La Fina sempre havia pensat que era despistada i desorganitzada i sempre li havia costat més que als altres estudiar. Va arribar a pensar que era tonta. Als 40 anys va saber que tenia el trastorn per dèficit d’atenció, el TDAH, una malaltia neuropsiquiàtrica que s’inicia en la infantesa i sol ser crònica.
El mateix li passa al Xavier Vela, esportista d’elit i hiperactiu. Tant en el seu cas com en el de la Fina, la medicació ha estat la clau per poder fer una vida normal.





“Quèquicom” segueix aquestes dues històries amb el Josep Antoni Ramos-Quiroga, coordinador del Programa Integral de Dèficit d'Atenció de la Vall d’Hebron, que diu que les persones que no s’arriben a tractar “perden oportunitats en la vida”. Al cervell de les persones amb TDAH, hi falten una sèrie de neurotransmissors, de missatgers, que fan que les ordres no arribin bé. Això fa que, sense adonar-se’n, no arribin als objectius fixats perquè els costa acabar el que comencen.

El TDAH és una malaltia poligenètica en què intervenen moltes combinacions de gens i en què no totes les combinacions donen el mateix resultat. La Marta Ribasés, responsable del laboratori de psiquiatria de la Vall d’Hebron, agafa mostres de sang de persones amb el trastorn per trobar-los un medicament a mida.