PERE PORTABELLA
El rei indiscutible de la “conflictiva” nit dels Premis Gaudí.
No solament va fer un discus coherent i morderníssim sobre els nous camins del món audiovisual, sinó que també es va marcar uns passos de ball molt professionals amb Sol Picó. Un moment estel•lar d´una gala que en va tenir molts d´altres per oblidar.



FRANÇOIS TRUFFAUT
El passat dia 6 hauria fet 80 anys. Va morir al 1984, és a dir, quan només en tenia 52. Tot el món de la cinefília l´enyora, i revisa títols seus com “La femme d´à côté” o els memorables “400 cops”. L´ultim director humanista del cinema europeu? Potser sí, però sobretot algú que estimava el cinema i que “estimava les dones” com Charles Denner en una de les seves pel•lícules.



ALEXANDRA JIMÉNEZ
La podem veure ara a “Promoción fantasma”, i l´hem vist també a “Spanish Movie” i “No controles”, a banda de moltes sèries de televisió. Sempre destaca entre els seus companys de repartiment. Té vis còmica, però aparentment és seriosa. Una actriu tot terreny que enriqueix les pel•lícules on intervé.



IVAN MORALES
L´hem vist a moltes sèries de televisió (des d´”Estació d´enllaç” fins a “La sagrada família” passant per “El comisario” o “Infidels”). I ara triomfa com a autor d´una obra teatral, “Sé de un lugar”, que es pot veure a la sala Brossa, al carrer Flassaders de Barcelona. No us la perdeu, però atenció, es fa en un espai molt heterodox, només hi caben 55 persones i no és numerat. El títol pertany a una cançó del grup Triana, però la representació és en català.