Les rates transmeten malalties, però alhora són imprescindibles en la investigació. “Quèquicom” les busca en clavegueres i laboratoris.














Les rates són considerades animals fastigosos que associem als entorns més insalubres i bruts. Per aquest motiu, el reporter Pere Renom les va a buscar a les clavegueres de Barcelona on les rates troben una temperatura constant que n’afavoreix la reproducció, aigua abundant per beure cada dia, i un espai lliure de predadors i de la persecució humana. Però les rates a més necessiten alimentar-se i les clavegueres les forneixen amb una extensa xarxa de carreteres subterrànies de més de 1.500 km de longitud que les condueix als mercats, als magatzems, o als abocadors d’escombraries. En visitem un, acompanyats de tècnics desratitzadors que expliquen l’efecte anticoagulant i retardat dels raticides i les millors estratègies per eliminar les rates. Aquesta aversió es justifica sobretot perquè les rates són vectors d’un pila de malalties infeccioses. De fet, com explica el presentador Marc Boada, la rata negra va ser el vector que va transmetre la pesta negra que a l’Edat Mitjana va matar milions de persones.
Les rates són animals que es troben a la base de la cadena alimentària. Tenen, doncs, un munt d’enemics naturals i una estràtegia per defugir-los són els hàbits nocturns. Renom espera la caiguda de la nit per veure rates en acció en l’entorn rural d’una granja de porcs. L’acompanya l’especialista Roger Vila, que li explica algunes tècniques per descobrir la presència de rates i estimar-ne el grau d’infestació. També comenta les pèrdues ramaderes associades a la seva presència.
Les rates són les nostres veïnes més habituals tant a la ciutat com al camp, aquí i a l’altra punta del món. Però, per molt que ens sorprengui, aquest animal és un nouvingut i, per postres, no n’és un sinó que en són dos. La rata negra (Rattus rattus) és originària de l’Índia i sembla que va arribar a Europa en època romana. La rata comuna o de claveguera (Rattus norvegicus) originària del nord del Mar Caspi va arribar a Europa al segle XVIII. Totes dues han estat capaces d’arribar arreu del món viatjant a bord dels vaixells. Darrere d’aquest èxit expansiu hi ha, a més, una gran facilitat per adaptar-se a tota mena d’ambients i una elevadíssima taxa de reproducció. S’ensenya com diferenciar els mascles de les femelles i se n’explica el cicle reproductor. Marc Boada precisa que l’accelerat cicle biològic de les rates les fa bones candidates per al seu ús en experimentació.
Però rates i brutícia no sempre són sinònims. Renom ho demostra anant al Parc Científic a veure les rates més netes del món, que mantenen en unes estrictes condicions d’asèpsia, com explica Xavier Cañas, per ser utilitzades en recerca de malalties com el càncer, les embòlies cerebrals o les cardiopaties. En conseqüència són alhora els animals més nets i els més bruts, les nostres amigues i les nostres enemigues.