Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Con 240 capítulos producidos desde 2006 consigue los más altos niveles de audiencia del canal cultural de TVC. Audiencia acumulada o reach por capítulo: hasta 233.000 espectadores.
Desde 2006 está entre los tres programas mejor valorados de todas las cadenas españolas en cualquiera de sus idiomas (Panel Cualitativo GEKA).
Escuelas y universidades lo usan para explicar la ciencia de forma visual y comprensible. “Entra por los ojos, pasa por el corazón y se queda en el cerebro”.
Perfil del público
Destacan las mujeres de 25 a 44 años de clase media y alta. Quèquicom consigue también niveles superiores a la media de la cadena entre los menores de 25 (datos muy relevantes tratándose de un espacio de ciencia). La clase de alto poder adquisitivo lo mira en proporción muy superior a otros programas, pero, naturalmente, la clase media es mayoritaria.

Ficha técnica
Periodicidad: semanal
Duración: 27”
Emisión: por dos canales, miércoles a les 21,50 (prime time en España) por el C33 y los sábados a las 12,35 por TV3.
Nº de programes disponibles: más de 240
Lengua: catalán y el idioma del entrevistado.
Derechos: pertenecen íntegramente a TVC.
Categories: Español
Escrit per: Equip Editorial
-2014 Seleccionados como una de las “Top 100” innovaciones educativas internacionales por la Fundación Telefónica.
-2014 Finalistas y accésit Premio Asebio, Asociación Española de Bioempresas, de Comunicación y Divulgación de la Biotecnología.
-2013 Premio a la divulgación científica del Festival Internacional Telenatura-2013, Universidad de Navarra.
-2013 y 2012 Finalistas Premio Periodismo en medicina Boehringer Ingelheim
-2012 Premio BioCultura
-2012 Premio Internacional Ciencia en Acción de divulgación científica.
-Premio Mussol 2012, Universidad Autónoma de Barcelona, UAB, y Ayuntamiento de Sant Quirze.
-2011 Premio Zapping al mejor programa cultural de toda España, Telespectadores Asociados
-2010, Premio de la Academia de Ciencias Médicas y de la Salud de Cataluña y Baleares.
-2010 Premio de Divulgación Científica otorgado por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, las Sociedades Españolas de Física, la de Geología y la Universidad Nacional de Educación a Distancia.
-2010 Premio Matemáticas y Sociedad, Fundació Ferran Sunyer, Institut d'Estudis Catalans.
-2009 Placa Narcís Monturiol, de la Generalitat de Catalunya, al mérito científico, otorgado por primera vez a un medio de comunicación.
-2009 y 2008, consecutivamente, Premio Periodismo en medicina en la categoría de medios audiovisuales concedido por Boehringer Ingelheim.
-2008 “Science Media Prize International” Novo Nordisk por el reportaje “Diabetes: cuando el dulce amarga”.
-2008 Tercer premio Videomed, Certamen Internacional de Cine Médico.
-2008 Premio Seguridad Vial Línea Directa.
-2007 Diploma en el Prix Danube, International TV Festival of Programmes for Children and Youth, Bratislava, Slovakia
Categories: Español
Escrit per: Equip Editorial
La programació d’estiu es basa en els capítols de ”Quèquicom i...”, el format que condensa el coneixement que hem reunit sobre un tema.
Després de dedicar dos capítols a la geologia (15 i 22 de juliol) explicarem la visió (vista cansada, miopia, correcció per làser, ulleres...) i l’espai (Tintín, viatge a la Lluna, gravetat, velocitat angular...). Seran el 29 de juliol i el 5 d’agost, respectivament.
Els descobriments ocuparan dos capítols (12 i 19 d’agost). Del Velcro fins a la vitamina A, passant per l’asèpsia i 25 descobriments més.
El vent serà el tema del 26 d’agost, des dels huracans fins a la cel•la dels vaixells.
El 2 de setembre reposem l’especial “Quèquicom respon” que vam fer a partir de les preguntes dels espectadors. (Què hem de fer quan ens cremem? Com hem de caure per no prendre mal?).
El 9 de setembre, “1714: ciència en guerra”, balística, armament, sanitat, camuflatge... una visió diferent del conflicte.
L’energia (nuclear, eòlica, petrolífera, elèctrica...) és el centre del dos següents programes, els dimarts 16 i 23 de setembre.
El mateix 23 de setembre es reprèn l’emissió de dos episodis, el primer a les 22.00 (Energia) i tot seguit “Ales al vent”, que permet entendre per què vola un avió.
Categories: Actualitat

15/07/2014: Qui som?

Escrit per: Equip Editorial
Director i presentador: Jaume Vilalta
Realitzador: Antoni Bargalló
Reporters: Pere Renom, Georgina Pujol
Cap científic: Ignasi Arribas
Productora: Maria Josep Espona
Realització: Cari Pardo, Lluís de Baldomero
Producció: Virgínia Gran
Ambientació: Anna Torrens
Operador de càmera habitual: Marc Durà
Categories: Qui som?
Escrit per: Equip Editorial
És segur escalfar aliments amb el tàper? Està justificat desconfiar dels cosmètics amb parabens? Alguns additius i conservants podrien ser disruptors endocrins, unes substàncies que poden actuar com a falses hormones i perjudicar la salut. Per aquesta raó, França prohibeix l’ús de BPA, un plastificant, en tota la cadena alimentària a partir del 2015, però la UE no es decideix. Quèquicom dedica un programa especial d’una hora a aquesta contaminació invisible.



Aliments, productes d’higiene i neteja, envasos de plàstic... Vivim dins d’una sopa de substàncies químiques que podrien actuar com a falses hormones. Molts materials que crèiem segurs i innocus poden no ser-ho tant. Els disruptors endocrins o pertorbadors hormonals causen efectes adversos per a la salut humana a dosis baixes i tenen desconcertats tant epidemiòlegs com toxicòlegs. Molts científics creuen que són els responsables de l’augment de certs tipus de càncers, obesitat, diabetis, problemes de tiroides i asma infantil. Entre ells, els catedràtics Nicolás Olea, de la Universitat de Granada, i Miquel Porta, de la UAB i de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica. A l’Hospital Universitari de Múrcia, Georgina Pujol coneix una nena que amb 4 anys ja té pubertat precoç atribuïda a l’exposició a plaguicides organofosforats. Al plató, Jaume Vilalta, ens explicarà què són les hormones i com funcionen els disruptors endocrins.
Segons el Dr. Miquel Porta el 100% dels catalans, igual que els francesos, suecs o canadencs, tenim disruptors endocrins al cos. Explica que els estudis científics demostren que és habitual que els aliments continguin restes de plaguicides i residus d’origen industrial. I després, quan mesuren aquesta substància en l’organisme humà, allà les troben. Les troben tant en el teixit gras, com en la sang o l’orina. El Dr. Porta afirma que una bona part de les leucèmies infantils o dels limfomes o d’altres tipus de càncers són causats per aquestes substàncies.

Investigadors com el catedràtic Nicolás Olea han vist que l’origen d’aquestes malalties és en els primers mesos després de la fecundació. Això vol dir que hi ha finestres d’exposició crítiques i que quan s’hi està exposat de manera permanent, et toca la loteria. L’embaràs i els primers nou mesos marquen la resta de la nostra vida. La mare és com una esponja que va acumulant tòxics ambientals al llarg dels anys. Regala moltes coses bones al fill, però també li passa els contaminants que té al seu cos. I a través de la llet materna també li transmet aquests compostos químics. Els metges diuen que és millor donar el pit durant sis mesos o més perquè llavors hi ha més beneficis que riscos.

En aquest capítol hi participen el Dr. Nicolás Olea, catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada i coordinador d’Investigació de l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat. La seva especialitat és radiologia i oncologia. També hi intervé el Dr. Miquel Porta, catedràtic de salut pública de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, a banda de ser catedràtic adjunt de la Universitat de Carolina del Nord. La doctora Carme Valls-Llobet és especialista en Medicina Interna i Endocrinologia, experta en Sensibilitat química múltiple i és directora del Programa Dones, Salut i Qualitat de Vida al Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) de Catalunya. La Dra. Maribel Casas és investigadora del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Catalunya (CREAL) i una de les coordinadores del projecte INMA (Infància i Medi Ambient) a Sabadell. Aquest estudi forma part d’Hèlix, un projecte europeu innovador que estudia els riscos ambientals del còctel químic als quals estan exposats mares i nens. També hi apareix el doctor Juan Antonio Ortega, director de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Universitari Virgen de l’Arrixaca de Múrcia. Entrevistem el Dr. Arjan W. Kleij, responsable de grup a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ); Manuel Fernández, director general de la regió Ibèrica de Plastics Europe, que és una de les associacions empresarials líders a Europa de la indústria dels plàstics i representa més de 100 empreses que produeixen més del 90% de polímers en els 28 països de la Unió Europea, i Alicia Martin, Consumer Protection Senior Manager també de Plastics Europe. Anem a Valira, una empresa catalana que fabrica tàpers sense Bisfenol A (un disruptor endocrí) des de molt abans que la Unió Europea prohibís l’ús d’aquesta substància en biberons i envasos d’aliments per a nens menors de 3 anys. També hi apareixen investigadors del grup de recerca en neurocomportament i salut del Laboratori de Toxicologia i salut mediambiental de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira Virgili, com Fiona Peris, Jennifer Calzado i el doctor Jordi Blanco.

Projecte INMA (Infància i Mediambient):
Habitualment s’estudia l’efecte d’un compost químic A en una persona. I després, l’efecte d’una altra substància química B per separat. Però aquí, INMA són els primers que estudien la interacció del còctel químic al qual estem exposats. Es tracta d’una xarxa d’investigadors espanyols que van crear aquest projecte per estudiar el paper dels contaminants ambientals de l’aire, l’aigua i els aliments durant l’embaràs i l’inici de la vida. També miren els efectes que tenen en el creixement i desenvolupament infantil.
INMA forma part d’HELIX, un altre gran projecte europeu. En total, estudien l’exposició ambiental de 32.000 mares i els seus fills.
http://www.proyectoinma.org/presentacion-inma/ca_index.html


Alguns dels estudis consultats:


Concentrations of Parabens in Human Breast Tumours
http://www.dr-baumann.ca/science/Concentrations%20of%20Parabens%20in%20Human%20Breast.pdf"

Endocrine-Disrupting Chemicals
https://www.endocrine.org/sitecore%20modules/web/~/media/endosociety/Files/Publications/Scientific%20Statements/EDC_Scientific_Statement.pdf#search=%22Endocrine-Disrupting%20Chemicals%22

Com reduir la exposició a les substàncies tòxiques:
http://www.ecologistasenaccion.org/article27631.html

The HELIX Project: Tracking the Exposome in Real Time

http://ehp.niehs.nih.gov/122-a169/

Carta de SESPAS a la Ministra Ana Mato.
http://www.sespas.es/adminweb/uploads/docs/Carta%20EDC.pdf

Opinion of the Scientific Panel on Food Additives, Flavourings, Processing Aids and Materials in Contact with Food on a request from the Commission related to
http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/doc/428.pdf

BISFENOL A (BPA) – Estado actual de los conocimientos y medidas futuras de la OMS y la FAO
http://www.who.int/foodsafety/fs_management/No_05_Bisphenol_A_Nov09_sp.pdf

State of the Science of Endocrine Disrupting Chemicals - 2012
http://www.who.int/ceh/publications/endocrine/en/

Llistat de disruptors endocrins:
http://ec.europa.eu/environment/chemicals/endocrine/documents/index_en.htm#SubThemes5
(a l'apartat "Progress on short-term actions")
Categories: Actualitat , Capítols
Escrit per: Equip Editorial
Els invents són troballes que resolen determinats problemes o necessitats. El reporter Pere Renom té un munt de contenidors davant de la finestra del seu dormitori i molt sovint el desperta el soroll del vidre llençat en hores intempestives. Fart d’aquesta situació contacta amb un amic enginyer per desenvolupar un contenidor del vidre insonor. El prototip es construeix i s’assaja al taller de les Indústries Catalanes del Ferro, a Sallent.

Estrena 17 de juny de 2014

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Gairebé la meitat dels municipis catalans, uns 400, tenen edificacions en llocs amb un risc alt d’inundacions. La majoria són a la costa i al Pirineu. L'estiu del 2013, a la Vall d’Aran, el desbordament dels rius va provocar el caos. L’aigua es va endur cases, càmpings i carreteres. La reportera Georgina Pujol va a la Vall d’Aran per analitzar un dels factors clau de les inundacions: es construeix en zones fluvials, llocs que el riu ja ha envaït d’altres vegades, malgrat que es pot anticipar que ho tornarà a fer. Perquè el riu sempre acaba reclamant el que és seu. I els científics adverteixen que el canvi climàtic pot incrementar les inundacions en el futur.

Reemissió el 10 de juny de 2014
Categories: Actualitat

29/05/2014: QQC i ... el foc

Escrit per: Equip Editorial
Tot el que cal saber per prevenir i apagar incendis a la llar i al bosc. Treballem amb els bombers i veiem que una casa crema a la velocitat d’un llamp. Descobrim també tota la física, la química i l'artesania de la pólvora i dels focs d'artifici.

Emissió 3 de juny de 2014

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Córrer més és una solució per evitar embussos? Com es calcula la distància de seguretat? Quin criteri usen per senyalitzar les carreteres? Veurem, a més, el procés de construcció d’una carretera des del desbrossament i el moviment de terres, fins a l’aglomerat. S’explica la feina dels topògrafs i el funcionament de tota la maquinària.

Estrena el 27 de maig de 2014



Al món es calcula que hi ha uns 30 milions de km de carreteres. L’equivalent a anar i tornar a la Lluna 40 vegades. A Catalunya en tenim 12.000 km. Amb aquesta extensa xarxa viària podem arribar a qualsevol punt del territori amb el mínim temps possible. Les carreteres són bones dreceres.
El reportatge mostra el procés de construcció d’una carretera des del desbrossament de la vegetació, passant pel moviment de terres, fins a l’aglomerat. Valentín Aceña, de Planificació i Actuació en Infraestructures de la Diputació de Barcelona; Joan Antoni Sinfreu, cap de topografia de COPCISA, i Mariano Ruiz, cap de Producció d’UTE Variant de Vilanova, expliquen tot el procés i el funcionament de la maquinària.
Es fa un breu repàs de la història de la xarxa viària catalana des dels temps dels romans fins a l’actualitat. A mesura que es complica la xarxa, inevitablement també es complica la senyalització, ja que hi ha infinitat de destinacions a les quals es pot accedir per vies diverses, hi ha un espai molt limitat als rètols i poc temps per llegir-los. Ferran Camps, responsable de seguretat viària i senyalització de la Generalitat de Catalunya, n’explica els criteris. A més dels rètols orientatius, les carreteres tenen també molts senyals de circulació. La velocitat s’ajusta a les característiques de la via, i especialment a la seva geometria. Els canvis de rasant són paràboles i les corbes són arcs de circumferència.


Corbes segures
La clotoide, que també és coneix com a espiral d’Euler, es defineix com una corba en què el radi per la distància recorreguda és constant. Tot just quan comença la corba, el radi és molt gran i, a mesura que anem avançant la corba es fa més tancada, el radi es fa més petit, fins que arribem a tenir el radi de l’arc de circumferència que requereixi el traçat. Una corba amb una variació progressiva del radi permet una conducció poc brusca, més còmoda i, sobretot, més segura, per això s’utilitza en el traçat d’autopistes i vies ràpides.

Un ferm ferm
El més important d’una carretera és el que no es veu. La base, que és el veritable fonament de la carretera. Una carretera amb uns fonaments defectuosos acabarà deformada o, el que és pitjor, provocarà esvorancs o esllavissaments. I per als fonaments no serveix qualsevol material. Es podria utilitzar una bona base de formigó, però sortiria caríssim. Per això s’utilitzen els àrids. Si s’usa només un àrid gruixut, com la grava, passarà que com que té molts espais buits tendirà a recol•locar-se i deformarà la carretera. Un àrid amb una granulometria molt fina es comportarà gairebé com un fluid i no serà gaire estable. El secret és barrejar materials de diversos gruixos i els enginyers tenen molt ben calculada aquesta barreja que es coneix com a “tot-u”.

Regular el trànsit

Les retencions exasperen els conductors. El Servei Català de Trànsit disposa d'unes 500 càmeres fixes, 2 càmeres mòbils, més de 300 sensors i 2 helicòpters amb què obté informació en temps real de la situació del trànsit, i juntament amb les dades històriques pot prendre mesures per millorar la situació del trànsit. El reporter Pere Renom acompanya Xavier Almirall, subdirector del Servei Català de Trànsit, en un vol en helicòpter per veure el trànsit i les retencions des de l’aire.

A més velocitat, menys capacitat
Per una carretera, hi poden circular tants vehicles com vulguin, encara que sigui una recta? Suposem una via per on circulen cotxes a 30km/hora si volem que n’hi passin més podem augmentar la velocitat, per exemple al doble, a 60 km per hora. Passaran el doble de cotxes? La resposta és no. I és que un cotxe no viatja sol, porta sempre davant la seva distància de seguretat i com més corre, “més li creix el nas”. Així, un cotxe a 60km per hora ocupa més espai que el mateix cotxe a 30 per hora i, efectivament, passaran més cotxes, però no el doble. A més, aquesta distància de seguretat creix pràcticament de manera exponencial amb la velocitat.

Com calcular la distància de seguretat
Una bona aproximació per calcular la distància de seguretat mínima és elevar al quadrat les desenes de quilòmetres: a 50 km, 5 multiplicat per 5 igual a 25 metres; a 60 (6x6), cal mantenir 36 metres de distància, i a 120? 12 x 12... 144 metres. La distància de seguretat és gairebé el triple a 120 que a 60, cada cotxe és com si fos tres cops més llarg... Però la velocitat només ha augmentat el doble. A partir d’una certa velocitat, la capacitat de la carretera disminueix. No s’avança gens reduint la distància de seguretat. Deixant de banda el risc, una topada, per petita que sigui, pot ser la causa d’un gran embús, just el contrari del que volien els qui no respecten les distàncies de seguretat. Per això, les carreteres que tenen el límit de velocitat regulable asseguren un trànsit més fluid.

Potes i rodes
La xarxa viària facilita molt la circulació als humans, però sovint fragmenta el territori i esdevé un obstacle per a la circulació de la resta d’organismes. Per aquest motiu les grans vies com l’eix transversal incorporen “ecoductes” i passos inferiors. Encara que no ho sembli aquests passos poden acumular un trànsit intens de fauna. Una fauna que, per molt veloç que es desplaci, no presenta rodes ja que biològicament són impossibles de desenvolupar. En canvi, les rodes són un èxit cultural que ha ajudat els humans a dominar el món, amb elles arribem més de pressa a tot arreu, però per poder usar-les calen les carreteres.
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Quèquicom es un programa basado en la curiosidad y en la vida. De hecho, su nombre es, en sí mismo, una pregunta continua (¿qué? ¿quién? ¿cómo?).
Busca mantener un buen equilibrio entre el rigor y la amenidad, gracias a que el espectador comparte una experiencia, lo que es la mejor manera de vehicular el conocimiento.
La fórmula es combinar los códigos vivos del reporterismo –explicar historias con la ayuda de la ciencia- con el ritmo más reflexivo y pausado de los experimentos y demostraciones en plató – explicar ciencia con la ayuda de historias-.
Los capítulos tienen una línea argumental común, pero cada 4 o 5 minutos cambian de situación o área temática, abordando así un mismo tema desde diferentes disciplinas, lo que mantiene la atención del espectador.

Estilo
Los reporteros representan el espectador; preguntan desde la curiosidad y consiguen respuestas sencillas, claras y concisas por parte de los expertos.
Las entrevistas siempre ocurren “en situ-acción”, con las manos en la masa, haciendo cosas. Las declaraciones aclararán lo que vemos. En este sentido, la clave es elegir bien los protagonistas y encontrar una manera activa de relacionar el reportero con ellos. Buscamos siempre el momento en que el personaje vive una situación especial.
Pero es la manera de enfocar las explicaciones hechas en el plató lo que marca una diferencia clara respecto a cualquier formato existente.
Quèquicom destaca por el uso elaborado de metáforas y comparaciones que, acompañadas de experimentos, dibujos, maquetas o representaciones ingeniosas, permiten entender conceptos complejos.
Los espectadores de Quèquicom son capaces de explicar a otros lo que ha aprendido, ya que la mayoría de las demostraciones son reproducibles por el espectador con recursos domésticos.
En definitiva, cuando alguien dice: “No sabía que me interesaba este tema” hemos cumplido el objetivo.
Categories: Español


       Següent


Singulars Espai Terra El Medi Ambient
Subscriu-te al Podcast del programa Afegeix-lo a iTunes