Werner Herzog és un director amb marca pròpia, i això té mèrit en un món tan globalitzat com aquest.

Les seves incursions en el documental són tan desconcertants com atractives, i l’espectador inevitablement entra a formar part del joc que el director proposa.

Com a “Grizzly man”, la història d’un ecologista obsessionat amb els óssos que van acabar menjant-se’l, una història difícil d’oblidar.

Un altre director hauria pogut rodar un documental per ensenyar la cova de Chauvet des del punt de vista científic només, però Herzog ha sabut trobar poesia en l’obscuritat.

El director no només mostra les pintures sinó que com que roda en tres dimensions sembla que els doni fins i tot moviment. I, alhora que descobreix a l’espectador imatges mai vistes, explora lliurement en un passat de més de 33 mil anys.

És innegable la fascinació que exerceix el documental sobre l’espectador, però també és innegable que genera un cert tedi i una certa claustrofòbia. I, això sí, a Herzog se li ha de reconèixer l’originalitat del projecte i el seu afany experimental, tan allunyat del convencionalisme habitual.

Werner Herzog, director.