04/05/2013: Sergi i el tango
“Tango libre” és una sorpresa. No és perfecta, és clar, però té una virtut essencial: un guió intel•ligent. Sí, encara que, al final, com diu algun crític, sembla que ens han venut una comèdia. De tota manera, recomanem obertament que no us la perdeu. I que us fixeu en detalls tan significatius com uns peus que no poden resistir el ritme del tango, una conversa entre Sergi López i un adolescent (no fem spoilers!) i uns actors, com es diu ara, “en estat de gràcia”.
El que no fa gràcia és que, ara per ara, només es pugui veure a pocs cinemes de Catalunya (creiem que a tots subtitulada en català). Ja no sabem si és allò que se’n diu “problemes de distribució” o, senzillament, que el món de l’exhibició està molt, molt desconcertat…
Sergi López
Frédéric Fonteyne, director
Anne Paulicevich, actriu i guionista
26/04/2013: El payaso
Selton Mello és des de molt jove una estrella de la televisió i del cinema al seu país, el Brasil.
A més d’actor és director, guionista, músic, productor i també editor d’alguns dels seus treballs. Un “home orquestra”, en definitiva.
Ara acaba de presentar “El payaso”, un film que podríem situar a mig camí entre Jean Pierre Jeunet i Emir Kusturica, una història dolça i melancòlica sobre un pallasso que no té clara la seva vocació.
El film ha passat totalment desapercebut i molt poca gent l’ha vist, tot i que ha rebut bones crítiques i un bon grapat de premis als festivals de Brasil i Sao Paulo.
Aquesta setmana encara es pot veure “El payaso” als cinemes Alexandra i Icària de Barcelona. I si voleu conèixer una mica millor aquest actor i director, aquí teniu una entrevista que li vam fer quan va presentar la pel•lícula a Madrid.
Selton Mello, actor i director
A més d’actor és director, guionista, músic, productor i també editor d’alguns dels seus treballs. Un “home orquestra”, en definitiva.
Ara acaba de presentar “El payaso”, un film que podríem situar a mig camí entre Jean Pierre Jeunet i Emir Kusturica, una història dolça i melancòlica sobre un pallasso que no té clara la seva vocació.
El film ha passat totalment desapercebut i molt poca gent l’ha vist, tot i que ha rebut bones crítiques i un bon grapat de premis als festivals de Brasil i Sao Paulo.
Aquesta setmana encara es pot veure “El payaso” als cinemes Alexandra i Icària de Barcelona. I si voleu conèixer una mica millor aquest actor i director, aquí teniu una entrevista que li vam fer quan va presentar la pel•lícula a Madrid.
Selton Mello, actor i director
06/04/2013: Darín, Ricardo Darín
Vam conèixer Ricardo Darín amb “Nueve reinas”, un film que ell, quan el va rodar, pensava que no tindria gaire repercussió. Es va equivocar. I a partir d’aquí el seu magnetisme va convèncer cada cop més espectadors.
És cert que no és l’actor que més canvia de registre, però també ho és que fa brillar tot el que fa, que és creïble en qualsevol paper i que no només té èxit entre la part femenina de l’audiència.
Darín estrena ara “Tesis sobre un homicidio”, un thriller amb elements clàssics en què des del principi s’apunta qui és l’assassí. El guió teoritza sobre el crim perfecte i sobre el detalls que poden delatar el culpable.
Llàstima que el final, més que fer pensar l’espectador, el decebi.
Ricardo Darín
Hernán Goldfrid, director del film
És cert que no és l’actor que més canvia de registre, però també ho és que fa brillar tot el que fa, que és creïble en qualsevol paper i que no només té èxit entre la part femenina de l’audiència.
Darín estrena ara “Tesis sobre un homicidio”, un thriller amb elements clàssics en què des del principi s’apunta qui és l’assassí. El guió teoritza sobre el crim perfecte i sobre el detalls que poden delatar el culpable.
Llàstima que el final, més que fer pensar l’espectador, el decebi.
Ricardo Darín
Hernán Goldfrid, director del film
29/03/2013: Josh Radnor, l’home que cau bé.
De vegades caure bé és la porta d’entrada al món del cine o la televisió.
I és justament el que li ha passat a Josh Radnor, un jove, ja no tan jove, que es va fer superfamós amb la sèrie “Cómo conocí a vuestra madre”.
El 2010 va fer el salt d’actor a guionista i director (i també actor) de la seva primera pel•lícula, “Happythankyoumoreplease”.
Ara repeteix la fórmula amb “Amor y letras”, al costat d’una actriu que cal tenir en compte, Elizabeth Olsen.
La pel•lícula no és valenta, no se salta les fronteres convencionals i, malauradament, el fre per tot el que fa el protagonista és l’edat.
Vam entrevistar Josh Radnor a Madrid i ens va parlar del seu film.
Josh Radnor, director, guionista i actor.
I és justament el que li ha passat a Josh Radnor, un jove, ja no tan jove, que es va fer superfamós amb la sèrie “Cómo conocí a vuestra madre”.
El 2010 va fer el salt d’actor a guionista i director (i també actor) de la seva primera pel•lícula, “Happythankyoumoreplease”.
Ara repeteix la fórmula amb “Amor y letras”, al costat d’una actriu que cal tenir en compte, Elizabeth Olsen.
La pel•lícula no és valenta, no se salta les fronteres convencionals i, malauradament, el fre per tot el que fa el protagonista és l’edat.
Vam entrevistar Josh Radnor a Madrid i ens va parlar del seu film.
Josh Radnor, director, guionista i actor.
17/03/2013: Món petit
Albert Casals és un jove de 20 anys que viatja per tot el món en cadira de rodes i sense diners. Ara en un documental, dirigit per Marcel Barrena, ens explica les seves vivències i la seva filosofia basada en l’optimisme i en les ganes de viure i de ser feliç.
Si voleu contagiar-vos de la seva vitalitat, aquí teniu la conversa que vam tenir amb ell aquesta setmana.
Albert Casals.
16/03/2013: Días de pesca en la Patagonia
Carlos Sorin és un mestre explicant històries petites, quotidianes, protagonitzades per gent normal i corrent.
“Días de pesca en la Patagonia” és un d’aquells films en què sembla que no passa res. Seguim un personatge en un viatge redemptor. Vol tornar a començar. Deixar enrere un passat del qual gairebé no tenim pistes.
El paisatge, la música i els actors no professionals que acompanyen el protagonista es van entrellaçant i al final conformen un tot. En aquest cas, la història d’un perdedor que vol posar-ho tot de la seva part de deixar de ser-ho.
Carlos Sorin ens parla d’aquesta història en una entrevista que ens va concedir en el Festival de Sant Sebastià.
“Días de pesca en la Patagonia” és un d’aquells films en què sembla que no passa res. Seguim un personatge en un viatge redemptor. Vol tornar a començar. Deixar enrere un passat del qual gairebé no tenim pistes.
El paisatge, la música i els actors no professionals que acompanyen el protagonista es van entrellaçant i al final conformen un tot. En aquest cas, la història d’un perdedor que vol posar-ho tot de la seva part de deixar de ser-ho.
Carlos Sorin ens parla d’aquesta història en una entrevista que ens va concedir en el Festival de Sant Sebastià.
08/03/2013: Los amantes pasajeros
A tots ens agrada opinar sobre els films d’Almodóvar. Asseverar si l’últim és millor o pitjor que l’anterior. Buscar-hi paral•lelismes, metàfores, segones intencions...
“Los amantes pasajeros” té més detractors que defensors. Jo vaig veure la pel•lícula en una projecció amb poca gent, la majoria dones -Carmen Machi també hi era- i vam riure molt. Jo la primera.
Després la vaig tornar a veure a la projecció de premsa general a Barcelona i el públic, majoritàriament masculí, la va rebre amb una fredor espectacular. Va haver-hi rialles comptades. Em va cridar l’atenció.
A favor: l’univers “made in” Pedro Almodóvar: la ploma elevada al màxim exponent, el guió rocambolesc, els diàlegs surrealistes, la fotografia de conte...
I en contra, una història que s’esgota ràpidament.
El director no va venir a la promoció a Barcelona, però a canvi vam entrevistar deu actors, deu!
Us deixem totes les entrevistes per si us ve de gust saber alguna cosa més d’aquests “Amants passatgers” de què tothom parla.
Javier Cámara, Raúl Arévalo i Carlos Areces.
Hugo Silva i Miguel Ángel Silvestre.
Willy Toledo i Blanca Suárez.
Cecilia Roth.
Laya Martí i Lola Dueñas.
“Los amantes pasajeros” té més detractors que defensors. Jo vaig veure la pel•lícula en una projecció amb poca gent, la majoria dones -Carmen Machi també hi era- i vam riure molt. Jo la primera.
Després la vaig tornar a veure a la projecció de premsa general a Barcelona i el públic, majoritàriament masculí, la va rebre amb una fredor espectacular. Va haver-hi rialles comptades. Em va cridar l’atenció.
A favor: l’univers “made in” Pedro Almodóvar: la ploma elevada al màxim exponent, el guió rocambolesc, els diàlegs surrealistes, la fotografia de conte...
I en contra, una història que s’esgota ràpidament.
El director no va venir a la promoció a Barcelona, però a canvi vam entrevistar deu actors, deu!
Us deixem totes les entrevistes per si us ve de gust saber alguna cosa més d’aquests “Amants passatgers” de què tothom parla.
Javier Cámara, Raúl Arévalo i Carlos Areces.
Hugo Silva i Miguel Ángel Silvestre.
Willy Toledo i Blanca Suárez.
Cecilia Roth.
Laya Martí i Lola Dueñas.
01/03/2013: Fernando León de Aranoa, un guionista director
Fernando León de Aranoa va néixer el maig del 68, la qual cosa ja es pot interpretar com una declaració d’intencions.
Ell es considera a si mateix primer, guionista i ,després, director. I, de fet, ha forjat la seva carrera escrivint guions de televisió o cine. Més tard va decidir posar-se darrere la càmera.
Ara està en un bon moment: acabada de publicar un llibre amb 144 relats, “Aquí yacen dragones”, la Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle i està a punt de començar a rodar un projecte.
Fa uns dies vam parlar amb ell i aquí us deixem l’entrevista per si us ve de gust saber més coses d’aquest director interessat en la problemàtica social actual.
Fernando León de Aranoa, guionista i director
Ell es considera a si mateix primer, guionista i ,després, director. I, de fet, ha forjat la seva carrera escrivint guions de televisió o cine. Més tard va decidir posar-se darrere la càmera.
Ara està en un bon moment: acabada de publicar un llibre amb 144 relats, “Aquí yacen dragones”, la Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle i està a punt de començar a rodar un projecte.
Fa uns dies vam parlar amb ell i aquí us deixem l’entrevista per si us ve de gust saber més coses d’aquest director interessat en la problemàtica social actual.
Fernando León de Aranoa, guionista i director
16/02/2013: "Ayer no termina nunca"
Isabel Coixet és una directora que no tem els riscos. Ho ha demostrat moltes vegades i ara, amb “Ayer no termina nunca” ho torna a fer.
Sap que la pel•lícula que li ha sortit és molt dura i també sap que no és per a tots els públics.
Però ha seguit amb els riscos: dos actors de comèdia ficats de ple en el drama, Candela Peña i Javier Cámara, un escenari apocalíptic i la crisi i les seves nefastes conseqüències com a teló de fons.
Però el millor del film són les interpretacions dels protagonistes i el sentiment de tristor i buidor que transmeten. Han viscut una tragèdia i la directora explora com l’ha superat un i com hi ha sucumbit l’altre.
A més a més, la informació està tan ben dosificada que l’espectador veu el film com un thriller psicològic.
Altres companys dels mitjans han destrossat la trama en tres ratlles. Nosaltres no ho farem.
Isabel Coixet
Sap que la pel•lícula que li ha sortit és molt dura i també sap que no és per a tots els públics.
Però ha seguit amb els riscos: dos actors de comèdia ficats de ple en el drama, Candela Peña i Javier Cámara, un escenari apocalíptic i la crisi i les seves nefastes conseqüències com a teló de fons.
Però el millor del film són les interpretacions dels protagonistes i el sentiment de tristor i buidor que transmeten. Han viscut una tragèdia i la directora explora com l’ha superat un i com hi ha sucumbit l’altre.
A més a més, la informació està tan ben dosificada que l’espectador veu el film com un thriller psicològic.
Altres companys dels mitjans han destrossat la trama en tres ratlles. Nosaltres no ho farem.
Isabel Coixet
09/11/2012: Isaki Lacuesta, l'artista incansable
Isaki Lacuesta acaba de rebre el premi Nacional de Cine per la nova manera que té d'entendre el documental. El director també ha posat en marxa unes videoinstal•lacions en el Centre d'Arts Santa Mònica sobre el món de la dansa a Catalunya i a més està rodant la seva primera comèdia.
Isaki Lacuesta, director
Isaki Lacuesta, director
Entrades anteriors
Sindica els posts del blog
