El Convidat
Categoria: Boris Izaguirre
Escrit per: Albert
Us deixo amb "El convidat" amb Boris Izaguirre. Un home fàcil d'apropar-s'hi però difícil de conèixer en profunditat.

Hi ha una frase que m'agrada especialment, d'"El convidat" d'ahir. Quan el Boris, tot contemplant una foto de Penélope Cruz de l'exposició de l'Outumuro, i dubtant sobre quina és la cara que ha de posar quan li fan un retrat, es confessa: "Penélope es modelo y actriz, pero yo no sé qué soy yo".

Hi ha gent amb qui t'hi portes de meravella, però alhora tens la sensació que no acabes de saber què pensen, què senten. Que et porten a llocs que no són del teu món. I alguna cosa semblant a això em va passar amb Boris Izaguirre. Culte i frívol al mateix temps. Íntim, sí, però amb poques ganes de deixar-se conèixer. Molt amable i respectuós, però també molt contradictori. Que diu que és fidel però que no hi creu gaire, en la fidelitat. Per què conformar-te a mantenir el contacte amb la portera del teu primer pis si també pots idolatrar Isabel Preysler. O per què viure a Barcelona si aquí només saps dir una frase en català.

Com deia ell mateix, per què tenir dues cares si en pots tenir sis.

.

20/10/2010: El Boris més català

Categoria: Boris Izaguirre
Escrit per: Albert
Setena setmana d’”El convidat”. Aquesta vegada amb l’únic personatge que no és català de tota la sèrie. Però a Boris Izaguirre, moltes de les coses importants de la vida, personal i professional, li han passat aquí. Aquí va tenir casa durant 10 anys, aquí ha publicat els llibres, aquí ha fet ràdio i tele i aquí va contraure matrimoni amb el seu marit, al Registre Civil de la plaça Duc de Medinacel·li de Barcelona. Potser hauríem de canviar la definició, doncs: és català qui ha viscut i s'ha casat a Catalunya.

Això sí, una cosa és d’on ets i l’altra d’on et sents. I això, el Boris, ho té més clar.



Els dos dies que he passat amb el Boris Izaguirre són dies de contrast i ritme frenètic. Contrast perquè el Boris, amant de la nit i del glamur, se m’emporta a la meva primera festa en societat a Madrid. Perquè tant aviat vestim d’esmòquing com anem amb xandall. Perquè he volgut conèixer com viu l’escriptor veneçolà portes endins. Com és el lloc més íntim de l’home més públic.

El Boris em convida al seu pis, un refugi on no hi entra ni la seva parella. I en aquest espai, allunyat dels focus i les càmeres, he comprovat si és veritat el que m’ha dit molta gent: que el Boris té dues cares.

Però em temo que té més de dues cares. Em trobo amb un Boris frívol però també amb un Boris que parla obertament de la infidelitat, de la fama i de la llengua catalana. Un Boris observador i, al mateix temps, protagonista. El Boris que coneix la Isabel Preysler però que també manté l’amistat amb la portera del seu primer pis.

Que fàcil que és acostar-se a Boris Izaguirre i que difícil que és conèixe'l. Ha estat un privilegi haver-ho intentat durant dos dies.



***
(“El convidat”, dilluns a la nit, a TV3)
.