Té Robert Guédiguian mala consciència per haver-se convertit en un reputat director de cinema a qui segurament se’l podria considerar “burgès”??

Si heu anat a veure ja la pel•lícula de Guédiguian, potser heu pensat el mateix quan la parella protagonista és a la terrasseta de casa prenent la fresca.

“Las nieves del Kilimanjaro” és un altre capítol en la filmografia del director marsellès que parla sovint de la classe treballadora, però aquesta vegada va més enllà.

Planteja un robatori i es posa de part dels lladres perquè la situació en què viuen, la de molts joves a Europa ara mateix, és com un carreró sense sortida.

I això està bé: fer reflexionar sobre una situació concreta que arrossega una realitat molt dura al darrere. Però la resolució d’aquest plantejament és tan utòpica, irreal i naïf que una pel•lícula reflexiva, dura i realista de cop es transforma en un conte de fades forçat i gens creïble.

Per cert, tenim antecedents que les fades lluitin per la igualtat de classes...??

Entrevista a Robert Guédiguian en V.O.