Quèquicom surt a la mar amb un vaixell de pesca i torna amb tants plàstics com peixos. Cada europeu gasta uns 30 kg de plàstic a l’any només per a envasos que tenen un ús efímer. El plàstic és un material que millora la nostra qualitat de vida, però és tan resistent que pot durar gairebé una eternitat. En canvi, si es recicla pot tornar a fer servei –se’n fan teixits i moltes més coses–, però si no, queda a la deriva. Com que no és soluble en aigua ni en greixos els microbis no el poden degradar.

El mar és un dels llocs on van a parar part dels residus que es consumeixen a terra. Samantha Vall puja a bord del vaixell d’arrossegament Basibina, de Palamós. Quan fan la tria apareixen pilotes de golf, compreses, ampolles, bosses... Al final, resulta que s’han pescat més plàstics que peixos. Mercè Masó, biòloga marina de l’Institut de Ciències del Mar, qualifica de “drama” que els plàstics estiguin canviant l’ecosistema marí: com que el plàstic es desplaça fàcilment, van a parar a llocs on abans només hi havia sorra. Els animals el confonen, pensant-se que són roques, i inicien un vida en un ecosistema que no els pertoca.

Estrena 28 de març de 2012