Observacions de satèl·lit i els últims models atmosfèrics confirmen que la capa de gel de Groenlàndia està perdent massa cada cop de manera més accelerada i sense cap mena de referència anterior, segons un estudi de la Universitat d'Utrecht dels Països Baixos i la Universitat de Bristol al Regne Unit, publicat a la revista "Science". Des de l'any 2000, a un ritme de 0,5 mil·límetres per any, l'increment global del nivell del mar derivat d'aquest desglaç ascendeix als 5 mil·límetres. Aquesta pèrdua de massa es distribueix per igual entre l'augment de la producció d'icebergs, produïda per l'acceleració de les glaceres externes d'avanç ràpid de Groenlàndia, i un augment en la producció d'aigua del desglaç en la superfície de la capa de gel. Els estius càlids recents han accelerat encara més la pèrdua de massa gelada fins a les 273 gigatones per any (una gigatona és la massa d'un quilòmetre cúbic d'aigua) en el període de 2006 a 2008. Això representa un augment global del nivell del mar de 0,75 mil·límetres (mm) per any. Segons explica Jonathan Bamber, investigador de la Universitat de Bristol i coautor de l'estudi, "està clar que segons aquests resultats la pèrdua de massa de Groenlàndia s'ha accelerat des de finals dels 90 i les causes subjacents suggereixen que aquesta tendència probablement continuarà en el futur pròxim. Hem arribat a un acord entre dues estimacions totalment independents, cosa que ens proporciona una gran confiança en les dades i les nostres inferències sobre aquests processos". La capa de gel de Groenlàndia conté suficient aigua per causar un augment global del nivell del mar de set metres. Des de l'any 2000, la capa de gel ha perdut al voltant de 1.500 gigatones en total, cosa que representa, de mitjana, un ascens global del nivell del mar al voltant de 0,5 mm per any o 5 mm des de l'any 2000. Alhora que el desglaç superficial va començar a augmentar al voltant de 1996, les nevades sobre la capa de gel també van començar a augmentar a una taxa similar, i van emmascarar les pèrdues de la massa superficial durant gairebé una dècada. A més, una part significativa del desglaç addicional es va tornar a congelar en la neu compacta que cobreix la capa de gel. Sense aquests efectes moderadors, la pèrdua de gel de Groenlàndia després de 1996 podria haver estat el doble de la pèrdua de massa que s'observa en l'actualitat.