21/06/2012: Teresa Forcades, campanes per una alternativa al capitalisme.
Quan Teresa Forcades va venir al programa era pràcticament desconeguda per al gran públic. Però, a partir de l’entrevista, i sobretot a partir del vídeo penjat a You Tube uns mesos després amb el títol “Campanadas por la gripe A”, aquesta monja , metge i teòloga del monestir de Sant Benet, a Montserrat, va esdevenir un fenomen mediàtic i social. I, el que encara és molt més important, va aconseguir que milions de persones no es vacunessin de la grip A, cosa que va enfurismar més d’un polític, metge i empresa farmacèutica.
Però la rigorositat i minuciositat de les anàlisis de la germana Teresa són molt difícils de rebatre, així és que la majoria de ciutadans van fer més cas dels consells d’una monja de Sant Benet que dels de la poderosa màquina de les administracions.
Des de llavors, Forcades ha continuat el seu camí sense mossegar-se la llengua. Fa poc, va assistir a una de les trobades d’empresaris més importants de Catalunya per parlar-los d’”Ètica i Capitalisme”. I són conegudes les seves crítiques al capitalisme neoliberal, i també a les retallades i a tot el que passa en aquests moments.
Per tant, i seguint l’estel•la deixada per Emilio Lledó, hem volgut tornar a tancar temporada amb ella aprofitant l’avinentesa que s’acaba de publicar el llibre “Converses amb Teresa Forcades”, Eulàlia Tort, Edicions DAU.
“Singulars”
Teresa Forcades, campanes per una alternativa al capitalisme.
Dimarts 29, a les 22.50, pel Canal 33.


Sindica els posts del blog
Maty Tinman ha escrit:
Primer s'ha de retallar l'Estat: càrregues polítics, desprès els treballadors públics i funcionaris "de finestreta", però això la partitocràcia no ho vol.
Los salarios de todos los cargos políticos, trabajadores y funcionarios debieran ser fijados por el Estado, con baremos, evitando que las autonomías, diputaciones y municipios decidan sus sueldos y dietas.
Después hay que eliminar las diputaciones y los consejos comarcales, así como miles de pequeños ayuntamientos. En España hay más de 8.000 mientras que en el Reino Unido no llegan a 800 creo. En Finlandia sólo la capital, Helsinki, elige alcalde.
Lo anterior implicaría un ahorro importantísimo cada año sin afectar a la economía productiva.
Al final, se recorta en Educación subiendo el ratio y restando autonomía a los centros para forzar una subida de la exigencia/excelencia: exámenes estatales de nivel para pasar de una etapa a otra y para controlar a los centros educativos.
En Sanidad, vía medicamentos es aceptable. Lo que no puede ser es eliminar enfermeras y médicos ni cerrar centros. Muchos médicos llevan años con contrato parcial, con renovación mensual en la actualidad o no se cubren las vacantes por jubilación.
En Investigación se ha de incrementar el presupuesto, centralizándolo, creando un organismo realmente independiente para optimizar el gasto, poniendo coto al desmadre existente en las universidades públicas españolas al respecto.
Pero no, la casta partitocrática y sus ahijados no están por ello.
De ahí que comprenda la posición de la Alemania de Merkel y compañía, pues no se están haciendo los recortes/reformas estructurales.
Como nada de se hará al respecto sólo cabe ser extremadamente pesimista respecto a la economía/sociedad española. El rescate de país será inevitable -lo llamen como lo llamen, y el empobrecimiento general será muy fuerte: en unos años la miseria será bien visible en las calles españolas, con bastante más de un millón de personas siendo alimentadas desde la caridad/servicios sociales.