Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Un bon pa amb tomàquet amb el seu raig d’oli d’oliva, llonganissa i un suc de taronja és un esmorzar que permet assimilar una gran quantitat de ciència: des de la domesticació del blat fins als bacteris que “cuinen” la llonganissa passant pel gluten o les propietat antioxidants de l’oli i la vitamina C dels cítrics.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Albert Garrido va estar clínicament mort durant més d'una hora i 5 dies en coma, però finalment el van recuperar. Tot i així, algun dia morirà, com tothom. La mort corporal és el resultat de la mort cel·lular. Cada segon moren 10 milions de cèl·lules al nostre cos. En produïm de noves, però a mesura que envellim el seu nombre es redueix. Sydney Brenner, Premi Nobel de Medicina, n'explica el mecanisme. Més enllà de la biologia, hi ha un principi físic universal que converteix la mort en un procés irreversible: l'entropia.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial


Que el sonso sigui un peix menut vol dir que és un aleví? El sonso es menja fregit a la Mediterrània des de fa segles. Però ha estat a punt de desaparèixer del nostre menú perquè a Brussel•les es pensaven que era un peix petit i, per tant, il•legal. Espantats, els pescadors van a buscar els científics del CSIC per demostrar que el que ells capturen són peixos de talla petita, però madurs. Es crea un comitè de cogestió per fer més sostenible aquesta pesca tradicional. El resultat és un èxit sense precedents en què tots hi surten guanyant. Tot i així, la vida del sonso és encara un misteri. “Quèquicom” grava per primera vegada amb una càmera submarina el moment de les captures. Els investigadors veuen per primer cop com es comporten quan es veuen amenaçats per la xarxa. I després d’aquesta experiència única, desvelem el que fins ara era un enigma: què menja el sonso?
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Que el sonso sigui un peix menut vol dir que és un aleví? El sonso es menja fregit a la Mediterrània des de fa segles. Però ha estat a punt de desaparèixer del nostre menú perquè a Brussel•les es pensaven que era un peix petit i, per tant, il•legal. Espantats, els pescadors van a buscar els científics del CSIC per demostrar que el que ells capturen són peixos de talla petita, però madurs. Es crea un comitè de cogestió per fer més sostenible aquesta pesca tradicional. El resultat és un èxit sense precedents en què tots hi surten guanyant. Tot i així, la vida del sonso és encara un misteri. “Quèquicom” grava per primera vegada amb una càmera submarina el moment de les captures. Els investigadors veuen per primer cop com es comporten quan es veuen amenaçats per la xarxa. I després d’aquesta experiència única, desvelem el que fins ara era un enigma: què menja el sonso?
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Charles Darwin va proposar la selecció natural com a mecanisme de l'evolució, inspirat en els pinsans de les illes Galápagos, els fòssils de la Patagònia, o els coloms domèstics. A Catalunya podem trobar exemples perfectament equivalents: els escarabats cavernícoles del Pirineu, els fòssils de rosegador, o una nova raça de porc nan destinada a la recerca biomèdica.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Charles Darwin va proposar la selecció natural com a mecanisme de l’evolució, inspirat en els pinsans de les illes Galápagos, els fòssils de la Patagònia, o els coloms domèstics. A Catalunya podem trobar exemples perfectament equivalents: els escarabats cavernícoles del Pirineu, els fòssils de rosegador, o una nova raça de porc nan destinada a la recerca biomèdica.

Darwin va observar minuciosament la natura i va deduir que el mecanisme de l’evolució és la selecció natural. Seguint els seus passos trobem exemples a tot arreu.

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial


És segur escalfar aliments amb el tàper? Està justificat desconfiar dels cosmètics amb parabens? Alguns additius i conservants podrien ser disruptors endocrins, unes substàncies que poden actuar com a falses hormones i perjudicar la salut. Per aquesta raó, França prohibeix l’ús de BPA, un plastificant, en tota la cadena alimentària a partir del 2015, però la UE no es decideix. Quèquicom dedica un programa especial d’una hora a aquesta contaminació invisible.



Aliments, productes d’higiene i neteja, envasos de plàstic... Vivim dins d’una sopa de substàncies químiques que podrien actuar com a falses hormones. Molts materials que crèiem segurs i innocus poden no ser-ho tant. Els disruptors endocrins o pertorbadors hormonals causen efectes adversos per a la salut humana a dosis baixes i tenen desconcertats tant epidemiòlegs com toxicòlegs. Molts científics ...
-Pitjeu a text complet

» Text complet

Categories: Actualitat , Capítols
Escrit per: Equip Editorial
La ruta de Queralbs a Núria, situada a l’alta muntanya dels Pirineus, està envoltada de cims de gairebé tres mil metres, com el Puigmal. És en un punt on conflueixen tres valls (Finestrelles, Eina i Molleres) i té un dels substrats rocosos més antics del Pirineu. Per pujar-hi només hi ha dues opcions: a peu o en cremallera. La reportera del programa, Georgina Pujol, es troba a Queralbs amb el biòleg Bernat Claramunt, que estudia la biodiversitat dels sistemes alpins i com els afecta el canvi climàtic. Recorren a peu els 780 metres de desnivell que els separen de Núria. Amb ell aprenem a llegir el paisatge, que va canviant a mesura que pugem. En els primers estadis trobem boscos de caducifolis amb avellaners, moixeres de guilla i roures. De mica en mica, la verdor del bosc es va enfosquint a causa dels arbres perennifolis, com el pi negre. També explica que el canvi climàtic afecta la sincronització del cicles de plantes i insectes. L’augment de les temperatures fa que hi hagi un decalatge entre la floració i el cicle de vida dels pol•linitzadors. De manera que quan arriba el pol•linitzador, la flor no hi és, i viceversa.


» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
“Quèquicom” fa la ruta des de Queralbs fins a la Vall de Núria per mirar de trobar muflons, isards i marmotes. En aquest entorn tan ben preservat hi ha plantes carnívores i metzinoses que s’usaven per caçar animals, però també molta història (s’hi va iniciar l’Estatut de 1932) i tecnologia. Com funciona el tren cremallera? Com s’ho fan per escalfar aigua gèlida del Pirineu fins a 60 graus sense usar energia solar ni cremar gasoil?

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Com funcionen les centrals hidroelèctriques, els parcs eòlics, les plaques fotovoltaiques, el cotxe d’hidrogen... Els recursos energètics poc contaminants o renovables són el tema central del segon capítol de Quèquicom i... dedicat a l’energia.
Emissió: dimarts 23 de setembre 2014, a les 22.00, C33

Categories: Actualitat


       Següent


Singulars Espai Terra El Medi Ambient
Subscriu-te al Podcast del programa Afegeix-lo a iTunes