Bon dia. Us adreço aquestes ratlles en nom de l'assocíació AMPERT, associació contra el càncer i de suport al malalt oncològic.
Aquesta entitat,de Vilafranca del Penedès i àmbit comarcal a l'Alt Penedès (27 municipis) realitza des de fa més d'un any un transport personalitzat dels malalts de càncer en tractament de radioteràpia. Aquestes persones han de desplaçar-se cada dia des de la nostra comarca fins al hospital Duran i Reynalds-ICO de l'Hospitalet de Llobregat. Ampert els ofereix un transport en una furgoneta de 9 places (propietat d'Ampert) amb l'acompanyament d'un xofer professional i d'un voluntari. La coordinació inicial - que funciona a la perfecció- entre el servei d'oncologia de l'hospital comarcal Alt Penedès, ICO, Creu Roja i Ampert, fa que tant els usuaris com els seus familiars agraeixin personalment aquest servei per tal de millorar-los la qualitat de vida el dia a dia. Les despeses que suposen aquest transport (pressupost anual al voltant dels 30.000€) van a compte d'Ampert qui s'ha d'espavilar, dia a dia, a trobar els recursos financers necessàris per fer-ne front.
Si voleu més informació podreu trobar-la a la nostra web: http://www.ampert.org, així com també podeu preguntar-ho al servei de radioteràpia de l'hospital Duran i Reynalds-ICO:
Crec que la nostra és una fòrmula molt positiva i que funciona molt bé.
M'agradaria que ho tinguessiu en comte cara la propera Marató de TV3.
Moltes gràcies.
Joan Ríos
President d'AMPERT

Us faig arribar aquest escrit amb les ganes de poder col•laborar en la propera marató.
El meu nom és Jordi ara ja fa 29 anys que amb van fer un trasplant de moll d’ós al Hospital Clínic de Barcelona degut a una aplàsia medul•lar greu que és una disminució dels components de la medul•la amb les seves tres series de cèl•lules de la sang , es a dir existeix un dèficit de hematies, leucocits i de plaquetes. L’any 1983 tan sols hi havien 10 càmeres estèrils. Vaig estar 60 dies tancat amb una d’aquestes càmeres tan sols podia veure els meus familiars i amics a traves del vidre de la habitació. Gràcies als metges que amb van diagnosticar i curar el Dr. Granyena i el Professor Rozman amb van poder fer un trasplant de la meva germana Rosa. Vaig ser uns dels primers que és feien a Espanya, anys desprès els mateixos metges li van fer el trasplant al tenor Carreras. Des de llavors fins ara he anat seguint visitant-me durant anys amb el Dr. Enric Carreras, Director de la fundació Carreras i un molt gran amic, fins que vaig anar a viure a Girona on un cop l’any baixava a Barcelona per fer-me controls , gràcies a Deu estic molt bé. Durant tots aquests anys he passat per varies infermetats totes relacionades amb l’anomena’t infermetat del “ injerto contra el huésped “ (graft versus host disease ) com per exemple, vitiligen, hepatitis, infeccions respiratòries de repetició, anèmia perniciosa, miastènia gravis, i un llarg etcètera, totes tractades amb immunosupressors, corticoides, ciclosporina...però les més importants per a mi van ser els cinc càncers a la boca “carcinoma escamós” els anys 2001,2003,2005,2007, tots ells tractats al hospital Clínic de Barcelona, el del 2003 vaig estar 8 hores de quiròfan van realitzar-me una traqueotomia i la veritat va ser molt angoixant per mi i els meus familiars. L’últim que he passat ha estat el gener del 2011 el qual vaig ser tractat al Hospital Dr.Trueta de Girona. M’agradaria molt que comptéssiu amb mi per la propera marató dedicada al càncer i a les cèl•lules mare doncs segurament moltes de les infermetats que he patit post-trasplant potser no les hagués tingut. M’agrada moltíssim poder col•laborar amb una bona causa com aquesta a més de les experiències que us puc explicar, segurament puc donar ànims a molts dels malalts.

Atentament, el vostre amic
Jordi Vidal Bernades
Palafrugell
El meu e-mail Jordividalbe@gmail.com
jordividalb@terra.es

Tef. 660347872
972304477

Bon dia, hem dic Aurora i el meu fill de 19 anys , va morir fà 6 mesos per un càncer tipic infantil i de l`adolescéncia, es diu Sarcóma de Ewing....es molt agresiu i amb una tasa de mortandat bastant elevada, jà que encara que s`està investigan, tot el que fà referencia els sarcomas és bastant greu. Vostés parlan de que entre els 35 i 70 anys es una de les causes més important de mort entre adults, però el càncer infantil, cada cop és més abundant, els hospitals pediàtrics cada cop estan més plens de casos amb aquesta malaltia. Cóm en el d`adults, els nens s`enfrontan a tractaments durisims, igual que un adult, quimios., radioterapias, cirujías, etc. Són nens i adolescents, que viuen el càncer com un adult i maduran avants d`hora perque lluiten per la seva supervivencia i ells ho sàben. No més els hi demàno, si podrien dedicar una petita part de la Marató a parlar d`aquest tema....molts pares es sentirian identificats, i sobretot recolçats. Atentament els saluda: Aurora Gómez

A principis del 2008 em van posar una motxilla molt carregada l'esquena, la d'un càncer de mama; concretament un "carcinoma ductal infiltrante".
Després d'una mastectomia a la mama dreta, de les dures sesions de quimio, de la radioterapia, dels controls mèdics pertinents i de un limfoedema de record em creia que aquella motxilla tan feixuga que duia ja estava buida i per tant, ja ho tenia superat. Era la més feliç del món, tot habia estat un mal són ja superat.
Pero resulta que no... al febrer d'aquest any "sant tornemi".... ara el que tinc és una progressió de la enfermetat amb linfagitis carcinomatosa bilateral amb derrame plueral esquerra i metàstesis óssea multiple... OLE OLE!!
Si el primer cop que et donen la noticia que tens un càncer parteixes de 0 la segona vegada surts de -100 i tot es negre i fosc (per molt que la gent et digui "sort que tu ets forta").
Actualment, malgrat els moments més focos que pugui tenir, jo se que m'en ensortiré un altre cop, però aquesta vegada la seqüela que m'esta deixant és que m'ha fet perdre el nord i, per altra banda, ara soc plenamnt concient del pes que hi porto a la motxilla.
Gracies per tonar a tractar aquets tema.
Conteu amb mi i la meva família pel que fagi falta.
Mercè

Enhorabona per escollir el cancer per a recaptar fons per a la edicio de la propera marato de TV3.
Tinc 34 anys i aquest febrer em van diagnosticar un tumor al maluc i despres de fer-me la biopsia em van dir que era un condrosarcoma de celules clares. Es un tipus de tumor que no respon a radio ni a quimio i l'unic tractament es extirpar-lo.
Aixi que a l'abril m'ho van extirpar, treient bona part de l'os del maluc dret, pero un dela marges va sortir a,b microparticules i per tant van haber de tornar a operar.
Pero la complicacio va venir quan van analitzar l'os extret i van veure que tenien dubtes de si o no coincidia amb el tipus de tumor diagnosticat a la biopsia, pensaven llavors que podia ser cancer d'ossos i per tant habia de començar la quimio ben aviat.
Amb aquests dubtes van enviar mostres del meu os al laboratoris de referencia a nivell europeu que esta a Holanda i despres de 5 setmanes van poder concloure que es tractaba del tipus de tumor i icialmentdiagnosticat.
Amb aquest escenari menys agressiu, van tornar a operar i aquesta segona vegada, per assegurar-se en deixarel marge net, van afectar la articulacio del maluc i em van posar una protesis total.
Aixo va ser a mitjans de juny i avui, 31 d'agost, estic en plena recuperacio amb esperançes de sortir-me d'aquesta ja que m'han dit que els marges, ara si, estan nets!
Quan estigui plenament recuperada i desitjant que els contols trimestrals donin bons resultats vull continuiar visquent la frescura del meu matrimoni recent estrenat ara tot just fa un any i un mes i poc!
Desitjant que la marato ajudi a malalts com jo a trobar l'esperança de que la vida ens te preparats coses molt bones!!

Contecteu amb mi i el meu marit com a voluntaris per a la propera edicio!

Hola sóc el Roger un nen de vuit anys. M´agradaria poder participar a la marató del desembre.El dos de gener d´aquest any em van diagnosticar un osteosarcoma osteoblastico. La meva mare va obrir un blog per poder anar explicant com anava passant la malaltia i poder tenir contacte amb el meu entorn. Us envio el enllaç per si ho voleu mirar. rogerggrau.blogspot.com.

Bon dia!!! Hem dic Laura Martin Cid, tinc 35 anys i fa quasi 3 anys hem vam diagnosticar Cancer de Pulmo en fase 4 lo que implica que no es operable ni avui en dia te cura i amb un pronostic molt greu.
Gracies a les investigacions, als meus oncolegs (Dra Isabel Bover i Dr Rafel Rosell i el seu equip) i al suport de la meva familia i amics estic viva, amb una qualitat de vida inmillorable, la malaltia esta present pero jo sempre dic: el cancer te cura pero tambe es pot viure amb la malaltia, hi ha vida durant la malaltia...jo en soc un exemple!!!
Vull agrair la iniciativa de la Marato d'aquest any, i estaria encantada de poder participar a la Marato, de la manera que us pugui ajudar!!! No dubteu a posar-vos en conta te amb mi!!!

Hola soc Àngel i tinc 16 anys pero m'agradaria participar de voluntari a l'amarato ja que el meu pare va morir de cancer de fetge i d'alguna manera m'agradaria hasta directament amb mes persones que es trovin en aquet problema, no m'inportaria cap cosa, estic disposat a tot perqué els malalts de cancer tinguin solució eficaç i es pugui prevenir. mersi

CORREMARATÓ SOLIDARI. AQUESTA ES LA NOSTRA IMPLICACIÓ AMB LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER.
El “Corremarató és un projecte solidari que consisteix en recórrer corrent el trajecte desde Portbou fins a Lleida tot seguint el camí de Sant Jaume. Un total de 415km que s’hauran de recórrer en 7 etapes que oscil·laran entre 50 i 80km diaris. L’itinerari començarà el dilluns 10 de desembre de 2012 a Port de la Selva i finalitzarà el 16 de desembre de 2012 a Montoliu de Lleida.
Aquest recorregut de 415km el realitzarà íntegrament un sol corredor, en Xavier Guiu, acompanyat per Santi Alcazar (en bicicleta) i un equip de suport compost per 4 participants.
Ens podeu seguir a:
http://www.facebook.com/Cor...
corremarato@gmail.com

Bones,

Sempre he estat d'una manera, o d'altre, lligada a la marató, o be per donacions, o be com a voluntaria. Però aquest any tinc la sensació que no puc faltar... haig d'estar aqui, de la manera mes actvia possible.
El meu pare va mori ara fara 8 mesos, de càncer de pulmó, el seu va ser molt agressiu i molt ràpid. Només ens van deixar lluitar 5 mesos, però tot i aixi l'equip mèdic va fer tot el que estava a l'abast, sempre pensant en la Qualitat de vida del pacient. L'atenció personalitzada permet pensar en el pacient com una unitat i valorar que es el millor en cada cas per ell. En el cas del meu pare, es va intentar, pero no va poder ser, perque els medis que tenim avui en dia a la seguretat social, son molt pobres. ( i mes en époques de retallades)
Tot i aixì, cal nombrar la labor del metges de paliatius del Edif. centenari de l'hospital Tauli, gràcies a la Dra. Fernandez, i al seu équip, desde el 1º fins al últim, vam poder donar-li al meu pare qualitat de vida, fins al final, sense patiment i sobretot amb molt d'amor.
Per tot això, pel que hem viscut, i perque es una realitat, aquiest any, si hem permeteu, VULL ESTAR -HI

Agraïria m'informessiu de quan s'obre el termini per a la inscripció del voluntariat, i si puc ajudar a qualsevol cosa, estic a la vostra disposició.

Atentament,

Miriam

hem dic rosa garcia i podeu comptar amb mi per ser voluntaria

Em dic Carme he patit i fins avui superat un càncer amb tot el que comporta, amb tot el pes del tractament, amb l'obligació de tirar endavant, amb la soletat i el silenci inherents a totes les malaties dures, dificils, lluitant cada dia per poder sobreviure. Agraïda pel soport del professionals del ICO i contenta de poder estar aqui avui.
M'encantará participar d'alguna manera

Bon dia tot just el dia de la Marato fara un any que en van operar de cancer de mama, estic molt be, en van fer cirugia conservadora i radioterapia ara estic en medicaçio durante 5anys de Tamoxifeno. M'agradaria vindre de testimoni perque estic viva!!!! i per`poder ajuda a gent que esta passant per aixo ara. Ademes demostrar la importançia que te fer-se mamografias tot subin ja que aixi es com el van trubar en el meu cas.

Merçi
Maribel

Bon dia,
Em dic Alba, i la meva tieta va morir gairebé farà un any (1 dia abans de la data d'aquesta futura Marató) de leucèmia. Era la sisena que va tenir, i per tal de curar-se, necessitava un donant de medul·la compatible. Ella vivia a Begues, i tot el poble es va bolcar amb el cas i va haver molts amics i familiars que es van registrar a la REDMO, però tot i la constant lluita i la valentia que va demostrar, no es va aconseguir l'objectiu. No varem trobar cap medul·la i ara descansa en pau. A partir d'aquest moment em vaig plantejar que realment existeixen molts mites relacionats amb la donació de medul·la, i que en general, la societat que no s'ha trobat en el cas d'algun familiar o amic proper, no tenen gaires coneixements relacionats amb el càncer. Vaig pensar que si des de les escoles (des de ben petits) ja s'informa i es posen en la pell tant dels malalts com dels familiars, tindríem molt guanyat, ja que són la nova generació! Des d'aquell moment (ara gairebé farà un any)he començat a crear un projecte per proposar a les escoles on poder tractar aquest tema durant una setmana sencera i, un cop après, poder conscienciar també als seus familiars i amics, tot i creant una cadena. De moment, vaig creant el projecte, però sé que tard o d' hora el podré posar en pràctica, així que deixo el meu correu electrònic per qui es vulgui posar en contacte amb mi per tal d'informar-se sense cap compromís. Aquest és el següent:
albaduerto27@gmail.com
També dir-vos que el dia 15 de gener vaig crear un blog dedicat a la donació de medul·la i al càncer en general, tot i introduint també la primera activitat que varem fer a Begues l'any passat per la Marató de TV3 i una proba que vaig voler realitzar sobre el meu projecte a una escola de Olesa de Bonesvalls, cosa que va donar un molt bon resultat.
Aquí us deixo l'adreça del blog, i també dir-vos que per qui s'animi, aquest any no fallarem a la Marató, realitzant 7 activitats al centre del poble de Begues.

http://festedonantdemedulao...

Bon dia,
Em dic Esther tinc 40 anys i sóc de Barcelona. Fa 3 mesos vaig anar al metge de capçalera perque, simplement, havia perdut pes. No tenia cap simptoma de trobar-me malalament, només em sentia una mica cansada, cosa que atribuïa al fet de tenir tres feines diferents. Vaig entrar al meu CAP per demanar una analítica i em vaig trobar al dia següent ingressada a l'hospital Clínic amb un diagnostic de Linfoma Folicular en estadi IV, que m'havia envait la medula, una part del fetge i la melsa. He vist el resum del tema de Marató i mhe sentit identificada doncs l'altra notícia que em van donar es que el meu linfoma no és curable, però fa 10 anys van trobar un medicament que barrejat amb quimioteràpia amb unes quantitats personalitzades, converteix la malaltia en una malaltia crònica. M'agradaría donar el meu testimoni a la Marató si voleu contactar podeu contactar amb mi.
Gràcies
tesasensio@gmail.com

Hola
Soc professor de l'ins Antoni Martí Franquès de Tarragona
Estem interessats que a l'hora de tutoria vingueu a explicar el projecte d'enguany dins de la campanya
Gràcies

Hola me gustaria expusierais el caso de mi hermana el dia 16/12/2012. Mi hermana con tan solo 44 años ha tenido en un tiempo de 5 años 3 veces cáncer, los años que tiene mi sobrina pues cuando ésta nació al irle a dar el pecho empezó todo.
Primero un cáncer de mama del cual se recuperó , al cabo de 18 meses en los pulmones del cual se recuperó además de una pneumonia que la tuvo ingresada un mes, y actualmente en el hígado con una niña de 5 años que atender pero a pesar de todo, mi hermana no pierde nunca la sonrisa y tira adelante con todo lo que puede, ¡ ójala os querais poner en contacto con ella! y que su testimonio sirva para mucha gente.

Hola, a mi em van diagnosticar càncer de mama amb 43 anys, ara fa tres anys i mig, em van operar dues vegades, vaig fer quimio i ràdio, després de molts alts i baixos sembla que estic tornant a controlar la meva vida, tot canvia després d'una malaltia com aquesta, ara em trobo bé, cada sis mesos revisions i llavors et poses una mica nerviosa però tot passa i tot contínua, dono gràcies a tots els que han estat i estan al meu costat cada dia. Jo m'ofereixo voluntària per al que necessiteu. GRÀCIES PER FER CADA ANY LA MARATO

Hola, soc la Montse i tinc 44 anys fa tres anys em varen diagnosticar un càncer de mama, em van fer una mastectomia radical del pit esquerra i l'extracció d'un tumor mes petit al dret, posteriorment un buidament axilar. Tot això amb un tractament de quimioteràpia posterior a les operacions.Ara estic amb Tamoxifeno.
Em trobo be però la meva vida a donat un gir trepidant he passat de ser una dependenta amb salari fix, 22 anys a l'empresa. A tenir una discapacitat al braç esquerra com a conseqüència del buidament, amb la meitat de sou i les mateixes despeses.
Però també he apres a valorar que estic viva.He convertit el meu hobby des de els 14 anys, actriu, amb el meu mitja de vida. Soc conte contes i monologuista. Un dels meus monòlegs que he escrit jo mateixa és sobre el càncer que he viscut.Tot i ser sempre molt positiva el dolor en la segona tanda de quimio va poder en mi i gracies a l'associació EL FAR de Sabadell vaig recuperar el somriure. Aquesta associació va ser fundada per una malalta de càncer Esther Gil i el seu objectiu és garantir la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars, amb tallers,teràpies, acompanyament i molt d'amor i comprensió que alleugereixen el proces. És tant el que van suposar per mi que mi he quedat com a voluntària aportant un taller de teatre als malats.Us deixo aquí el seu blog http://somelfar.blogspot.co...
per si el voleu mirar o fer-ne difussió. Tot i que es va formar fa 5 anys, no té recursos per tenir una seu ja que molts dels malalts que tenim no poden aportar ni la quota anual de col.laboració.Però gràcies al voluntariat i a la cessió d'espais per part de l'Ajuntament de Sabadell podem dia a dia dur a terma la nostre fita, tot i que seguim cercant la cessió d'un espai propi.
Personalment si voleu el meu testimoni i des de l'Associació ens oferim per col.laborar amb el que ens sigui possible. GRÀCIES PER CONTINUAR UN ANY MÉS AMB LA MARATO

Hola, em dic Natàlia; tinc 33 anys i fa 2 anys em van operar d'un càncer a l'estòmag; vaig tenir molta sort perquè me'l van detectar molt aviat i em van poder fer una gastrectomía total (treure tot l'estòmag);vaig tenir dificultats per menjar, però ara ja faig vida normal, nomès he d'anar a les revisions; m'agradaria molt que en aquest marató es pogués parlar una miqueta sobre aquest tipus de càncer, doncs és un tipus que és poc comú en gent jove; i també m'agradaria poder conèixer a algú que hagi passat pel mateix que jo, per poder compartir.
Gràcies per tornar a tractar el càncer a la marató!
Natàlia
nataliacca@hotmail.com

Hola, em dic Sonia i m'agradaria participar, com sigui i on sigui a la marató d'aquest any.
Tinc 41 anys, i aquest any he passat per una càncer de mama, amb quimio i mastectomia. Ara estic amb tractament hormonal.
Si us plau, deixeu-me fer algo...

tinc familiars que tenen càncer, que han mort de càncer....m'agradaria que parlesiu d'un tipus de càncer el d'ossos, La meva germana va morir d'aquest càncer. Molt agraida.

Hola em dic Isabel i jo i la meva familia voldriem poguer assistir a La Marató d'aquest any 2012 per poguer explicar el nostre cas.
La meva mare estava malalta de Leucèmia i va morir fa 20 mesos, pero el mes trist del nostre cas es que a la meva mare li tenien que fer el transplantament de moll de l'os, la meva mare tenia cuatre germans dos d'ells no eren compatibles amb ella i dos si, d'aquests dos un no va poguer ser el seu donant perque petia del cor pero l'atre a part de ser exacte les dues medul.les la de la meva mare i la d'ell es va negar rotundament a donar-li les cel.lues mares per salvarli la vida, a part dels insults i amenaces rebudes per ell i la seva familia encara no sabem perque, per culpa de aixo i aquestes persones la meva mare va morir i no li van donar la oportunitat de poguer-se salvar, perque el trasplant de moll de l'os no suposava cap perill per aquesta persona, per aixo ens agradaria poguer participar en aquesta Marató i donar el nostre testimoni i que no es tornessin a repetir casos tant tristos com aquest, Gràcies.

Hola em dic Marta tinc 41anys i tinc càncer de mama.Me´l van diagnosticar aquest estiu i ara estic amb tactament de quimioteràpia i després radioteràpia en principi fins al maig.Quant a mi em van dir que tenia càncer vaig optar per lluitar amb molta força i sobretot intentant ésser cada dia molt positiva.Tinc fe, crec en els metges i la medicina i jo hi poso la Força i l´empenta per fer front a la por.Sóc mestra de nois ESO i Bat i tot això ens està servint molt a tots ja que a través del facebook ens comuniquem, jo els hi explico com em sento i ells a través dels seus missatges m´estant tornant el que jo a través de la meva feina els hi he donat.Sabeu mai hagués pensat que es podia tenir un càncer , veuret sense cabells, afrontar l´operació el dia a dia amb la quimió i tenir tantíssims motius per somriure, donar gràcies i ser feliç.Jo ho sóc i molt .Intento agafar-me tot això com un aprenentatge o com una manera de créixer com a persona.Clar que hi ha molts moments durs seria absurt negar-ho però també n´hi han altres que m´omplen molt.Gràcies a la Marató i si necessiteu testimonis no em faria res aportar el meu granet de sorra per a dir que hi ha vida durant el càncer .

Hola hem dic Roser, tinc 21 anys i m'agradaria molt poder participar a la Marató d'aquest any. Sempre he estat interessada, pero el tema d'aquest any hem toca d'aprop. El meu pare va morir fa un any de càncer de pulmó, va ser un fet molt ràpid i quasi ni ens vams donar compte. Quan li van diagnosticar estaba molt avançat, però ningú podia pensar que fos tan ràpid, ell no va poder lluitar en cap moment ja que desde el diagnostic va durar una setmana.
Agraïria que m'informesiu de com poder participar com a voluntària o quan s'obre la inscripció.
Moltes gràcies.

Roser

Hola em dic Ruth, i vull compartir la meva experiència amb aquesta malaltia. Jo he estat a l'altre banda, també important, la d'acompanyant. Fa un any vaig perdre a la meva gerana bessona d'un cancer de mama, amb metastasi cerebral. Aquesta a estat fins al moment la pitjor experiència de la meva vida, tot i això vull treure alguna cosa positiva de tot el procés viscut. Positiu a estat veure com tota la meva familia va fer pinya al seu voltant per no deixar-la sola ni un moment davant la malaltia. Positiu a estat veure la valentia i fortalesa de la meva germana, que mai va tirar la tovallola i que sempre ens animava dient: "me voy a curar". Positiu a estat poder comptar amb un quadre mèdic fantàstic, que no va deixar d'intentar tractaments fins l'últim moment (gràcies Dra. Falo i a tot el seu equip). D'aquesta experiència tan dolorosa he après molt més del que em podia imaginar. Gràcies Raquel sempre estaràs amb mi, t'estimo (mai li havia dit).
Si en alguna cosa puc participar estaria encantada.

Hola, me llamo jose Manuel. Hace casi 6 años que murió mi mujer con apenas 31 años, víctima de un cáncer de mama y metástasis en el pulmón. Doy todo mi apoyo para esta campaña.