Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

ÚLTIM "SINGULARS" DE LA TEMPORADA

Dimecres 19 acabem la cinquena temporada de "Singulars".

Aquest any el programa ha assolit un reconeixement totalment transversal com no ho havia fet fins ara. Sense cap por d’equivocar-me, us puc dir que "Singulars" el veuen des d'executius de banca fins a assalariats sense cap mena de qualificació, passant per petits, mitjans i grans empresaris, polítics, professors, estudiants, aturats i desnonats.

Les xifres setmanals d'audiència, tan relatives com absolutes, que hem aconseguit aquesta temporada són espectaculars: hem superat uns quants cops la barrera de les 300 mil persones i, en la majoria d'emissions, ens quedem per sobre de les 225 mil.

Aquest seguiment totalment desproporcionat per ser un programa d'un segon canal ha convertit el "Singulars" en programa de referència.

El nostre periodisme intencional en èpoques d'emergència connecta amb la ciutadania que, moltes vegades, es veu representada o, si més no, respectada en les anàlisis i exposicions que fan els nostres convidats.

Els que ens seguiu des d'aquell llunyà mes de març de l'any 2009 ja sabeu que hem fet un llarg viatge on mai se us ha mentit intencionadament. Un viatge complicat en què heu pogut saber abans que ningú què passaria i, d'aquesta manera, poder fer una oposició activa i raonada a les mentides de l'oficialitat i de tota la seva "palmeria". I ho continuarem fent, amb respecte, des del rigor i la veracitat. I és que un altre periodisme, avui, no és possible.

Sempre hem intentat, cada final de temporada, oferir-vos el testimoni, la conversa, la interacció, amb una persona ben singular.

Així és que, aquest dimecres 19 farem el mateix.

Aquesta vegada hem agafat una persona del "carrer". Sí, moltes vegades en la més absoluta de les senzilleses hi ha la més gran de les savieses.

Es diu Mactar Thiam Fall. És un mestre del Senegal que ha passat 5 anys entre nosaltres i ara se'n torna a casa.

Passejarem amb ell, i la seva mirada ens servirà per adonar-nos encara més que només les societats que acceptin, defensin i promoguin la diversitat seran lliures. De la mateixa manera que no som si no estimem l'altre.

El punt final al "Singulars" de dimecres el posaran Gossos, seguidors del programa, amb la peça del seu nou àlbum "Tornarem a casa".

"Singulars"

Mactar Thiam Fall: "Acumular experiència és millor que acumular diners".

Dimecres 19, a les 22.05, pel Canal 33.
Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

Lluís Torner és doctor en Ciències Físiques i catedràtic d’aquesta disciplina per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estudiat a diverses universitats nord-americanes, com ara les de Florida, Arizona i Maryland, i dirigeix l’Institut de Ciències Fotòniques, l’ICFO, un centre de recerca que en poc més de 10 anys s’ha convertit en un referent mundial en el terreny de la fotònica, que investiga les aplicacions de la llum.

Torner transmet passió per la ciència i parla dels científics com a navegants o exploradors a la recerca d’illes desconegudes.
L’ICFO, que ara atrau científics joves de tot el món, va ser un projecte seu. Està convençut que el que anomena “ciència de frontera” és el futur, i que Catalunya té la capacitat i el talent per desenvolupar tecnologia i estar entre l’elit científica mundial.

La investigació fotònica obre immenses possibilitats d’avenços tecnològics en àrees com ara la nanomedicina, l’energia o les comunicacions per internet.
Les aplicacions de la fotònica estan molt presents en la nostra vida quotidiana: la fibra òptica, internet, mòbils i tauletes, la cirurgia ocular, les plaques fotovoltaiques o la il•luminació de baix consum són alguns dels avenços tecnològics que tenen a veure amb la generació i transmissió de llum.

De la importancia estratègica d’aquest camp de recerca en dóna idea el fet que un informe de la Comissió Europea assegura que gairebé un 10 % de l’economia europea està relacionada amb aplicacions de la fotònica, i la valora com una de les 5 tecnologies del futur.
Lluís Torner ens parlarà de les enormes possiblitats que la investigació fotònica ens obre en àrees com ara la nanomedina, que permetran el tractament més eficaç de malalties com el càncer. I també de la revolució tecnològica que ens arribarà d’un nou material, el grafè, un derivat del grafit.

Torner ens explicarà també per què invertir en ciència és important per a un país, i com aconseguir que sigui profitosa per a la societat la relació entre científics i empresaris.

"Singulars"

Lluís Torner: Recerca de frontera

Dimecres 12 de juny, a les 22.05 al canal 33.
Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà
El nostre convidat de dimecres 5 de juny és un referent per a tots aquells que creuen que una altra política econòmica és possible més enllà de Brussel•les. A la seva impressionant i sòlida trajectòria professional s’hi afegeix la rigorositat de les seves anàlisis politicoeconòmiques.

És Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, i durant 35 anys professor de Polítiques Públiques a la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, on es va doctorar l’any 1967.

El professor Navarro, que es va haver d’exiliar per raons polítiques l’any 1962, va ampliar estudis a diverses universitats europees, com les d’Estocolm, Edimburg i Oxford, i també a la London School of Economics. Ha estat catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona.

Ha estat assessor de governs d’arreu del món pel que fa a les reformes dels seus sistemes de salut, com ara Cuba, el Xile de Salvador Allende i diversos governs dels Estats Units. També ha assessorat les Nacions Unides i l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És rector emèrit de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) i director de l’Observatori Social d’Espanya.

Aquest politòleg i economista és una de les veus que ha criticat amb més duresa l’actuació dels polítics des que va començar la crisi i la impunitat amb què actuen els poders financers. Vicenç Navarro, autor de desenes de llibres i articles, ha disseccionat amb rigor i claredat els mecanismes de poder de les elits econòmiques que governen el nostre món globalitzat i és un dels més aferrissats enemics de les mesures d’austeritat que recauen en les classes mitjanes.

El professor Navarro ens explicarà que hi ha alternatives a les polítiques d’austeritat, que no és cert que les retallades siguin inevitables.

"Singulars"

Vicenç Navarro: Les retallades no són inevitables.

“Singulars”, dimecres 5 de juny a les 22.00 al 33
Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

Jorge Verstrynge és doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular d’aquesta matèria.

Va començar la seva carrera política amb Manuel Fraga Iribarne, de qui va ser alumne a la universitat. Amb Fraga va ser un dels fundadors de Reforma Democrática, que s’acabaria convertint en Alianza Popular.

Va ser diputat per AP entre 1982 i 1989 i secretari general del partit entre 1979 i 1986. També va ser candidat a l’alcaldia de Madrid el 1983, uns comicis que va guanyar el socialista Enrique Tierno Galván.

L’any 1986, després d’un enfrontament amb Manuel Fraga, abandona Alianza Popular i comença un viratge ideològic cap al que ell anomena “posicions humanistes”. El 1993 es va convertir en membre del PSOE, però se’n va donar de baixa a causa de la posició del partit en les guerres de Iugoslàvia i l’Iraq.

Ara, retirat de la política, es defineix com a “expolític”, però aquest any Verstrynge ha tornat a l’arena pública per posar-se sense ambigüitats al costat dels moviments que s’oposen a les polítiques d’austeritat del govern del PP.

Al maig del 2012 va ser un dels desallotjats per la policia d’un centre social ocupat a Madrid, i al mes de març passat va participar en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) en un escarni davant el domicili familiar de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Molt crític amb la Transició, amb la monarquia i amb la partitocràcia, que segons ell ha segrestat la democràcia a Espanya, Verstrynge no estalvia qualificatius negatius per a Mariano Rajoy. Del president del govern espanyol diu que és “ineficaç i covard” per no haver plantat cara als mandats que ens imposa Europa.

En l’anàlisi de la realitat que fa aquest politòleg, tampoc en surt benparat l’estat de les autonomies, que diu que va ser la manera com la dreta espanyola va simular que repartia el pastís per acontentar tothom.

De manera crua, Verstrynge diu que un dels principals problemes de l’Espanya actual és que pràcticament no queda ningú que no pugui ser comprat, que no es deixi corrompre.
Sobre la crisi, diu que la globalització econòmica ha afavorit la “sobreoligarquització” del món, que ha fet augmentar les desigualtats socials a la majoria de països. A tot arreu, diu, els interessos econòmics s’han imposat en detriment dels polítics, que han perdut legitimitat.

Singulars

Jorge Verstrynge: Un llarg viatge

Dimecres 29 de maig, a les 22.05 al, 33


Categoria: General
Escrit per: Jaume Barberà

Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l’IESE. Professionalment sempre s’ha dedicat a la direcció i planificació estratègica en diferents empreses públiques i privades. Ha format part de diferents consells de direcció en empreses multinacionals.
Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona.
Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020.

Segons ell, si volem ser alguna cosa el 2020 hem de començar per pensar que en el futur el món serà com és avui, no com era ahir. I en aquest futur, cal plantejar-se què vol ser Catalunya, què no vol ser, i sobretot, què ha de fer.
Castillo creu que no hi ha temps per perdre i que hem de buscar remeis nous per a problemes nous.
La crisi, ens diu, ja ens ha ensenyat que una economia no es pot construir sobre l’especulació, que no es pot viure solament dels diners dels altres i que no es pot mentir indefinidament.
El problema d’Espanya és que no s’han fet tota una sèrie de canvis estructurals que a altres països europeus es van fer ja fa 15 anys, com per exemple definir objectius clars en educació, ocupació, I+D, exportacions, banca i administració.
Joan Castillo creu que Catalunya ha d’establir unes prioritats, definir quines coses pot fer sense haver de demanar permís a Madrid i quines accions es poden dur a terme a curt termini en terrenys clau com ara l’educació, les empreses i l’economia productiva.

Com a bon expert en planificació i estratègia, li demanarem que ens faci un diagnòstic estratègic de l’economia catalana.
Segons ell, Catalunya ha de saber explotar el seus punts forts, que a banda del turisme, són indústries com l’automoció i la química i sectors com el de la biomedicina.
Castillo creu que és cabdal la creació de clústers, nuclis on la investigació i la innovació facin tirar endavant sectors sencers. Per què la nostra indústria d’automoció no pot ser capdavantera en projectes com el cotxe elèctric o la reconversió cap al sector aeronàutic, com ja estan fent altres països?
Per què no potenciar clústers de sectors com el de la fruita, l’oliva o la fruita seca?

Com a consigna a tenir en compte ens diu: “Les coses passen. L'estratègia és la disciplina que ens permet aconseguir que passi el que volem que passi”.

Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

“Singulars”, dimecres 22 de maig a les 22.05 al 33.