Potser és la direcció acurada, potser és la història o potser són els petits detalls tan recognoscibles en les nostres vides quotidianes, però el cert és que Julie Delpy aconsegueix portar-nos de viatge al passat a cavall de “Le Skylab”.

Delpy, actriu i directora, ha fet un homenatge molt especial a la seva infantesa i a la vida familiar dels anys 70. I un homenatge també als seus pares (la seva mare va morir quan ella tenia el projecte a mitges i el seu pare fa d’oncle Hubbert en el film).

Però el millor de “Le Skylab” és que respira veritat. Els
personatges parlen tots al mateix temps, s’interrompen, riuen, criden..., tot amb una naturalitat extrema, que en realitat està mesurada fins a l’últim detall.
Julie Delpy ens regala un film optimista, colorista i divertit que ens fa sentir com si haguéssim format part de la història que ens explica. I és que, en realitat, érem allà...

Julie Delpy, actriu i directora.