16/05/2013: La Vestiteca: les estilistes proposem looks
LOOK I COMPLEMENTS!
La creativitat per vestir-se del color i novetats de l'estiu 2013. A la recerca de petits detalls en tot tipus d'establiments.
Recuperar peces, combinar-les de nou, aliances divertides, afegir un complement per donar un altre aire...
La creativitat per vestir-se del color i novetats de l'estiu 2013. A la recerca de petits detalls en tot tipus d'establiments.
Recuperar peces, combinar-les de nou, aliances divertides, afegir un complement per donar un altre aire...
creat per Anna Falguera
Categories: La nostra feina , Curiositats
08/05/2013: Com es vesteixen els “famosos” quan ens visiten?
Aprofitant que l’Òscar Dalmau ha vingut a presentar el segon recopilatori de “Pop a la catalana 2”, una selecció del millor pop català dels anys 60, al programa “Els matins”, Disseny de Vestuari li hem fet un parell de preguntes referents al seu estilisme, sempre tan impecable i fidel al seu estil.
La Vestiteca pregunta:
Per què has triat el vestuari que portes avui per venir a “Els matins”?
L’Òscar respon:
Sempre vaig amb vestit, però avui m’ho he pensat una mica més.
La Vestiteca pregunta:
Ens podries dir de quina marca és la teva roba i els complements?
L’Òscar respon:
El vestit és Burberry.
La corbata, que sempre ha de ser prima, és d’El Ganso.
La camisa està feta a mida a la secció de sastreria d´El Corte Inglés. Un dia passejant pels grans magatzems vaig veure que podies triar coll i punys per les teves camises fetes a mida i ho vaig tenir clar. Aquesta, en concret, m’encanta perquè portava temps buscant-ne un model amb el coll arrodonit i foradat per poder fer servir l’agulla de coll, tan típic dels anys 50. En vaig encarregar dues, una de blanca i una de blau cel.
Les agulles que porto acostumen a ser “vintage” que compro per internet o quan viatjo a Londres... En aquesta ocasió la del coll la vaig trobar a la merceria Santa Anna del carrer Portaferrissa. Només els en quedaven un parell, una platejada i una daurada, i ara ja són a casa!
Els mitjons de rombes, a to amb tot el conjunt, són de Burlington.
La sabata Oxford, de Church’s.
Gràcies, Òscar! Ens ha encantat entrar al teu armari uns segons!!!
La Vestiteca pregunta:
Per què has triat el vestuari que portes avui per venir a “Els matins”?
L’Òscar respon:
Sempre vaig amb vestit, però avui m’ho he pensat una mica més.
La Vestiteca pregunta:
Ens podries dir de quina marca és la teva roba i els complements?
L’Òscar respon:
El vestit és Burberry.
La corbata, que sempre ha de ser prima, és d’El Ganso.
La camisa està feta a mida a la secció de sastreria d´El Corte Inglés. Un dia passejant pels grans magatzems vaig veure que podies triar coll i punys per les teves camises fetes a mida i ho vaig tenir clar. Aquesta, en concret, m’encanta perquè portava temps buscant-ne un model amb el coll arrodonit i foradat per poder fer servir l’agulla de coll, tan típic dels anys 50. En vaig encarregar dues, una de blanca i una de blau cel.
Les agulles que porto acostumen a ser “vintage” que compro per internet o quan viatjo a Londres... En aquesta ocasió la del coll la vaig trobar a la merceria Santa Anna del carrer Portaferrissa. Només els en quedaven un parell, una platejada i una daurada, i ara ja són a casa!
Els mitjons de rombes, a to amb tot el conjunt, són de Burlington.
La sabata Oxford, de Church’s.
Gràcies, Òscar! Ens ha encantat entrar al teu armari uns segons!!!
06/05/2013: La Vestiteca: les estilistes proposem looks.
Avui quatre estilismes en un:
Us proposo un exemple de com una mateixa peça pot donar joc a 4 estilismes diferents. Un rotllo punkarra, un de platja, un look més urbà i desenfadat i un quart més formal o “pijo”.
No descarteu mai cap peça. Sempre podem fer-nos el nostre estilisme!
Us proposo un exemple de com una mateixa peça pot donar joc a 4 estilismes diferents. Un rotllo punkarra, un de platja, un look més urbà i desenfadat i un quart més formal o “pijo”.
No descarteu mai cap peça. Sempre podem fer-nos el nostre estilisme!
creat per Neus Pernau
Categories: La nostra feina , Curiositats
El teu vestuari personal coincideix en alguna cosa amb el look de la tele?
No m’agrada complicar-me gaire la vida. Per a la meva vida privada aposto –com en el Telenotícies—per un look net, bàsic, sense estampats ni complicacions, que s’entengui a simple vista. Que no destaqui gaire. Texans, camises, samarretes, jerseis llisos, algun complement i sabata normalment plana.
Com han influït les estilistes en el teu dia a dia personal?
Molt. He tingut la sort de treballar sempre amb grans professionals del Departament de Vestuari de TV3. Les he escoltades sempre, he intentat aprendre dels seus consells i coneixements, i els he aplicat en el meu dia a dia personal. Un exemple: en una ocasió, una d’elles em va dir: “No s’han de combinar mai més de tres colors alhora”. Ho segueixo al peu de la lletra.
Tens alguna mania referent al vestuari?
Una: recordo sovint un consell que em va donar la meva àvia: “Abans de sortir de casa, mira’t al mirall i treu-te algun dels complements que t’has posat. Segur que n’hi ha algun que sobra”. Menys és més.
Alguna experiència divertida per explicar que t’hagi passat a la tele?
Una vegada em van saltar tres botons cinc minuts abans de començar un TN. A la companya de vestuari de poc que li agafa un atac de cor.
De l’1 al 10, et consideres una persona presumida?
No especialment. Cuido la meva imatge. No m’agrada anar descuidada, però no trigo més de deu minuts a vestir-me i arreglar-me.
Quins són els teus colors preferits?
Blanc, negre i colors suaus, pastel.
Quin color no suportes o no triaries mai?
Crec que no tinc res taronja.
Quina roba t´agrada més, la d´hivern o la d´estiu?
Prefereixo la de l’estiu. Més lleugera. Més diversa.
Ballarines o talons?
Els talons estilitzen més, però no canvio per res la comoditat de les ballarines per al dia a dia.
Ets d’americanes?
En porto cada dia per al TN. A la meva vida personal no n’utilitzo pràcticament mai.
Ets d’estampats?
No. Estampats només en alguns complements.
Ets de complements? Quins són els teus preferits?
M’agraden, sí. Collarets, fulards, anells, cinturó, alguna agulla divertida... M’agrada vestir llisa i senzilla, i afegir-hi algun complement estilós.
Ets de texans? Marca preferida?
Sí !!! Texans per a tot i cada dia.
Què és el que no et posaries mai?
Justament... colls alts. No els puc sofrir.
Quin referent estètic tens que et pugui influir?
No he sigut mai de referents, però em fixo i m’agrada la gent que agafa un estil, se’l fa seu i no l’abandona mai. És senyal d’una personalitat forta i segura.
Com definiries el teu estil...
Clàssic.
Segueixes les tendències?
Poques. De tant en tant m’agrada fullejar alguna revista, preguntar a les companyes de vestuari les tendències del moment i donar un cop d’ull als aparadors de les botigues. Però estic 100% convençuda que t’has de comprar el que et queda bé. No el que es porta.
Com ha anat canviant el teu vestuari al llarg dels anys? Què hi ha influït més?
Crec que, amb els anys, m’he anat “actualitzant”, però, sobretot, he anat a la recerca d’un estil propi, que no és original, però amb el qual em sento còmoda.
No surts mai de casa sense...
El telèfon i les claus (ja ho sé: té poc a veure amb vestuari ;))
Quines són les teves marques preferides?
No sóc de marques concretes. Compro a qualsevol botiga, i estic més satisfeta quan trobo bones peces a bon preu que quan compro marques cares. De fet, no calen marques cares. Només tenir bon gust.
La teva última compra? Hi vas sovint? T’agrada?
Unes sabates per a la meva filla, que tot just comença a caminar. Ara estic més interessada per la moda infantil que per la d’adults, tot i que també racionalitzo molt les despeses en aquest sentit. No cal perdre el cap. La veritat és que miro el que em gasto. I a més, la meva mare m’ha ensenyat a cuidar la roba i que em duri temps. És una bona filosofia, i més avui dia.
Categories: Presentadors i actors , Curiositats
30/04/2013: La Vestiteca: les estilistes proposem looks.
Aquesta primavera:
Madràs en tot tipus de textures: cotó, gasa, voile...
Denim... les tonalitats tinta, indi, marí, cel...
Flors en teixits i complements
S'incorporen també els teixits tribals, ètnics... tot en una atmosfera de blaus i verds.
Madràs en tot tipus de textures: cotó, gasa, voile...
Denim... les tonalitats tinta, indi, marí, cel...
Flors en teixits i complements
S'incorporen també els teixits tribals, ètnics... tot en una atmosfera de blaus i verds.
creat per Anna Falguera
Categories: La nostra feina , Curiositats
26/04/2013: Com es vesteixen, els famosos, quan ens visiten?
Aprofitant que la Rosa López, més coneguda com la Rosa de España, ha vingut al programa “Els Matins” a presentar el seu exitós últim disc “Rosa López” (que va presentar el 20 d’abril al Coliseum de Barcelona), Disseny de Vestuari li hem fet un parell de preguntes referents al seu estilisme.
Abans, però, vam veure com es canviava de vestuari diversos cops i com ens explicava, de manera simpàtica i sincera, les peripècies que li havien passat abans d’entrar al directe!
La Rosa ensenyant, en directe, que se li havien estripat els pantalons abans d’entrar a plató!!!
La Vestiteca pregunta:
Per què has triat el vestuari que portes avui per venir a “Els Matins”?
La Rosa respon:
Tengo ganas de veranito, de blanco, de colores, tengo ganas de dejar el negro más apartado.
La Vestiteca pregunta:
Ens podries dir de quina marca és la teva roba i els complements?
La Rosa respon:
La americana es de Victorio y Luccino.
La camiseta blanca i los jeans del mismo color son de marcas “low-cost”, Zara, H&M,...
Los altísimos zapatos, de una diseñadora malagueña, Bailly Bijoux.
Voy llena de abalorios por todas partes:
Pulseras de Pull&Bear y regalos de família.
El reloj dorado era de mi abuelo y después de mi padre. Ahora lo llevo yo porque aunque no funcione me da mucha tranquilidad.
El cordon oro viejo que llevo en la muñeca izquierda es, junto al rosario, regalo de “La Mariquilla”, que es una gran bailaora gitana.
La Virgen del Rocio que llevo colgando del cuello está hecha a mano y es un regalo de una seguidora.
Los abalorios que cuelgan del rosario tienen diferentes procedencias. Algunos son regalos, otros me los he echo diseñar como la lágrima transparente con un grano de arroz y un número dentro, el 185, que es el nº que cambió mi vida, el que tuve para el càsting de “Operación Triunfo”.
Y para acabar, los pendientes de brillantes son otro regalo de una seguidora, Carmen, la “Tata”. Los llevo muy a menudo. Dicen que con un brillante no fallas...
Gràcies, Rosa! Ets un encant! Ens ha agradat entrar al teu armari uns segons!!!
Abans, però, vam veure com es canviava de vestuari diversos cops i com ens explicava, de manera simpàtica i sincera, les peripècies que li havien passat abans d’entrar al directe!
La Rosa ensenyant, en directe, que se li havien estripat els pantalons abans d’entrar a plató!!!
La Vestiteca pregunta:
Per què has triat el vestuari que portes avui per venir a “Els Matins”?
La Rosa respon:
Tengo ganas de veranito, de blanco, de colores, tengo ganas de dejar el negro más apartado.
La Vestiteca pregunta:
Ens podries dir de quina marca és la teva roba i els complements?
La Rosa respon:
La americana es de Victorio y Luccino.
La camiseta blanca i los jeans del mismo color son de marcas “low-cost”, Zara, H&M,...
Los altísimos zapatos, de una diseñadora malagueña, Bailly Bijoux.
Voy llena de abalorios por todas partes:
Pulseras de Pull&Bear y regalos de família.
El reloj dorado era de mi abuelo y después de mi padre. Ahora lo llevo yo porque aunque no funcione me da mucha tranquilidad.
El cordon oro viejo que llevo en la muñeca izquierda es, junto al rosario, regalo de “La Mariquilla”, que es una gran bailaora gitana.
La Virgen del Rocio que llevo colgando del cuello está hecha a mano y es un regalo de una seguidora.
Los abalorios que cuelgan del rosario tienen diferentes procedencias. Algunos son regalos, otros me los he echo diseñar como la lágrima transparente con un grano de arroz y un número dentro, el 185, que es el nº que cambió mi vida, el que tuve para el càsting de “Operación Triunfo”.
Y para acabar, los pendientes de brillantes son otro regalo de una seguidora, Carmen, la “Tata”. Los llevo muy a menudo. Dicen que con un brillante no fallas...
Gràcies, Rosa! Ets un encant! Ens ha agradat entrar al teu armari uns segons!!!
Categories: Curiositats
24/04/2013: Raspall a TV3! Parlen de nosaltres...
Ahir, Manuel Cuyàs va publicar a “El Punt-Avui” el següent article que des de Disseny de Vestuari pensem que valora la nostra feina i l’hi agraïm. Per això el compartim amb tots vosaltres.
23/04/13 - MANUEL CUYÀS
Manuel Cuyàs Gibert
“Hi ha una senyora a TV3 que abans de començar un programa entra al plató per posar bé els nusos de les corbates, netejar les ulleres, equilibrar escots i passar un raspall que elimina restes de caspa. Un dia, un company d'aquests que ara troben que tothom està de més en els llocs em va dir que en opinió seva la dona del raspall sobrava. Li vaig respondre que la creia imprescindible. Si sortíssim amb la corbata mal posada els espectadors només estarien per aquest detall, no escoltarien el que diem i el programa sencer fracassaria.
Durant un temps vaig ser assidu a uns debats d'Euskal Telebista, la televisió pública basca. Un dia, quan el programa havia començat i el conductor havia fet la presentació de tots nosaltres –érem cinc o sis–, la representant d'un diari basc que seia al meu costat en condició també de tertuliana em va comunicar a cau d'orella que se sentia de sobte indisposada i que se'n volia anar. Aprofitant que la càmera enfocava la declamació d'un col•lega vaig cridar un tècnic. L'home va animar la dona a superar la situació però ella no s'hi va veure amb cor i finalment va sortir del plató de bracet seu. La cadira va quedar buida. Vaig pensar que el presentador en faria la natural menció, que explicaria als espectadors l'absència. No en va dir paraula i el programa va continuar fins al final com si res i amb la cadira vacant. En acabat vaig fer notar l'anomalia i el director, després d'admetre que alguna cosa havien fet malament, em va tranquil•litzar dient-me que com que el programa era gravat i s'emetria en diferit ell mateix faria una labor de muntatge i no es notaria res. L'endemà alguns diaris parlaven de la misteriosa volatilització d'una periodista en el debat de la nit anterior i un amic de Bilbao em va trucar per preguntar-me si havia d'atribuir a motius polítics que una tertuliana hagués estat retirada per un home a mig programa.
Ja sé que parlem d'un cas extrem, però vull dir que l'atenció de l'espectador és fràgil –ningú no va estar per nosaltres a partir de la desaparició–, i vull dir també que sovint ens pensem que una televisió de qualitat és la cosa més normal del món i que es pot fer amb quatre canyes i prescindit de la dona del raspall. Tot penja d'un bri de caspa, i jo només afegeixo que TV3 és líder i Euskal Telebista no.”
Cuyàs Manuel, El Punt Avui, Barcelona, 23 d’abril de 2013.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/638029.html
L’article del Manuel ens ha anat perfecte per parlar-vos de les diferents feines que componen el nostre departament i que anireu descobrint en futurs posts. En aquest cas, “la senyora” a qui fa referència és l’ajudant de vestuari.
Gràcies, Manuel!
-
23/04/13 - MANUEL CUYÀS
Manuel Cuyàs Gibert
“Hi ha una senyora a TV3 que abans de començar un programa entra al plató per posar bé els nusos de les corbates, netejar les ulleres, equilibrar escots i passar un raspall que elimina restes de caspa. Un dia, un company d'aquests que ara troben que tothom està de més en els llocs em va dir que en opinió seva la dona del raspall sobrava. Li vaig respondre que la creia imprescindible. Si sortíssim amb la corbata mal posada els espectadors només estarien per aquest detall, no escoltarien el que diem i el programa sencer fracassaria.
Durant un temps vaig ser assidu a uns debats d'Euskal Telebista, la televisió pública basca. Un dia, quan el programa havia començat i el conductor havia fet la presentació de tots nosaltres –érem cinc o sis–, la representant d'un diari basc que seia al meu costat en condició també de tertuliana em va comunicar a cau d'orella que se sentia de sobte indisposada i que se'n volia anar. Aprofitant que la càmera enfocava la declamació d'un col•lega vaig cridar un tècnic. L'home va animar la dona a superar la situació però ella no s'hi va veure amb cor i finalment va sortir del plató de bracet seu. La cadira va quedar buida. Vaig pensar que el presentador en faria la natural menció, que explicaria als espectadors l'absència. No en va dir paraula i el programa va continuar fins al final com si res i amb la cadira vacant. En acabat vaig fer notar l'anomalia i el director, després d'admetre que alguna cosa havien fet malament, em va tranquil•litzar dient-me que com que el programa era gravat i s'emetria en diferit ell mateix faria una labor de muntatge i no es notaria res. L'endemà alguns diaris parlaven de la misteriosa volatilització d'una periodista en el debat de la nit anterior i un amic de Bilbao em va trucar per preguntar-me si havia d'atribuir a motius polítics que una tertuliana hagués estat retirada per un home a mig programa.
Ja sé que parlem d'un cas extrem, però vull dir que l'atenció de l'espectador és fràgil –ningú no va estar per nosaltres a partir de la desaparició–, i vull dir també que sovint ens pensem que una televisió de qualitat és la cosa més normal del món i que es pot fer amb quatre canyes i prescindit de la dona del raspall. Tot penja d'un bri de caspa, i jo només afegeixo que TV3 és líder i Euskal Telebista no.”
Cuyàs Manuel, El Punt Avui, Barcelona, 23 d’abril de 2013.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/638029.html
-
L’article del Manuel ens ha anat perfecte per parlar-vos de les diferents feines que componen el nostre departament i que anireu descobrint en futurs posts. En aquest cas, “la senyora” a qui fa referència és l’ajudant de vestuari.
Gràcies, Manuel!
Categories: Curiositats , La nostra feina
23/04/2013: La Vestiteca: les estilistes proposem looks.
Aquí una altra proposta:
“HIPSTER”= “alternatiu”, “bohemi”,” indie”.
Aquest moviment que ressorgeix dels anys 90 torna amb molta força, i la fusió amb un “look” tribal, bohemi o ”boho” i juntament amb el texà i barrejat amb molts complements en plata i pedres, ens donen aquest “daily look” que us proposem per avui.
creat per Mònica Cavanillas
“HIPSTER”= “alternatiu”, “bohemi”,” indie”.
Aquest moviment que ressorgeix dels anys 90 torna amb molta força, i la fusió amb un “look” tribal, bohemi o ”boho” i juntament amb el texà i barrejat amb molts complements en plata i pedres, ens donen aquest “daily look” que us proposem per avui.
Categories: La nostra feina , Curiositats
Aprofitant que el Quim Gutiérrez ha vingut a presentar la seva última pel•lícula “Los últimos días” al programa “Divendres”, Disseny de Vestuari li hem fet un parell de preguntes referents al seu estilisme. El Quim és un apassionat de la moda, fins i tot ha creat el seu propi blog, http://thejoaquimplacement.com/
La Vestiteca pregunta:
Per què has triat el vestuari que portes avui?
El Quim respon:
Perquè tota la setmana passada vaig fer les “promos” amb vestit i avui em venia més de gust anar més còmode i afegir la nota de color.
La Vestiteca pregunta:
Ens podries dir de quina marca és la roba que portes i els complements?
El Quim respon:
El jersei verd, tant en tendència, és d’APC.
El pantaló “baggy”, fosc, de franela, de Neil Barret.
Els mitjons grisos són de Cashimire.
Les òxford són de la firma anglesa Crockett & Jones.
Els complements tenen la seva pròpia història. L’anell "vintage", de principis de segle, me’l vaig comprar al Fairfax Flea Market de Los Angeles. I El rellotge també és vintage. És un Rolex Date Just 1969.
Gràcies, Quim! Ens ha encantat entrar al teu armari uns segons!!!
La Vestiteca pregunta:
Per què has triat el vestuari que portes avui?
El Quim respon:
Perquè tota la setmana passada vaig fer les “promos” amb vestit i avui em venia més de gust anar més còmode i afegir la nota de color.
La Vestiteca pregunta:
Ens podries dir de quina marca és la roba que portes i els complements?
El Quim respon:
El jersei verd, tant en tendència, és d’APC.
El pantaló “baggy”, fosc, de franela, de Neil Barret.
Els mitjons grisos són de Cashimire.
Les òxford són de la firma anglesa Crockett & Jones.
Els complements tenen la seva pròpia història. L’anell "vintage", de principis de segle, me’l vaig comprar al Fairfax Flea Market de Los Angeles. I El rellotge també és vintage. És un Rolex Date Just 1969.
Gràcies, Quim! Ens ha encantat entrar al teu armari uns segons!!!
11/04/2013: Com es vesteixen els “famosos” quan ens visiten?
Aprofitant que la Sílvia Pérez Cruz ha vingut a “Els matins” a interpretar una cançó del seu últim disc, “11 de novembre”, en què trobarem els seus concerts a la Sala Barts de Barcelona aquest mes d’abril, Disseny de Vestuari li hem fet un parell de preguntes referents al seu estilisme.
La Vestiteca pregunta:
Per què has triat el vestuari que portes avui per venir a “Els matins”?
La Sílvia respon:
Em venia de gust posar-me un vestit. Aquest l’estreno avui però fa anys que el tinc. Sempre acostumo a anar amb color, però avui he pensat que el negre estilitza i queda bé, diuen... I m’he posat les vambes per treure-li una mica d’importància al vestit negre i fer-lo més de dia, més informal.
Per als concerts, els vestits me’ls compra la meva mare. A ella li agrada fer-ho i sempre l’encerta. Jo n’estic encantada!
I per a “events”, Cortana sempre col•labora. Per mi és un luxe!
Aquests últims premis Goya, però, em va vestir la dissenyadora Maria Lluïsa Rabell.
La Vestiteca pregunta:
Ens podries dir de quina marca és la teva roba i els complements?
La Sílvia respon:
El vestit és de Zara i les vambes són Nike.
Gràcies, Sílvia! Ens ha encantat entrar al teu armari uns segons!!!
Categories: Curiositats , Presentadors i actors
