En un any, el 2011, en què Catalunya va assolir un rècord històric de trasplantaments, amb 892 intervencions, l’impacte de La Marató de TV3 ha fet incrementar de manera espectacular el nombre de sol•licituds del carnet de donant.
Durant l’any passat, Catalunya va arribar a un rècord històric de trasplantaments i és la comunitat de l'Estat que lidera aquest tipus d'intervencions.
Segons les dades del Departament de Salut, l'any passat es van fer a Catalunya 892 trasplantaments, gairebé un 20% més que l'any anterior. La major part d'aquests trasplantaments, prop de 600, van ser de ronyó. Les donacions d’aquest òrgan van créixer un 25%. En el tercer i el quart llocs se situen els trasplantaments de fetge i de cor. L'increment global dels trasplantaments a Catalunya ve tant de persones mortes com de donacions fetes en vida.
El Departament de Salut també ha destacat l'increment de persones que han volgut fer-se el carnet de donant, especialment durant el mes de desembre, com a resultat de la potent acció de sensibilització sobre trasplantaments que ha dut a terme La Marató de TV3. D'aquesta manera, si al desembre del 2010 només hi havia 1 sol•licitud del carnet de donant, al mateix mes del 2011 se’n van registrar un total de 1.300.
La Marató del 2011 ha recaptat, fins ara, un total de 7.575.948 €, xifra que s’incrementarà amb els donatius que arribin fins al 31 de març. Aquest volum de recursos econòmics suposarà un impuls decisiu en la recerca sobre la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits.
Durant l’any passat, Catalunya va arribar a un rècord històric de trasplantaments i és la comunitat de l'Estat que lidera aquest tipus d'intervencions.
Segons les dades del Departament de Salut, l'any passat es van fer a Catalunya 892 trasplantaments, gairebé un 20% més que l'any anterior. La major part d'aquests trasplantaments, prop de 600, van ser de ronyó. Les donacions d’aquest òrgan van créixer un 25%. En el tercer i el quart llocs se situen els trasplantaments de fetge i de cor. L'increment global dels trasplantaments a Catalunya ve tant de persones mortes com de donacions fetes en vida.
El Departament de Salut també ha destacat l'increment de persones que han volgut fer-se el carnet de donant, especialment durant el mes de desembre, com a resultat de la potent acció de sensibilització sobre trasplantaments que ha dut a terme La Marató de TV3. D'aquesta manera, si al desembre del 2010 només hi havia 1 sol•licitud del carnet de donant, al mateix mes del 2011 se’n van registrar un total de 1.300.
La Marató del 2011 ha recaptat, fins ara, un total de 7.575.948 €, xifra que s’incrementarà amb els donatius que arribin fins al 31 de març. Aquest volum de recursos econòmics suposarà un impuls decisiu en la recerca sobre la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits.
Categories: 2011: Regeneració i trasplantament
El programa de la 20a edició de La Marató de TV3 va acabar superant totes les expectatives. El tancament definitiu serà el 31 de març, però la feina de la Fundació continua tot l’any. Carme Basté, que dirigeix la Fundació La Marató de TV3 des del 2008, ens explica com ha viscut aquesta edició i quins són els reptes que hi ha damunt la taula amb les experiències d’aquests darrers anys.
Carme Basté destaca que quan va entrar a la Fundació va decidir continuar en la línia iniciada l’any 1996, ja que “es tractava d’una feina molt ben implantada, però adaptant-la als nous temps, per potenciar al màxim la resposta ciutadana. “En aquest sentit”, continua la directora de la Fundació, “hem pogut comprovar que com que els fonaments eren sòlids, la nova aposta funciona, com ho demostren les 1.633 activitats populars espontànies que s’han organitzat aquest any, l’èxit de participació en el concurs Pinta La Marató o la confiança plena en la gestió rigorosa i transparent que es fa des de la Fundació, davant el nou èxit obtingut”.
Aleshores quins nous projectes heu tirat endavant aquests anys?
Per la meva trajectòria professional i per les possibilitats que donen avui en dia les noves tecnologies, un dels àmbits que hem potenciat més és el de la comunicació. En aquest sentit, ens hem marcat nous reptes que ens permeten visualitzar més la tasca que es fa des de la Fundació durant l’any. Aquesta és precisament la feina que dóna credibilitat al projecte, ser rigorosos en la selecció dels projectes, i comunicar-ho; ser exigents amb els grups de recerca i comunicar-ho, entre d’altres. I un gran pas endavant que ha impulsat aquesta projecció el devem als mitjans digitals (xarxes socials, web, news, ...)
Què t’ha sorprès de La Marató d’aquest any?
Pot semblar un tòpic, però sense cap dubte la resposta de la gent. Vivim temps molt difícils, semblaria que hauria de ser molt complicat mobilitzar la gent a aquests nivells, però segueixen confiant en el projecte.
Em segueix sorprenent que tot creix: un marcador espectacular, les activitats que s’organitzen espontàniament o l’increment de seguidors a les xarxes, perquè, tot i que a les xarxes hi ha gent de totes les edats, el cert és que nodreix La Marató de gent jove, i això és fantàstic per al futur d’aquest projecte.
Amb què et sents més satisfeta de la teva feina?
Jo sóc una persona positiva. Sempre que he fet un canvi de feina m’ho he agafat amb moltes ganes. I ara estic disfrutant molt en aquesta etapa de la Fundació. A més d’aportar-hi la meva experiència, també estic aprenent molt i puc aplicar-hi nous reptes. Però, sobretot, és molt gratificant l’entusiasme que genera en la gent parlar de La Marató. La gent en parla somrient.
També m’impressiona saber que som la segona marató del món, després de la Téléthon Francesa, en quantitat de diners recollits per habitant. Nosaltres, però, ens en diferenciem perquè cada any fem una malaltia diferent, això la fa més democràtica.
I això com s’exemplifica?
Penso que incidir en la divulgació és molt important, ja que estem aconseguint que el ciutadà conegui amb més profunditat les malalties i adquireixi més empatia. Amb més informació hi ha més acceptació, i això fa la ciutadania molt forta. Veiem cada any malalts de diferents patologies, molt greus, que viuen la vida en positiu, i a poc a poc, quan aquestes malalties ens afecten personalment o al nostre entorn, estem més preparats. Podem afrontar d’una altra manera les adversitats. I en això La Marató hi ha ajudat una mica.
Una altra cosa que em satisfà és que La Marató és objecte d’estudi, ja s’ha fet una tesi doctoral i alguns estudis de recerca. Penso que La Marató és tan potent que podríem ser més coneguts i reconeguts fora de les nostres fronteres.
Què et planteges per seguir aquest ritme ascendent que cada any ha anat fent La Marató? Fa por aquest creixement exponencial?
Una mica de vertigen sí que em fa. Evidentment, els que estem al capdavant d’un projecte d’aquesta magnitud hem de pensar en el futur a llarg termini i s’ha de fer ara, quan estàs en un punt d’èxit. Però és que aquest projecte està tan viu, i és en mans de la societat de tal manera que no perilla, que no es pot aturar. És un projecte que va néixer amb “àngel”.
Carme Basté destaca que quan va entrar a la Fundació va decidir continuar en la línia iniciada l’any 1996, ja que “es tractava d’una feina molt ben implantada, però adaptant-la als nous temps, per potenciar al màxim la resposta ciutadana. “En aquest sentit”, continua la directora de la Fundació, “hem pogut comprovar que com que els fonaments eren sòlids, la nova aposta funciona, com ho demostren les 1.633 activitats populars espontànies que s’han organitzat aquest any, l’èxit de participació en el concurs Pinta La Marató o la confiança plena en la gestió rigorosa i transparent que es fa des de la Fundació, davant el nou èxit obtingut”.
Aleshores quins nous projectes heu tirat endavant aquests anys?
Per la meva trajectòria professional i per les possibilitats que donen avui en dia les noves tecnologies, un dels àmbits que hem potenciat més és el de la comunicació. En aquest sentit, ens hem marcat nous reptes que ens permeten visualitzar més la tasca que es fa des de la Fundació durant l’any. Aquesta és precisament la feina que dóna credibilitat al projecte, ser rigorosos en la selecció dels projectes, i comunicar-ho; ser exigents amb els grups de recerca i comunicar-ho, entre d’altres. I un gran pas endavant que ha impulsat aquesta projecció el devem als mitjans digitals (xarxes socials, web, news, ...)
Què t’ha sorprès de La Marató d’aquest any?
Pot semblar un tòpic, però sense cap dubte la resposta de la gent. Vivim temps molt difícils, semblaria que hauria de ser molt complicat mobilitzar la gent a aquests nivells, però segueixen confiant en el projecte.
Em segueix sorprenent que tot creix: un marcador espectacular, les activitats que s’organitzen espontàniament o l’increment de seguidors a les xarxes, perquè, tot i que a les xarxes hi ha gent de totes les edats, el cert és que nodreix La Marató de gent jove, i això és fantàstic per al futur d’aquest projecte.
Amb què et sents més satisfeta de la teva feina?
Jo sóc una persona positiva. Sempre que he fet un canvi de feina m’ho he agafat amb moltes ganes. I ara estic disfrutant molt en aquesta etapa de la Fundació. A més d’aportar-hi la meva experiència, també estic aprenent molt i puc aplicar-hi nous reptes. Però, sobretot, és molt gratificant l’entusiasme que genera en la gent parlar de La Marató. La gent en parla somrient.
També m’impressiona saber que som la segona marató del món, després de la Téléthon Francesa, en quantitat de diners recollits per habitant. Nosaltres, però, ens en diferenciem perquè cada any fem una malaltia diferent, això la fa més democràtica.
I això com s’exemplifica?
Penso que incidir en la divulgació és molt important, ja que estem aconseguint que el ciutadà conegui amb més profunditat les malalties i adquireixi més empatia. Amb més informació hi ha més acceptació, i això fa la ciutadania molt forta. Veiem cada any malalts de diferents patologies, molt greus, que viuen la vida en positiu, i a poc a poc, quan aquestes malalties ens afecten personalment o al nostre entorn, estem més preparats. Podem afrontar d’una altra manera les adversitats. I en això La Marató hi ha ajudat una mica.
Una altra cosa que em satisfà és que La Marató és objecte d’estudi, ja s’ha fet una tesi doctoral i alguns estudis de recerca. Penso que La Marató és tan potent que podríem ser més coneguts i reconeguts fora de les nostres fronteres.
Què et planteges per seguir aquest ritme ascendent que cada any ha anat fent La Marató? Fa por aquest creixement exponencial?
Una mica de vertigen sí que em fa. Evidentment, els que estem al capdavant d’un projecte d’aquesta magnitud hem de pensar en el futur a llarg termini i s’ha de fer ara, quan estàs en un punt d’èxit. Però és que aquest projecte està tan viu, i és en mans de la societat de tal manera que no perilla, que no es pot aturar. És un projecte que va néixer amb “àngel”.
Categories: 2011: Regeneració i trasplantament
Una representació dels autors (música i lletra) del tema “Teixit humà”, fruit del projecte Banc de Sons, han firmat avui la cessió de drets d’aquesta composició musical a favor de la Fundació La Marató de TV3.
Un total de 25 persones, els coautors més significatius tant pel que fa a l’autoria de la lletra com de la música, han representat els 1.044 participants i coautors de la composició final del tema musical conegut com “Teixit humà”. Aquesta és la composició musical amb més autors que es coneix en la història de la música a nivell mundial.
Aquesta edició del disc de La Marató, dirigit per Àngel Lacalle i produït per Marc Parrot, Toni i Xasqui Ten i Jordi Cubino, va arrencar aquest estiu amb la innovadora iniciativa de fer una cançó a través d’internet. Els que s’hi han animat han pogut participar-hi a través de la donació de lletra i/o música.
La cançó “Teixit humà” es va fer amb les més de 300 pistes musicals i 700 aportacions de lletra rebudes al llarg d’aquests mesos. Com ja es va anunciar, aquesta cançó - sota la producció artística i musical de Marc Parrot- va formar part del projecte inicial del disc de La Marató, que va sortir a la venda només el dia 11 de desembre amb els principals diaris de Catalunya, i dels quals s’han venut, finalment, més de 170.000 còpies.
En només 6 dies, prop de 7.000 usuaris van votar a través d’internet, van decidir entre les versions a ritme de balada, de folkrock i de backbeat. Uns ajustats 156 vots de diferència van fer decantar la balança a favor de la balada en detriment de la versió folkrock.
La participació a Facebook per escollir la versió de la balada com a guanyadora de la cançó “Teixit humà” va ser tot un èxit.
El Banc de sons pretenia ser una de les primeres mobilitzacions populars i ciutadanes relacionades amb l’edició 2011 de La Marató de TV3. I la resposta ciutadana rebuda és un exemple més que La Marató és cosa de tots.
A continuació, la relació de les persones que han participat en el projecte:
Lletra:
Anna Miralles
Glòria Cacho
Gemma Gudanyol Sanclimens
Albert Ballarín Adell
María José Domènech Gusano
Àngel Lapiedra Fortuny
Sílvia Catalán
Marta Albet Tetas
Bruna Generoso Miralpeix
Marina Dolors Vilardell Dalmau
Maria Gloria Tous Silvestre
Olga López
Montse Fàbregas Vergés
Música:
Xavi Lázaro (baix i guitarra)
Fedele Martelli (baix i pad)
David Moragas (piano i veu)
Anna Moragas (veu)
Laia Vergés i Torrella (veu)
Joseph Ipanaque Essenwanger (guitarra FX)
Jordi Ginesta i Casas (guitarra rítmica)
Francisco Àngel (guitarres)
Jordi Casiñol Noguera (pad cordes)
Néstor González Ferrera (teclat)
Diego Andersen Cabañero (vibràfon)
Josep Fernández Area (mello telecaster intro)
Un total de 25 persones, els coautors més significatius tant pel que fa a l’autoria de la lletra com de la música, han representat els 1.044 participants i coautors de la composició final del tema musical conegut com “Teixit humà”. Aquesta és la composició musical amb més autors que es coneix en la història de la música a nivell mundial.
Aquesta edició del disc de La Marató, dirigit per Àngel Lacalle i produït per Marc Parrot, Toni i Xasqui Ten i Jordi Cubino, va arrencar aquest estiu amb la innovadora iniciativa de fer una cançó a través d’internet. Els que s’hi han animat han pogut participar-hi a través de la donació de lletra i/o música.
La cançó “Teixit humà” es va fer amb les més de 300 pistes musicals i 700 aportacions de lletra rebudes al llarg d’aquests mesos. Com ja es va anunciar, aquesta cançó - sota la producció artística i musical de Marc Parrot- va formar part del projecte inicial del disc de La Marató, que va sortir a la venda només el dia 11 de desembre amb els principals diaris de Catalunya, i dels quals s’han venut, finalment, més de 170.000 còpies.
En només 6 dies, prop de 7.000 usuaris van votar a través d’internet, van decidir entre les versions a ritme de balada, de folkrock i de backbeat. Uns ajustats 156 vots de diferència van fer decantar la balança a favor de la balada en detriment de la versió folkrock.
La participació a Facebook per escollir la versió de la balada com a guanyadora de la cançó “Teixit humà” va ser tot un èxit.
El Banc de sons pretenia ser una de les primeres mobilitzacions populars i ciutadanes relacionades amb l’edició 2011 de La Marató de TV3. I la resposta ciutadana rebuda és un exemple més que La Marató és cosa de tots.
A continuació, la relació de les persones que han participat en el projecte:
Lletra:
Anna Miralles
Glòria Cacho
Gemma Gudanyol Sanclimens
Albert Ballarín Adell
María José Domènech Gusano
Àngel Lapiedra Fortuny
Sílvia Catalán
Marta Albet Tetas
Bruna Generoso Miralpeix
Marina Dolors Vilardell Dalmau
Maria Gloria Tous Silvestre
Olga López
Montse Fàbregas Vergés
Música:
Xavi Lázaro (baix i guitarra)
Fedele Martelli (baix i pad)
David Moragas (piano i veu)
Anna Moragas (veu)
Laia Vergés i Torrella (veu)
Joseph Ipanaque Essenwanger (guitarra FX)
Jordi Ginesta i Casas (guitarra rítmica)
Francisco Àngel (guitarres)
Jordi Casiñol Noguera (pad cordes)
Néstor González Ferrera (teclat)
Diego Andersen Cabañero (vibràfon)
Josep Fernández Area (mello telecaster intro)
Categories: 2011: Regeneració i trasplantament
20/12/2011: Valorem l'èxit de La Marató 2011 a "La tribu"
L'endemà de La Marató 2011, Carme Basté, directora de la Fundació, va intervenir en el programa "La tribu" per valorar l'èxit de participació i recaptació de la vintena edició de La Marató de TV3.
Segueix l'enllaç per escoltar la peça
Segueix l'enllaç per escoltar la peça
Categories: 2011: Regeneració i trasplantament
20/12/2011: "Trasplantant la vida", al "Sense ficció"
L'increïble èxit del model de trasplantaments d'Espanya, creat en hospitals de Catalunya, és ara una referència a països de tot el món. Aquest documental descobreix el secret de l'èxit, un secret més humà que tècnic, un coneixement fet a base d'anys de lluita i d'experiència que ara s'exporta al món. "Sense ficció" va oferir aquest documental la mateixa setmana de La Marató 2011.
Amb rodatges que s’han fet durant sis mesos a l’Hospital Clínic de Barcelona i a hospitals de països tan diferents com Alemanya i l’Iran, la història se centra en el treball del Dr. Martí Manyalich, assessor de trasplantaments català. Viatja constantment pel món per ensenyar el model, tant a països en desenvolupament com a països rics i sofisticats. A Alemanya sorprèn que la taxa de trasplantaments sigui molt més baixa que a Espanya. A l’Iran, malgrat les diferències culturals, i sobretot gràcies a una doctora exalumna del Dr. Manyalich, s’està explotant l’èxit del model.
En el seguiment del Dr. Manyalich s’observa el treball sensible dels seus alumnes amb les famílies, tant dels donants com dels receptors. També el seu treball als hospitals, on tracten amb una cadena d’altres metges i altres professionals per fer els trasplantaments possibles. Es demostra així que aquests metges són imprescindibles per a l’èxit. Són metges amb un paper discret, una figura poc coneguda pel públic però essencial per al model, que s’anomenen “coordinadors de trasplantaments”. Ells es fan responsables d’un moment tan delicat, on el dol d'alguns es converteix en l'esperança dels altres.
Amb rodatges que s’han fet durant sis mesos a l’Hospital Clínic de Barcelona i a hospitals de països tan diferents com Alemanya i l’Iran, la història se centra en el treball del Dr. Martí Manyalich, assessor de trasplantaments català. Viatja constantment pel món per ensenyar el model, tant a països en desenvolupament com a països rics i sofisticats. A Alemanya sorprèn que la taxa de trasplantaments sigui molt més baixa que a Espanya. A l’Iran, malgrat les diferències culturals, i sobretot gràcies a una doctora exalumna del Dr. Manyalich, s’està explotant l’èxit del model.
En el seguiment del Dr. Manyalich s’observa el treball sensible dels seus alumnes amb les famílies, tant dels donants com dels receptors. També el seu treball als hospitals, on tracten amb una cadena d’altres metges i altres professionals per fer els trasplantaments possibles. Es demostra així que aquests metges són imprescindibles per a l’èxit. Són metges amb un paper discret, una figura poc coneguda pel públic però essencial per al model, que s’anomenen “coordinadors de trasplantaments”. Ells es fan responsables d’un moment tan delicat, on el dol d'alguns es converteix en l'esperança dels altres.
Categories: 2011: Regeneració i trasplantament
Següent
