Heu tingut un error dels grossos, però molt gros!

Els bolígrafs normals i corrents escriuen en l'espai a la perfecció, de fet hi ha una carta que va escriure Pedro Duque en el 2003 des d'una missió Soyuz, on comenta que està escrivint amb un bolígraf normal i corrent.
La tinta del bolígraf surt de la punta per capil·laritat, però a la Terra la gravetat pot vèncer la força de la capil·laritat si s'escriu cap amunt. En l'espai, òbviament la ingravitació permet que la tinta flueixi sense problemes.

Per si no fos poc, seria una bogeria utilitzar un llapis dins d'una nau espacial. Les partícules de grafit que va desprenent durant el seu ús, són tremendament perjudicials per als instruments de qualsevol nau espacial.

En resum, que heu colat una llegenda urbana en un programa sobre ciència.

Que consti que jo sóc el primer a felicitar-vos quan feu les coses bé, però crec que la fallada ha estat bastant gran.

Benvolgut Ricard,
Moltes gràcies pel teu comentari constructiu. Tanmateix hem de dir que com et deus imaginar, les explicacions que donem al programa són el resultat d'haver consultat diverses fonts de solvència contrastada. A la pàgina web oficial de la NASA s'explica perfectament la història del llapis i el bolígraf. D'altra banda només et voldríem aclarir que efectivament els llapissos de grafit són perillosíssim ens atmòsferes de microcravetat no només perquè poden causar seriosos danys als aparells electrònics si la punta es trenca sinó també perquè poden impactar contra els ulls dels astronautes. Per aquest motiu els llapissos que usaven els astronautes eren de punta de greix (com els de pintar-se els ulls), que es trenquen menys. Si tornes a mirar l'inici del programa i t'hi fixes bé veuràs que el presentador no es treu de la butxaca un llapis normal de grafit sinó un de punta de greix. Gràcies de nou i salutacions cordials,

Ho sento molt si m'he expressat amb duresa, he rellegit el meu anterior comentari i no m'agrada la forma en què l'havia escrit.

Efectivament la NASA utilitza bolígrafs especials, però això no impedeix que altres bolígrafs completament normals també funcionin.
I no havia caigut en els altres tipus de llapis, i això que jo mateix els he utilitzat. ;-)

Bé, felicitats pel programa, i disculpeu la meva ficada de pota.

Genial aquest programa... com sempre!
També vull felicitar a aquest grup d'intrèpids per aquest projecte tan innovador en quant a medis emprats!

Tant jo com d'altres persones, a partir d'ara veurem el tema aeroespacial d'una forma més propera i tangible del que ha estat mai fins ara. Gràcies per aquest nou punt de vista!

Nomès una questió:
Per a coets convencionals, es fan càlculs aproximats d'on cauen les restes de les diferents etapes de combustió, però en aquest cas, s'estudia on poden caure les diferents parts del coet? Es considera improvable que caigui en una zona poblada amb risc de fer mal? Es deixa a l'atzar? Porta algún sistema per reduir la velocitat de caiguda?
Al programa es veu que es desplacen a una zona poc poblada, però desprès de veure les grans distàncies que recorre el globus, em sorgeix aquest dubte.

Salutacions a tothom.

No acabo d'entendre perquè es demana permís per a fer el llançament si és impossible predir la seva localització un cop arribi a l'altura on vola un avió comercial.

El que tampoc he vist és sobre quin tipus de hardware s'ha programat ni quins sensors s'han utilitzat. El combustible és sòlid? Hi poseu algún estabilizador al combustible com pot ser calci o per a aquest llançaments no cal?

Quin és el pes màxim del satêllit que es pot enlairar amb aquest mètode?

Es pot predir amb exactitud la òrbita que seguirà el satèl·lit?

El cohet, al no propulsarse a nivell del mar, es pot fer el diseny de la tobera molt més eficient?

Fareu un vídeo del projecte d'enviar el picorover a la lluna, que camini X metres, fagi fotus i les envïi a la terra? Quin mètode d'enlairament fareu servir?(en cas de que es pugui revelar)

Hola

Felicitats per el programa

He vist com el Joshua "tornejava" les toberes amb un torn petit i manual. Tinc un taller mecanic amb torns CNC i m' ofereixo per fer-li les toberes o alguna peça que necessites, de franc i amb una mica mes de presició.

Mes sort per les proximes proves.

Antes de nada quiero felicitarte a ti y al equipo por vuestro trabajo y gracias por las respuestas. La verdad es que me interesa mucho el tema y me gusta ver que hay gente como vosotros. Seguiré infromándome sobre vuestros avances para seguir aprendiendo ya que estudio aeronáutica en la misma universidad.

Espero que tengais mucha suerte!
Carles

Veient el programa repetit mentre feia el dinar m'he penedit d'haver animat a estudiants de l'Escola d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa a contactar amb gent d'altres escoles de la UPC col·laborar en els projectes d'estudiants.
Em sento obligat a fer aquest post per dir que el que aquí s'anomena el Projecte del Joshua, és en realitat el projecte que el Joshua ha copiat a uns estudiants d'aeronàutica de Terrassa que van anar a parlar amb ell per veure si podien i volien col·laborar: http://terrassarocketteam.b...
És espectacular veure'l parlar de proyecto abierto i tot això. Ja haguéssiu pogut començar per obrir-ho als que us van donar la idea!
Actuant d'aquesta manera entre escoles de la UPC, segur que la universitat arribarà ben lluny. La història, vista des dels ulls d'algunes universitats del nord d'europa que he he pogut visitar, faria riure. A mi, vist des de dins, em fa més aviat llàstima. Els seus coneixements es complementarien perfectament amb els dels estudiants de Terrassa, que crec que farien un disseny més intel·ligent del coet perquè sortís i en canvi perdent molt de temps desenvolupant electrònica i telemetria. Abans de malbaratar més recursos, feu una mica més de disseny i d'engiyeria i veureu que el disseny que es proposa al programa, ni de coet ni de plataforma, no és ni de bon tros l'òptim.
Separats, tots hi perdeu, perquè funcionar així dificulta avançar a tots i així els va, a la UPC i al país.

Interessant el blog aquest. Precisament quan hi ha els primers vídeos de llançaments de globus a Terrassa estàvem fent també els nostres primers, ens els quals vaig participar. El que és una llàstima és que no teníem ni idea de que els existíeu i estàvem fent coses semblants. Alguns dedicant l'estiu del 2009 a aprendre a programar un Arduino quan segur que sou uns cracks en tot això.
Ara bé, sembla que al principi volíeu anar a la lluna no? Quin és l'objectiu? Rovers a la lluna o microsatèl·lits en òrbita? O tot? no acabo d'entendre quins són els vostres objectius... Des de quan us dediqueu als rockoons? Què té a veure això amb el XPrize?
Efectivament els rockoons existeixen pel que sé des dels cinquanta ben bé. Ara, la roda no està pas inventada eh? Hi ha el concepte i res més. La tecnologia s'ha de desenvolupar. Ànims perquè no és pas fàcil... i calen recursos. No n'hi ha prou amb el món d'en Beakman.

Respecte als bolígrafs espacials "Space Pen" de la companyia Fisher, es veu que la idea no va ser un encàrrec de la NASA, sinó que la companyia els va desenvolupar pel seu compte i després li va oferir a la NASA, amb un cost de 2 dòlars dels anys 60 la unitat, com a bolígrafs millors que els convencionals i millors que els llapis. Això és el que es diu en aquest llibre: http://fjcasadop.blogspot.c...

Per cert, molt interessant aquest programa. M'ha recordat això: http://www.kickstarter.com/...

Perdonar mi intromisión. Solo soy un aficionado independiente en estos temas. Soy Ingeniero, Químico y estudié en Terrassa en los años sesenta. Bueno, el caso es que de muy joven me interesé por estos temas incluso llegué ha construir un pequeño artefecto con comustible sólido.La pregunta que me hago, es que si vosotros los del wikisat, estais utilizando combustible sólido. Supongo que sí, pero (perdonar mi ignorancia), os habeis planteado utilizar combustibles líquidos' sé que ello comporta una serie de problemas de relaciones entre el combustible y le oxidante y el equipo mas complicado ya que se necesita inyectar los líquidos de forma muy precisa. Creo y no desvelo nada nuevo, la potencia desarrollada sería mayor¿no?
Bueno ,felicitaciones por el programa y por lo que hacèis.
saludos

M'ha agradat molt el programa. Enhorabona. Espero que aquest equip tan trempat tingui sort en el concurs o almenys que puguin aprendre molt d'aquestes experiències...

Felicidades ,he visto los problemas de ignicion qué tenéis ,es una barbaridad encender los motores con una mecha ,tenéis qué utilizar ignitor eléctricos y poner distancia por medio,para las pruebas,jeje para la ignicion del cohete se utiliza uno especial qué funciona con poquísimo voltaje 0.05v o menos ,con poco oxígeno y bajas temperaturas todo esto controlado con un minusculo altímetro,qué también controla la apertura de los paracaidas de recuperación de la lanzadera y evitar la rotura del equipo.

M'agradaria afegir algun apunt per tal de clarificar una mica les coses.
Un satèl·lit "gran" no només porta més redundància i no només per això és més gran. Porta instruments molt més precisos, molta més potència i preparat per durar molts més anys, o diguem per durar anys.
També m'agradaria saber si l'equip que treballa en aquest projecte han pensat que hi ha el gran problema de la radiació i que l'electrònica tal com la tenen no durarà ni una òrbita. Veig que la càmera sembla tenir el cos de plàstic. Si les lents són de plàstic ja podeu anar esperant fotos que us sortiran borroses degut a l'outgassing del material. Si les lents són de vidre, com no ho prepareu bé (coent materials i guardant-los en humitats molt baixes) tindreu tota la condensació en la lent amb el mateix resultat que abans.
Qualsevol càmera comercial que es vulgui tirar s'ha de "tunejar" traient totes les peces que no són adequades per l'espai (majoritàriament plàstics).
Bé, que no us passi gran cosa.
I per cert, Ryanair no fa servir cap avió "bastant gran" com un A340, només tenen B737.

Hola Joshua
He estado mirando los del "Candy". Es fácil de elaborar. sin embrago, en le año 1966, aprox, me cice un pequeño artefecyo con un combustible cuya composición encontré en el Chemical Abstracs.El conmbustible consta esencialmente de Perclorato Amónico, Aluminio en polvo. Todo ello, se aglutina con una resina epoxy de manera que antes de secarse se introduce en la cámara del cohete diseñada a tal efecto, moldeando la masa obtenida al recipiente, a conveniencia. La combustón es excelente debido al gran poder oxidante del Perclorato y el gran poder reductor del Aluminio en estado metálico. Se origina una cantidad de gases extraordinaria. Ahora a mis 62 años,después de drle vuelatas unos meses, voy a repetir el experimento, pero con una tobera aadecuada y rehaciendo los cálculos que hice en su día, que lógicamente eran de un chaval de 17 años. Vuestro proyecto, ha inclinado la balanza para dedicarme otra vez a este tema, que me ha apasionado toda la vida. No sé lo que obtendré, pero voy a realizar ensayos mediante un diseño de experimentos por ordenador ,con varias variables y encontrar el diseño óptimo del sistema de tobera, cantidad , cámara de combustió, proprciones de los componentes de los componentes(fundamentalmente tipo d eresina epoxy-endurecedor), para llegar al "diseño óptimo" del artefacto. De momento, como primera etapa, voya centrarme en el motor. Luego ya me complicaré con el cohete.Vamos a ver que sale. Bueno, un saludo a todos.

Salutacions,
em veig amb l'obligació d'actuar com a moderador degut a la publicació de determinats comentaris com el d'Equip Wikisat. Hi ha dos factors a considerar,. El primer és que el programa voldria que el camp de debat fos el científic, no el personal. Potser hi ha altres llocs on expressar aquesta mena de discrepàncies. Però si per raons excepcionals cal efectuar alguna denúncia que afecta el prestigi de tercers, no es pot fer des de l'anonimat, cal identificar-se de forma clara i verificable.
De manera que en conseqüència esborrarem aquests missatges en 24 hores.
Esperem que entengueu aquesta mesura.
Jaume Vilalta

Hola Jaume,

Entenem el vostre punt de vista i demanem perdó. Tens raó, ens hem desviat del camp de debat científic. No és una excusa però ens sentíem identificats quan els comentaris es referien a "grup d'intrèpids" (Ivan), "a ti y al equipo" (YFC), "equip tan trempat" (montse) i les demés felicitacions en plural; per això hem contestat.

Ens va semblar que aquesta era l’única manera d’expressar el què ens han fet i el què sentíem.

j
Joshua estoy convencido que a la próxima seguro que sale. Saludos a todo tu equipo, en especial a Juan.

Me alegro de haber visto este proyecto.

Ánimo y seguir así.

Felicitats pel programa, de nou un tema ben científic al quèquicom...

Aprofito per preguntar, amb quins programes o simuladors preveieu la trajèctoria del vol i la recollida del globus? són freeware?

Gràcies i felicitats de nou. He après molt.

vamos a ver seamos serios. 1ºque nada no creo que podáis encender nunca el cohete a menos 30 o 40 grados bajo cero es imposible si no hay un calefactor que caliente el sistema de encendido y el combustible 2ª el cohete en el caso que salga con esa potencia de motor no mas de 100ns subirá solo unos de 500metros eso si va hacia arriba 3ª el cohete por lo que veo no tiene aletas ni la primera ni la segunda etapa y para eso se necesitaría una tobera que corrigiera el rumbo como los cohetes auténticos ,mas ¿ os habéis planteado el CG o ni siquiera el CP 4ª una tobera de ¡¡¡ aluminio ¡¡¡ esta a menos 40grados y pasara a mas 400en milésimas sabéis lo que ocurrirá ?5º para mi la mas importante ,espero que tengáis un buen seguro de responsabilidad civil porque como le caiga a alguien a la cabeza, el cohete o la lanzadera , tendréis un buen problema , es la primera norma ! todo lo que sube baja ¡¿y el sistema de recuperación ? bueno puedo ir diciendo un montón de fallos en vuestro pequeño proyecto pero a mi parecer estáis muy lejos de conseguir algo que se asemeje a colocar un satélite low cost,
pero ojo es una critica constructiva en Cataluña tenéis una de las mejores asociaciones de aeromodelismo espacial yo humildemente me pondría en contacto con ellos pues al menos con su ayuda tendrías algo de posibilidad de que el cohete suba ..

tienes razon las aletas no sirven de nada y la manera de mas barata y efectiva de que el cohete suba hacia arriba es el spin ,la verdad es que es apasionante, esperamos con ansia la siguiente prueba esperamos que tengas suerte ,Animo
oscar

Eh! molt bé. Felicitats

Hola Joshua:
En primer lugar, darte la enhorabuena por lo que estais haciendo. Tengo 46 años, y con 14-16 años me interese mucho en la coheteria amateur. Entonces no habia Internet, solo la biblioteca, así que junto con un compi del insti hicimos lo que pudimos; poco pero muy interesante.

Sin embargo una cosa me gustaria puntualizarte. Mencionais casi de pasada el tema del APRS. Esta red es un sistema de comunicación desarrolado por radioaficionados del todo el mundo que permite, poniendo tus coordenadas, o teniendo un GPS, insertar en la red APRS (que es via radio en 144,800 Mhz) tu posición y otras informaciones. Simplemente deberias de de haber explicado un poquito más la contribuación de la radioafición a vuestro lanzamiento y a la tecnologia espacial claro.

Mencionar también que existen muchos satelites en orbita de uso por los radioaficionados (AO-27, AO-51, SO-50, ISS, etc) para comunicarse entre nosotros y tambien muchos cubesats que utilizan las frecuencias exclusivas nuestras para enviar información desde el espacio. Una pregunta: si no entendi mal pondreis una camara a vuestro "pajarito" ¿Como tenies pensado retransmitir las imagenes? ¿sabeis que podrias hacerlo en SSTV usando frec de radioafición? No se que potencia de RF podeis tener en un sistema tan pequeño, pero un servidor ha escuchado la baliza del HO-68 (sat chino que esta a unos 1200 kms sobre la vertical) con un walki y una antena directiva de mano, y solo emite con 0,2 W.

Por ultimo depues de wikisat (por cierto ¿porque la web esta solo en ingles, no podria ser bilingüe o tri (ing-espa-cat)?) tenis pensado algo también "low cost" pero más grande?

De nada Joshua. Lo del ingles lo entiendo ahora. Vivo en Tarragona y mi idioma materno es el castellano, así que entiendo perfectamente lo del idioma.

Respecto a la escucha de la ISS es relativamente sencillo, sobre todo en VHF. Incluso con el walki se puede escuchar sin problemas. Con los astronautas no he podido contactar (arriba trabajan y tienen poco tiempo libre) pero con la PMS si he contactado y dejado hasta algún mensaje. Por cierto el sat muy facil de escuchar es el Arissat-1 (iluminado por el Sol) Yo tengo un diploma al haber escuchado la palabra secreta en catalán.

Me has dado la potencia electrica del wikisat, pero que potencia en RF? Ya direis la frec exacta y como podemos ayudaros los amateurs a seguirlo.

Imagino que lanzar desde el globo os da menos problemas administrativos, que hacerlo desde en suelo, a parte de ahorrar algo de peso...La idea es muy interesante. Imagino que si quisieras mandar a una orbita más alta (p. ej. 800 - 1000 km) tanto la primera como la segunda etapa tendrian que ser más grandes...Si ya se que las limitaciones vienen impuestas por las reglas del n-prize; pero es que soñar con poder poner un sat español de como repetidor en bandas de radioficionado es maravilloso (hi, hi)

Y por ultimo, para cuando el proximo lanzamiento? Sera el definitivo?

Bueno saludos y animos

m'agrada el programa. Què és això que col·loca?
quequicom sempre tan divertit, seguiu així!!

uy han desaparecido las publicaciones de Joshua.

no m'ha donat temps de veure-ho, em podeu fer un resum?
us ho agrairia molt

si home si, jo te'l faig:
"Benvinguts al Quequicom ..... .....bona nit i fins la setmana vinent"
Que tal?

estàs gracioset, perquè no vas a "El Club de la comedia"?