Quèquicom - Blogs - Televisió de Catalunya

05/11/2012: QQC i .... l'espai

Escrit per: Equip Editorial

A “Quèquicom i l’espai”, s’explica perquè una empresa catalana posa or als satèl•lits, la relació entre en Tintín i el primer viatge dels humans a la lluna o la participació d’un grup de la UPC a un concurs per enviar un robot a la lluna.
A més, conceptes com la gravetat, la radiació còsmica i la velocitat angular són explicats a plató, en reportatges i animacions de manera que es puguin entendre amb facilitat.

estrena 6 de novembre de 2012

“Quèquicom i...” reuneix tot el coneixement acumulat pel programa sobre una matèria en concret. Cada primer dimecres de mes els espectadors podran aprofundir en un tema específic a partir dels fragments que sobre aquella temàtica s’hagin emès en diversos episodis del programa.

04/06/2008: Tintín i l'aventura de la ciència

Categoria: Física, Química, Matemàtiques

Escrit per: Equip Editorial

1 Comentari

En el centenari del naixement del dibuixant Hergé, Quèquicom repassa la ciència que hi ha al darrere de les aventures de l’intrèpid reporter Tintín.

» Text complet

29/11/2011: La influència de la lluna

Categoria: Capítols

Escrit per: Equip Editorial

lluna'">6 Comentaris

A les fases de la Lluna se’ls atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, crims, suïcidis, amb el cicle menstrual i fins i tot amb els cabells. Tenen alguna base aquestes creences?
“Quèquicom” assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d’aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar.

Desenvolupament
Els eclipsis són fenòmens astronòmics no gaire freqüents. Per tant, cada vegada que n’hi ha algun hi ha associacions amateurs i col•lectius científics que s’apleguen per observar-los. El QQC va acompanyar membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, UB, en l’observació en directe d’un eclipsi solar parcial a Barcelona al gener del 2011.
L’eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d’aquests fenòmens astronòmics és l’eclipsi solar total. En David Anton i la Sara Santacana tenen una productora audiovisual. La seva gran afició són els eclipsis solars totals. Han viatjat a diferents llocs del món per enregistrar-los. Pocs instants abans que el sol quedi completament tapat, els seus últims rajos brillen a través de les valls de la Lluna en un fenomen conegut amb el nom de perles de Baily. La darrera perla desapareix amb un esclat extremament brillant anomenat anell de diamant. La fase de foscor total dura entre un i vuit minuts. Un esdeveniment breu però intens. Els eclipsis són provocats per unes determinades posicions del Sol, la Terra i la Lluna. Quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol es produeixen els eclipsis solars i quan és la Terra la que es troba al mig, els eclipsis són lunars. Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica per què el eclipsis no són fenòmens freqüents.

Els tres cicles de la Lluna
Amb tanta llum artificial els humans hem perdut el costum de contemplar el cel de nit. Sovint ja no sabem distingir un planeta d’una estrella ni els moviments de la Lluna. La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents. El cicle sideral dura 27 dies, 7 hores i 43 minuts. La Lluna descriu trajectòries progressivament més altes al cel i diem que es troba en “ascendent”, o descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en “descendent”. Un segon cicle és el sinòdic, que té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. La millor manera de recordar-les és pensant que la Lluna menteix: quan té forma de D, creix. I quan té forma de C, decreix. El darrer cicle és l’anomalístic: dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts. La Lluna s’acosta o s’allunya de la Terra seguint una el•lipse, i canvia, per tant, lleugerament la seva mida relativa.

Les marees
La Lluna és a més de 380.000 km de distància, però la seva influència és ben perceptible. La seva gravetat sumada a la del Sol atreu periòdicament les aigües dels planeta i provoca les marees. El mar Mediterrani, com que és relativament petit, té unes marees molt modestes, de 20 cm d’alçada com a màxim. Però en indrets molt determinats del litoral aquests 20 cm es fan notar. Les marees més importants del món tenen lloc en latituds mitjanes dels grans oceans. Un paisatge típic de les costes atlàntiques és l’intermareal, i tant els homes com els ocells ho aprofiten per mariscar. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina. Molts organismes marins sincronitzen la reproducció amb determinades fases de la Lluna perquè així les marees transporten millor els seus ous i les seves larves flotants. Els neros, per exemple, es reprodueixen durant tot l’estiu, però les fresses són més freqüents en Lluna nova i Lluna creixent.

La Lluna i les persones
A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres moltes coses. Però fins ara cap estudi científic no ha demostrat una relació causal amb la Lluna.
Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna.
El reporter Pere Renom se sotmet a un experiment i es talla i es decolora un manyoc de cabells en Lluna creixent i repeteix l’operació en Lluna minvant. Quan ha transcorregut un mes de cada tallada, comprova que els cabells tallats en Lluna creixent han crescut 3 mm més que els cabells tallats en Lluna minvant. Això representa una diferència de gairebé 4 cm a l’any! Caldria, però, repetir aquest experiment amb moltes més persones i en diferents cicles lunars per obtenir-ne resultats concloents.
Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, "menstrual" procedeix del llatí "mensis", que vol dir "mes", que al seu torn ve de l'indoeuropeu "men", que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s'ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar. La durada mitjana del cicle menstrual és de 28 dies, però es consideren normals tots els cicles que van de 24 a 32 dies.
Què passaria si el cicle menstrual tingués una altra durada? El ginecòleg Camil Castelo-Branco, de l’Hospital Clínic, explica que biològicament la dona necessita un temps determinat per formar l’endometri, que ha d’allotjar l’embrió en cas de fecundació. Temps més curts o més llargs generarien endometris defectuosos. De totes maneres es desconeix per què precisament el temps òptim coincideix amb la durada del cicle lunar.

La lluna i el pagès
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El llenyataire professional Miquel Cases coneix molt bé la tècnica per talar un arbre i aprofitar-ne al màxim la fusta i sap com obtenir-ne de la màxima qualitat. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. Aquesta idea té les seves bases científiques, com explica l’enginyer forestal de l’Incafust Eduard Correal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar.
Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. En Salvador Gispert és pagès i bosquetà de tota la vida. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment. La ciència no ha demostrat encara l’efectivitat d’aquestes pràctiques.

El calendari
Els moviments de la Lluna ens serveixen per mesurar el temps. El calendari occidental és lunisolar: la durada de l'any és solar però les divisions en mesos i en setmanes són lunars. Segurament per això en moltes llengües el primer dia de la setmana es dedica a la Lluna: dilluns. La Lluna també serveix per establir festivitats com la Setmana Santa. La Pasqua cristiana se celebra el diumenge posterior a la primera Lluna plena de primavera. Per això pot caure entre el 22 de març i el 25 de abril.

Un robot català a la Lluna
La Lluna ens fascina i ens atrau amb la mateixa intensitat que atrau els mars i els oceans. Aquesta atracció es va veure culminada l’any 1969 quan l’home va aconseguir trepitjar-la. Anar-hi continua sent molt costós, però enviar-hi un robot ja no és només a l’abast de les grans agències espacials com la NASA. La UPC ha desenvolupat el Pico Rover, un robot molt original i barat que hi podria acabar anant. Pesa menys d’un quilo i està construït amb materials tan quotidians com una bombeta. Aquest projecte coordinat per Joshua Tristancho participa en el concurs internacional Google X Prizes.
Per llançar un vehicle a l’espai s’aprofita el mateix principi físic del llançador de martell: la velocitat angular. El moviment de rotació terrestre té una velocitat angular màxima a l’equador. Per aquest motiu els llançaments de coets es fan sempre prop de l’equador. Però a més de l’energia de la Terra cal moltíssima energia en combustible per sortir del camp gravitatori terrestre a una velocitat d’uns 10 km per segon. Una vegada lliures a l’espai, s’apaguen els motors i el coet avança únicament per inèrcia. La trajectòria és de fet un tir balístic: cal fer punteria i disparar el coet al davant de la posició de la Lluna de manera que finalment l’acabi encertant. El viatge dura uns tres dies. Quan el coet és a prop de la Lluna, torna a engegar els motors per fer una rotació de 180º. L’impuls que abans el feia avançar ara el frena. Finalment, s’atura suaument damunt la Lluna.
Si tot va bé, abans d’acabar l’any 2012 el Pico Rover rodarà per allà dalt i ens transmetrà imatges. En lloc del mar Mediterrani, podrem contemplar el mar de la Serenitat.

08/09/2011: Quèquicom estrena nous programes

Categoria: Actualitat

Escrit per: Equip Editorial

2 Comentaris

Estrenem temporada amb reportatges per a tots els gustos.
A partir del 28 de setembre, cada dimecres a partir de les 21.30h al canal 33 us explicarem ciència de la millor manera que sabem.
Començarem parlant dels anticoagulants: El verí està en la dosi.
El segon capítol el dedicarem al món casteller: pinya, força i manilles.
Seguim amb temes de salut amb Homeopatia: creença o evidència.
Després canviarem radicalment de tema i explicarem la Història d'una llonganissa.
I per als amants de l'art, desglossarem els secrets més profunds de la pintura amb la Restauració del quadre del Gran dia de Girona.
Per aquells que després de l'estiu seguiu anant a la piscina no us perdeu Piscina, clor i salut.
I si la crisi us apreta molt, us donem les claus per buscar L'or del Segre.
Degustem també L'oli: l'or líquid.
Finalment estrenem un format nou amb preguntes i respostes que hem rebut durant aquests anys.
I el 30 de novembre, coincidint amb un eclipsi, emetem, la influència de la lluna.
Com sempre els programes estan conduïts pels reporters Pere Renom i Samantha Vall i presentats per Jaume Vilalta.

Ja sabeu que sempre podeu fer totes les suggerències que volgueu!!!

12/02/2013: L'asteroide 2012 DA14 passarà prop de la Terra el divendres 15 de febrer

Categoria: Actualitat

Escrit per: Equip Editorial

Afegeix comentari

L'asteroide 2012 DA14 passarà prop de la Terra el divendres 15 de febrer. Per aquest motiu hem decidit reemetre avui el capítol que vam dedicar als meteorits "Meteorits, l'amenaça que ve de l'espai" a les 22:36.
Abans però, i per anar escalfant, emetrem "La força de la lluna" a les 22:00

L'asteroide 2012 DA14 passarà a prop de la Terra el 15 de febrer. Es tracta d'un objecte de 45 metres de diàmetre que va ser descobert des de l'observatori de La Sagra, a prop de Granada i que s'acostarà fins a 27.600 quilòmetres. És a dir, que passarà per sota dels satèl•lits artificials. L'agència espacial nord-americana ha assegurat que no suposarà cap perill per al planeta.
El moment en què l'asteroide serà més a prop de la Terra serà el divendres 15 de febrer a les 20.30 hores, i es podrà veure amb un telescopi d'aficionat com si fos un estel de magnitud 8.
"Quèquicom" analitza el fenomen dels meteorits, uns cossos que vénen de l'espai i que són una amenaça per a la humanitat. El programa posarà de relleu els pocs recursos que es destinen a detectar aquests cossos perillosos. Un meteorit petit com aquest podria destruir una superfície com l'illa de Mallorca. ¿És possible detectar-los a temps i desviar-los o destruir-los? El reporter Miquel Piris visitarà l'Observatori Astronòmic de Mallorca, AOM, on hi ha un dels tres equips més importants de tot el món en detecció i seguiment d'asteroides.