29/01/2012: SACRIFICIUM: L'ART DELS CASTRATI
Diumenge, 05/02/12 a les 09.55 h
SACRIFICIUM: L’art dels castrati
Il Giardino Armonico
Giovanni Antonini, director
Cecilia Bartoli, mezzosoprano
Cecilia Bartoli canta l'ària "Cadrò" de Francesco Araia
Nicola Porpora (1686-1768): “Come nave, in mezzo all’onde” – “Parto, ti lascio, o cara” – “In braccio a mille furie” – “Nobil onda” – “Usignolo, sventurato”
Geminiano Giacomelli (c.1692-1740): “Sposa, non mi conosci”
Francesco Araia(1709-1770): “Cadrò, ma qual si mira”
Riccardo Broschi (c.1698-1756): “Son qual nave”
Georg Friedrich Händel (1685-1759): “Ombra mai fu”
“Sacrificium” és una proposta musical de la mezzosoprano Cecilia Bartoli que ens transporta al món dels “castrati”. L’acompanyen Il Giardino Armonico, dirigit per Giovanni Antonini, des dels escenaris del Palau Reial de Caserta, a Itàlia, en una espectacular posada en escena.
Des de mitjans del segle XVI, molts nens eren castrats just abans de fer el canvi per tal de mantenir la seva veu infantil. Aquesta època, extraordinària musicalment però molt cruel, abasta pràcticament tot el barroc i fins ben entrat al segle XIX i va crear un autèntic “star-system” de cantants a tot Europa, entre els quals podem destacar el cèlebre Carlo Broschi, “Farinelli” (es va fer una pel·lícula de la seva vida) i el darrer de tots ells, Alessandro Moreschi, mort el 1922. Cecilia Bartoli, amb la seva veu plena de matisos, agilitat i força, ens fa reviure la bellesa musical d’aquest món.
SACRIFICIUM: L’art dels castrati
Il Giardino Armonico
Giovanni Antonini, director
Cecilia Bartoli, mezzosoprano
Cecilia Bartoli canta l'ària "Cadrò" de Francesco Araia
Nicola Porpora (1686-1768): “Come nave, in mezzo all’onde” – “Parto, ti lascio, o cara” – “In braccio a mille furie” – “Nobil onda” – “Usignolo, sventurato”
Geminiano Giacomelli (c.1692-1740): “Sposa, non mi conosci”
Francesco Araia(1709-1770): “Cadrò, ma qual si mira”
Riccardo Broschi (c.1698-1756): “Son qual nave”
Georg Friedrich Händel (1685-1759): “Ombra mai fu”
“Sacrificium” és una proposta musical de la mezzosoprano Cecilia Bartoli que ens transporta al món dels “castrati”. L’acompanyen Il Giardino Armonico, dirigit per Giovanni Antonini, des dels escenaris del Palau Reial de Caserta, a Itàlia, en una espectacular posada en escena.
Des de mitjans del segle XVI, molts nens eren castrats just abans de fer el canvi per tal de mantenir la seva veu infantil. Aquesta època, extraordinària musicalment però molt cruel, abasta pràcticament tot el barroc i fins ben entrat al segle XIX i va crear un autèntic “star-system” de cantants a tot Europa, entre els quals podem destacar el cèlebre Carlo Broschi, “Farinelli” (es va fer una pel·lícula de la seva vida) i el darrer de tots ells, Alessandro Moreschi, mort el 1922. Cecilia Bartoli, amb la seva veu plena de matisos, agilitat i força, ens fa reviure la bellesa musical d’aquest món.
22/01/2012: EL TXAIKOVSKI MÉS ROMÀNTIC
Diumenge, 29/01/12 a les 10 h.
El Txaikovski més romàntic
Des de la sala Pau Casals de l' Auditori de Barcelona
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Pablo González, director
Allegretto de la simfonia núm. 6 de Txaikovski, dirigida per Pablo González
PODEU VEURE AQUEST CONCERT SENCER A tv3alacarta 30 dies després de la seva emissió
Samuel Barber(1910-1981): Adagio per a cordes, op. 11
Jesús Torres (1965): Libro de los secretos
Piotr I. Txaikovski (1840-1893): Simfonia núm 6 en si menor, op. 74 “Patètica”
Romanticisme i modernitat són presents en el mateix programa que avui ens ofereix l’OBC sota la batuta del seu director titular Pablo González. Romanticisme, en dues obres mestres: l’Adagio per a cordes de Samuel Barber i la sisena simfonia de Pitor I. Txaikovski. Modernitat, en l’estrena de l’obra “Libro de los secretos” de Jesús Torres composta per encàrrec de l’orquestra. Una obra plena de contrastos sonors i rítmics entre cordes, vent i percussions, i que va provocar una calorosa acollida del públic.
L’obra que clou el concert, la sisena i última simfonia de Txaikovski, anomenada “Patètica” per l’intens contingut, emociona. La seva inusual estructura formal i les innovacions rítmiques, harmòniques i d’orquestració que Txaikovski introduïa entre les seves grans melodies van fer que no tingués gaire èxit en l’estrena.
Pablo González ens fa una apassionada versió al davant d’una OBC que extreu tota l’emoció continguda en aquesta música.
Aquest enregistrament de l’OBC és el primer que fa una orquestra de l’estat espanyol en coproducció amb Medici TV, i hi ha col•laborat Catalunya Música en la presa del so.
El Txaikovski més romàntic
Des de la sala Pau Casals de l' Auditori de Barcelona
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Pablo González, director
Allegretto de la simfonia núm. 6 de Txaikovski, dirigida per Pablo González
PODEU VEURE AQUEST CONCERT SENCER A tv3alacarta 30 dies després de la seva emissió
Samuel Barber(1910-1981): Adagio per a cordes, op. 11
Jesús Torres (1965): Libro de los secretos
Piotr I. Txaikovski (1840-1893): Simfonia núm 6 en si menor, op. 74 “Patètica”
Romanticisme i modernitat són presents en el mateix programa que avui ens ofereix l’OBC sota la batuta del seu director titular Pablo González. Romanticisme, en dues obres mestres: l’Adagio per a cordes de Samuel Barber i la sisena simfonia de Pitor I. Txaikovski. Modernitat, en l’estrena de l’obra “Libro de los secretos” de Jesús Torres composta per encàrrec de l’orquestra. Una obra plena de contrastos sonors i rítmics entre cordes, vent i percussions, i que va provocar una calorosa acollida del públic.
L’obra que clou el concert, la sisena i última simfonia de Txaikovski, anomenada “Patètica” per l’intens contingut, emociona. La seva inusual estructura formal i les innovacions rítmiques, harmòniques i d’orquestració que Txaikovski introduïa entre les seves grans melodies van fer que no tingués gaire èxit en l’estrena.
Pablo González ens fa una apassionada versió al davant d’una OBC que extreu tota l’emoció continguda en aquesta música.
Aquest enregistrament de l’OBC és el primer que fa una orquestra de l’estat espanyol en coproducció amb Medici TV, i hi ha col•laborat Catalunya Música en la presa del so.
15/01/2012: BERNARD HAITINK DIRIGEIX XOSTAKÓVITX
Diumenge, 22/01/12 a les 10 h.
Bernard Haitink dirigeix Xostakóvitx
De del Concertgebouw d’Amsterdam
Reial Orquestra del Concertgebouw
Frank Peter Zimmermann, violí
Bernard Haitink, director
Bernard Haitink dirigeix el final de la simfonia núm. 15 de Xostakóvitx
PODEU VEURE AQUEST CONCERT A TV3alacarta durant 7 DIES des de la seva emissió
Johannes Brahms (1833-1897): Concert per a violi en Re major, op. 77
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975): Simfonia núm. 15 en La major, op. 141
Amb més de 80 anys, l’holandès Bernard Haitink és una de les principals figures actuals de la direcció. La seva biografia el relaciona amb les millors orquestres: la filharmònica de Berlín, la de Viena, la London Symphony o la Staatskapelle de Dresden. Avui el podem veure en plena acció amb la Reial Orquestra del Concertgebouw, l’orquestra amb què va començar la seva carrera i que va dirigir durant 25 anys.
La primera obra és el concert per a violí en re Major de Johannes Brahms. Va ser estrenat per Joseph Joachim i dirigit pel mateix compositor. La seva gran dificultat va fer que l’anomenessin el “contra-concert” de violí. Però actualment és un dels més apreciats tant pels solistes com pel públic. El violinista alemany Frank Peter Zimmerman ens el fa viure amb el so del seu Stradivarius de 1711 que havia estat propietat d'un altre gran intèrpret, Fritz Kreisler.
La segona obra del concert és la darrera simfonia de Xostakóvitx, la número 15. Escrita l’any 1971, en la tonalitat de la Major, consta de quatre moviments. És una composició per a gran orquestra, que l’autor tracta sovint com un grup de cambra i amb un ús de la percussió força innovador. L’obra està plena d’ostensibles cites musicals del mateix Xostakóvitx, Rossini, Wagner, Glinka i Mahler.
Brahms i Xostakóvitx en estat pur, sota la direcció de Bernard Haitink i des d’una de les millors sales del món, el Concertgebouw d’Amsterdam.
A continuació, a les 11:30 el documental, Nikolaus Harnoncourt.
Nikolaus Harnoncourt s'ha assegurat un lloc a la història pel seu gran amor per la música i una manera de treballar excepcional. Fundador i director del cèlebre "Concentus Musicus Wien", la seva particular visió de la música l'ha situat entre els millors del seu temps. Aquest documental ens presenta una visió molt personal del gran director als seus esplèndids 80 anys. Assaigs, entrevistes filmades amb col · legues seus i els antecedents familiars donen una idea dels anys d'autèntica vida musical del director.
Bernard Haitink dirigeix Xostakóvitx
De del Concertgebouw d’Amsterdam
Reial Orquestra del Concertgebouw
Frank Peter Zimmermann, violí
Bernard Haitink, director
Bernard Haitink dirigeix el final de la simfonia núm. 15 de Xostakóvitx
PODEU VEURE AQUEST CONCERT A TV3alacarta durant 7 DIES des de la seva emissió
Johannes Brahms (1833-1897): Concert per a violi en Re major, op. 77
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975): Simfonia núm. 15 en La major, op. 141
Amb més de 80 anys, l’holandès Bernard Haitink és una de les principals figures actuals de la direcció. La seva biografia el relaciona amb les millors orquestres: la filharmònica de Berlín, la de Viena, la London Symphony o la Staatskapelle de Dresden. Avui el podem veure en plena acció amb la Reial Orquestra del Concertgebouw, l’orquestra amb què va començar la seva carrera i que va dirigir durant 25 anys.
La primera obra és el concert per a violí en re Major de Johannes Brahms. Va ser estrenat per Joseph Joachim i dirigit pel mateix compositor. La seva gran dificultat va fer que l’anomenessin el “contra-concert” de violí. Però actualment és un dels més apreciats tant pels solistes com pel públic. El violinista alemany Frank Peter Zimmerman ens el fa viure amb el so del seu Stradivarius de 1711 que havia estat propietat d'un altre gran intèrpret, Fritz Kreisler.
La segona obra del concert és la darrera simfonia de Xostakóvitx, la número 15. Escrita l’any 1971, en la tonalitat de la Major, consta de quatre moviments. És una composició per a gran orquestra, que l’autor tracta sovint com un grup de cambra i amb un ús de la percussió força innovador. L’obra està plena d’ostensibles cites musicals del mateix Xostakóvitx, Rossini, Wagner, Glinka i Mahler.
Brahms i Xostakóvitx en estat pur, sota la direcció de Bernard Haitink i des d’una de les millors sales del món, el Concertgebouw d’Amsterdam.
A continuació, a les 11:30 el documental, Nikolaus Harnoncourt.
Nikolaus Harnoncourt s'ha assegurat un lloc a la història pel seu gran amor per la música i una manera de treballar excepcional. Fundador i director del cèlebre "Concentus Musicus Wien", la seva particular visió de la música l'ha situat entre els millors del seu temps. Aquest documental ens presenta una visió molt personal del gran director als seus esplèndids 80 anys. Assaigs, entrevistes filmades amb col · legues seus i els antecedents familiars donen una idea dels anys d'autèntica vida musical del director.
08/01/2012: SAO PAULO SAMBA
Diumenge 15 de gener a les 10.00 h
Sao Paulo Samba
Des de la Sala Sao Paulo de Sao Paulo, Brasil
Orquestra Simfònica i Cor de l’Estat de Sao Paulo
Banda Mantiqueira
Cláudio Cruz, violí
Mònica Salmaso, veu
John Neschling, director
"Aquarela do Brasil" per Mònica Salmaso, la Banda Mantiqueira i l'Orquestra de Sao Paulo
PODEU VEURE TAMBÉ AQUEST CONCERT A tv3alacarta durant 7 DIES des de la seva emissió
Alberto Ginastera (1916 - 1983)
Astor Piazzolla (1921 - 1992)
Heitor Villa-Lobos (1887 - 1959)
Joao Bosco i altres
Brasil és un país on les arrels africanes s’ha barrejat amb la tradició musical europea i l’indígena i ha donat fruits com la samba, el chôro i altres ritmes plens de sabor musical. En el concert d’avui tenim una bona mostra d’aquesta barreja amb obres de compositors d’arrel popular, com Gordurinha, Ary Barroso o Astor Piazzolla, al costat de músics de formació clàssica, com Heitor Villa-Lobos o Alberto Ginastera.
La combinació instrumental expressa també aquesta idea de barreja d’estils: al costat de l’Orquestra i el Cor de l’estat de Sao Paulo trobarem el violinista Claudio Cruz, el conjunt de música popular “Banda Mantiqueira” i la cantant Mônica Salmaso, dirigits tots per John Neschling.
L’esplèndida sala des d’on es fa el concert és el Centre Cultural Júlio Prestes, una antiga estació de trens de la ciutat de Sao Paulo. Prepareu-vos per gaudir d’un concert ple de colors en què la fina línia que separa els sons populars dels cultes ha desaparegut.
Aquest concert és la col·laboració del programa Catmúsica amb el programa de TV3 D'aquíd'allà, dedicat aquest mes de gener al Brasil.
Sao Paulo Samba
Des de la Sala Sao Paulo de Sao Paulo, Brasil
Orquestra Simfònica i Cor de l’Estat de Sao Paulo
Banda Mantiqueira
Cláudio Cruz, violí
Mònica Salmaso, veu
John Neschling, director
"Aquarela do Brasil" per Mònica Salmaso, la Banda Mantiqueira i l'Orquestra de Sao Paulo
PODEU VEURE TAMBÉ AQUEST CONCERT A tv3alacarta durant 7 DIES des de la seva emissió
Alberto Ginastera (1916 - 1983)
Astor Piazzolla (1921 - 1992)
Heitor Villa-Lobos (1887 - 1959)
Joao Bosco i altres
Brasil és un país on les arrels africanes s’ha barrejat amb la tradició musical europea i l’indígena i ha donat fruits com la samba, el chôro i altres ritmes plens de sabor musical. En el concert d’avui tenim una bona mostra d’aquesta barreja amb obres de compositors d’arrel popular, com Gordurinha, Ary Barroso o Astor Piazzolla, al costat de músics de formació clàssica, com Heitor Villa-Lobos o Alberto Ginastera.
La combinació instrumental expressa també aquesta idea de barreja d’estils: al costat de l’Orquestra i el Cor de l’estat de Sao Paulo trobarem el violinista Claudio Cruz, el conjunt de música popular “Banda Mantiqueira” i la cantant Mônica Salmaso, dirigits tots per John Neschling.
L’esplèndida sala des d’on es fa el concert és el Centre Cultural Júlio Prestes, una antiga estació de trens de la ciutat de Sao Paulo. Prepareu-vos per gaudir d’un concert ple de colors en què la fina línia que separa els sons populars dels cultes ha desaparegut.
Aquest concert és la col·laboració del programa Catmúsica amb el programa de TV3 D'aquíd'allà, dedicat aquest mes de gener al Brasil.
27/12/2011: GALA DES DE BERLÍN AMB GUSTAVO DUDAMEL
Diumenge, 08/01/12 a les 10.00 h
Gala des de Berlín amb Gustavo Dudamel
Des de la Sala Philharmonie de Berlín
Orquestra Filharmònica de Berlín
Elina Garanca, mezzosoprano
Gustavo Dudamel, director
Elina Garanca interpreta "L'Havanera" de Carmen
PODEU VEURE AQUEST CONCERT A TV3alacarta durant 7 DIES des de la seva emissió
Héctor Berlioz (1803 -1869: El "Carnaval de Roma", "La comdemnació de Faust"
Camille Saint-Saëns (1835-1921: "Samsó i Dalila"
Georges Bizet (1838-1875): "Carmen"
Manuel de Falla (1876-1946): "El sombrero de tres picos"
Avui els oferim un concert especial: La Gala que cada any l’Orquestra Filharmònica de Berlín ofereix per la Nit de Sant Silvestre, un dels concerts més estimats pel seu públic.
En aquesta ocasió, l’orquestra ens ha preparat un programa que uneix la lírica francesa romàntica amb la música espanyola. I han convidat un dels directors del moment: Gustavo Dudamel.
Dudamel ens ofereix un recull d’àries i fragments d’òperes ben populars. El "Carnaval de Roma" de Berlioz, les cèlebres danses d’“El sombrero de tres picos” de Manuel de Falla o la “Dansa bacanal” de Samsó i Dalila de Saint-Saëns.
Per completar la vetllada s’ha convidat l’esplèndida mezzosoprano Elina Garanca. Nascuda a Letònia, Garanca desplega tot el seu potencial expressiu desgranant algunes de les àries més populars del repertori operístic, com la Carmen de Bizet, el Faust de Berlioz o, fins i tot, una cançó de la sarsuela “Las hijas del Zebedeo” de Ruperto Chapí.
Un autèntic concert de Gala!
Gala des de Berlín amb Gustavo Dudamel
Des de la Sala Philharmonie de Berlín
Orquestra Filharmònica de Berlín
Elina Garanca, mezzosoprano
Gustavo Dudamel, director
Elina Garanca interpreta "L'Havanera" de Carmen
PODEU VEURE AQUEST CONCERT A TV3alacarta durant 7 DIES des de la seva emissió
Héctor Berlioz (1803 -1869: El "Carnaval de Roma", "La comdemnació de Faust"
Camille Saint-Saëns (1835-1921: "Samsó i Dalila"
Georges Bizet (1838-1875): "Carmen"
Manuel de Falla (1876-1946): "El sombrero de tres picos"
Avui els oferim un concert especial: La Gala que cada any l’Orquestra Filharmònica de Berlín ofereix per la Nit de Sant Silvestre, un dels concerts més estimats pel seu públic.
En aquesta ocasió, l’orquestra ens ha preparat un programa que uneix la lírica francesa romàntica amb la música espanyola. I han convidat un dels directors del moment: Gustavo Dudamel.
Dudamel ens ofereix un recull d’àries i fragments d’òperes ben populars. El "Carnaval de Roma" de Berlioz, les cèlebres danses d’“El sombrero de tres picos” de Manuel de Falla o la “Dansa bacanal” de Samsó i Dalila de Saint-Saëns.
Per completar la vetllada s’ha convidat l’esplèndida mezzosoprano Elina Garanca. Nascuda a Letònia, Garanca desplega tot el seu potencial expressiu desgranant algunes de les àries més populars del repertori operístic, com la Carmen de Bizet, el Faust de Berlioz o, fins i tot, una cançó de la sarsuela “Las hijas del Zebedeo” de Ruperto Chapí.
Un autèntic concert de Gala!
18/12/2011: EL "MESSIES" de HÄNDEL, PARTICIPATIU
Diumenge, 25/12/11 a les 10.00 h
EL "MESSIES" de HÄNDEL, PARTICIPATIU
Des del Palau de la Música Catalana
THE KING’S CONSORT (Cor i orquestra)
Julia Doyle, soprano; Hilary Summers, contralt; Joshua Ellicott, tenor; David Wilson-Johnson, baix
PARTICIPANTS INDIVIDUALS
Directors preparadors: Joan Cabero i Pablo Larraz
Robert King, director
"L'Al·leluia" del Messies participatiu amb Robert King
Georg F. Händel (1685-1759): El Messies
Aquesta any, en el ja tradicional concert d’El Messies participatiu, el conjunt convidat és el cor i l’orquestra “The King’s Consort”. Dirigit per Robert King, un dels grans especialistes en el repertori barroc i ben conegut pel públic català per les seves interpretacions amb instruments originals i el respecte als criteris històrics.Quatre solistes vocals completen un repartiment d’excepció per interpretar l’oratori “El Messies”, de George Friedrich Händel.
Compost en forma d’òpera en tres parts, “El Messies” es va estrenar el 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal.
El “Messies participatiu” és una iniciativa de l’Obra Social “la Caixa” que s’ha dut a altres ciutats espanyoles. Des del 1995 ha aconseguit més de 20.000 participants i prop de 200.000 assistents als concerts.
El concert està enregistrat pels equips de TV3 al Palau de la Música Catalana.
EL "MESSIES" de HÄNDEL, PARTICIPATIU
Des del Palau de la Música Catalana
THE KING’S CONSORT (Cor i orquestra)
Julia Doyle, soprano; Hilary Summers, contralt; Joshua Ellicott, tenor; David Wilson-Johnson, baix
PARTICIPANTS INDIVIDUALS
Directors preparadors: Joan Cabero i Pablo Larraz
Robert King, director
"L'Al·leluia" del Messies participatiu amb Robert King
Georg F. Händel (1685-1759): El Messies
Aquesta any, en el ja tradicional concert d’El Messies participatiu, el conjunt convidat és el cor i l’orquestra “The King’s Consort”. Dirigit per Robert King, un dels grans especialistes en el repertori barroc i ben conegut pel públic català per les seves interpretacions amb instruments originals i el respecte als criteris històrics.Quatre solistes vocals completen un repartiment d’excepció per interpretar l’oratori “El Messies”, de George Friedrich Händel.
Compost en forma d’òpera en tres parts, “El Messies” es va estrenar el 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal.
El “Messies participatiu” és una iniciativa de l’Obra Social “la Caixa” que s’ha dut a altres ciutats espanyoles. Des del 1995 ha aconseguit més de 20.000 participants i prop de 200.000 assistents als concerts.
El concert està enregistrat pels equips de TV3 al Palau de la Música Catalana.
11/12/2011: JUAN DIEGO FLÓREZ i GUSTAVO DUDAMEL
Diumenge, 18/12/11 a les 10.00 h.
JUAN DIEGO FLÓREZ i GUSTAVO DUDAMEL
Des del Walt Disney Concert Hall
Orquestra Filharmònica de Los Angeles
Juan Diego Flórez, tenor
Gustavo Dudamel, director
Juan Diego Flórez interpreta la cançó "La flor de la canela"
Gioacchino Rossini (1792-1868): Obertures de "La garsa lladre" i "Semiramide "
Àries: “Principe più non se” de "La Ventafocs"; “La speranza più soave” de "Semiramide"
Gaetano Donizetti (1797-1848): "Ah! mes amis…" de "La noia del Regiment"
Chabuca Granda (1920-1983): La flor de la canela
Arturo Márquez (1950): Danzon No. 2
Agustín Lara (1900-1970): Granada
i altres
Juan Diego Flórez és el convidat del concert que els oferim avui: La gala d’obertura de la temporada de la Filharmònica de Los Angeles dirigida pel seu titular, Gustavo Dudamel. Aquest concert és la col•laboració que Catmúsica fem al projecte de TV3 “D’aquíd’allà”, dedicat el mes de desembre al Perú.
Com a bon tenor rossinià, Flórez ens oferirà unes quantes àries de Rossini. Però reserva una bona part del repertori a un seguit de cançons populars llatinoamericanes que fan les delícies del públic.
Com a final de festa, Juan Diego Flórez ens ofereix dos bisos: “La donna è mobile”, de “Rigoletto”, i l’ària “Ah! mes amis”, de “La noia del Regiment”, amb els famosos 9 “do” de pit que Flórez ens interpreta amb una gran precisió i facilitat vocal.
Juan Diego Flórez i Gustavo Dudamel volen agermanar els seus dos països, Perú i Veneçuela, al voltant de l’educació musical. El tenor té l’afany d’implantar al seu país el sistema d’orquestres infantils i juvenils creat a Veneçuela pel mestre José Antonio Abreu. Porten el nom de "Sinfonía por el Perú" i al setembre del 2011 van fer el seu primer concert.
JUAN DIEGO FLÓREZ i GUSTAVO DUDAMEL
Des del Walt Disney Concert Hall
Orquestra Filharmònica de Los Angeles
Juan Diego Flórez, tenor
Gustavo Dudamel, director
Juan Diego Flórez interpreta la cançó "La flor de la canela"
Gioacchino Rossini (1792-1868): Obertures de "La garsa lladre" i "Semiramide "
Àries: “Principe più non se” de "La Ventafocs"; “La speranza più soave” de "Semiramide"
Gaetano Donizetti (1797-1848): "Ah! mes amis…" de "La noia del Regiment"
Chabuca Granda (1920-1983): La flor de la canela
Arturo Márquez (1950): Danzon No. 2
Agustín Lara (1900-1970): Granada
i altres
Juan Diego Flórez és el convidat del concert que els oferim avui: La gala d’obertura de la temporada de la Filharmònica de Los Angeles dirigida pel seu titular, Gustavo Dudamel. Aquest concert és la col•laboració que Catmúsica fem al projecte de TV3 “D’aquíd’allà”, dedicat el mes de desembre al Perú.
Com a bon tenor rossinià, Flórez ens oferirà unes quantes àries de Rossini. Però reserva una bona part del repertori a un seguit de cançons populars llatinoamericanes que fan les delícies del públic.
Com a final de festa, Juan Diego Flórez ens ofereix dos bisos: “La donna è mobile”, de “Rigoletto”, i l’ària “Ah! mes amis”, de “La noia del Regiment”, amb els famosos 9 “do” de pit que Flórez ens interpreta amb una gran precisió i facilitat vocal.
Juan Diego Flórez i Gustavo Dudamel volen agermanar els seus dos països, Perú i Veneçuela, al voltant de l’educació musical. El tenor té l’afany d’implantar al seu país el sistema d’orquestres infantils i juvenils creat a Veneçuela pel mestre José Antonio Abreu. Porten el nom de "Sinfonía por el Perú" i al setembre del 2011 van fer el seu primer concert.
06/12/2011: HARNONCOURT DIRIGEIX "LA MEVA PÀTRIA" DE SMETANA
HARNONCOURT DIRIGEIX "LA MEVA PÀTRIA" DE SMETANA
Diumenge, 11/12/11 a les 10.00 h.
Des del Concertgebouw d’Amsterdam
Reial Orquestra del Concertgebouw
Nikolaus Harnoncourt, director
Fragment del poema simfònic "El Moldava", de Bedrich Smetana
Bedrich Smetana (1824-1884): La meva pàtria (Sis poemes simfònics)
Avui els presentem una combinació musical ben interessant: La música de Smetana, el poema simfònic “La meva pàtria”, la direcció de Harnoncourt i una esplèndida interpretació de l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam.
Bedrich Smetana va compondre l’obra “La meva pàtria” entre el 1874 i 1879. El cicle, en realitat, són sis poemes simfònics individuals que solen interpretar-se junts. Smetana, admirador de Wagner, usa el “leitmotiv” com a element musical unificador. Gràcies a una colorida orquestració Smetana ens transporta amb cada un dels sis poemes a un paratge de la seva Bohèmia natal: un castell, boscos, muntanyes, una llegenda o, el més conegut de tots, el riu Moldava.
La sala des d'on es fa el concert, el Concertgebouw d’Amsterdam, està considerada una de les sales amb més bona acústica del món i la seva orquestra, un referent internacional. Nikolaus Harnoncourt, el fundador del Concentus Musicus de Viena, fa una autèntica creació del cicle de poemes simfònics "La meva pàtria", de Bedrich Smetana.
Diumenge, 11/12/11 a les 10.00 h.
Des del Concertgebouw d’Amsterdam
Reial Orquestra del Concertgebouw
Nikolaus Harnoncourt, director
Fragment del poema simfònic "El Moldava", de Bedrich Smetana
Bedrich Smetana (1824-1884): La meva pàtria (Sis poemes simfònics)
Avui els presentem una combinació musical ben interessant: La música de Smetana, el poema simfònic “La meva pàtria”, la direcció de Harnoncourt i una esplèndida interpretació de l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam.
Bedrich Smetana va compondre l’obra “La meva pàtria” entre el 1874 i 1879. El cicle, en realitat, són sis poemes simfònics individuals que solen interpretar-se junts. Smetana, admirador de Wagner, usa el “leitmotiv” com a element musical unificador. Gràcies a una colorida orquestració Smetana ens transporta amb cada un dels sis poemes a un paratge de la seva Bohèmia natal: un castell, boscos, muntanyes, una llegenda o, el més conegut de tots, el riu Moldava.
La sala des d'on es fa el concert, el Concertgebouw d’Amsterdam, està considerada una de les sales amb més bona acústica del món i la seva orquestra, un referent internacional. Nikolaus Harnoncourt, el fundador del Concentus Musicus de Viena, fa una autèntica creació del cicle de poemes simfònics "La meva pàtria", de Bedrich Smetana.
27/11/2011: PAU CASALS INÈDIT
Diumenge 4/12/11 a les 09:50 h
PAU CASALS INÈDIT
Gerard Pastor, piano
Violoncel•listes de Barcelona
Lluís Claret, violoncel i direcció
Primera audició de les cinc obres inèdites per a violoncel i piano de Pau Casals
Fragment de "Pastoral" de Pau Casals
P. Casals(1876-1973): Pastoral - Rêverie - Full d’àlbum - Romança - Poème
Sardana per a violoncels (1927) - Sant Martí del Canigó
J.S. Bach(1685-1750): Sarabanda en re major de la Suite núm. 6 per a violoncel BWV 1012
P. Casals(1876-1973): El cant dels ocells. Popular catalana (Harmonització de P. Casals i orquestraciód’E. Casals)
Avui els oferim la primera audició de les cinc peces per a violoncel i piano des de l’Auditori Pau Casals del Vendrell dintre del concert inaugural del 30è Festival Internacional de Música Pau Casals.Són cinc obres per a violoncel i piano que el seu autor va desar en un calaix esperant que algun dia cobressin vida. Les cinc peces han sortit a la llum gràcies a l’esforç conjunt de Núria Ballester, responsable de l'Arxiu Casals, el musicòleg Xosé Aviñoa i la viuda del músic, Marta Casals.
El programa del concert inclou també obres de Bach i dues sardanes de Casals interpretades pel conjunt “Violoncel•listes de Barcelona”, dirigit pel mateix Lluís Claret.
A la “Sardana per a Violoncels”, escrita l’any 1927, una sardana de grans dimensions, li segueix la seva sardana més popular, “Sant Martí del Canigó”, la sardana “de l’exili”, escrita a Prada de Conflent. El concert acaba amb “El cant dels ocells”, una cançó popular que en la intervenció del mestre el 1971 a l'Assemblea de les Nacions Unides, on se li va concedir la medalla de la Pau, es convertia quasi en un himne. Lluís Claret ens fa un breu introducció del concert que veureu avui.
PAU CASALS INÈDIT
Gerard Pastor, piano
Violoncel•listes de Barcelona
Lluís Claret, violoncel i direcció
Primera audició de les cinc obres inèdites per a violoncel i piano de Pau Casals
Fragment de "Pastoral" de Pau Casals
P. Casals(1876-1973): Pastoral - Rêverie - Full d’àlbum - Romança - Poème
Sardana per a violoncels (1927) - Sant Martí del Canigó
J.S. Bach(1685-1750): Sarabanda en re major de la Suite núm. 6 per a violoncel BWV 1012
P. Casals(1876-1973): El cant dels ocells. Popular catalana (Harmonització de P. Casals i orquestraciód’E. Casals)
Avui els oferim la primera audició de les cinc peces per a violoncel i piano des de l’Auditori Pau Casals del Vendrell dintre del concert inaugural del 30è Festival Internacional de Música Pau Casals.Són cinc obres per a violoncel i piano que el seu autor va desar en un calaix esperant que algun dia cobressin vida. Les cinc peces han sortit a la llum gràcies a l’esforç conjunt de Núria Ballester, responsable de l'Arxiu Casals, el musicòleg Xosé Aviñoa i la viuda del músic, Marta Casals.
El programa del concert inclou també obres de Bach i dues sardanes de Casals interpretades pel conjunt “Violoncel•listes de Barcelona”, dirigit pel mateix Lluís Claret.
A la “Sardana per a Violoncels”, escrita l’any 1927, una sardana de grans dimensions, li segueix la seva sardana més popular, “Sant Martí del Canigó”, la sardana “de l’exili”, escrita a Prada de Conflent. El concert acaba amb “El cant dels ocells”, una cançó popular que en la intervenció del mestre el 1971 a l'Assemblea de les Nacions Unides, on se li va concedir la medalla de la Pau, es convertia quasi en un himne. Lluís Claret ens fa un breu introducció del concert que veureu avui.
20/11/2011: YUTAKA SADO A BERLÍN
Diumenge, 27/11/11 a les 10 h.
YUTAKA SADO A BERLÍN
Des de la Berliner Philarmonie
Orquestra Filharmònica de Berlín
Raphael Haeger, Simon Rössler, Franz Schindlbeck, Jan Schlichte, Wieland Welzel, percussions
Yutaka Sado, director
Fragment de l'obra de Takemitsu, dirigida per Yutaka Sado
Toru Takemitsu (1930-1996): De mí flueix allò que anomenes temps
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975): Simfonia núm. 5 en re menor, op. 47
Quan el director japonès Yutaka Sado anava a l'escola se li va preguntar quina era l’ambició de la seva vida. Ell va respondre: "Jo vull dirigir la Filharmònica de Berlín". Mentrestant, Yutaka Sado ha fet una carrera impressionant. Va acompanyar a Leonard Bernstein com assistent al festival de música Schleswig-Holstein, i ha col • laborat amb Seiji Ozawa i moltes orquestres de renom.
Avui, aquest somni de joventut de Yutaka Sado es fa realitat en l'extraordinari concert al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín. Sado ens ho explica en el vídeo que hi ha a la pàgina de l'Orquestra Filharmònica de Berlín on Emmanuel Pahud l'entrevista (en anglès).
Per obrir el concert, Yutaka Sado ha portat la música de la seva pàtria: “ De mi flueix allò que anomenes temps” de Toru Takemitsu, el compositor més famós de Japó a nivell internacional. L’obra té cinc percussionistes però la peça no és una exhibició de percussió brutal, sinó un calidoscopi de colors delicats i d’accents. Cadascun dels percussionistes va vestit amb un color diferent, que simbolitza un element (blau, aigua; vermell, foc; groc, terra; verd, vent, i blanc el cel)
La Cinquena Simfonia de Xostakóvitx és una de les grans simfonies del segle XX. Xostakóvitx va dir de la seva obra: "És la resposta creativa d'un artista soviètic a una crítica justificada", després de ser acusat de "formalista" en una agre article del "Pravda" i d’haver estat obligat a retractar-se públicament. Amb la seva fina ironia, Xostakóvitx no podia deixar de formular el seu rebuig a la hipocresia del règim, això sí, entre línies. Com a resultat, aquesta simfonia és un trencaclosques fascinant, en què la grandiositat fluctua de cop i volta cap al grotesc o la desesperació.
YUTAKA SADO A BERLÍN
Des de la Berliner Philarmonie
Orquestra Filharmònica de Berlín
Raphael Haeger, Simon Rössler, Franz Schindlbeck, Jan Schlichte, Wieland Welzel, percussions
Yutaka Sado, director
Fragment de l'obra de Takemitsu, dirigida per Yutaka Sado
Toru Takemitsu (1930-1996): De mí flueix allò que anomenes temps
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975): Simfonia núm. 5 en re menor, op. 47
Quan el director japonès Yutaka Sado anava a l'escola se li va preguntar quina era l’ambició de la seva vida. Ell va respondre: "Jo vull dirigir la Filharmònica de Berlín". Mentrestant, Yutaka Sado ha fet una carrera impressionant. Va acompanyar a Leonard Bernstein com assistent al festival de música Schleswig-Holstein, i ha col • laborat amb Seiji Ozawa i moltes orquestres de renom.
Avui, aquest somni de joventut de Yutaka Sado es fa realitat en l'extraordinari concert al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín. Sado ens ho explica en el vídeo que hi ha a la pàgina de l'Orquestra Filharmònica de Berlín on Emmanuel Pahud l'entrevista (en anglès).
Per obrir el concert, Yutaka Sado ha portat la música de la seva pàtria: “ De mi flueix allò que anomenes temps” de Toru Takemitsu, el compositor més famós de Japó a nivell internacional. L’obra té cinc percussionistes però la peça no és una exhibició de percussió brutal, sinó un calidoscopi de colors delicats i d’accents. Cadascun dels percussionistes va vestit amb un color diferent, que simbolitza un element (blau, aigua; vermell, foc; groc, terra; verd, vent, i blanc el cel)
La Cinquena Simfonia de Xostakóvitx és una de les grans simfonies del segle XX. Xostakóvitx va dir de la seva obra: "És la resposta creativa d'un artista soviètic a una crítica justificada", després de ser acusat de "formalista" en una agre article del "Pravda" i d’haver estat obligat a retractar-se públicament. Amb la seva fina ironia, Xostakóvitx no podia deixar de formular el seu rebuig a la hipocresia del règim, això sí, entre línies. Com a resultat, aquesta simfonia és un trencaclosques fascinant, en què la grandiositat fluctua de cop i volta cap al grotesc o la desesperació.
Entrades anteriors
Catmúsica />