Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Amb la intenció de despertar vocacions científiques, la Fundación Telefónica ha seleccionat cent projectes de tot el món rellevants pel seu valor didàctic i el seu potencial d’implementació en totes les cultures. La tria, sense candidatures prèvies, era oberta a tota mena d’iniciatives, des de museus o activitats extraescolars fins a programes de TV, com és el cas de “Quèquicom”.
Durant un any els avaluadors de la Fundación Telefónica van fer una recerca internacional per detectar iniciatives innovadores, amb resultats demostrats de foment de l’interès per la ciència, la tecnologia i les matemàtiques. Entre els guardonats destaquen Ikamvayouth, de suport tutorial a Sud-àfrica; ScienceLab, una metodologia alemanya per a nens i el programa transmedia en llengua àrab, i Thra Youth Initiative. De “Quèquicom” destaquen la seva capacitat per dotar els espectadors dels coneixements bàsics per entendre els aspectes cientificotècnics de la societat.
El jurat avaluador era integrat per rellevants experts d’entitats com ara la Fundació Accenture, Telefónica R+D, Fundació “la Caixa”, Microsoft, Everis, la Universitat Politècnica de Madrid i l'Institut de Tecnologies Educatives i Formació del Professorat del Ministeri d'Educació d'Espanya.
Quèquicom entre el Top 100
Categories: Actualitat , Premis
Escrit per: Equip Editorial
Con la intención de despertar vocaciones científicas, la Fundación Telefónica ha seleccionado cien proyectos de todo el mundo relevantes por su valor didáctico y su potencial de implementación en todas las culturas. La selección, sin candidaturas previas, estaba abierta a todo tipo de iniciativas, desde museos o actividades extraescolares hasta programas de TV, como es el caso de Quèquicom.
Durante un año los evaluadores de la Fundación Telefónica hicieron una investigación internacional para detectar iniciativas innovadoras, con resultados demostrados de fomento del interés por la ciencia, la tecnología y las matemáticas. Entre los galardonados destacan Ikamvayouth, de apoyo tutorial en Suráfrica; ScienceLab, una metodología alemana para niños y el programa transmedia en lengua árabe iThra Youth Initiative. De Quèquicom destacan su capacidad para dotar los espectadores de los conocimientos básicos para entender los aspectos científico-técnicos de la sociedad.
El jurado evaluador estaba integrado por relevantes expertos de entidades como la Fundación Accenture, Telefónica I+D, Fundación “la Caixa”, Microsoft, Everis, la Universidad Politécnica de Madrid y el Instituto de Tecnologías Educativas y Formación del Profesorado del Ministerio de Educación de España.
Categories: Español
Escrit per: Equip Editorial
La programació d’estiu es basa en els capítols de ”Quèquicom i...”, el format que condensa el coneixement que hem reunit sobre un tema.
Després de dedicar dos capítols a la geologia (15 i 22 de juliol) explicarem la visió (vista cansada, miopia, correcció per làser, ulleres...) i l’espai (Tintín, viatge a la Lluna, gravetat, velocitat angular...). Seran el 29 de juliol i el 5 d’agost, respectivament.
Els descobriments ocuparan dos capítols (12 i 19 d’agost). Del Velcro fins a la vitamina A, passant per l’asèpsia i 25 descobriments més.
El vent serà el tema del 26 d’agost, des dels huracans fins a la cel•la dels vaixells.
El 2 de setembre reposem l’especial “Quèquicom respon” que vam fer a partir de les preguntes dels espectadors. (Què hem de fer quan ens cremem? Com hem de caure per no prendre mal?).
El 9 de setembre, “1714: ciència en guerra”, balística, armament, sanitat, camuflatge... una visió diferent del conflicte.
L’energia (nuclear, eòlica, petrolífera, elèctrica...) és el centre del dos següents programes, els dimarts 16 i 23 de setembre.
El mateix 23 de setembre es reprèn l’emissió de dos episodis, el primer a les 22.00 (Energia) i tot seguit “Ales al vent”, que permet entendre per què vola un avió.
Categories: Actualitat

15/07/2014: Qui som?

Escrit per: Equip Editorial
Director i presentador: Jaume Vilalta
Realitzador: Antoni Bargalló
Reporters: Pere Renom, Georgina Pujol
Cap científic: Ignasi Arribas
Productora: Maria Josep Espona
Realització: Cari Pardo, Lluís de Baldomero
Producció: Virgínia Gran
Ambientació: Anna Torrens
Operador de càmera habitual: Marc Durà
Categories: Qui som?
Escrit per: Equip Editorial
És segur escalfar aliments amb el tàper? Està justificat desconfiar dels cosmètics amb parabens? Alguns additius i conservants podrien ser disruptors endocrins, unes substàncies que poden actuar com a falses hormones i perjudicar la salut. Per aquesta raó, França prohibeix l’ús de BPA, un plastificant, en tota la cadena alimentària a partir del 2015, però la UE no es decideix. Quèquicom dedica un programa especial d’una hora a aquesta contaminació invisible.



Aliments, productes d’higiene i neteja, envasos de plàstic... Vivim dins d’una sopa de substàncies químiques que podrien actuar com a falses hormones. Molts materials que crèiem segurs i innocus poden no ser-ho tant. Els disruptors endocrins o pertorbadors hormonals causen efectes adversos per a la salut humana a dosis baixes i tenen desconcertats tant epidemiòlegs com toxicòlegs. Molts científics creuen que són els responsables de l’augment de certs tipus de càncers, obesitat, diabetis, problemes de tiroides i asma infantil. Entre ells, els catedràtics Nicolás Olea, de la Universitat de Granada, i Miquel Porta, de la UAB i de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica. A l’Hospital Universitari de Múrcia, Georgina Pujol coneix una nena que amb 4 anys ja té pubertat precoç atribuïda a l’exposició a plaguicides organofosforats. Al plató, Jaume Vilalta, ens explicarà què són les hormones i com funcionen els disruptors endocrins.
Segons el Dr. Miquel Porta el 100% dels catalans, igual que els francesos, suecs o canadencs, tenim disruptors endocrins al cos. Explica que els estudis científics demostren que és habitual que els aliments continguin restes de plaguicides i residus d’origen industrial. I després, quan mesuren aquesta substància en l’organisme humà, allà les troben. Les troben tant en el teixit gras, com en la sang o l’orina. El Dr. Porta afirma que una bona part de les leucèmies infantils o dels limfomes o d’altres tipus de càncers són causats per aquestes substàncies.

Investigadors com el catedràtic Nicolás Olea han vist que l’origen d’aquestes malalties és en els primers mesos després de la fecundació. Això vol dir que hi ha finestres d’exposició crítiques i que quan s’hi està exposat de manera permanent, et toca la loteria. L’embaràs i els primers nou mesos marquen la resta de la nostra vida. La mare és com una esponja que va acumulant tòxics ambientals al llarg dels anys. Regala moltes coses bones al fill, però també li passa els contaminants que té al seu cos. I a través de la llet materna també li transmet aquests compostos químics. Els metges diuen que és millor donar el pit durant sis mesos o més perquè llavors hi ha més beneficis que riscos.

En aquest capítol hi participen el Dr. Nicolás Olea, catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada i coordinador d’Investigació de l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat. La seva especialitat és radiologia i oncologia. També hi intervé el Dr. Miquel Porta, catedràtic de salut pública de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, a banda de ser catedràtic adjunt de la Universitat de Carolina del Nord. La doctora Carme Valls-Llobet és especialista en Medicina Interna i Endocrinologia, experta en Sensibilitat química múltiple i és directora del Programa Dones, Salut i Qualitat de Vida al Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) de Catalunya. La Dra. Maribel Casas és investigadora del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Catalunya (CREAL) i una de les coordinadores del projecte INMA (Infància i Medi Ambient) a Sabadell. Aquest estudi forma part d’Hèlix, un projecte europeu innovador que estudia els riscos ambientals del còctel químic als quals estan exposats mares i nens. També hi apareix el doctor Juan Antonio Ortega, director de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Universitari Virgen de l’Arrixaca de Múrcia. Entrevistem el Dr. Arjan W. Kleij, responsable de grup a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ); Manuel Fernández, director general de la regió Ibèrica de Plastics Europe, que és una de les associacions empresarials líders a Europa de la indústria dels plàstics i representa més de 100 empreses que produeixen més del 90% de polímers en els 28 països de la Unió Europea, i Alicia Martin, Consumer Protection Senior Manager també de Plastics Europe. Anem a Valira, una empresa catalana que fabrica tàpers sense Bisfenol A (un disruptor endocrí) des de molt abans que la Unió Europea prohibís l’ús d’aquesta substància en biberons i envasos d’aliments per a nens menors de 3 anys. També hi apareixen investigadors del grup de recerca en neurocomportament i salut del Laboratori de Toxicologia i salut mediambiental de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira Virgili, com Fiona Peris, Jennifer Calzado i el doctor Jordi Blanco.

Projecte INMA (Infància i Mediambient):
Habitualment s’estudia l’efecte d’un compost químic A en una persona. I després, l’efecte d’una altra substància química B per separat. Però aquí, INMA són els primers que estudien la interacció del còctel químic al qual estem exposats. Es tracta d’una xarxa d’investigadors espanyols que van crear aquest projecte per estudiar el paper dels contaminants ambientals de l’aire, l’aigua i els aliments durant l’embaràs i l’inici de la vida. També miren els efectes que tenen en el creixement i desenvolupament infantil.
INMA forma part d’HELIX, un altre gran projecte europeu. En total, estudien l’exposició ambiental de 32.000 mares i els seus fills.
http://www.proyectoinma.org/presentacion-inma/ca_index.html


Alguns dels estudis consultats:


Concentrations of Parabens in Human Breast Tumours
http://www.dr-baumann.ca/science/Concentrations%20of%20Parabens%20in%20Human%20Breast.pdf"

Endocrine-Disrupting Chemicals
https://www.endocrine.org/sitecore%20modules/web/~/media/endosociety/Files/Publications/Scientific%20Statements/EDC_Scientific_Statement.pdf#search=%22Endocrine-Disrupting%20Chemicals%22

Com reduir la exposició a les substàncies tòxiques:
http://www.ecologistasenaccion.org/article27631.html

The HELIX Project: Tracking the Exposome in Real Time

http://ehp.niehs.nih.gov/122-a169/

Carta de SESPAS a la Ministra Ana Mato.
http://www.sespas.es/adminweb/uploads/docs/Carta%20EDC.pdf

Opinion of the Scientific Panel on Food Additives, Flavourings, Processing Aids and Materials in Contact with Food on a request from the Commission related to
http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/doc/428.pdf

BISFENOL A (BPA) – Estado actual de los conocimientos y medidas futuras de la OMS y la FAO
http://www.who.int/foodsafety/fs_management/No_05_Bisphenol_A_Nov09_sp.pdf

State of the Science of Endocrine Disrupting Chemicals - 2012
http://www.who.int/ceh/publications/endocrine/en/

Llistat de disruptors endocrins:
http://ec.europa.eu/environment/chemicals/endocrine/documents/index_en.htm#SubThemes5
(a l'apartat "Progress on short-term actions")
Categories: Actualitat , Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Des que es va estrenar el 2006, el programa s’ha mantingut sempre entre els més vistos del 33. L'audiència acumulada per temporada, considerant totes les reemissions, és de 4.248.000 espectadors. Cada capítol és vist per 200.000 persones diferents, tenint en compte també totes les reemissions anuals (fet que es coneix com a “reach”).
En el panel qualitatiu de GFK, el 97’6% dels enquestats manifesten que hi aprenen d’una manera original i diferent. La notorietat és molt gran, ja que el 97% del panel diuen que comentarien el programa amb gent del seu entorn. El 98,8% dels membres del panel afirmen que és un producte de qualitat.

Com és el nostre públic
Hi predominen les dones de 25 a 44 anys, de classe mitjana i també alta. “Quèquicom” aconsegueix nivells superiors a la mitjana de la cadena entre els menors de 25 (dues dades molt rellevants tractant-se d'un espai de ciència). La classe mitjana és majoritària, però “Quèquicom” té una elevada penetració entre la població d’alt nivell adquisitiu, i en una proporció molt superior a altres programes de la cadena.
Categories: Qui som?
Escrit per: Equip Editorial
Con 240 capítulos producidos desde 2006 consigue los más altos niveles de audiencia del canal cultural de TVC. Audiencia acumulada o reach por capítulo: hasta 233.000 espectadores.
Desde 2006 está entre los tres programas mejor valorados de todas las cadenas españolas en cualquiera de sus idiomas (Panel Cualitativo GEKA).
Escuelas y universidades lo usan para explicar la ciencia de forma visual y comprensible. “Entra por los ojos, pasa por el corazón y se queda en el cerebro”.
Perfil del público
Destacan las mujeres de 25 a 44 años de clase media y alta. Quèquicom consigue también niveles superiores a la media de la cadena entre los menores de 25 (datos muy relevantes tratándose de un espacio de ciencia). La clase de alto poder adquisitivo lo mira en proporción muy superior a otros programas, pero, naturalmente, la clase media es mayoritaria.

Ficha técnica
Periodicidad: semanal
Duración: 27”
Emisión: por dos canales, miércoles a les 21,50 (prime time en España) por el C33 y los sábados a las 12,35 por TV3.
Nº de programas disponibles: más de 240
Lengua: catalán y el idioma del entrevistado.
Derechos: pertenecen íntegramente a TVC.
Categories: Español
Escrit per: Equip Editorial
-2014 Seleccionados como una de las “Top 100” innovaciones educativas internacionales por la Fundación Telefónica.
-2014 Finalistas y accésit Premio Asebio, Asociación Española de Bioempresas, de Comunicación y Divulgación de la Biotecnología.
-2013 Premio a la divulgación científica del Festival Internacional Telenatura-2013, Universidad de Navarra.
-2013 y 2012 Finalistas Premio Periodismo en medicina Boehringer Ingelheim
-2012 Premio BioCultura
-2012 Premio Internacional Ciencia en Acción de divulgación científica.
-Premio Mussol 2012, Universidad Autónoma de Barcelona, UAB, y Ayuntamiento de Sant Quirze.
-2011 Premio Zapping al mejor programa cultural de toda España, Telespectadores Asociados
-2010, Premio de la Academia de Ciencias Médicas y de la Salud de Cataluña y Baleares.
-2010 Premio de Divulgación Científica otorgado por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, las Sociedades Españolas de Física, la de Geología y la Universidad Nacional de Educación a Distancia.
-2010 Premio Matemáticas y Sociedad, Fundació Ferran Sunyer, Institut d'Estudis Catalans.
-2009 Placa Narcís Monturiol, de la Generalitat de Catalunya, al mérito científico, otorgado por primera vez a un medio de comunicación.
-2009 y 2008, consecutivamente, Premio Periodismo en medicina en la categoría de medios audiovisuales concedido por Boehringer Ingelheim.
-2008 “Science Media Prize International” Novo Nordisk por el reportaje “Diabetes: cuando el dulce amarga”.
-2008 Tercer premio Videomed, Certamen Internacional de Cine Médico.
-2008 Premio Seguridad Vial Línea Directa.
-2007 Diploma en el Prix Danube, International TV Festival of Programmes for Children and Youth, Bratislava, Slovakia
Categories: Español
Escrit per: Equip Editorial
Els invents són troballes que resolen determinats problemes o necessitats. El reporter Pere Renom té un munt de contenidors davant de la finestra del seu dormitori i molt sovint el desperta el soroll del vidre llençat en hores intempestives. Fart d’aquesta situació contacta amb un amic enginyer per desenvolupar un contenidor del vidre insonor. El prototip es construeix i s’assaja al taller de les Indústries Catalanes del Ferro, a Sallent.

Estrena 17 de juny de 2014

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d’inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. L'estiu del 2013, a la Vall d’Aran, el desbordament dels rius va provocar el caos. L’aigua es va endur cases, càmpings i carreteres. La reportera Georgina Pujol va a la Vall d’Aran per analitzar un dels factors clau de les inundacions: es construeix en zones fluvials, llocs que el riu ja ha envaït d’altres vegades, malgrat que es pot anticipar que ho tornarà a fer. Perquè el riu sempre acaba reclamant el que és seu. I els científics adverteixen que el canvi climàtic pot incrementar les inundacions en el futur.

Reemissió el 10 de juny de 2014
Categories: Actualitat


       Següent


Singulars Espai Terra El Medi Ambient
Subscriu-te al Podcast del programa Afegeix-lo a iTunes