Un dia em va arribar el llibre “El psicólogo que buscaba la serenidad: Sobre la felicidad y el sufrimiento”, de Ramon Bayés. El títol em va portar a fer una associació ràpida, com la que probablement feu ara mateix vosaltres, amb la pel•lícula “L’home que xiuxiuejava als cavalls”, de Robert Redford.

L’associació era positiva, ja que la pel•lícula em va agradar força i, per tant, vaig començar a llegir el llibre amb bona predisposició.
El film de Redford està ple de sentiments i de sensibilitat; hi ha amor, desamor, superació, desesperació, desig, tragèdia, passat, present, futur…; és a dir, vida.
Ramon Bayés també ens parla del pas del temps i de la vida, de la vellesa, de la malaltia, del sofriment i de la mort. I ho fa també amb molta sensibilitat.

La vida és canvi, com diuen els filòsofs, ens agradi o no.
Ara mateix hi ha un gran canvi i són moltes les persones que no saben o sabem on anem.

En moments com aquests, de desolació i de mudança, és bo, diuen els especialistes, deixar-te aconsellar per persones sàvies, persones amb més experiència que tu.
I nosaltres n’hem trobada una.

Amb els seus alumnes va parlar moltes vegades del sentit de la vida, però li agradaria ser recordat només perquè estimava amb tendresa les lobèlies al capvespre.

Ramon Bayés és llicenciat en Filosofia i Lletres i diplomat en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona. Des del 1982 ha estat catedràtic de Psicologia Bàsica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan es va jubilar el van nomenar professor emèrit. És doctor “honoris causa” per la UNED. Col•legiat amb honors pels col•legis oficials de Psicologia de Catalunya i el País Valencià. Ha rebut el premi Pavlov de la Societat Catalana d’Anàlisi i Teràpia del Comportament (1995) pel conjunt de la seva obra. És especialista en els camps de salut, oncologia, VIH, geriatria i cures pal•liatives.

No és cap broma, la vida.
[...]
Te l’has de prendre molt seriosament.
Tan seriosament
que, per exemple, als setanta anys plantis oliveres.
No perquè les heretin els teus fills,
sinó perquè, tot i que tems la mort,
no hi creuràs;
perquè per tu
la vida haurà estat el més important.
[...]
[...]
És a dir que, siguem on siguem,
hem de viure com si no ens haguéssim de morir.
(Nazim Hikmet)

“Singulars”

Ramon Bayés: “El viatge és la persona”


Dimarts 7, a les 22.40, pel 33

Aquest dimarts tornarem a fer una “master class” sobre alimentació. Bé, la farà la nostra convidada.

En l’exposició d’Olga Cuevas hi haurà tres parts: el gran desintoxicador, crisi econòmica i salut, i tractaments naturals.

Tingueu ben a prop la llibreta, el llapis i la goma d’esborrar. Olga Cuevas explicarà receptes i detallarà els passos que s’han de seguir per poder fer, per exemple, un xarop contra la tos extraordinari i cent per cent natural, o donarà una llista dels aliments que no s’han de menjar quan l’estat d’ànim és baix.

Olga Cuevas és doctora en Bioquímica, especialista en Nutrició i Salut, catedràtica d’Ensenyament Secundari i Batxillerat, i actualment és directora de l’IFPS Roger de Llúria de Barcelona, on imparteix classes i tutela els estudis oficials del cicle formatiu de grau superior de Dietètica en la línia naturista i ecològica. És autora del llibre “El equilibro a través de la alimentación” i “Tratamientos naturales al alcance de todos”. Col•labora també amb diferents universitats en la docència de postgraus de temes relacionats amb la nutrició i la salut.

“Singulars”

Olga Cuevas, “Ajo, cebolla y limón, y déjate de inyección.”

Dimarts 31,a les 22.40, pel 33.

Diuen els filòsofs que només quan reflexionem exercim d’éssers humans. I és això, precisament, el que ha fet l’escriptora, poeta i traductora Ana María Moix en el seu llibre “Manifiesto personal”.

La nena Moix, com li deien els seus companys de la Gauche Divine per no confondre-la amb el seu germà Terenci, parla de gairebé tot, de tot el que per ella és significatiu: vida particular i pública, valors, consumisme, nens, adolescents, joves, educació, fracàs escolar, autoritat, narcisisme, diner, culpabilitat, democràcia, esquerra, banca. I ho fa amb un to amarg i molt crític.

Així és que li hem demanat que vingui al “Singulars” per fer aquest repàs general de la societat d’avui.

En el programa també hi haurà una actuació especial de Sílvia Pérez Cruz.

“Singulars”

Ana María Moix, “Vull reflexionar!”

Dimarts 24, a les 22,40, pel Canal 33.

Quan estava acabant el batxillerat, amb els cabells tenyits de color blau, va convocar els seus amics i els va dir: “Tinc una idea!”. Només un li va fer cas.

Més tard, va ser expulsat de la carrera d’Enginyeria Informàtica.

És possible que pensin que és normal que passés això, perquè un noi que es tenyeix els cabells de color blau no pot triomfar, obrir-se camí a la vida.

Doncs no. És un crac. El van expulsar de la Universitat, però avui ja té una empresa de 40 treballadors.

La idea es diu “eyeOs”, un sistema operatiu innovador que, poc temps després, es convertiria en el fenomen del “cloud computing”.

Quan només tenia vuit anys ja havia sorprès els seus pares i amics amb una altra idea que va fer realitat: va organitzar en un local al seu poble, Olesa de Montserrat, una mena de “museu egipci”. Per entrar-hi s’havien de pagar 25 pessetes.

El discurs d’aquest jove emprenedor és ple de força i d’optimisme i el vol compartir amb totes aquelles persones que vulguin continuar endavant malgrat aquesta crisi que tantes coses destrueix.

Pau Garcia-Milà, que avui té 24 anys i diu ben alt i ben fort: “Tot està per fer”.

“Singulars”

Dimarts 17, a les 22,40, pel 33.

“El futur no és el que era.”
Confuci

“Un estat que no respecta el dret és una banda de fora de la llei.”
Benet XVI

"Existe un tipo de persona malvada que te mirará a los ojos y luego te robará. Pero luego existe otro tipo, mucho más cobarde, que les robará a unos miles de personas invisibles mediante el simple procedimiento de pulsar un botón.
(...)
Hay un tipo muy particular de criminal que está evolucionando y volviéndose cada vez más común en nuestras sociedades: el burócrata financiero sin sentimientos que victimiza a conciencia a un gran número de extraños indefensos por puro afán de lucro. Creo que este comportamiento despiadado y explotador obedece a algún tipo de psicopatía o locura moral, y sin embargo es cada vez más aceptado, especialmente en EEUU, donde se celebra por defecto cualquier actividad que tenga fines lucrativos.
(....)
Estamos en una nueva era de corrupción. Hace tiempo existían ciertas líneas que los políticos y líderes financieros jamás cruzaban, por mucho que buscaran dividendos y privilegios. En las acciones de oligarcas como los Rockefellers o los Vanderbilts había un elemento de noblesse oblige; se sentían responsables de mantener la sociedad en funcionamiento, construir infraestructuras, etc. Nuestra nueva clase de líderes financieros, por el contrario, está completamente desprovista de cualquier tipo de instinto patriótico; son individuos sin Estado que no le deben fidelidad a país alguno, que viven en mansiones amuralladas en paraísos fiscales y sienten indiferencia por cualquier cosa que suceda fuera de su propiedad. Para colmo, no construyen nada; sólo nos despojan de bienes. (...)"

Cleptopía: fabricantes de burbujas y vampiros financieros en la era de la estafa.
Matt Taibbi

Els directius que gestionen els set grups de caixes rescatades amb diner públic van guanyar l’any passat gairebé 80 milions d’euros. Ho posaré en pessetes, així fa més goig: 13.310.880.000 pts.

Fa una mica més de tres anys, el president francès Nicolas Sarkozy va fer una crida a refundar el capitalisme. No fa gaire també va fer una crida a refundar Europa. Bé, si més no, al president francès se li ha de reconèixer que fa molt més que la majoria de mandataris: parla. Una altra cosa és què se’n fa de les seves refundacions.

Per als taurons (raiders, en anglès) de les grans finances globals, dels megafons de pensions, personatges com Sarkozy són patètics, vaja, que són “puppets”, titelles necessaris, però titelles. Sí, els necessiten per anar fent.

Però Sarkozy té tota la raó del món: el paradigma econòmic actual ha de canviar.

Estudiar la carrera d’economia a la universitat nord-americana de Harvard costa per any 53.000 $. És a dir, que els estudiants que hi van, si és que no tenen cap beca, són de classe alta. La majoria d’ells, quan es llicencien, no els falten contactes ni treball. El tenen pràcticament assegurat.
Doncs bé, no fa pas gaire, els alumnes de l’assignatura Introducció a l’Economia, impartida pel conegut economista Gregory Mankiw, van abandonar l’aula i li van fer arribar una carta de protesta on exigien ser formats, en forma crítica, en visions i escoles alternatives a causa del fracàs de l’actual paradigma econòmic en prevenir i detectar la magnitud de la crisi.

“Critiquem el buit intel•lectual i la corrupció moral i econòmica d’una gran part del món acadèmic, còmplices per acció o omissió en l’actual crisi econòmica.” Van dir, ben alt i ben fort, els estudiant de Harvard.Els estudiants de l’elit van reaccionar, com ho van fer desenes de milers de persones en plaça pública. I també ho han fet professionals diversos i intel•lectuals.

És el cas del llibre “Reacciona”, on, i amb el pròleg de Stéphane Hessel, l’autor d’”Indigneu-vos”, es recullen una sèrie d’anàlisis de diferents personalitats, entre elles, José Luis Sampedro, Federico Mayor Zaragoza, Baltasar Garzón i Lourdes Lucía.

Els mandataris actuals, alguns per força i d’altres per ideologia, només imposen retallades que laminen les prestacions socials i els salaris, i tots desitgen tornar a “créixer” al més aviat millor. Són pocs, per no dir cap, que pensin, si més no, que el sistema actual s’ha acabat i que cal trobar-ne un altre: més just, més equitatiu, més solidari i més sostenible.

Però el que no fan els responsables polítics, ho fan cada vegada més altres persones, i algunes de molt conegudes, com és el cas del convidat d’aquest dimarts 10.

Es tracta de Federico Mayor Zaragoza. Ministre d’Educació i Ciència (1981-82); director general de la UNESCO (1987-99). Doctor en Farmàcia i Catedràtic de Bioquímica. Actualment presideix la Fundació per a una Cultura de Pau.

“Singulars”

Federico Mayor Zaragoza, “ reacciona”.


Dimarts 17, a les 22.40, pel 33