consultar-se fins ara, 52 anys després dels fets, que van acabar amb una condemna de presó de set anys per a Pujol i de tres per a l’impressor Francesc Pizón. El documental compta amb el testimoni del mateix Jordi Pujol, entre altres entrevistats.
El sumari del procés militar contra Jordi Pujol i l’impressor Francesc Pizón el formen més de 300 folis de l’Auditoría de Guerra de la IV Región Militar, que inclouen les diligències de la VI Brigada Social de la Jefatura de Policía de Barcelona, amb informes, actes de les detencions, interrogatoris, declaracions i registres domiciliaris a la vintena de detinguts arran dels anomenats "Fets del Palau de la Música". També s’han consultat 70 informes inèdits de la policia i el Govern Civil de Barcelona, l’expedient del temps de presó de Jordi Pujol i l’historial policial acumulat sota la dictadura franquista. L’equip del documental, a més, ha tingut accés a l’expedient professional de Vicente Juan Creix, el policia més temut a Barcelona pels que s’atrevien a fer oposició al règim.
El documental comença amb els fets previs al consell de guerra, començant per la campanya contra Luis de Galinsoga - el director del diari La Vanguardia Española, imposat per Franco el 1939 - per haver insultat els catalans amb la frase “Todos los catalanes son una mierda”. Després explica la protesta massiva que es va produir al Palau de la Música, quan en un recital el públic es va posar a cantar el Cant de la senyera, prohibit pel governador civil, i la vintena de detencions que es van produir arran d’aquests fets. El fet que a un dels detinguts se li trobés a sobre una fotografia d’una bandera catalana penjada a la Sagrada Família el dia del Desfile de la Victoria, va posar la policia política sobre la pista dels grups catalanistes antifranquistes. Les tortures als detinguts van conduir a la detenció de Jordi Pujol, acusat de ser el promotor d’iniciatives antifranquistes i l’autor de nombrosos fulls clandestins i, especialment, del titulat "Us presentem el general Franco".
A partir del sumari, inèdit fins ara, es narra el desenvolupament del consell de guerra sumaríssim contra Pujol i Francesc Pizón, l’impressor dels fulls clandestins, que va acabar amb la condemna de Pujol a set anys de presó i de Pizón a tres anys.
A més dels documents citats, el programa es basa en les declaracions dels principals protagonistes dels fets: Jordi Pujol, Marta Ferrusola, Maria Pujol, Francesc Cabana, Josep Espar, Xavier Espar, Ignasi Espar, Xavier Polo, Mercè Pizón, Llibert Cuatrecasas, Enric Bastardes, Josep Lluís Vilaseca, Guiomar Amell, Erika Daunert i Joan Anton Benach.
Una producció de Televisió de Catalunya amb la col•laboració d’Òptim TV Audiovisual.
CRÈDITS:
Direcció: Enric Canals
Realització: Jaume Santacana
Director de fotografia: Carles Gené
Guionistes: Enric Canals, Josep M. Ràfols, Jorge Cebrián, Sara Canals i Joan Safont
Cap de producció: Cristina Bagué
10/05/2013: Dimarts 14 de maig no hi haurà "Sense ficció"
El pròxim 14 de maig i pel motiu de l'emissió de la gala "Català de l'Any" no hi haurà "Sense ficció". El programa es reprendrà com és habitual el dimarts 21 de maig.
26/04/2013: "Hola, Europa!"
Escrit per: Sense ficció
"No fem coalicions d'estats, unim persones". Jean Monnet
Un documental de l'autora d'"Adéu, Espanya?" i "Això no funciona, o potser sí?"
Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por.
EMISSIÓ: dimarts 7 de maig.
I dimecres 8, xat amb M. Dolors Genovès, directora del documental.
El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col•lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país.
El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar.
"Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.
Una producció de TVC amb la col•laboració de Brutal Media.
22/04/2013: "La guerra mai vista"
Quan es commemoren els 10 anys de l’inici d’una de les guerres més controvertides del tombant de segle, la de l’Iraq, "Sense ficció" presenta una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. “La guerra mai vista” rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d'Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins la guerra a l'Afganistan i l’Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s'ha convertit en un "camp de batalla electrònic". Però, qui és el veritable enemic, avui?
EMISSIÓ: dimarts 30 d'abril.
En aquest documental, el reporter John Pilger, reconegut per ser corresponsal de guerra i guanyador de diversos premis atorgats per la professió, qüestiona el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. Pilger es pregunta si el mateix torrent principal de notícies s'ha convertit en part integral de la manera de fer la guerra. Centrant-se en els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l'impacte en la informació que es dóna a l'opinió pública i la pràctica de “relacions públiques” que es fa avui sota l’aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa.
Amb entrevistes a alts càrrecs de les principals emissores del Regne Unit i a periodistes d'alt nivell en ambdós costats de l'Atlàntic, el documental també investiga la denúncia de les afirmacions del govern britànic que l’Iraq albergava armes de destrucció massiva. Pilger parla amb periodistes que han cobert les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, així com amb cineastes independents i denunciants, entre ells el fundador de Wikileaks, Julian Assange. El resultat és una extraordinària revelació de procediments de treball de “desinformació”. El documental també inclou contundents imatges de mitjans de comunicació independents que mostren escenes de guerra a l'Afganistan i l'Iraq, incloent imatges filtrades pel mateix Wikileaks.
Un documental dirigit per John Pilger.
EMISSIÓ: dimarts 30 d'abril.
En aquest documental, el reporter John Pilger, reconegut per ser corresponsal de guerra i guanyador de diversos premis atorgats per la professió, qüestiona el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. Pilger es pregunta si el mateix torrent principal de notícies s'ha convertit en part integral de la manera de fer la guerra. Centrant-se en els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l'impacte en la informació que es dóna a l'opinió pública i la pràctica de “relacions públiques” que es fa avui sota l’aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa.
Amb entrevistes a alts càrrecs de les principals emissores del Regne Unit i a periodistes d'alt nivell en ambdós costats de l'Atlàntic, el documental també investiga la denúncia de les afirmacions del govern britànic que l’Iraq albergava armes de destrucció massiva. Pilger parla amb periodistes que han cobert les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, així com amb cineastes independents i denunciants, entre ells el fundador de Wikileaks, Julian Assange. El resultat és una extraordinària revelació de procediments de treball de “desinformació”. El documental també inclou contundents imatges de mitjans de comunicació independents que mostren escenes de guerra a l'Afganistan i l'Iraq, incloent imatges filtrades pel mateix Wikileaks.
Un documental dirigit per John Pilger.
18/04/2013: "El pla"
Ens agradi o no, ens encaminem cap a un canvi profund. El canvi climàtic, el creixement demogràfic, l’extinció d’espècies o l’esgotament dels recursos es confirmen. Ens hi podem enfrontar i provocar el canvi que volem o podem deixar que el canvi s’imposi sobre nosaltres. El documental que presenta “Sense ficció” presenta les alternatives possibles.
EMISSIÓ: dimarts 23 d'abril.
Cada vegada més i més persones estan prenent consciència sobre aquests reptes i participen en diversos plans i iniciatives per conduir aquest desenvolupament cap endavant. Al documental “El pla”, es presenten algunes d’aquestes persones. Les seves històries, els seus pensaments, idees i plans semblen formar part d’alguna cosa més gran. Si tot aquest poder d’iniciativa, la creativitat i l’optimisme es poguessin coordinar seria possible crear un moviment poderós i global suficient per canviar el món abans no sigui massa tard.
Un documental dirigit per Michael Stenberg i David Österberg.
EMISSIÓ: dimarts 23 d'abril.
Cada vegada més i més persones estan prenent consciència sobre aquests reptes i participen en diversos plans i iniciatives per conduir aquest desenvolupament cap endavant. Al documental “El pla”, es presenten algunes d’aquestes persones. Les seves històries, els seus pensaments, idees i plans semblen formar part d’alguna cosa més gran. Si tot aquest poder d’iniciativa, la creativitat i l’optimisme es poguessin coordinar seria possible crear un moviment poderós i global suficient per canviar el món abans no sigui massa tard.
Un documental dirigit per Michael Stenberg i David Österberg.
10/04/2013: "L’equip ideal"
Els valors de l’esport i del FC Barcelona explicats a través de cinc nois i noies de Ghana.
EMISSIÓ: dimarts 16 d'abril.
Com pot l’esport canviar la vida d’algunes persones? Fins a quin punt alguns futbolistes poden inspirar determinats joves que viuen en contextos desfavorits a tirar endavant amb la il•lusió de prosperar i tenir una vida millor? I com es trena l’aliança entre dues institucions, una esportiva i una social, per obtenir resultats en aquesta mateixa línia?
"L’equip ideal", que entrevista el carismàtic capità del primer equip del Barça Carles Puyol, explica la història de cinc nois i noies de Ghana i de com l’esport els ajuda a ser més millors persones. El documental, que també explica il•lustra l’aliança entre la Fundació Barça i Unicef, se centra en el dia a dia de la Joyce, la Bernice, la Salamatu, en Bawa i en Benjamin. Tots ells tenen entre 12 i 18 anys, procedeixen d’extractes socials pobres i fan algun tipus d’esport. I és, precisament, aquesta pràctica esportiva el que els permet assumir una sèrie de valors com el treball en equip, l’esforç, la disciplina o l’acceptació de la derrota, entre d’altres.
Tan sols un dels protagonistes, en Bawa, pretén convertir-se en futbolista professional, mentre que la resta fan esport –principalment futbol– com a complement de la seva rutina diària. I ho fan, sobretot, a l’escola. No en va, Unicef, que treballa a més de 190 països, ha descobert que, tant per als pares com per als nens, l’esport és un dels principals al•licients per a l’escolarització.
Per explicar la importància educativa de l’esport, a més dels cinc protagonistes, "L’equip ideal" també compta amb la participació de diferents experts (mestres, responsables d’ONGs, personal d’Unicef, familiars dels protagonistes, etc.) i de Carles Puyol, capità del primer equip de futbol del Barça.
"L’equip ideal" és una producció del FC Barcelona, Unicef i Minoria Absoluta en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals.
09/04/2013: Canvi de programació dimarts 9 d'abril
Degut a la commemoració del 75è aniversari de l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera, TV3 ha canviat la programació prevista per aquesta nit. Enlloc del "Sense ficció" previst per avui, "El pla", s'emetrà l'especial "Sumaríssim 477", un documental dels periodistes Dolors Genovès i Lluís Montserrat.
01/04/2013: "Ordes militars. Segueix la llegenda"
“Sense ficció” presenta un documental apassionant que explica les interioritats d’unes organitzacions medievals que, sorprenentment, avui encara perduren: els Ordes Militars de Cavalleria. Defensors de la fe, altruistes i humanistes, els seus membres viuen arreu del món, han actualitzat la seva missió i, avui, tenen com a objectiu afrontar els problemes actuals dels qui més ho necessiten. En aquest documental descobrirem alguns dels seus components i, per primera vegada, ens endinsarem en les entranyes d’aquestes estructures hereves del passat.
EMISSIÓ: dimarts 2 d'abril.
Existeixen des dels temps de les Croades. Són els Ordes Militars de Cavalleria. Els membres actuals continuen la tradició dels avantpassats: defensen la fe i els valors cristians, i practiquen la caritat amb els desvalguts. Són discrets, però són aquí, entre nosaltres, immersos en tots els estaments de la societat. Són cavallers i els uneix una forta vinculació humanística i religiosa.
El documental Ordes Militars. Segueix la llegenda, ens acosta a la realitat actual dels ordes militars de Jerusalem, nascuts fa gairebé mil anys per defensar Terra Santa dels considerats infidels: els sarraïns. Avui estan implantats a gairebé tot el món. Han abandonat l’espasa, però continuen fent una feina social important, seguint els valors fundacionals d’ajuda al pobre i al malalt. Per primera vegada, un documental planteja un tractament íntegre dels cinc ordes militars de Jerusalem, del passat al present. I també per primera vegada s’accedeix a l’interior d’aquestes organitzacions, zeloses dels seus principis i de la imatge que se’n pugui donar en una societat altament condicionada pels mitjans de comunicació. S’expliquen les seves estructures i funcionament intern, però també es mostren unes cerimònies que segueixen rituals antiquíssims d’ordenació de cavallers i dames. Parlen els protagonistes.
Una producció de Televisió de Catalunya, amb la col•laboració d’Optim TV, en associació amb Singular Audiovisual. Dirigit per Enric Canals i realitzat per Juan Ortega.
EMISSIÓ: dimarts 2 d'abril.
Existeixen des dels temps de les Croades. Són els Ordes Militars de Cavalleria. Els membres actuals continuen la tradició dels avantpassats: defensen la fe i els valors cristians, i practiquen la caritat amb els desvalguts. Són discrets, però són aquí, entre nosaltres, immersos en tots els estaments de la societat. Són cavallers i els uneix una forta vinculació humanística i religiosa.
El documental Ordes Militars. Segueix la llegenda, ens acosta a la realitat actual dels ordes militars de Jerusalem, nascuts fa gairebé mil anys per defensar Terra Santa dels considerats infidels: els sarraïns. Avui estan implantats a gairebé tot el món. Han abandonat l’espasa, però continuen fent una feina social important, seguint els valors fundacionals d’ajuda al pobre i al malalt. Per primera vegada, un documental planteja un tractament íntegre dels cinc ordes militars de Jerusalem, del passat al present. I també per primera vegada s’accedeix a l’interior d’aquestes organitzacions, zeloses dels seus principis i de la imatge que se’n pugui donar en una societat altament condicionada pels mitjans de comunicació. S’expliquen les seves estructures i funcionament intern, però també es mostren unes cerimònies que segueixen rituals antiquíssims d’ordenació de cavallers i dames. Parlen els protagonistes.
Una producció de Televisió de Catalunya, amb la col•laboració d’Optim TV, en associació amb Singular Audiovisual. Dirigit per Enric Canals i realitzat per Juan Ortega.
22/03/2013: "La crisi d’Espanya segons la BBC"
EMISSIÓ: dimarts 26 de març.
Sovint és bo veure les coses des de la distància per entendre-les. O que se’ns expliquin amb els ulls d’algú de fora. Aquest documental, fet i emès fa poc per la BBC, fa un retrat cronològic de la crisi econòmica i del crack del sistema financer espanyols. Centrant el punt de mira en una de les comunitats autònomes més endeutades de l’Estat, València, el documental parla també de la bombolla immobiliària i de les retallades socials que s’estan duent a terme. Al mateix temps, recull la dura situació per la qual passen moltes famílies espanyoles, així com el procés que ha portat Espanya a aquesta situació, des del Franquisme fins l’última vaga general.
El reporter britànic Paul Mason viatja a Espanya per investigar com la nostra economia, pròspera un dia, s’ha convertit en una de les darreres víctimes de la crisi de l’Eurozona.
Grècia, Irlanda, Portugal, i potser ara Xipre, han rebut o rebran rescats massius de condicions estrictes. Però Espanya és diferent. Una de les economies més grans del món, que ha viscut un boom en els últims 20 anys, des de l’arquitectura més puntera, passant pels millors restaurants del món o la màgia del Futbol Club Barcelona. Espanya era una història d’èxit europeu.
El reporter de la BBC explica com la transició cap a la democràcia després de la dictadura franquista va crear un sistema econòmic i polític que va deixar el país vulnerable a la catàstrofe, quan va irrompre la crisi econòmica mundial el 2008. Un dels països que més ha defensat la moneda única europea, Espanya, és ara la víctima més gran de l’Eurozona, amb un atur juvenil que supera el 50%.
Entrevistant protagonistes clau, incloent-hi l’expresident Felipe González i el comissari europeu Joaquín Almunia, el reporter Paul Mason posa de manifest com el sistema del crèdit i la febre de la construcció s’han ensorrat i han deixat milions de persones en situació de pobresa mentre els polítics continuen parlant d’un possible rescat.
Un documental de la BBC. Dirigit per Alicia Arce i presentat per Paul Mason.
Sovint és bo veure les coses des de la distància per entendre-les. O que se’ns expliquin amb els ulls d’algú de fora. Aquest documental, fet i emès fa poc per la BBC, fa un retrat cronològic de la crisi econòmica i del crack del sistema financer espanyols. Centrant el punt de mira en una de les comunitats autònomes més endeutades de l’Estat, València, el documental parla també de la bombolla immobiliària i de les retallades socials que s’estan duent a terme. Al mateix temps, recull la dura situació per la qual passen moltes famílies espanyoles, així com el procés que ha portat Espanya a aquesta situació, des del Franquisme fins l’última vaga general.
El reporter britànic Paul Mason viatja a Espanya per investigar com la nostra economia, pròspera un dia, s’ha convertit en una de les darreres víctimes de la crisi de l’Eurozona.
Grècia, Irlanda, Portugal, i potser ara Xipre, han rebut o rebran rescats massius de condicions estrictes. Però Espanya és diferent. Una de les economies més grans del món, que ha viscut un boom en els últims 20 anys, des de l’arquitectura més puntera, passant pels millors restaurants del món o la màgia del Futbol Club Barcelona. Espanya era una història d’èxit europeu.
El reporter de la BBC explica com la transició cap a la democràcia després de la dictadura franquista va crear un sistema econòmic i polític que va deixar el país vulnerable a la catàstrofe, quan va irrompre la crisi econòmica mundial el 2008. Un dels països que més ha defensat la moneda única europea, Espanya, és ara la víctima més gran de l’Eurozona, amb un atur juvenil que supera el 50%.
Entrevista a Paul Mason, reporter del documental i editor d'economia de la BBC.
Entrevistant protagonistes clau, incloent-hi l’expresident Felipe González i el comissari europeu Joaquín Almunia, el reporter Paul Mason posa de manifest com el sistema del crèdit i la febre de la construcció s’han ensorrat i han deixat milions de persones en situació de pobresa mentre els polítics continuen parlant d’un possible rescat.
Un documental de la BBC. Dirigit per Alicia Arce i presentat per Paul Mason.
05/03/2013: “Avi, et trauré d'aquí!”
Estrena, dimarts 19 de març
"Avi, et trauré d’aquí!” Aquesta és la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.
Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.
Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.
MATERIAL EXTRA DEL DOCUMENTAL
"Avi, et trauré d’aquí!” Aquesta és la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.
Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.
Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.
VERSIÓN EN CASTELLANO DEL DOCUMENTAL
MATERIAL EXTRA DEL DOCUMENTAL
