Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l’IESE. Professionalment sempre s’ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en diferents empreses públiques i privades. Ha format part de diferents consells de direcció en empreses multinacionals.
Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona.
Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020.

Segons ell, si volem ser alguna cosa el 2020 hem de començar per pensar que en el futur el món serà com és avui, no com era ahir. I en aquest futur, cal plantejar-se què vol ser Catalunya, què no vol ser, i sobretot, què ha de fer.
Castillo creu que no hi ha temps per perdre i que hem de buscar remeis nous per a problemes nous.
La crisi, ens diu, ja ens ha ensenyat que una economia no es pot construir sobre l’especulació, que no es pot viure solament dels diners dels altres i que no es pot mentir indefinidament.
El problema d’Espanya és que no s’han fet tota una sèrie de canvis estructurals que a altres països europeus es van fer ja fa 15 anys, com per exemple definir objectius clars en educació, ocupació, I+D, exportacions, banca i administració.
Joan Castillo creu que Catalunya ha d’establir unes prioritats, definir quines coses pot fer sense haver de demanar permís a Madrid i quines accions es poden dur a terme a curt termini en terrenys clau com ara l’educació, les empreses i l’economia productiva.

Com a bon expert en planificació i estratègia, li demanarem que ens faci un diagnòstic estratègic de l’economia catalana.
Segons ell, Catalunya ha de saber explotar el seus punts forts, que a banda del turisme, són indústries com l’automoció i la química i sectors com el de la biomedicina.
Castillo creu que és cabdal la creació de clústers, nuclis on la investigació i la innovació facin tirar endavant sectors sencers. Per què la nostra indústria d’automoció no pot ser capdavantera en projectes com el cotxe elèctric o la reconversió cap al sector aeronàutic, com ja estan fent altres països?
Per què no potenciar clústers de sectors com el de la fruita, l’oliva o la fruita seca?

Com a consigna a tenir en compte ens diu: “Les coses passen. L'estratègia és la disciplina que ens permet aconseguir que passi el que volem que passi”.

Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

“Singulars”, dimecres 22 de maig a les 22.05 al 33.

Ramón Muñoz és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i s’ha especialitzat en informació econòmica.
Ha treballat a l’agència Europa Press i en mitjans com Diario 16, El Economista i El Mundo.
Actualment treballa a El País i és l’autor del llibre España, destino tercer mundo, del qual s’han fet ja 5 edicions.

Des de l’inici de la crisi, l’any 2008, Muñoz va ser un dels periodistes que, a contracorrent, va alertar de la gravetat del que estava passant.

Segons Muñoz, polítics, tertulians i banquers van convertir-se en “mercenaris de la mentida” per convèncer la població que aquesta era una crisi cíclica més, i que els “brots verds” i la bonança econòmica tornarien aviat.

No ha estat així, i Ramón Muñoz manté que encara que la bombolla immobiliària n’ha estat el detonant, la veritable raó de la crisi espanyola cal buscar-la en el fet que en els últims 30 anys s’ha desmantellat la indústria i l’agricultura.
El sector industrial espanyol representa actualment només el 15% del PIB, i una bona part del que consumim prové de mercats com la Xina, l’Índia, el Vietnam o Bangla Desh.

Muñoz diu que “Espanya ja està immersa en un retrocés de l’estat del benestar i està abocada a una suspensió de pagaments. Ens convertirem en un país low cost, amb sous, sanitat i educació low cost”.
Segons un informe del 2010 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que cita en el seu llibre, el sou net més freqüent a Espanya és de 947 euros al mes. I la diferència entre aquest sou mileurista i el que cobren directius i gerents és d’un 134%. Aquesta desigualtat, segons Ramón Muñoz, ens acosta perillosament a l‘empobriment general de les classes mitjanes.

Segons ell, els últims 40 anys de benestar que hem viscut són l’excepció i no
la regla, però encara no ens n’adonem, perquè el benestar ens ha inoculat el virus del conformisme.

Ramón Muñoz: “Espanya, tot a cent”.

Dimecres 15 de maig a les 22.05 al 33.

Antoni Talarn és doctor en Psicologia, psicoterapeuta i especialista en Psicologia Clínica. Ha treballat al laboratori de Neuropsicofarmacologia de l’Hospital Sant Pau.
És professor titular de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres sobre psicologia clínica i salut mental, entre els quals “Psicoanálisis al alcance de todos” i “Globalización y salud mental”.

Talarn explica que la dinàmica psicològica que propicia el sistema capitalista crea éssers humans plens de cobdícia i avarícia. Per això diu que el capitalisme sense fre actual està malalt, és psicopatològic i pervers en ell mateix.
Veu la crisi global que vivim com una conseqüència de la patologia d’un sistema que fomenta la cobdícia, l’avarícia i la corrupció.

Basant-se en la seva experiència clínica i en estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ens diu que la crisi financera té un impacte real en la salut mental de la societat, com ho demostra l’augment de casos de depressió, angoixa o les addiccions entre les persones afectades per l’atur o els desnonaments. Les dificultats econòmiques afecten també de manera important la dinàmica familiar de moltes llars.

Segons Antoni Talarn, la nostra època globalitzada es caracteritza per la uniformitat i tendeix a la llei del mínim esforç i a un pensament únic i dèbil. Com a conseqüència, afegeix, trobem una societat de la por, on no hi ha un coneixement profund de l’altre, i s’expandeix el terror al futur i l’obsessió per la previsió i el control. I com a resultat: un augment preocupant de patologies fòbiques i esquizoides.

Antoni Talarn: La deriva del capitalisme i la salut mental

Dimecres 8 de maig, a les 22.32 al 33.

Fins ara al “Singulars” hem anat sentint els punts de vista de nombrosos economistes sobre la crisi, però el dimecres 1 de maig donarem veu a un representant d’un grup d’empresaris de Catalunya.

Entrevistarem Ramon Carner, empresari i president del Cercle Català de Negocis (CCN).

Carner és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en direcció d’empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Va ser un dels fundadors, l’any 2008, del Cercle Català de Negocis, una associació d’empresaris que veu en l’estat propi la millor manera de defensar el teixit empresarial i el potencial econòmic de Catalunya.

Segons Ramon Carner, ja abans de la crisi, en els darrers 10-15 anys, el món empresarial català ha anat perdent pes en el context de la Unió Europea i en el mercat global. I una de les causes, diu, és el fet que el model econòmic espanyol, focalitzat en grans empreses i en sectors com la banca, les telecomunicacions i les grans constructores, no és el més adient per a Catalunya, que està integrada sobretot per petites i mitjanes empreses amb un fort component industrial i tecnològic.

Les pymes catalanes pateixen molt directament, segons Carner, el fet que Espanya no ha apostat per la indústria i, en canvi, s’ho ha jugat tot a una sola carta: la de la construcció.

El Cercle Català de Negocis creu que la pèrdua de competitivitat, l’asfíxia financera per la falta de crèdit i unes balances fiscals desfavorables a Catalunya fan que molts petits i mitjans empresaris vegin en la construcció d’un estat propi una alternativa que permetria dissenyar estratègies més adequades a les característiques de les empreses catalanes i afavoriria el seu potencial tecnològic i innovador.

Ramon Carner: “La independència, única opció per Catalunya”

Dimecres 1 de maig, a les 22.40, al 33

Jonathan Tepper torna al “Singulars”. Aquesta vegada per explicar-nos una qüestió que és a l’arrel de la crisi financera actual: la creació del diner.
Com i qui el crea? Què és la reserva fraccionària? Per què es parla de “diner virtual”?
Ens explicarà quin és el paper dels bancs centrals i com operen els bancs comercials. Si cada concessió d’un nou préstec significa que els bancs comercials estan creant “diner virtual”, quina quantitat de diner real hi ha al món?

Tepper repassarà també les últimes previsions del Fons Monetari Internacional respecte a Espanya, gens optimistes.


Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d’Oxford i col•labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg. És soci de la firma britànica d’anàlisi financera Variant Perception.

Jonathan Tepper: diner virtual i deutes reals.

Dimecres 24 d’abril a les 22.32, al 33