02/11/2011: Satèl•lits low cost
Escrit per: Equip Editorial
La indústria aerospacial és un sector d’inversions tan astronòmiques que només les grans agències com la NASA o la ESA, o companyies multinacionals les poden costejar. Un equip internacional d’estudiants i enginyers de la UPC està desenvolupant un projecte per enviar un satèl•lit a l’espai per menys de 1.200 euros. El repte s’enmarca en el concurs "N-Prize" que fomenta la tecnologia espacial de baix cost.
El projecte d’en Joshua Tristancho i el seu equip preveu utilitzar un globus meteorològic, inflat amb heli, que ascendirà lentament una llançadora fins a 35 km d’altitud. Des d’allà s’enlairarà un coet integrat per dues etapes. La primera etapa ascendirà fins a 270 km i assolirà una velocitat de 2.7 km/s. La segona etapa injectarà el satèl•lit en òrbita a una velocitat de 7.7 km/s, és a dir, prop de 30.000 km/h, 22 vegades la velocitat del so.
L’equip del Quèquicom segueix el procés de fabricació de part d’un coet
Tot el material que utilitzen
L’artefacte que llançarem es compon de: la segona etapa del coet amb tota l’electrònica de control d’ignició, el globus, dos sistemes de localització: la xarxa de satèl•lits iridium i la xarxa de repetidors de ràdio APRS, i la llançadora o rampa de llançament. També s’hi afegeixen tres petites càmeres de vídeo per gravar el viatge des de diferents perspectives.
El projecte d’en Joshua Tristancho i el seu equip preveu utilitzar un globus meteorològic, inflat amb heli, que ascendirà lentament una llançadora fins a 35 km d’altitud. Des d’allà s’enlairarà un coet integrat per dues etapes. La primera etapa ascendirà fins a 270 km i assolirà una velocitat de 2.7 km/s. La segona etapa injectarà el satèl•lit en òrbita a una velocitat de 7.7 km/s, és a dir, prop de 30.000 km/h, 22 vegades la velocitat del so.
L’equip del Quèquicom segueix el procés de fabricació de part d’un coet
Tot el material que utilitzen
L’artefacte que llançarem es compon de: la segona etapa del coet amb tota l’electrònica de control d’ignició, el globus, dos sistemes de localització: la xarxa de satèl•lits iridium i la xarxa de repetidors de ràdio APRS, i la llançadora o rampa de llançament. També s’hi afegeixen tres petites càmeres de vídeo per gravar el viatge des de diferents perspectives.
Categories: Capítols , Tecnologia, Enginyeria, Materials









Sindica els posts del blog

Ricard ha escrit:
Els bolígrafs normals i corrents escriuen en l'espai a la perfecció, de fet hi ha una carta que va escriure Pedro Duque en el 2003 des d'una missió Soyuz, on comenta que està escrivint amb un bolígraf normal i corrent.
La tinta del bolígraf surt de la punta per capil·laritat, però a la Terra la gravetat pot vèncer la força de la capil·laritat si s'escriu cap amunt. En l'espai, òbviament la ingravitació permet que la tinta flueixi sense problemes.
Per si no fos poc, seria una bogeria utilitzar un llapis dins d'una nau espacial. Les partícules de grafit que va desprenent durant el seu ús, són tremendament perjudicials per als instruments de qualsevol nau espacial.
En resum, que heu colat una llegenda urbana en un programa sobre ciència.
Que consti que jo sóc el primer a felicitar-vos quan feu les coses bé, però crec que la fallada ha estat bastant gran.