13 caps de setmana. 13 viatges a l’univers més íntim dels meus amfitrions. Les experiències personals de tot un any, que heu pogut veure els últims 13 dilluns. I ara, el final. La nit de Sant Esteve podreu veure el capítol de resum d’”El Convidat”, els millors moments de la segona temporada del programa.

En una hora podreu recordar les converses i les escenes més significatives. Com el llit que em va voler comprar tant sí com no Quim Monzó, o l’emotiva retrobada de Marina Rossell i George Moustaki. Els jocs i les confessions de Xavier Sardà o la vida dins el monestir de Sant Benet de Montserrat amb Teresa Forcades. El fred de Siracusa i l’anunci de Miquel Calçada que vol canviar de professió per dedicar-se a la política.

La tendresa, l’alegria i la lucidesa de Pilarín Bayés o la saviesa del doctor Santiago Dexeus. La tranquil•litat dels caps de setmana de Charli Rexach i la tan comentada conversa amb Bojan Krkic sobre Pep Guardiola. El Gerard Quintana més sincer i la Pilar Rahola més familiar. L’esperança d’Isidre Esteve de poder tornar a caminar algun dia i com ha refet la seva vida l’arquitecta Benedetta Tagliabue, després de perdre el seu marit i mestre.





I una vegada més, puc dir que per mi ha estat més que fer un programa de televisió. Perquè, en el fons, més que d’una persona, una família o una casa, “El convidat” parla de la vida. D’històries humanes i d’emocions. De records, de pors, de somnis, de plans de futur...

És la demostració que la gent coneguda és més normal del que ens pensem. Que en el fons, a tots ens passen les mateixes coses. Els nostres dubtes i preocupacions són els mateixes. I de prop, tots som fràgils. Siguis famós o no. Siguis reconegut per la teva professió o no. Tinguis repercussió pública o no la tinguis

La televisió contribueix a crear una imatge pública dels personatges coneguts, que els espectadors extrapolen a la seva intimitat. A mi m’agrada pensar que sovint “El convidat” fa el camí contrari.

Estic molt agraït a tots els meus amfitrions pel tracte que m’han donat. Per la generositat i sinceritat amb què s’han mostrat. I evidentment, també estic molt agraït a tots vosaltres. Gràcies a tots els que, durant aquest temps, ens heu seguit i heu participat en “El convidat”. A tots els espectadors, als més de 27.000 amics del Facebook, als quasi 16.000 seguidors de Twitter, a tots els que heu entrat al blog i a les 17.000 persones que us heu apuntat a la llista de músiques del programa, a l’Spotify.

Ha estat un plaer. Fins molt aviat!