12/12/2013: Marta Valls

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
30 anys. Diagnosticada d’esclerosi múltiple fa tres anys. Té brots puntuals que controla amb medicació. Tot i que fa vida normal, el seu dia a dia ha canviat radicalment: la noia que abans estudiava dues carreres, un màster i idiomes, afirma que ha après a viure d’una manera diferent. S’ha convertit en una persona optimista i plena d’energia i seguretat per tirar endavant.

“He deixat de fer moltes coses però no perquè no pugui fer-les, sinó perquè ara prefereixo dedicar més temps a la família, a la gent que m’estimo, i per què no, a mi mateixa”.

“El que em fa més por és haver de dependre dels altres. No m’agradaria que la malaltia avancés tan ràpid per arribar a ser una càrrega per a algú, però tinc esperances que això pugui canviar en un futur no molt llunyà”.

“De tot el que et passa a la vida se n’ha de treure la part positiva. Espero que La Marató pugui recaptar molts fons per aconseguir que en un futur la malaltia deixi de ser crònica”.


Fotografia: Espe Pons
Categories: Testimonis

12/12/2013: Jaime Araúz

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
56 anys. Fa deu anys que conviu amb el Parkinson. La malaltia progressa lentament però sense pausa. La rigidesa muscular li dificulta el caminar, l’escriptura o el simple fet de cordar-se els botons de la camisa. Enfronta la seva situació amb fermesa, orgull i valentia, i la vida se li ha convertit en un camp d’oportunitats que no vol deixar escapar. Tot ha cobrat més importància, entre d’altres coses, la família i els amics, el seu principal suport.

“Quan et donen la notícia, el primer que sents és com una bufetada tan forta que et deixa noquejat per un temps. Tot eren dubtes que no tenien resposta. Associava la malaltia a la tremolor i a les persones velles, però no en sabia res més”.

“La malaltia no ha de monopolitzar la nostra vida, ens ha tocat i punt. Ha d’ augmentar les nostres ganes de viure intensament, exprimir al màxim les experiències que ens ofereix la vida abans que ens atrapi definitivament. L’important és el present, el futur només és incertesa”.


Fotografia: Espe Pons
Categories: Testimonis

12/12/2013: Maria José Megías

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
42 anys. Fa un any i mig que li van diagnosticar Huntington, però porta exposada a la malaltia fa quasi 30 anys: el seu pare la patia i va morir a causa d’aquesta. De petita s’encarregava d’ell i dels seus germans quan la seva mare sortia a treballar. La pèrdua progressiva de neurones li provoca disfuncions motores, entre d’altres. Ha hagut de deixar la feina i ara viu amb la seva mare, Manoli Barbero, amb qui també hem parlat.

“Sóc molt positiva i diàriament lluito perquè la malaltia avanci el més lent possible, faig activitats per mantenir-me activa” (Ma José)

“Té una gran força i voluntat de superació. Té canvis d’humor molt bruscos, dels que n’és conscient. Li ho explica al psiquiatra per intentar combatre aquests símptomes” (Manoli)



Fotografia: Espe Pons
Categories: Testimonis

12/12/2013: Asier Sánchez

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
11 anys. Té distròfia muscular de Duchenne, una malaltia que a més de neurodegenerativa és minoritària. Viu sol amb el seu pare, el Paco, que ha reduït la jornada laboral per cuidar-lo. L’esport és la seva font d’energia i fins fa poc jugava a futbol. Ara ja no pot i ha començat a jugar a hoquei amb cadira de rodes. Hem parlat amb el seu pare, el Paco.

“L’hoquei s’ha convertit en la seva forma de superar-se i els seus companys d’equip l’ajuden a continuar endavant”.

“Amb el temps he agafat moltes forces, i tot gràcies a l’Asier. Dia a dia aprenc de la seva voluntat lluitadora”.

“Cada nit, quan anem a dormir, l’Asier em pregunta si quan surti “la pastilla” podrà tornar a jugar a futbol; evidentment, li dic que sí. Espero que La Marató impulsi la recerca sobre aquestes malalties per fer això realitat.”


Fotografia: Espe Pons

Categories: Testimonis

12/12/2013: Lluís Manyós

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
45 anys. Té atàxia espinocerebel•losa lleu, malaltia que li provoca trastorns en l’equilibri, migranyes amb pèrdua temporal de la parla, tremolors a les extremitats i dificultats en la fluidesa oral. Als 18 anys van aparèixer els primers símptomes, però cap metge va diagnosticar la malaltia fins gairebé deu anys després. Ha adaptat el seu entorn a les seves possibilitats i ha après a conviure amb la malaltia.

“Em va afectar l’autoestima, no em veia amb les mateixes possibilitats que els altres. Em feia por parlar en públic i expressar les meves idees. Tot plegat va fer que m’aïllés i em tanqués en mi mateix”.

“L’atàxia m’ha ajudat a replantejar les meves prioritats i a valorar i desenvolupar un concepte de la solidaritat molt més ampli”.

“El que més respecte em fa és l’evolució de la malaltia, mai saps fins on arribarà. Tindré un envelliment prematur i hauré de dependre dels altres per fer les meves activitats de la vida diària”.


Fotografia: Espe Pons
Categories: Testimonis


       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   octubre 2014   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Sindica aquest blog - RSS