Cinema 3 - HomePage

16/09/2011: Adéu a Jordi Dauder

Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras




Una vida llarga, plena de feina i de compromís social i polític. I una carrera al cinema que va començar tard, però que ha donat fruits esplèndids. I una veu inconfusible... “Cinema 3” va fer fa uns mesos una antologia del millor Jordi Dauder.
.

03/03/2011: Amparo, Annie y Jane

Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
No sabem si en la pròxima cerimònia dels Oscars recordaran en aquest “In Memoriam” sempre incomplet Annie Girardot. Jane Russell, segur. Amparo Muñoz… segur que no. Tres noms de dona que ens han deixat aquests dies i que mereixen, totes, un record.Amparo perquè era la més bella, la més desgraciada, la més manipulada. Annie perquè era la millor actriu de totes tres, la que moria en una escena inesborrable de “Rocco i els seus germans” i va acabar sent la mare insofrible de “La Pianista” de Haneke. Jane perquè darrere de la seva imatge tan sensual –i sexual—amagava un fantàstic sentit de l’humor.
Amparo, Annie, Jane… Cinema 3 us enyorarà!
null .

17/12/2010: Blake is Blake

Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Blake Edwards de rodatge
Sí, el joc de paraules és fàcil però el cinema de Blake Edwards no ho era.
Repassem titulars del dia: “Ha mort el pare de LA PANTERA ROSA”, “LA PANTERA ROSA ES VESTEIX DE DOL” “S’HA ACABAT LA FESTA”, “HA MORT UN DIRECTOR 10”… No està malament, però és insuficient, com ho es reduir la seva llarga carrera a 4 o 5 títols com “Dies de vi i roses”, “Esmorzar amb diamants”, “La pantera rosa” o “10, la dona perfecta”.

Els seus millors gags? Sempre amb cambrers com el de “La festa” o “Victor o Victòria” o el de la vella minyona que ensopega a “10”…
La seva millor creació? El personatge de l’ inspector Clouseau, encara que el Peter Sellers de “La festa” fos encara més hilarant.
Els seu millors còmplices? Henry Mancini a la banda sonora, Julie Andrews a la vida i diuen que Rock Hudson prenent copes.
El seu millor drama? “Dies de vi i roses”, amb l’ ajut de Jack Lemmon i Lee Remick.
El seu error més flagrant? Allargar les “panteres roses” i rematar-les amb Roberto Begnini…
La seva presencia davant Cinema 3? Un dia del 1992 al Festival de Canes anunciant, precisament, que l´inspector Clouseau tindria un fill anomenat Begnini.


Aquí el tenim recollint espectaculament l' Oscar honorífic que li van atorgar l'any 2004.

I ara esperem que Stanley Donen no ens doni un ensurt un dia d’aquests…. .
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Cinema 3
El nostre company Àlex Gorina ens ha passat aquest escrit sobre l' adèu de Berlanga que hem trobat molt adient per penjar a aquest blog:
------------------------------------------------------------
Sé d’alguns cinèfils joves (uns 30 anys com a molt) que no havien vist cap pel.lícula de Berlanga, i la setmana posterior a la seva mort ho van intentar (quina novetat!) aprofitant diferents homenatges a les televisions i Filmoteques. He sentit dir coses terribles, descoratjants: no els ha agradat. Diuen que és un cinema antiquat, caspós, massa semblant als horrors de “Cine de barrio”, i fins i tot que si malgrat les persecucions i talls de Censura va fer les pel.lícules que va fer havia de ser perque no eren ni de lluny tant agresives contra el régim franquista com diuen els llibres d’Història.

Mr. Marshall
Aquest no és l’espai ni el moment, ara, per demostrar tot el contrari, seria inútil. Perque estic segur que qui llegeix El Temps està prou informat i té la sensibilitat o intuició necessàries per distingir entre Berlanga i Cine de barrio, o per entendre que no pel fet d’haber estrenat pel.lícules durant el franquisme ni Berlanga, ni Saura, ni Erice, ni Portabella ni dotzenes d’altres van confraternitzar amb els aparells de repressió de la Dictadura.
.

» Text complet

15/11/2010: Berlanga a la vista!

Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Adéu a Berlanga
No han estat gaire originals, els titulars de comiat de Luis García Berlanga… La paraula “geni” o “Adiós, Mr.Berlanga”, per exemple, s´han repetit “ad nauseam”. I com que també molt sovint s´ha parlat de les 3 grans bes del cinema español (Buñuel, Bardem, Berlanga), caldria puntualitzar.

Buñuel va ser gran, molt gran, però la seva trajectòria espanyola va ser escassa. Bardem tenia una debilitat pel muntatge dels soviètics i copiava bastant bé el primer Antonioni, però Berlanga era cent per cent espanyol… i -no ho oblidem mai- valencià amb totes les conseqüències.

I com que s’ha parlat tant de les indiscutibles “Plácido” i “El verdugo”, des de “Cinema 3” volem reivindicar també “Novio a la vista”, del 1954, una divertidíssima història d’amor i estiueig al Sant Sebastià de fa cent anys… i menys innocent del que podia semblar. La protagonista havia de ser Brigitte Bardot, però finalment ho va ser una desconeguda Josette Arno, i el galant una mica tronat era un José María Rodero, que per sort no es prenia seriosament a ell mateix.
.

30/09/2010: Un dia de dol

Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Avui és 30 de septembre. El dia desprès de la vaga. Hem posat la ràdio i ens han comunicat la mort d’ Arthur Penn. Cap a migdia, els diaris digitals informaven de la mort de Tony Curtis i, de sobte, Penn ha deixat de ser notícia. I a més, tothom ha volgut avençar el record de que el 2 d’Octubre farà 25 anys de la mort de Rock Hudson.
A. Penn

¿Triem el més memorable de cadascú?
Penn : “El miracle d’Anna Sullivan”, “Bonnie & Clyde”, “La jauria humana...”
Curtis : “El gran Houdini”, “•L´estrangulador der Boston”, “Ningú no es perfecte”
Hudson : “Gegant”, “Confidències a mitjanit”, “Pla diabólic”...

I qui no estigui d´acord que ho digui.
.
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Al Cinema 3 del Primer de Maig no vam arribar a temps de parlar de la desaparició de Jordi Estadella. Els obituaris han recollit puntualment les instruccions que ell mateix va deixar per quan es produís el seu traspàs. Cap cerimònia, cap funeral, el disseny d’un recordatori que deia "hasta aquí puedo leer..." i segurament el titular "locutor, presentador i actor de doblatge" que hem llegit arreu també el va dictar ell.

No farem servir adjectius tòpics. Jordi Estadella era tan polivalent i tan bo en tot el que feia que ens limitarem a tancar els ulls i recordar que, entre mil feines, va posar veu en català, per exemple, a Peter Sellers o a la "mula Francis". Potser per pudor, no s’ha recordat gaire aquesta última --- i divertidíssima--- creació.

Jordi Estadella

Adéu, Estadella, i digues al Tito B. Diagonal que, ben aviat, tindrà un carril exprés a la Diagonal amb el seu cognom pel seu Lamborghini. L’alcalde Hereu hi treballa.
.
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Ha mort "el Nunes". Te’l podies trobar passejant per la Rambla o els diumenges al mercat de llibre vell de Sant Antoni. La barba negra se li havia tornat blanca, però parlava amb la mateixa energia que desprenia fa 40 anys quan presentava, nit rere nit, la seva "Noche de vino tinto" al ja desaparegut cinema Publi de Barcelona.
José Maria Nunes i Serena Vergano a l'estrena de "Noche de vino tinto" (1967)
Deien que era un dels puntals de l’"Escola de Barcelona". No s´ho creia ni ell. Sempre havia anat per lliure, des del dia que va estrenar una raresa titulada "Mañana" al cinema Alcázar de Barcelona... i va durar 6 dies en cartell. I això que havia aconseguit reunir Jose Maria Rodero, Arturo Fernández i José Sazatornil en el repartiment.

Nunes va dirigir una dotzena de pel•lícules, també va fer guions, traduccions, va ser ajudant de direcció, actor esporàdic...

Es considerava un àcrata i vivia com un asceta. I formava part del paisatge de Barcelona si no és que estava rodant de manera frenètica. El seu testament:,"Res publica", encara es pot veure al cinema Alexandra. Passava olímpicament de fer promocions i era incapaç de demanar favors impossibles.

Era el "Nunes".

(José María Nunes va néixer a Faro (Portugal) el 1930 i va morir dimarts, 23 de març, a Barcelona)

.
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Potser és més reconeixible pel seu rostre que pel seu nom. Lionel Jeffries va morir el 19 de febrer. Tenia 83 anys. L´hem vist, gairebé sempre, amb mostatxo, en un munt de personatges humorístics sovint amb un toc excèntric o despistat… i la seva desaparició ha passat força inadvertida.

De les més de 100 pel•lícules que va fer (va debutar com a figurant a “Pànic a l’escenari , de Hitchcock) recordem-ne unes quantes: “La misteriosa dama de negre”, “Van Gogh, la passió de viure”,“Testimoni presencial”, “Twinky”, “Història d’ una monja”, “Els judicis contra Oscar Wilde”, “Fanny”, “Destins encreuats” i molt especialment “Chitty Chitty Bang Bang”, on era l´avi Potts, o el rei Pellinore de “Camelot”, on es va produir una curiosa pífia: el seu personatge apareixia en l´escena del casament del rei Arthur amb Guinevere quan teòricament encara els dos reis no havien coincidit mai…

Lionel a Camelot
Bye and thanks, Mister Jeffries!
.
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Sabem perfectament que “Cinema 3” té públic de totes les edats i que una bona part sap perfectament qui és, o millor dit, qui era Kathyrn Grayson. I per qui no ho sàpiga, els informem:

Kathryn Grayson (1922-2010) va morir fa uns dies a Los Angeles. Era un dels noms més populars de l’edat daurada dels musicals Metro Goldwyn Mayer. Sovint, la televisió ens torna la seva imatge quan programa pel•lícules com “El amor nació en París” (Mervin leRoy, 1952) i sobretot “Lleveu àncores” (1945) alternant amb Frank Sinatra i Gene Kelly o “Magnòlia” amb Howard Keel i Ava Gardner, (1953) totes dues dirigides per un cineasta que mai va fer una pel•lícula avorrida, George Sidney.

Kathryn Grayson

Kathryn Grayson no hauria estat actriu si no hagués tingut una excepcional veu de soprano i, fins i tot, va interpretar la biopic d’una altra gran cantant, Grace Moore a ”Cumbres doradas” (1953, Gordon Douglas). Potser no va ser una “superstar” ni una gran actriu dramàtica, però sí un rostre i una veu familiars per als cinèfils de mig món. Donava la sensació de no haver trencat mai cap plat i quan als anys 90 va fer una aparició en la cerimònia dels Oscars, no va ser fàcil reconèixer-la. La seva silueta recordava més la de Montserrat Caballé que la de la ingènua Magnòlia del Mississippi…

I un detall final: quedarà per a la posteritat el fet de que fos la protagonista de “Kiss me, Kate” (1953) també dirigida per George Sidney, un musical basat en “L’amansiment de la fúria” (La fierecilla domada). El primer rodat en 3D i que no es va arribar a estrenar mai entre nosaltres.


Desaparegudes altres figures del musical com Ann Miller, Cyd Charisse o June Allyson, cal recordar altres noms que viuen tranquil•lament la seva tercera edat com Jane Powell, Ann Blyth, Marge Champion o Esther Williams, que per cert ni cantava ni ballava, però ja ho va dir un cap de la Metro: “Wet, she is a star! ” (Molla, és una estrella!)
.




Entrades anteriors  

Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.

Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.

Benvinguts!
Jaume Figueras



Properes emissions
Tots els vídeos del programa



Últims comentaris
 
"El impostor", entrevista amb Bart Layton (V.O.):
Óspics! Molt bona pinta!...
 
El programa de "La invención de Hugo" i "Mi semana con Marilyn" 23.02.2012:
Gràcies a la pel.lícula la invenció de Hugo,els meus fills de 4 i 8 anys han descubert el cinema...
 
“Tintín" en català...:
Buy your Authentic NFL Jerseys from a licensed distributor. Shop for your officially licensed Cheap...
 
“Llums vermells”: frenada en sec?:
Molt interessant el cinema de Rodrigo Cortés. El vaig veure presentar 'Buried' al Festival de Cinema...
 
Shame:
Jo la vaig veure ahir i em va encantar, com més hi penso més m'agrada... Estic d'acord amb tot el...
 
Shame:
Shame és una gran pel·lícula, però no és fàcil d'entendre, perquè la veritable història dels germans...
 
Shame:
acabo de veure Shame al cinema i m'ha agradat molt. Les interpretacions de Michael Fassbender i...
 
Shame:
A mi em va enganxar de principi a fi; crec que és una molt bona pel·lícula, amb molt bones...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
Pere Portabella fantastic. Jo no em vaig escandalitzar de res... No més vaig trobar a faltar en els...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
molt maco recordar al Truffaut perquè ja no es fan películes com les seves. I d´acord en que Pere...