El director rus Andrey Zvyagintsev va tenir un debut triomfal amb “El regreso” -Lleó d’Or al Festival de Venècia de 2003-, però l’èxit no li va proporcionar cap trampolí a la fama.
“El regreso” no era una pel•lícula per a un públic ampli i, en canvi, el guardó va posar Zvyagintsev en una posició d’autoexigència.
Només ha rodat dos llargmetratges més: “Izgnanie” (2007), inèdita al nostre país, i “Elena” (2011), que ara arriba a les nostres pantalles, després de la bona acollida als Festivals de Canes (premi especial del Jurat de Certain Regard) i Sevilla (premi a la millor interpretació femenina).
“Elena” també és per a un públic sofert, que busca propostes fora dels codis del cine comercial. Com a “El regreso”, el director introdueix elements que traeixen constantment les expectatives de l’espectador.
“Elena” és un relat negre sobre la supervivència. Hi ha tensions de classe social i un estudi psicològic de com reaccionem en situacions límit.
El director no fa cap judici moral dels personatges, però ho serveix de manera que l’espectador s’involucri en reflexions ètiques.
En època de platja i blockbusters, “Elena” és el típic títol que passa desapercebut i que molts espectadors ho lamenten quan és massa tard.
Sidebar
Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.
Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.