GEORGE CLOONEY.- Al final de “Michael Clayton” va demostrar que aguantava admirablement un primer pla. A “Los descendientes” s’està gairebé dues hores donant la cara sense fer ni una sola de les ganyotes que estàvem acostumats a veure-li. L´Oscar hauria de ser per a ell, amb permís de Jean Dujardin i del seu amic de quatre potes.

HANS ZIMMER.- La seva banda sonora per “Sherlock Holmes. Juego de sombras” és el millor de la pel•lícula. Des de tocs zíngars fins a recordar-nos l´Ennio Morricone de “Dos mulas y una mujer”, de Clint Eastwood.


SERGI CALLEJA- Té una escena de molt pocs minuts a “Silencio en la nieve” (és el militar que surt amb un ull tapat) i no podem deixar de fixar els nostres ulls –tots dos—en la seva cara. El podeu recordar com el malalt de càncer als últims episodis de “Porca Misèria” . És un “robaescenes” total.

ANDREW TARBET.- A “Res no tornarà a ser com abans”, la nova obra de la Carol López a la Villarroel, torna a explotar amb molt talent el seu accent ianqui, fa tota una creació del seu personatge i “fa un Fassbender” (per a més detalls, espereu a l´estrena de “Shame”). I mentrestant, la seva parella, Laia Marull, estrena “Hedda Gabler” al Lliure.

ÀLEX GORINA.- Twitter s´ha posat a cent per la camisa amb què va presentar amb tant d´entusiasme “Pa negre” divendres dia 20.

Aquests dies, Robert De Niro ha estat protagonista als estudis de TV3. Ha rodat unes seqüències de "Red Lights", el pròxim film de Rodrigo Cortés ("Enterrado / Buried") i ens ha enlluernat amb el seu carisma innegable.
"Cinema 3" el vol correspondre amb un homenatge a la frase més cèlebre de la seva filmografia: "are you talkin' to me", que Ricard Solans va doblar magistralment en "Parles amb mi?".

Aquesta és una (petita) recopilació del centenar de pel•lícules que han copiat o parodiat la famosa escena del mirall.
I aquestes són totes les pel·lícules que hem inclós: "Taxi driver" 1976 (Martin Scorsese), "Matando cabos" 2004 (Alejandro Lozano), "Èxit a qualsevol preu" 1992 (James Foley), "Furia silenciosa" 1982 (Michael Miller), "Despertar" 1990 (Penny Marxhall), "Tro blau" 1983 (John Badham), "Regreso al futuro" 1990 (Robert Zemeckis), "Abierto hasta el amanecer III" 1993 (P.J. Pesce), "El odio" 1995 (Mathieu Kassovitz), "Días de fútbol" 2003 (David Serrano), "Torrente, el brazo tonto de la ley" 1998 (Santiago Segura), "L'última festa" 2004 (Jonathan Segal), "Fama" 1980 (Alan Parker), "Pups" 1999 (Ash Baron-Cohen), "Atrapa aquest maniquí" 1991 (Stewart Raffill) i "Rocky i Bullwinkle" 2000 (Des McAnuff).

Es més que probable que Christian Bale s’endugui l’Oscar a millor actor de repartiment pel seu paper a “The Fighter”. És una bona interpretació, però és clar que també pot “pesar” (encara que sembli un joc de paraules) el fet d’haver-se aprimat entre 20 i 25 quilos perquè el personatge així ho exigia. Pràcticament el mateix que va fer per “El maquinista”, rodada a Barcelona, i que també l’hauria pogut fer mereixedor de premis si la pel•lícula de Brad Anderson hagués tingut més difusió.
Ja sabem que els canvis de look i les minusvalideses compten molt a l’hora dels premis. Es un tòpic que es repetirà si Colin Firth, segons tots els pronòstics, recull l’Oscar per aconseguir finalment no entrebancar-se pronunciant “el discurs del rei”… sempre que l’ull tapat de Jeff Bridges a “Valor de ley” no sumi punts i es vulgui fer una brometa : que el seu personatge repeteixi l’Oscar que ja va aconseguir fa 42 anys un John Wayne borni (de l’altre ull, per cert).
Conclusió: jugar amb el pes “pesa”, i si no que ho diguin a Charlize Theron pel seu “Monster” o al Robert de Niro de “Toro salvatge”. Per cert, ara que ja sabem que el seu personatge és invident a “Red Lights” (un detall que no s’ha aconseguit mantenir en secret) podria ser que això també comptés a l’hora dels Oscars 2012, encara que, si De Niro mostra tanta simpatia durant la promoció com la que va demostrar el divendres dia 4 rodant a TV3, ho té francament magre.

Si heu vist “Balada triste de Trompeta” segurament us han cridat l’atenció moltes coses del film com els excessos de violència, la grotesca imatge dels pallassos protagonistes i, segurament, també destacaríeu els genials crèdits d' inici, que com la pel•lícula barreja moments històrics de l’enteniment i la política.


Aquests “Opening credits” són molt semblants als d’una sèrie del 2003 anomenada “Carnivale” , que també barrejen entreteniment i moments històrics. I des d'aquí us volem recomanar aquesta esplèndida serie de només dues temporades amb capítols magistrals d’uns firaires molt especials durant l’època de la gran depressió als Estats Units amb aires de “Twin Peaks”.


Si us ha agradat “Balada triste” us encantarà “Carnivale”. A més, és un bon regal per aquest Nadal!

Què us sembla que Mónica Cruz hagi substituït la seva germana en algunes escenes d’acció a Pirates del Carib 4?? No és una mica casolà el sistema?? Mira, jo estic embarassada t’hi pots posar tu??

Recordeu la guanyadora del Festival de Sitges 2010: "Rare exports: A Christmas tale", doncs aquí teniu les intruccions per controlar aquestes rares exportacions. Un curtmetratge previ a aquesta pel·lícula nòrdica de estranys Pare Noels. És molt curiós veure al jovenet protagonista Onni Tommila, Pietari al film, encara molt més petit que a la pel·lícula, el Daniel Radcliffe finlandés.

Bon Nadal a tothom!

Gwyneth Paltrow es destapa com a cantant de country!!!

Buscant curiositats sobre “Paranormal activity 2” he trobat aquest vídeo i fa molta, molta por. Més que qualsevol vídeo que hagi vist a YouTube.

Que passeu bona nit.

Ahir a Sitges es va veure un document impressionant sobre el rodatge frustrat al 1964 de L’ENFER, d’Henri Georges Clouzot.

Hi ha imatges increïbles de les proves de maquillatge i vestuari, que acabo de trobar al youtube i d’una qualitat excel•lent. Només buscant "ROMY SCHNEIDER. INFERNO. CLOUZOT" en podreu gaudir.

Versió de la cançó de "Titanic" en flauta... Fa molta gràcia!