28/06/2010: Illes accessibles a peu
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
-Madò Joanaina!
Silenci.
-O madò Joanaia!
Un altre pic silenci.
Res! El portell tancat, les begònies una mica pansides, la carrera que se coneix que fa un parell de dies que no l'han agranada… Tenc per mi que he fet cala buida… Hauria d'haver vengut més prest…
Feia dies que estava endarrer de conversar una estona amb madò Joanaina, demanar-li de noves del senyor Boix i prendre comiat de Mr Rude. I ja que hi érem, pellucar dins la biblioteca un parell de volums d'aquells ben gruixats i ben clàssics per fer més passadors els horabaixes d'estiu… I ja ho veis: he fet tard. Tothom és partit. Cerques l'estiu tot l'any i pum, no te'n tems i ja és aquí.
Grinyola un porticó, s'obr una persiana de la casa veïnada… Una dona de galtes com aubercocs de la gran casta treu el cap per la finestra.
-Que cercau madò Joanaina? Idò no la hi trobareu! Fa dies que és partida veure una cosina seva per devers S'Estanyol…
-Ah, bono!
-Just me va comanar que si venieu vos ho digués.
-Que em coneixeu?
-Jesús! Me va donar sa vostra fesomia!!
-I no va deixar dit res més?
-Sí, que li regués una mica ses begònies… Ah, sí, ara que hi pens! Esperau un moment… No sé on tenc es cap!!
La madoneta galtuda descompareix de la finestra. Uns minuts més tard em crida desde la porta del corral.
-No, i suareu l'ossa si vos quedau tanta d'estona a sa solana… També me deixà aquest bolic per vós.
-Moltes de gràcies, madona.
-I ara!
Me'n torn tira tira cap a cases. Fa un sol que torra el cul a les llebres; les pedalades es fan feixugues, i en començar a pujar la costa de Son Forcat la meva ombra ciclista sembla quedar tatuada sobre l'asfalt, immòbil. M'atur en un revolt ombrejat per una alzina esponerosa, bec un glop d'aigua fresca, encec un cigarro i desfaig el bolic que em deixà madò Joanaina. Talment m'ho pensava. Hi ha un parell de llibrots d'aquells ben gruixats i ben clàssics que freturava. N'obr un al atzar i llegesc això: "Per aquests territoris diuen els cartaginesos que hi ha una illa, el nom de la qual és Ciravis, que fa una longitud de dos-cents estadis, però de reduïda amplària, accessible a peu des del continent, plena d'oliveres i de ceps. En aquesta illa hi ha un llac, del fang del qual les noies natives extreuen grans d'or amb plomes d'au untades de quitrà. Si és veritat, no ho sé, però escric el que s'hi diu."
Torn a colcar damunt la bicicleta i enfil la capavalla que duu a ca nostra; al cap duc aquesta imatge gairebé oximorònica d'una illa "accessible a peu desde el continent", i pens en tots els amics desconeguts que les nits dels divendres arriben desde l'altra banda de la pantalla, com qui travessa el mar a peu, a fer-nos companyia mentres al plató nosaltres maldam per extreure fugissers grans d'or amb plomes enquitranades. Talment una metàfora dels llibres i la lectura: illes accessibles pels qui saben caminar damunt l'aigua. A tots ells, a tots vosaltres, lectors talentosos, nedadors de la lletra, moltes de gràcies per la vostra companyia i fins que el calendari digui que ens hem de tornar a retrobar.
Bon estiu, bon començament de tardor i bones lectures!
EM
[L'hora del lector tornarà a la pantalla del C33 el proper 1 d'octubre]
Silenci.
-O madò Joanaia!
Un altre pic silenci.
Res! El portell tancat, les begònies una mica pansides, la carrera que se coneix que fa un parell de dies que no l'han agranada… Tenc per mi que he fet cala buida… Hauria d'haver vengut més prest…
Feia dies que estava endarrer de conversar una estona amb madò Joanaina, demanar-li de noves del senyor Boix i prendre comiat de Mr Rude. I ja que hi érem, pellucar dins la biblioteca un parell de volums d'aquells ben gruixats i ben clàssics per fer més passadors els horabaixes d'estiu… I ja ho veis: he fet tard. Tothom és partit. Cerques l'estiu tot l'any i pum, no te'n tems i ja és aquí.
Grinyola un porticó, s'obr una persiana de la casa veïnada… Una dona de galtes com aubercocs de la gran casta treu el cap per la finestra.
-Que cercau madò Joanaina? Idò no la hi trobareu! Fa dies que és partida veure una cosina seva per devers S'Estanyol…
-Ah, bono!
-Just me va comanar que si venieu vos ho digués.
-Que em coneixeu?
-Jesús! Me va donar sa vostra fesomia!!
-I no va deixar dit res més?
-Sí, que li regués una mica ses begònies… Ah, sí, ara que hi pens! Esperau un moment… No sé on tenc es cap!!
La madoneta galtuda descompareix de la finestra. Uns minuts més tard em crida desde la porta del corral.
-No, i suareu l'ossa si vos quedau tanta d'estona a sa solana… També me deixà aquest bolic per vós.
-Moltes de gràcies, madona.
-I ara!
Me'n torn tira tira cap a cases. Fa un sol que torra el cul a les llebres; les pedalades es fan feixugues, i en començar a pujar la costa de Son Forcat la meva ombra ciclista sembla quedar tatuada sobre l'asfalt, immòbil. M'atur en un revolt ombrejat per una alzina esponerosa, bec un glop d'aigua fresca, encec un cigarro i desfaig el bolic que em deixà madò Joanaina. Talment m'ho pensava. Hi ha un parell de llibrots d'aquells ben gruixats i ben clàssics que freturava. N'obr un al atzar i llegesc això: "Per aquests territoris diuen els cartaginesos que hi ha una illa, el nom de la qual és Ciravis, que fa una longitud de dos-cents estadis, però de reduïda amplària, accessible a peu des del continent, plena d'oliveres i de ceps. En aquesta illa hi ha un llac, del fang del qual les noies natives extreuen grans d'or amb plomes d'au untades de quitrà. Si és veritat, no ho sé, però escric el que s'hi diu."
Torn a colcar damunt la bicicleta i enfil la capavalla que duu a ca nostra; al cap duc aquesta imatge gairebé oximorònica d'una illa "accessible a peu desde el continent", i pens en tots els amics desconeguts que les nits dels divendres arriben desde l'altra banda de la pantalla, com qui travessa el mar a peu, a fer-nos companyia mentres al plató nosaltres maldam per extreure fugissers grans d'or amb plomes enquitranades. Talment una metàfora dels llibres i la lectura: illes accessibles pels qui saben caminar damunt l'aigua. A tots ells, a tots vosaltres, lectors talentosos, nedadors de la lletra, moltes de gràcies per la vostra companyia i fins que el calendari digui que ens hem de tornar a retrobar.
Bon estiu, bon començament de tardor i bones lectures!
EM
[L'hora del lector tornarà a la pantalla del C33 el proper 1 d'octubre]
25/06/2010: Nits alegres...
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
No sé si heu anat mai als Sanfermines. Jo, de jove, hi solia anar i alguna vegada havia coincidit que, en acabar la festa, em quedava a Pamplona un parell de dies més. Després d'haver viscut (o millor sobreviscut) encierros, curses de braus, salidas de las peñas i gresques desproporcionades en general, mirar-se Pamplona el 15 de juliol et proporciona una sensació molt molt semblant a la que un té quan mira el desert: tot buit, tot net, tot silenciós... I t'agafa una mena d'angoixa i no pots parar de preguntar-te: això dels últims dies, ho he viscut de veritat?
Perdoneu-me però porto tot el dia així, amb l'angoixa aquesta al pit no causada aquesta vegada pels Sanfermines sinó per una revetlla de Sant Joan fantàstica. Ha estat una d'aquelles festes de, tot sabent qui vindria, emocionar-te cada vegada que s'obria la porta i apareixia algú. De les de plantar-te en un moment de la nit al mig del terrat, mirar al voltant i veure que hi eren tots els amics i sentir-te feliç.
Avui portava tota la tarda amb un ressacot important, això també, i amb el neguit postsanferminero aquest que us comentava quan, cap a les set, m'ha vingut al cap que us he d'explicar que Jaume Vallcorba (editor de Quaderns Crema) és el convidat al plató de L'hora del lector del programa d'aquesta setmana i que l'hi acompanyaran la Mita Casacuberta, Xavier Antich i Víctor Amela (a més d'Emili Manzano, per suposat!). I resulta que aquest que us comento és l'últim programa de la temporada i que després un servidor posarà el 33 un divendres a la nit i es trobarà amb una altra cosa que no serà el programa de Manzano i li semblarà sentir una altra vegada a dins una petita sensació de desert.
Demà us ho explico tot amb tot detall.
I pel desert, tampoc no us preocupeu massa; aquest en concret no arribarà més enllà de l'1 d'octubre.
M'he posat d'allò més tràgic... Aviam si Monsieur Dassin ens ho pot arreglar una mica amb aquesta cançó estival en un marc incomparable de videotecnologia punta!
Perdoneu-me però porto tot el dia així, amb l'angoixa aquesta al pit no causada aquesta vegada pels Sanfermines sinó per una revetlla de Sant Joan fantàstica. Ha estat una d'aquelles festes de, tot sabent qui vindria, emocionar-te cada vegada que s'obria la porta i apareixia algú. De les de plantar-te en un moment de la nit al mig del terrat, mirar al voltant i veure que hi eren tots els amics i sentir-te feliç.
Avui portava tota la tarda amb un ressacot important, això també, i amb el neguit postsanferminero aquest que us comentava quan, cap a les set, m'ha vingut al cap que us he d'explicar que Jaume Vallcorba (editor de Quaderns Crema) és el convidat al plató de L'hora del lector del programa d'aquesta setmana i que l'hi acompanyaran la Mita Casacuberta, Xavier Antich i Víctor Amela (a més d'Emili Manzano, per suposat!). I resulta que aquest que us comento és l'últim programa de la temporada i que després un servidor posarà el 33 un divendres a la nit i es trobarà amb una altra cosa que no serà el programa de Manzano i li semblarà sentir una altra vegada a dins una petita sensació de desert.
Demà us ho explico tot amb tot detall.
I pel desert, tampoc no us preocupeu massa; aquest en concret no arribarà més enllà de l'1 d'octubre.
M'he posat d'allò més tràgic... Aviam si Monsieur Dassin ens ho pot arreglar una mica amb aquesta cançó estival en un marc incomparable de videotecnologia punta!
24/06/2010: Coets
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Coets
Coet de nit ennuvolada,
tu, si de forta maltempsada
et veies frec a frec,
voldries fer –tens l’ànima gosada—
batalla amb un llampec.
Coet de nits vermelles
que t’esbojarres com lasciu atac
d’un drac,
saltes, com cent sagetes d’un buirac,
i acabes eixordant-nos les orelles.
Coet de nits serenes, enamorat dels cels,
gran tija d’or que tan de dret camines,
tu saps penjar de dos estels
una garlanda de glicines.
Josep Carner
Llunari
Poesia, Editorial Selecta, 1957
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Jordi Puntí i la seva editora, Premi Llibreter per Maletes perdudes (Empúries, 2010)
Vicenç Pagès (somrient!) i la seva editora, Premi Crexells per Els jugadors de Whist (Empúries, 2009)
I aquest, qui és?
Abans que res, les més sinceres felicitacions, de part de tot l'equip de L'hora del lector, per a en Vicenç Pagès, en Jordi Puntí i, amb no menys entusiasme, per a l'Eugènia Broggi, l'editora taronja d'Empúries, responsable de tots dos llibres, i gentil acompanyant de tots dos autors durant la nit d'ahir. D'això se'n diu encertar-la!!
Dit això, permeteu-me que remugui i faci una mica el corcó. El Premi Llibreter és un guardó que concedeix anualment -i aquest és el que en fa onze, d'any- el Gremi de Llibreters de Catalunya. La història d'aquest premi és com la història de tantes coses: tot va començar amb empenta, il·lusió i ganes de fer-ho bé. Era un premi a obra publicada, cosa que eliminava les suspicàcies sobre acords editorials, el jurat estava integrat per llibreters -i, per tant, professionals- i la intenció era emular l'èxit que, a països veïns com Alemanya, tenen aquest tipus de guardons, tant a nivell de prestigi com (no oblidem que el llibreter vol fer caixa) de vendes, en el sentit que, en tractar-se d'un premi que s'anuncia quan el llibre ja fa mesos que és al mercat, li dóna una nova empenta, tornant-lo a posar sota els (escassos?) focus dels mitjans de comunicació, i bla, bla, bla. Al llarg de tota una dècada, i quasi miraculosament, els llibreters catalans no van aconseguir trobar ni una sola novel·la catalana que els agradés prou. I això que se n'han publicat de bones, però ja se sap que una cosa és la qualitat, i l'altra, les vendes. N'han premiat algunes de molt bones, fantàstiques, i algunes que no tant, però això passa amb tots els premis. L'any passat, la badada ja va ser clamorosa, quan el jurat va menystenir la meravellosa Olor de colònia, de la Silvia Alcántara, i va preferir premiar la magnífica però, no ens enganyem, arnada col·lecció de contes Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson, un autor que, malauradament, no va poder assistir al lliurament del premi. Malauradament perquè ja fa anys que és mort, és clar. Ah, però,aquest any 2010 el guardó ha recaigut, finalment, en un escriptor català, em direu. I viu! I tant, però és que hi ha una diferència substancial: el Gremi de Llibreters ha decidit crear una categoria nova. Endevineu quina, oi? La de la literatura catalana, és clar, aquesta literatura que, si no és en forma de reserva índia, sembla que no pugui sobreviure, pobreta. L'altra categoria, la de sempre, ara s'anomena “altres literatures”, i en ella s'hi engloba tota la resta, directament. Enguany, la guanyadora és Olive Kitteridge (Edicions de 1984/El Aleph), de l'Elizabeth Strout, una escriptora nord-americana que tampoc no ha pogut assistir al lliurament, però que, tranquils, és ben viva, i campa eixerida per l'Upper East Side de Nova York. La novel·la (o recull de contes, segons com es miri) és excepcional, val a dir-ho. La tercera categoria, dedicada a l'àlbum il·lustrat, ha recaigut en La noche estrellada (Barbara Fiore editora), de l'autor taiwanès Jimmy Liao, de moment, només publicat en versió castellana. Embolica que fa fort. L'any que ve, quantes categories hi haurà? En fi, no ens hi capfiquem massa, tinguem bones lectures i, sobretot, molt bona revetlla! I no oblideu la coca!
La Coca – Dagoll Dagom
Ah! Els guanyadors del darrer concurs de l'any, que van encertar-la dient Lillian Hellman, la parella (que no matrimoni) de Dashiell Hammet, són:
Maria Rosa Gresa
Sergi Pérez Gómez
Maribel Ibáñez
Aleix Batalla
Raquel Riba
22/06/2010: Els personatges principals d'un poema són sempre la suavitat i el vigor dels seus versos (Paul Valéry)
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Internet és estúpid, i fa malbé els ulls. Faríeu millor de mirar la tele. Lewis Trondheim, en versió ocell emprenyat.
Si sou aficionats a les botigues de còmics, segur que coneixeu allò del punt de saturació que ens envaeix després d'una estona de triar i remenar. Per aquests moments de dubte fixeu-vos sempre si veieu algun còmic signat per Lewis Trondheim, l'autor francès a qui ja vam poder veure en una entrevista durant el darrer Saló del Còmic de Barcelona, i compreu-lo. No pot fallar. Ja sigui un exemplar de la memorable sèrie Mazmorra, on parodia els jocs de rol, o del Lapinot, o els Inefables, negríssims, o els incansables Mister O i Mister I. Vet aquí que els nostres intrèpids reporters encara van tenir temps de plantejar-li un dubte existencial a Trondheim, i aquest no és altre que mirar d'esbrinar quina opinió té de tot aquest allau còmics (i de llibres, però això a ell no el toca de tant a prop) autobiogràfics, de tota aquesta “explosió del jo” que omple, ara ja fa un cert temps, les taules de novetats de les llibreries i que gairebé s'ha convertit en el gènere literari postmodern per excel·lència? I heus aquí el que els va contestar:
En el fons, tot debat és un fals debat. Fins demà!
I, si no sou amics dels links, i no heu clicat abans per anar al web de Trondheim, feu-ho ara, i no us perdeu el joc (sobre el regle) per ajudar el monstre petit i execrable a viure o a suicidar-se sense patiment!
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Algú molt especial ha escrit aquesta novel·la tan bona, una escriptora amb el sentit més vívid de la vida i l'humor més càlid i més autèntic. Un llibre que emociona; i tan divertit, tan agradós. Truman Capote
Aquest any 2010 en fa 50 de la publicació de Matar un rossinyol, l'única i grandiosa novel·la de Harper Lee (Monroeville, 1926) sobre la defensa dels indefensos. Una novel·la grandiosa per ella mateixa, però també perquè ha donat, com a mínim, tres grans coses: una pel·lícula màgica (Matar un rossinyol, Robert Mulligan, 1962), un grup de música força acceptable, The Boo Radleys, que va agafar el nom d'un dels seus personatges i, last but not least, una botiga de roba recomanable de Barcelona, Boo, batejada a partir del mateix personatge. Però abans que res, el llibre: Matar un rossinyol (Edicions 62, 2006, amb traducció de Xavier Pàmies).
Harper Lee i Truman Capote devien fer-se amics cap al 1930 al parvulari de Monroeville, Alabama. Eren veïns, i inseparables. Harper es vestia com un nen i no parava de llegir. Truman llegia com un boig i, segurament, es volia vestir com una nena. Però eren els anys trenta al sud més profund dels Estats Units, i amb aquestes coses no s'hi jugava. L'amistat els va durar tota la vida, tot i que no podien ser més contraposats: l'exhibicionisme de Capote sembla que quedi compensat per la reclusió de Lee, que fa més de quaranta anys que s'està, ben tranquil·la, a la seva casa d'Alabama, no dóna cap entrevista i no assisteix a quasi cap acte públic. Com diu la petita biografia de l'edició anglesa que us he posat més amunt (i que és la que vaig llegir fa anys, amb delit i un punt de neguit, perquè era per a un examen d'anglès): “Els seus interessos més importants, a part d'escriure, són la literatura del s.XIX i la música del s. XVIII, observar els polítics i els gats, viatjar i estar sola”. Ja sabeu el secret d'un llarga vida, doncs.
I ja em perdonareu l'anarquia, però això d'encarar la darrera setmana de la temporada em té ben distret, així és que us proposo de fer el concurs avui mateix, que després arriben revetlles que fan anar de corcoll l'equip del programa! Aquí va: el guió de l'adaptació cinematogràfica de Matar un rossinyol el signava Horton Foote, un autor de teatre i guionista reputat. Ara bé, i com passava molt sovint a Hollywood, algun productor va pensar que una de les seves obres de teatre havia de reescriure's per adaptar-se al cinema, i que qui ho podia fer millor era... quina dramaturga? Penseu que, un parell d'anys més tard, d'aquesta obra en va sortir una altra pel·lícula memorable, i amb un rerefons social no tan diferent de Matar un rossinyol. Penseu també que la dramaturga en qüestió havia estat, anys enrere, la parella d'un gran escriptor, i que, cridada davant del Comitè d'Activitats Anti-Americanes per delatar-lo, va pronunciar un discurs potser no tan famós com el d'Atticus Finch (el personatge interpretat per Gregory Peck a la pel·lícula) però que es mereix un lloc d'honor al seu costat, i del qual us en tradueixo el passatge més famós:
"Ferir gent innocent que vaig conèixer fa molts anys per salvar-me a mi em sembla inhumà, indecent i deshonest. No puc i no adaptaré la meva consciència a la moda d'aquest any, encara que ja fa molt de temps que vaig arribar a la conclusió que jo no era una persona política i que no em sentiria mai còmoda dins de cap grup polític".
Difícil? Vinga, que és l'últim! Entre els encertants, com sempre, se sortejaran cinc lot(et)s de llibres.
I, ara sí, per llevar-vos de bon humor, el hit de l'estiu de 1995 de The Boo Radleys. Sursum corda!!
I teníem pendent el resultat del concurs de la setmana passada.
La resposta, l'explica molt bé una de les guanyadores. Cito: "la respuesta es Robert Walser, escritor suizo muy especial para E.V.Matas, y claro, las portadas se dirigen a los ganadores del partido de ayer: Suiza".
I els guanyadors són:
-Eulàlia Hosta
-Ivet Torredà
-Redlalita
-Toni Ferron
-Fina Femenia
Felicitats!
20/06/2010: Més fugues
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
"Sin mis libros me sería imposible vivir y sin mis gatos, también. Los libros no aúllan ni los gatos proporcionan sabiduría, por eso no podría elegir. Preferiría entonces vivir sin mí". (Carlos Monsiváis, 1938-2010)
Si voleu endinsar-vos en l'escriptor que Octavio Paz va definir com un nou gènere literari, podeu tastar el seu discurs a la Feria Literaria de Guadalajara (Aires de familia, Anagrama, 2000) o el seu assaig Las alusiones perdidas (Anagrama, 2007), que va merèixer el 28è Premi Anagrama.
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Recordo una tarda d'estiu, amb tres amics, tots quatre estirats al terra amb els caps ben junts, llegint el mateix llibre. I recordo, dies després, tots quatre una altra vegada, al banc de la plaça discutint si aquell llibre hauria d'haver acabat d'una altra manera, si el protagonista havia d'haver fet aquesta o aquesta altra cosa millor que la havia fet i si el dolent, si hi havia dolent, en el fons era o no era tan dolent.
I ara recordo, molts anys després, ahir a la nit, mirant un programa de tele, set tertulians engrescats comentant aquell mateix llibre que es deia Les aventures de Huckleberry Finn.
Aquest són els llibres que han anat sortint a la conversa d'Emili Manzano amb Maria Campillo
Títol: El roig i el negre
Autor: Stendhal
Traductor: Ferran Toutain
Editorial: . Labutxaca
Any: 2008
Títol: L'home sense qualitats
Autor: Robert Musil
Traductor: Ramon Monton
Editorial: Edicions 62
Any: 1993
Títol: El món de Joan Ferrer
Autor: César-August Jordana
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2009
... amb Màrius Serra
Títol: Historia de la verdadera conquista de la Nueva España
Autor: Bernal Díaz del Castillo
Editorial: Linkqua Ediciones
Any: 2010
Títol: Stephen el héroe
Autor: James Joyce
Traductor: Andrés Bosch
Editorial: Lumen
Any: 1984
Títol: La consciència de Zeno
Autor: Italo Svevo
Traductora: Carme Arenas
Editorial: La Magrana
Any: 2000
... amb Quim Torra
Títol: En Bolavà, detectiu
Autor: Josep Maria Folch i Torres
Editorial: Editorial Casals
Any: 2001
Títol: Bon dia Jeeves
Autor: P.G. Wodehouse
Traductor: Esteve Riambau
Editorial:Columna
Any: 1990
Títol: Seixanta anys d'anar pel món
Autor: Eugeni Xammar
Editorial:Quaderns Crema
Any: 2007
... amb Marina Espasa
Títol: Dos damas muy serias; Placeres sencillos
Autora: Jane Bowles
Traductors: Lali Gubern i Benito Gómez
Editorial:Anagrama
Any: 2010
Títol: Cartas
Autora: Jane Bowles
Traductor: José Manuel Pomares
Editorial:Grijalbo
Any: 1991
Títol: Petits plaers
Autora: Jane Bowles
Traductora: Dolors Udina
Editorial:Debiaix
Any: 2010
... amb Xavier Antich
Títol: Música al límite
Autor: Edward W. Said
Traductor: Efrén del Valle
Editorial:Debate
Any: 2010
... amb Víctor Amela
Títol: Les aventures de Huckleberry Finn
Autor: Mark Twain
Traductor: Joan Fontcuberta
Editorial:La Magrana
Any: 2010
... al reportatge de Marina Espasa i Enric Juste
Títol: Me'n recordo
Autor: Joe Brainard
Traductor: Màrius Serra
Editorial:L'Avenç
Any: 2010
... a l'actuació de Tornasol
Cançó: María Santísima de Araceli
Intèrpret: Alberto Iglesias.
Obrigado, Don José.
Gràcies per posar una mica de llum en aquest món de cecs.
José Saramago (Azinhaga, 1922-Tías, Lanzarote, 2010)
I ara recordo, molts anys després, ahir a la nit, mirant un programa de tele, set tertulians engrescats comentant aquell mateix llibre que es deia Les aventures de Huckleberry Finn.
Aquest són els llibres que han anat sortint a la conversa d'Emili Manzano amb Maria Campillo
Títol: El roig i el negre
Autor: Stendhal
Traductor: Ferran Toutain
Editorial: . Labutxaca
Any: 2008
Títol: L'home sense qualitats
Autor: Robert Musil
Traductor: Ramon Monton
Editorial: Edicions 62
Any: 1993
Títol: El món de Joan Ferrer
Autor: César-August Jordana
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2009
... amb Màrius Serra
Títol: Historia de la verdadera conquista de la Nueva España
Autor: Bernal Díaz del Castillo
Editorial: Linkqua Ediciones
Any: 2010
Títol: Stephen el héroe
Autor: James Joyce
Traductor: Andrés Bosch
Editorial: Lumen
Any: 1984
Títol: La consciència de Zeno
Autor: Italo Svevo
Traductora: Carme Arenas
Editorial: La Magrana
Any: 2000
... amb Quim Torra
Títol: En Bolavà, detectiu
Autor: Josep Maria Folch i Torres
Editorial: Editorial Casals
Any: 2001
Títol: Bon dia Jeeves
Autor: P.G. Wodehouse
Traductor: Esteve Riambau
Editorial:Columna
Any: 1990
Títol: Seixanta anys d'anar pel món
Autor: Eugeni Xammar
Editorial:Quaderns Crema
Any: 2007
... amb Marina Espasa
Títol: Dos damas muy serias; Placeres sencillos
Autora: Jane Bowles
Traductors: Lali Gubern i Benito Gómez
Editorial:Anagrama
Any: 2010
Títol: Cartas
Autora: Jane Bowles
Traductor: José Manuel Pomares
Editorial:Grijalbo
Any: 1991
Títol: Petits plaers
Autora: Jane Bowles
Traductora: Dolors Udina
Editorial:Debiaix
Any: 2010
... amb Xavier Antich
Títol: Música al límite
Autor: Edward W. Said
Traductor: Efrén del Valle
Editorial:Debate
Any: 2010
... amb Víctor Amela
Títol: Les aventures de Huckleberry Finn
Autor: Mark Twain
Traductor: Joan Fontcuberta
Editorial:La Magrana
Any: 2010
... al reportatge de Marina Espasa i Enric Juste
Títol: Me'n recordo
Autor: Joe Brainard
Traductor: Màrius Serra
Editorial:L'Avenç
Any: 2010
... a l'actuació de Tornasol
Cançó: María Santísima de Araceli
Intèrpret: Alberto Iglesias.
Obrigado, Don José.
Gràcies per posar una mica de llum en aquest món de cecs.
José Saramago (Azinhaga, 1922-Tías, Lanzarote, 2010)
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Recordo una tarda d'estiu, amb tres amics, tots quatre estirats al terra amb els caps ben junts, llegint el mateix llibre. I recordo, dies després, tots quatre una altra vegada, al banc de la plaça discutint si aquell llibre hauria d'haver acabat d'una altra manera, si el protagonista havia d'haver fet aquesta o aquesta altra cosa millor que la havia fet i si el dolent, si hi havia dolent, en el fons era o no era tan dolent.
I ara recordo, molts anys després, ahir a la nit, mirant un programa de tele, set tertulians engrescats comentant aquell mateix llibre que es deia Les aventures de Huckleberry Finn.
Aquest són els llibres que han anat sortint a la conversa d'Emili Manzano amb Maria Campillo
Títol: El roig i el negre
Autor: Stendhal
Traductor: Ferran Toutain
Editorial: . Labutxaca
Any: 2008
Títol: L'home sense qualitats
Autor: Robert Musil
Traductor: Ramon Monton
Editorial: Edicions 62
Any: 1993
Títol: El món de Joan Ferrer
Autor: César-August Jordana
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2009
... amb Màrius Serra
Títol: Historia de la verdadera conquista de la Nueva España
Autor: Bernal Díaz del Castillo
Editorial: Linkqua Ediciones
Any: 2010
Títol: Stephen el héroe
Autor: James Joyce
Traductor: Andrés Bosch
Editorial: Lumen
Any: 1984
Títol: La consciència de Zeno
Autor: Italo Svevo
Traductora: Carme Arenas
Editorial: La Magrana
Any: 2000
... amb Quim Torra
Títol: En Bolavà, detectiu
Autor: Josep Maria Folch i Torres
Editorial: Editorial Casals
Any: 2001
Títol: Bon dia Jeeves
Autor: P.G. Wodehouse
Traductor: Esteve Riambau
Editorial:Columna
Any: 1990
Títol: Seixanta anys d'anar pel món
Autor: Eugeni Xammar
Editorial:Quaderns Crema
Any: 2007
... amb Marina Espasa
Títol: Dos damas muy serias; Placeres sencillos
Autora: Jane Bowles
Traductors: Lali Gubern i Benito Gómez
Editorial:Anagrama
Any: 2010
Títol: Cartas
Autora: Jane Bowles
Traductor: José Manuel Pomares
Editorial:Grijalbo
Any: 1991
Títol: Petits plaers
Autora: Jane Bowles
Traductora: Dolors Udina
Editorial:Debiaix
Any: 2010
... amb Xavier Antich
Títol: Música al límite
Autor: Edward W. Said
Traductor: Efrén del Valle
Editorial:Debate
Any: 2010
... amb Víctor Amela
Títol: Les aventures de Huckleberry Finn
Autor: Mark Twain
Traductor: Joan Fontcuberta
Editorial:La Magrana
Any: 2010
... al reportatge de Marina Espasa i Enric Juste
Títol: Me'n recordo
Autor: Joe Brainard
Traductor: Màrius Serra
Editorial:L'Avenç
Any: 2010
... a l'actuació de Tornasol
Cançó: María Santísima de Araceli
Intèrpret: Alberto Iglesias.
Obrigado, Don José.
Gràcies per posar una mica de llum en aquest món de cecs.
José Saramago (Azinhaga, 1922-Las Palmas, 2010)
I ara recordo, molts anys després, ahir a la nit, mirant un programa de tele, set tertulians engrescats comentant aquell mateix llibre que es deia Les aventures de Huckleberry Finn.
Aquest són els llibres que han anat sortint a la conversa d'Emili Manzano amb Maria Campillo
Títol: El roig i el negre
Autor: Stendhal
Traductor: Ferran Toutain
Editorial: . Labutxaca
Any: 2008
Títol: L'home sense qualitats
Autor: Robert Musil
Traductor: Ramon Monton
Editorial: Edicions 62
Any: 1993
Títol: El món de Joan Ferrer
Autor: César-August Jordana
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2009
... amb Màrius Serra
Títol: Historia de la verdadera conquista de la Nueva España
Autor: Bernal Díaz del Castillo
Editorial: Linkqua Ediciones
Any: 2010
Títol: Stephen el héroe
Autor: James Joyce
Traductor: Andrés Bosch
Editorial: Lumen
Any: 1984
Títol: La consciència de Zeno
Autor: Italo Svevo
Traductora: Carme Arenas
Editorial: La Magrana
Any: 2000
... amb Quim Torra
Títol: En Bolavà, detectiu
Autor: Josep Maria Folch i Torres
Editorial: Editorial Casals
Any: 2001
Títol: Bon dia Jeeves
Autor: P.G. Wodehouse
Traductor: Esteve Riambau
Editorial:Columna
Any: 1990
Títol: Seixanta anys d'anar pel món
Autor: Eugeni Xammar
Editorial:Quaderns Crema
Any: 2007
... amb Marina Espasa
Títol: Dos damas muy serias; Placeres sencillos
Autora: Jane Bowles
Traductors: Lali Gubern i Benito Gómez
Editorial:Anagrama
Any: 2010
Títol: Cartas
Autora: Jane Bowles
Traductor: José Manuel Pomares
Editorial:Grijalbo
Any: 1991
Títol: Petits plaers
Autora: Jane Bowles
Traductora: Dolors Udina
Editorial:Debiaix
Any: 2010
... amb Xavier Antich
Títol: Música al límite
Autor: Edward W. Said
Traductor: Efrén del Valle
Editorial:Debate
Any: 2010
... amb Víctor Amela
Títol: Les aventures de Huckleberry Finn
Autor: Mark Twain
Traductor: Joan Fontcuberta
Editorial:La Magrana
Any: 2010
... al reportatge de Marina Espasa i Enric Juste
Títol: Me'n recordo
Autor: Joe Brainard
Traductor: Màrius Serra
Editorial:L'Avenç
Any: 2010
... a l'actuació de Tornasol
Cançó: María Santísima de Araceli
Intèrpret: Alberto Iglesias.
Obrigado, Don José.
Gràcies per posar una mica de llum en aquest món de cecs.
José Saramago (Azinhaga, 1922-Las Palmas, 2010)
18/06/2010: Què llegirem aquest estiu?
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Una professora universitària (Maria Campillo), un editor (Quim Torra) i un escriptor (Màrius Serra) han estat aquests dies fent memòria per a seure al sofà aquesta nit i explicar a l'amic Manzano els seus records com a lectors. Tots tres han triat tres o quatre llibres cadascú de toooooots els que han llegit al llarg de la seva vida. La condició, segons m'han explicat, era que fossin llibres que els haguessin marcat d'una manera o d'una altra i que volguessin recomanar de cara a aquesta època de dies llargs i llargues estones de tranquil·litat que és l'estiu.
A mi, això de posar gent a recordar coses per a després explicar-les em sona (i em consta que d'aquí parteix una mica la idea d'aquest L'hora del lector d'avui) a l'exercici que fa uns dies va fer l'editorial L'Avenç a la presentació del llibre Me'n recordo, de Joe Brainard, de posar uns quants escriptors i pensadors a recitar els seus records d'infantesa. Coneixeu el blog on hi han penjat totes aquelles memòries (i al que podeu enviar també les vostres)? És aquest.
Prepareu-vos doncs per a una vetllada de tirar enrere en el temps mirant d'omplir estones de lectura del futur.
A mi, això de posar gent a recordar coses per a després explicar-les em sona (i em consta que d'aquí parteix una mica la idea d'aquest L'hora del lector d'avui) a l'exercici que fa uns dies va fer l'editorial L'Avenç a la presentació del llibre Me'n recordo, de Joe Brainard, de posar uns quants escriptors i pensadors a recitar els seus records d'infantesa. Coneixeu el blog on hi han penjat totes aquelles memòries (i al que podeu enviar també les vostres)? És aquest.
Prepareu-vos doncs per a una vetllada de tirar enrere en el temps mirant d'omplir estones de lectura del futur.
