13/05/2012: HOMENATGE A LEONARD BERNSTEIN
Diumenge, 20/05/2012 a les 10 h
HOMENATGE A LEONARD BERNSTEIN
Des del Carnegie Hall. New York
Orquestra Simfònica de San Francisco
Michael Tilson Thomas, director
"Gee, Officer Krupke!" de "West Side Story". Michael Tilson Thomas dirigeix l'Orquestra Simfònica de San Francisco.
Leonard Bernstein (1918 - 1990): Danses simfòniques de “West Side Story”, Music from A Quiet Place i altres
Avui els oferim el concert d’Homentage que l’Orquestra Simfònica de San Francisco i el seu director Michael Tilson Thomas dediquen als 90 anys del naixement de Leonard Bernstein.
Des del mític escenari del Carnegie Hall de Nova York, Michael Tilson acompanyat per uns quants amics, van desgranant la música de Leonard Bernstein. I, entre peça i peça, ens van parlant de la seva persona. Música i paraula s’uneixen per a fer-nos un retrat ple d’humanitat de Leonard Bernstein
Bernstein va ser un home polifacètic: compositor, director, pianista i un gran divulgador. És famosa la seva sèrie per a TV “Young people’s concerts”, Concerts per a joves. Vegin una mostra clicant l’enllaç que els proposem.
HOMENATGE A LEONARD BERNSTEIN
Des del Carnegie Hall. New York
Orquestra Simfònica de San Francisco
Michael Tilson Thomas, director
"Gee, Officer Krupke!" de "West Side Story". Michael Tilson Thomas dirigeix l'Orquestra Simfònica de San Francisco.
Leonard Bernstein (1918 - 1990): Danses simfòniques de “West Side Story”, Music from A Quiet Place i altres
Avui els oferim el concert d’Homentage que l’Orquestra Simfònica de San Francisco i el seu director Michael Tilson Thomas dediquen als 90 anys del naixement de Leonard Bernstein.
Des del mític escenari del Carnegie Hall de Nova York, Michael Tilson acompanyat per uns quants amics, van desgranant la música de Leonard Bernstein. I, entre peça i peça, ens van parlant de la seva persona. Música i paraula s’uneixen per a fer-nos un retrat ple d’humanitat de Leonard Bernstein
Bernstein va ser un home polifacètic: compositor, director, pianista i un gran divulgador. És famosa la seva sèrie per a TV “Young people’s concerts”, Concerts per a joves. Vegin una mostra clicant l’enllaç que els proposem.
06/05/2012: RENÉE FLEMING CANTA STRAUSS
Diumenge, 13/05/12 a les 10 h
Renée Fleming canta Strauss
Des del Royal Albert Hall de Londres
Philharmonia Orchestra
René Fleming, soprano
Christoph Eschenbach, director
Renée Fleming interpreta "Frühling" (Primavera) de Richard Strauss
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
Antonin Dvorak (1841-1904): Obertura Carnaval
Johannes Brahms (1833-1897): Variacions sobre el “Chorale St. Anthony”
Wolfgang A. Mozart (1756-1791): Exsultate Jubilate
Richard Strauss (1864-1949): Don Juan - Quatre últimes cançons
El concert d’avui pertany al cicle dels “Proms” que des de la seva seu habitual, el Royal Albert Hall, ens ofereix la BBC. La paraula “Proms” ve de l’expressió anglesa “promenade concerts”. Ho podríem traduir per “concerts passejats”. És un antic costum de ja fa més cent anys en què l’auditori podia passejar-se per la sala durant el concert. Aquest costum té la seva continuació actualment en les localitats a peu dret que encara hi ha a la sala. Els “Proms” van néixer a Londres de la mà del director anglès Henry Wood i de seguida van tenir un gran èxit. Posteriorment, la BBC en va agafar les regnes, va començar a retransmetre’ls i a patrocinar-los i va aconseguir mantenir-ne la popularitat.
De la mà de la Philharmonia Orchestra, dirigida per Christoph Eschenbach, podem gaudir de la música de Dvorák, Brahms, Mozart i Strauss. Però, sens dubte, l’estrella de la nit és la soprano nord-americana Renée Fleming, que ens fa una memorable interpretació de les quatre útimes cançons de Richard Strauss i del motet de Mozart “Exsultate, jubilate”. Els convidem a seguir-nos en aquesta agradable passejada musical.
Renée Fleming canta Strauss
Des del Royal Albert Hall de Londres
Philharmonia Orchestra
René Fleming, soprano
Christoph Eschenbach, director
Renée Fleming interpreta "Frühling" (Primavera) de Richard Strauss
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
Antonin Dvorak (1841-1904): Obertura Carnaval
Johannes Brahms (1833-1897): Variacions sobre el “Chorale St. Anthony”
Wolfgang A. Mozart (1756-1791): Exsultate Jubilate
Richard Strauss (1864-1949): Don Juan - Quatre últimes cançons
El concert d’avui pertany al cicle dels “Proms” que des de la seva seu habitual, el Royal Albert Hall, ens ofereix la BBC. La paraula “Proms” ve de l’expressió anglesa “promenade concerts”. Ho podríem traduir per “concerts passejats”. És un antic costum de ja fa més cent anys en què l’auditori podia passejar-se per la sala durant el concert. Aquest costum té la seva continuació actualment en les localitats a peu dret que encara hi ha a la sala. Els “Proms” van néixer a Londres de la mà del director anglès Henry Wood i de seguida van tenir un gran èxit. Posteriorment, la BBC en va agafar les regnes, va començar a retransmetre’ls i a patrocinar-los i va aconseguir mantenir-ne la popularitat.
De la mà de la Philharmonia Orchestra, dirigida per Christoph Eschenbach, podem gaudir de la música de Dvorák, Brahms, Mozart i Strauss. Però, sens dubte, l’estrella de la nit és la soprano nord-americana Renée Fleming, que ens fa una memorable interpretació de les quatre útimes cançons de Richard Strauss i del motet de Mozart “Exsultate, jubilate”. Els convidem a seguir-nos en aquesta agradable passejada musical.
29/04/2012: ALBERT GUINOVART "I LOVE MELODY"
Diumenge, 6/05/12 a les 09.45 h.
Albert Guinovart. "I Love Melody"
Des de l'Auditori de Conservatori del Liceu. Barcelona
Albert Guinovart, piano
Albert Guinovart ens intepreta un fragment de la sonata "C'est l'amour"
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3alacarta després de la seva emissió
Albert Guinovart (1962): Fantasia-Evocació (2010) - Valsos poètics (2011) - Sonata "C'est l'amour" (1989)
Albert Guinovart, pianista i compositor ben conegut pel públic, ens ofereix un recital amb tres obres seves. La primera, la sonata per a piano "C’est l’amour", és una sonata de forma tradicional, però amb subtítol (“C’est l’amour”, “C’est l’amour?” i “Oui, c’est ça”). Es tracta d'una obra emblemàtica de Guinovart, creada paral·lelament a la composició de la seva obra més coneguda, el musical “Mar i Cel”. Representa una declaració de principis estètics.
Els "Valsos poètics" van ser estrenats al primer Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a Enric Granados. Guinovart va compondre aquesta obra inspirant-se en els "Valsos poètics" de Granados.
I la tercera peça, la "Fantasia-Evocació", està dedicada a Chopin amb motiu del seu bicentenari. L’autor va voler homenatjar el gran compositor basant-se en les cel·lules temàtiques de tres obres: la primera "Balada", el "Vuitè vals" i la "Fantasia-Impromptu" (d’aquí ve el nom de
la peça). El resultat és una obra exuberant i virtuosista.
A continuació, a les 10.35 h, el documental "Guinovart, 5.0"
PODEU VEURE EL DOCUMENTAL a tv3alacarta durant 7 dies després de la seva emissió
Un documental que ens endinsa en el món interior del compositor i pianista Albert Guinovart. Envoltat d'amics, Guinovart s'expressa amb naturalitat des del seu estudi fins al concert de celebració dels seus 50 anys a l'Auditori. Seguiu-lo!
Albert Guinovart. "I Love Melody"
Des de l'Auditori de Conservatori del Liceu. Barcelona
Albert Guinovart, piano
Albert Guinovart ens intepreta un fragment de la sonata "C'est l'amour"
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3alacarta després de la seva emissió
Albert Guinovart (1962): Fantasia-Evocació (2010) - Valsos poètics (2011) - Sonata "C'est l'amour" (1989)
Albert Guinovart, pianista i compositor ben conegut pel públic, ens ofereix un recital amb tres obres seves. La primera, la sonata per a piano "C’est l’amour", és una sonata de forma tradicional, però amb subtítol (“C’est l’amour”, “C’est l’amour?” i “Oui, c’est ça”). Es tracta d'una obra emblemàtica de Guinovart, creada paral·lelament a la composició de la seva obra més coneguda, el musical “Mar i Cel”. Representa una declaració de principis estètics.
Els "Valsos poètics" van ser estrenats al primer Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a Enric Granados. Guinovart va compondre aquesta obra inspirant-se en els "Valsos poètics" de Granados.
I la tercera peça, la "Fantasia-Evocació", està dedicada a Chopin amb motiu del seu bicentenari. L’autor va voler homenatjar el gran compositor basant-se en les cel·lules temàtiques de tres obres: la primera "Balada", el "Vuitè vals" i la "Fantasia-Impromptu" (d’aquí ve el nom de
la peça). El resultat és una obra exuberant i virtuosista.
A continuació, a les 10.35 h, el documental "Guinovart, 5.0"
PODEU VEURE EL DOCUMENTAL a tv3alacarta durant 7 dies després de la seva emissió
Un documental que ens endinsa en el món interior del compositor i pianista Albert Guinovart. Envoltat d'amics, Guinovart s'expressa amb naturalitat des del seu estudi fins al concert de celebració dels seus 50 anys a l'Auditori. Seguiu-lo!
22/04/2012: LANG LANG A BERLÍN
Diumenge, 29/04/12 a les 10 h.
Lang Lang a Berlín
Des de la Berliner Philharmonie
Orquestra Filharmònica de Berlín
Lang Lang, piano
Sir Simon Rattle, director
Lang Lang ens interpreta un fragment del Concert núm. 2 de Rakhmàninov
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a TV3alacarta durant 7 dies després de la seva emissió
Sergei Rakhmàninov (1873-1943): Concert per a piano núm. 2 en do menor, op. 18
Frédéric Chopin (1810-1849): Estudi núm. 1, op. 25
Piotr I. Txaikovski (1840-1893): Trencanous, op. 71 Acte II
Aquest és el concert de gala de la nit de Sant Silvestre a Berlín.
Lang Lang ens interpreta el concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov. El concert va ser estrenat pel mateix compositor i el va dedicar al seu metge, Nikolai Dahl, que l’havia ajudat a recuperar-se d’una forta depressió. Rakhmàninov és considerat un dels últims compositors romàntics. Ha exercit una gran influència sobretot en els creadors de bandes sonores.
La segona peça és la suite del ballet “El trencanous”, de Txaikovski. “El trencanous” està inspirat en el conte de Hoffman "El trencanous i el rei dels ratolins", escrit el 1816. El ballet es va estrenar el 6 de desembre de 1892 al Teatre Marinski de Sant Petersburg amb coreografia de Lev Ivànov. Txaikovski era un compositor molt receptiu a les novetats del seu temps. Un bon exemple és la incorporació de la celesta a l'orquestra del "Trencanous".
Lang Lang a Berlín
Des de la Berliner Philharmonie
Orquestra Filharmònica de Berlín
Lang Lang, piano
Sir Simon Rattle, director
Lang Lang ens interpreta un fragment del Concert núm. 2 de Rakhmàninov
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a TV3alacarta durant 7 dies després de la seva emissió
Sergei Rakhmàninov (1873-1943): Concert per a piano núm. 2 en do menor, op. 18
Frédéric Chopin (1810-1849): Estudi núm. 1, op. 25
Piotr I. Txaikovski (1840-1893): Trencanous, op. 71 Acte II
Aquest és el concert de gala de la nit de Sant Silvestre a Berlín.
Lang Lang ens interpreta el concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov. El concert va ser estrenat pel mateix compositor i el va dedicar al seu metge, Nikolai Dahl, que l’havia ajudat a recuperar-se d’una forta depressió. Rakhmàninov és considerat un dels últims compositors romàntics. Ha exercit una gran influència sobretot en els creadors de bandes sonores.
La segona peça és la suite del ballet “El trencanous”, de Txaikovski. “El trencanous” està inspirat en el conte de Hoffman "El trencanous i el rei dels ratolins", escrit el 1816. El ballet es va estrenar el 6 de desembre de 1892 al Teatre Marinski de Sant Petersburg amb coreografia de Lev Ivànov. Txaikovski era un compositor molt receptiu a les novetats del seu temps. Un bon exemple és la incorporació de la celesta a l'orquestra del "Trencanous".
15/04/2012: NOVA CATALÒNIA
Diumenge, 22/04/2011 a les 10 h.
Nova Catalònia.
Concert d’homenatge a Joan Manén
Concert de l'Onze de Setembre al Palau
Des del Palau de la Música Catalana
Orquestra Simfònica Camerata XXI
Daniel Blanch, piano
Beatriz Jiménez, soprano
Cor de la FCEC
Xavier Puig, director
Segon moviment de "Nova Catalònia" de Joan Manén
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3 a la carta
Joaquim Cassadó (1867-1926): Hispania, per a piano i orquestra
Joan Manén (1883-1971): Tres Cançons populars catalanes
Rafael Martínez i Valls (1868-1946): Cançó d'amor i de guerra - La Legió d'honor
Enric Morera (1865-1942) / Àngel Guimerà (1845-1924): La Santa Espina
Joan Manén (1883-1971): Nova Catalònia
Francesc Alió (1862-1908): Els Segadors
Joan Manén i Planas és un compositor i violinista barceloní que no ha format, fins ara, part del repertori habitual de les nostres sales de concert. Avui, però, tenim l’ocasió de gaudir de la seva música, en el concert enregistrat pels equips de TV3 al Palau de la Música Catalana l’Onze de Setembre passat.
La primera obra del concert és "Hispania" de Joaquim Cassadó. L’obra, un concert per a piano i orquestra, va ser estrenada a París el 1911 i evidencia el mestratge compositiu de l’autor. Joaquim Cassadó era el pare d'Agustí i Gaspar Cassadó, violinista i violoncel·lista, respectivament, de renom tot dos.
Escoltarem també, interpretades per la soprano Beatriz Jiménez, tres cançons populars catalanes harmonitzades per Joan Manén, dues de les àries més populars de Martínez i Valls i la sardana la “Santa Espina” d’Enric Morera, en la versió original.
“Nova Catalònia”, de Joan Manén, és l’obra que dóna títol al concert. Es tracta d’una composició simfònica en quatre moviments de grans dimensions. Manén la va compondre als 17 anys. Es va estrenar el 1903 i denota ja un gran nivell musical, molt influenciat per l’obra de Richard Strauss. Joan Manén va ser un violinista precoç, pianista, compositor, director d’orquestra, escriptor, promotor de concerts i constructor del seu propi auditori, que mai no va poder acabar per problemes econòmics...
El material musical de “Nova Catalònia” és una gran glossa de la cançó dels “Segadors”. Acompanyant-la, s’hi troben una gran quantitat de tonades populars catalanes: “La filla del marxant”, “el Noi de la Mare”, “El gegant del Pi”, "El desembre congelat" i unes quantes més. Un concert amb unes quantes descobertes musicals ben nostres.
Nova Catalònia.
Concert d’homenatge a Joan Manén
Concert de l'Onze de Setembre al Palau
Des del Palau de la Música Catalana
Orquestra Simfònica Camerata XXI
Daniel Blanch, piano
Beatriz Jiménez, soprano
Cor de la FCEC
Xavier Puig, director
Segon moviment de "Nova Catalònia" de Joan Manén
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3 a la carta
Joaquim Cassadó (1867-1926): Hispania, per a piano i orquestra
Joan Manén (1883-1971): Tres Cançons populars catalanes
Rafael Martínez i Valls (1868-1946): Cançó d'amor i de guerra - La Legió d'honor
Enric Morera (1865-1942) / Àngel Guimerà (1845-1924): La Santa Espina
Joan Manén (1883-1971): Nova Catalònia
Francesc Alió (1862-1908): Els Segadors
Joan Manén i Planas és un compositor i violinista barceloní que no ha format, fins ara, part del repertori habitual de les nostres sales de concert. Avui, però, tenim l’ocasió de gaudir de la seva música, en el concert enregistrat pels equips de TV3 al Palau de la Música Catalana l’Onze de Setembre passat.
La primera obra del concert és "Hispania" de Joaquim Cassadó. L’obra, un concert per a piano i orquestra, va ser estrenada a París el 1911 i evidencia el mestratge compositiu de l’autor. Joaquim Cassadó era el pare d'Agustí i Gaspar Cassadó, violinista i violoncel·lista, respectivament, de renom tot dos.
Escoltarem també, interpretades per la soprano Beatriz Jiménez, tres cançons populars catalanes harmonitzades per Joan Manén, dues de les àries més populars de Martínez i Valls i la sardana la “Santa Espina” d’Enric Morera, en la versió original.
“Nova Catalònia”, de Joan Manén, és l’obra que dóna títol al concert. Es tracta d’una composició simfònica en quatre moviments de grans dimensions. Manén la va compondre als 17 anys. Es va estrenar el 1903 i denota ja un gran nivell musical, molt influenciat per l’obra de Richard Strauss. Joan Manén va ser un violinista precoç, pianista, compositor, director d’orquestra, escriptor, promotor de concerts i constructor del seu propi auditori, que mai no va poder acabar per problemes econòmics...
El material musical de “Nova Catalònia” és una gran glossa de la cançó dels “Segadors”. Acompanyant-la, s’hi troben una gran quantitat de tonades populars catalanes: “La filla del marxant”, “el Noi de la Mare”, “El gegant del Pi”, "El desembre congelat" i unes quantes més. Un concert amb unes quantes descobertes musicals ben nostres.
08/04/2012: TRANSCRIPCIONS 1
Diumenge, 15/04/12 a les 10.00 h
Transcripcions 1
COR ACCENTUS
Laurence Equilbey, directora
"La Flûte enchantée" de Maurice Ravel
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
Gustav Mahler (1860 - 1911): Die zwei Blauen Augen - Kein Deutscher Himmel
Maurice Ravel (1875 - 1937): La flute enchantée - L’indifférent
Richard Wagner (1813 - 1883): Im Treibhaus
Franz Schubert (1797 - 1828): Grablied - Nacht und Träume
Samuel Barber (1910 - 1981): Agnus Dei
“Transcripcions” és el nom d’aquesta excepcional producció del Cor Accentus.
Les obres de Mahler, Ravel, Wagner, Schubert i Barber són interpretades pel cor en unes acurades transcripcions fetes expressament per a ells.
El Cor de Cambra Accentus és un grup professional de 32 cantaires. La seva directora, Laurence Equilbey, el va fundar el 1991 i està considerat un dels cors més prestigiosos d’Europa. El cor es dedica a la difusió del repertori vocal (amb orquestra o a cappella) i a la promoció de la música contemporània.
És el cor resident de l’Òpera de Rouen i està relacionat amb la Cité de la Musique de París. Accentus ha iniciat, a més, un projecte educatiu per a escolars i altres centres, com hospitals o presons.
La realització feta per Andy Sommer no es conforma simplement a filmar el concert, si no que en fa una versió molt especial. Sorprenent des de la primera a la última imatge.
A continuació a les 10.45 h, el documental Darrere les passes de Gustav Mahler
Gustav Mahler va ser un compositor visionari, la seva obra anunciava la modernitat del segle XX. Brillant director d’orquestra, exigent amb els músics, va haver de afrontar l’antisemitisme i el conservadorisme de la societat austríaca del 1900. En aquest documental, Henry Louis de la Grange ens descobreix tota la profunditat de la seva música i la seva obra.
PODEU VEURE EL DOCUMENTAL A tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
Transcripcions 1
COR ACCENTUS
Laurence Equilbey, directora
"La Flûte enchantée" de Maurice Ravel
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
Gustav Mahler (1860 - 1911): Die zwei Blauen Augen - Kein Deutscher Himmel
Maurice Ravel (1875 - 1937): La flute enchantée - L’indifférent
Richard Wagner (1813 - 1883): Im Treibhaus
Franz Schubert (1797 - 1828): Grablied - Nacht und Träume
Samuel Barber (1910 - 1981): Agnus Dei
“Transcripcions” és el nom d’aquesta excepcional producció del Cor Accentus.
Les obres de Mahler, Ravel, Wagner, Schubert i Barber són interpretades pel cor en unes acurades transcripcions fetes expressament per a ells.
El Cor de Cambra Accentus és un grup professional de 32 cantaires. La seva directora, Laurence Equilbey, el va fundar el 1991 i està considerat un dels cors més prestigiosos d’Europa. El cor es dedica a la difusió del repertori vocal (amb orquestra o a cappella) i a la promoció de la música contemporània.
És el cor resident de l’Òpera de Rouen i està relacionat amb la Cité de la Musique de París. Accentus ha iniciat, a més, un projecte educatiu per a escolars i altres centres, com hospitals o presons.
La realització feta per Andy Sommer no es conforma simplement a filmar el concert, si no que en fa una versió molt especial. Sorprenent des de la primera a la última imatge.
A continuació a les 10.45 h, el documental Darrere les passes de Gustav Mahler
Gustav Mahler va ser un compositor visionari, la seva obra anunciava la modernitat del segle XX. Brillant director d’orquestra, exigent amb els músics, va haver de afrontar l’antisemitisme i el conservadorisme de la societat austríaca del 1900. En aquest documental, Henry Louis de la Grange ens descobreix tota la profunditat de la seva música i la seva obra.
PODEU VEURE EL DOCUMENTAL A tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
01/04/2012: LES ÚLTIMES SIMFONIES DE MOZART
08/04/2012 a les 10.02 h
Les últimes simfonies de Mozart
Des del Doelen Concert Hall de Rotterdam, Holanda
L’Orquestra del segle XVIII
Frans Bruggen, director
Primer temps, Molto allegro, de la simfonia núm. 40 de W. A. Mozart
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
Wolfgang A. Mozart (1756 - 1791)
Simfonia núm. 39 en Mi b Major, KV. 543
Simfonia núm. 40 en sol menor, KV. 550
Simfonia núm. 41 en Do Major, KV. 551
Des del Doelen Concert Hall de Rotterdam, Brüggen i l’Orquestra del Segle XVIII ens ofereixen les tres últimes simfonies de Mozart, les 39, 40 i 41, potser les més populars del compositor. Mozart les va compondre en molt poc temps, durant l’estiu del 1788, i, malauradament, no les va poder sentir mai. Nosaltres tenim el privilegi de poder-les escoltar totes tres seguides i en una acurada versió.
Una interpretació excepcional amb instruments originals i criteris històrics a càrrec de grans especialistes.
Les últimes simfonies de Mozart
Des del Doelen Concert Hall de Rotterdam, Holanda
L’Orquestra del segle XVIII
Frans Bruggen, director
Primer temps, Molto allegro, de la simfonia núm. 40 de W. A. Mozart
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER A tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
Wolfgang A. Mozart (1756 - 1791)
Simfonia núm. 39 en Mi b Major, KV. 543
Simfonia núm. 40 en sol menor, KV. 550
Simfonia núm. 41 en Do Major, KV. 551
Des del Doelen Concert Hall de Rotterdam, Brüggen i l’Orquestra del Segle XVIII ens ofereixen les tres últimes simfonies de Mozart, les 39, 40 i 41, potser les més populars del compositor. Mozart les va compondre en molt poc temps, durant l’estiu del 1788, i, malauradament, no les va poder sentir mai. Nosaltres tenim el privilegi de poder-les escoltar totes tres seguides i en una acurada versió.
Una interpretació excepcional amb instruments originals i criteris històrics a càrrec de grans especialistes.
25/03/2012: UNA VETLLADA AMB MAHLER
Diumenge, 01/04/12 a les 9.30 h
Una vetllada amb Mahler
Des del Davies Symphony Hall de San Francisco
Thomas Hampson, baríton
Orquestra Simfònica de San Francisco
Michael Tilson Thomas, director
Thomas Hampson interpreta les "Cançons del company errant"
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a tv3alacarta fins 7 dies després de la seva emissió
Gustav Mahler (1860-1911)
"Cançons del company errant"
"Adagietto" de la simfonia núm. 5 en do# menor
"Scherzo" de la simfonia núm. 7 en si menor
"Rondo burleske" de la simfonia núm. 9 en Re Major
Gustav Mahler va dir la frase: “El meu temps arribarà”, davant de la incomprensió amb què sovint era rebuda la seva música. Efectivament, el temps de Mahler ha arribat: La seva música ofereix un viatge emocional i espiritual únic que ha penetrat fortament en la sensibilitat dels nostres temps.
Michael Tilson Thomas, director musical de l'Orquestra Simfònica de San Francisco ens porta a una jornada guiada pel món de Gustav Mahler.
El baríton nord-americà Thomas Hampson, interpreta les “Cançons d’un company errant” (Lieder eines fahrenden Gesellen) i l’orquestra, dirigida per Michael Tilson Thomas ens interpreta tres moviments de tres simfonies: el famós “Adagietto” de la 5a, conegut per la pel•lícula “Mort a Venècia” de Visconti, l’“Scherzo” de la 7a i el “Rondó burlesque” de la seva última simfonia completada, la 9a.
Abans de cada peça, el director Michael Tilson Thomas, ens fa una breu explicació.
Us convidem a gaudir amb nosaltres d’aquesta vetllada amb Mahler.
Una vetllada amb Mahler
Des del Davies Symphony Hall de San Francisco
Thomas Hampson, baríton
Orquestra Simfònica de San Francisco
Michael Tilson Thomas, director
Thomas Hampson interpreta les "Cançons del company errant"
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a tv3alacarta fins 7 dies després de la seva emissió
Gustav Mahler (1860-1911)
"Cançons del company errant"
"Adagietto" de la simfonia núm. 5 en do# menor
"Scherzo" de la simfonia núm. 7 en si menor
"Rondo burleske" de la simfonia núm. 9 en Re Major
Gustav Mahler va dir la frase: “El meu temps arribarà”, davant de la incomprensió amb què sovint era rebuda la seva música. Efectivament, el temps de Mahler ha arribat: La seva música ofereix un viatge emocional i espiritual únic que ha penetrat fortament en la sensibilitat dels nostres temps.
Michael Tilson Thomas, director musical de l'Orquestra Simfònica de San Francisco ens porta a una jornada guiada pel món de Gustav Mahler.
El baríton nord-americà Thomas Hampson, interpreta les “Cançons d’un company errant” (Lieder eines fahrenden Gesellen) i l’orquestra, dirigida per Michael Tilson Thomas ens interpreta tres moviments de tres simfonies: el famós “Adagietto” de la 5a, conegut per la pel•lícula “Mort a Venècia” de Visconti, l’“Scherzo” de la 7a i el “Rondó burlesque” de la seva última simfonia completada, la 9a.
Abans de cada peça, el director Michael Tilson Thomas, ens fa una breu explicació.
Us convidem a gaudir amb nosaltres d’aquesta vetllada amb Mahler.
18/03/2012: AMÈRICA A BERLÍN
Diumenge 25/03/2012 a les 10 h.
Amèrica a Berlín
Des de la Berliner Philarmonie. Berlín
Orquestra Filharmònica de Berlín
Thomas Quasthoff, baríton
Pauline Malefane, cantant
Sir Simon Rattle, director
Bess, you is my woman now de Gershwin
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
George Gershwin (1898 - 1937): Obertura cubana - Summertime - Bess, you is my woman now - An American in Paris
Samuel Barber (1910 - 1981): Adagio per a cordes, op. 11
Aaron Copland (1900 - 1990): Cançons americanes antigues
John Adams (1947): Passejada en una màquina ràpida
Jerome Kern (1885 - 1945): Old Man River
John Phillip Sousa (1854 - 1932): Liberty Bell
Gershwin, Barber, Copland i Adams. Quatre noms, quatre estils. Quatre compositors nascuts als EUA. Cada un d’ells podria omplir un programa sencer. Però, avui, Sir Simon Rattle, al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, ens ofereix una mostra de cada un. Un viatge per la cultura musical nord-americana.
George Gershwin és el primer amb una de les seves obres orquestrals: “L’Obertura Cubana”. L’aportació de Gershwin a la música americana és immensa en dos aspectes: un, com a autor de música “culta” però que beu sempre de les fonts populars, del blues, del jazz, del folk més autèntic. I la segona, com a autor de musicals de gran èxit, que ha fornit d’una inesgotable font de temes musicals als grans improvisadors del jazz. “L’Obertura Cubana”, va ser composta el 1932 després d’un viatge a Cuba de l’autor. La secció de percussió és plena d’instruments autòctons de l’illa. I es fan notar.
Samuel Barber és un d’aquells autors coneguts sobretot per una sola obra, l’Adagio per a cordes. I, per tant, desconeguts en la major part de la seva producció, per altra banda de gran qualitat. Barber és un dels representants del corrent “neoromàntic”. Les seves formes, melodies i harmonies estan dins de la tradició més europea, però no per això és menys americà.
El nom que definiria la música genuïnament americana seria el d’Aaron Copland. Conegut com el degà dels compositors del s. XX, Copland, després d’una breu època jazzística, crea un estil propi mesclant i usant l’avantguarda musical amb el folklore nord-americà. Avui, podrem gaudir d’una selecció de les seves “Old American Songs” (Cançons americanes antigues), de caràcter popular, cantades per l’extraordinària veu del baríton alemany Thomas Quasthoff.
John Adams, nascut el 1947, és un compositor producte dels corrents que s’han anat instal•lant als EUA. Amb una gran producció, ha treballat la música electrònica, la simfònica, l’òpera i també la minimalista, dintre de la línia de Steve Reich o Phillip Glass. La seva obra més famosa és l’òpera “Nixon in China”. L’obra que veurem avui es diu “Short Ride in a Fast Machine”, que vol dir, “Passejada en una màquina ràpida”.
La peça següent, “Un americà a París”, és la descripció de les impressions del viatge a Europa del jove Gershwin. És una obra plena de vida, humor, swing i sons sorprenents, com les botzines de cotxe que el compositor va fer dur expressament des de París a Nova York per a l’estrena de l’obra.
Per arrodonir la vetllada, dos imperdibles: els sons del riu Mississipí en la cançó “Old Man River” de Jerome Kern i una marxa de John Phillip Sousa, “Liberty Bell”
Esperem que aquest viatge per la música americana els sigui ben agradable.
Amèrica a Berlín
Des de la Berliner Philarmonie. Berlín
Orquestra Filharmònica de Berlín
Thomas Quasthoff, baríton
Pauline Malefane, cantant
Sir Simon Rattle, director
Bess, you is my woman now de Gershwin
PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a tv3alacarta durant 7 dies des de la seva emissió
George Gershwin (1898 - 1937): Obertura cubana - Summertime - Bess, you is my woman now - An American in Paris
Samuel Barber (1910 - 1981): Adagio per a cordes, op. 11
Aaron Copland (1900 - 1990): Cançons americanes antigues
John Adams (1947): Passejada en una màquina ràpida
Jerome Kern (1885 - 1945): Old Man River
John Phillip Sousa (1854 - 1932): Liberty Bell
Gershwin, Barber, Copland i Adams. Quatre noms, quatre estils. Quatre compositors nascuts als EUA. Cada un d’ells podria omplir un programa sencer. Però, avui, Sir Simon Rattle, al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, ens ofereix una mostra de cada un. Un viatge per la cultura musical nord-americana.
George Gershwin és el primer amb una de les seves obres orquestrals: “L’Obertura Cubana”. L’aportació de Gershwin a la música americana és immensa en dos aspectes: un, com a autor de música “culta” però que beu sempre de les fonts populars, del blues, del jazz, del folk més autèntic. I la segona, com a autor de musicals de gran èxit, que ha fornit d’una inesgotable font de temes musicals als grans improvisadors del jazz. “L’Obertura Cubana”, va ser composta el 1932 després d’un viatge a Cuba de l’autor. La secció de percussió és plena d’instruments autòctons de l’illa. I es fan notar.
Samuel Barber és un d’aquells autors coneguts sobretot per una sola obra, l’Adagio per a cordes. I, per tant, desconeguts en la major part de la seva producció, per altra banda de gran qualitat. Barber és un dels representants del corrent “neoromàntic”. Les seves formes, melodies i harmonies estan dins de la tradició més europea, però no per això és menys americà.
El nom que definiria la música genuïnament americana seria el d’Aaron Copland. Conegut com el degà dels compositors del s. XX, Copland, després d’una breu època jazzística, crea un estil propi mesclant i usant l’avantguarda musical amb el folklore nord-americà. Avui, podrem gaudir d’una selecció de les seves “Old American Songs” (Cançons americanes antigues), de caràcter popular, cantades per l’extraordinària veu del baríton alemany Thomas Quasthoff.
John Adams, nascut el 1947, és un compositor producte dels corrents que s’han anat instal•lant als EUA. Amb una gran producció, ha treballat la música electrònica, la simfònica, l’òpera i també la minimalista, dintre de la línia de Steve Reich o Phillip Glass. La seva obra més famosa és l’òpera “Nixon in China”. L’obra que veurem avui es diu “Short Ride in a Fast Machine”, que vol dir, “Passejada en una màquina ràpida”.
La peça següent, “Un americà a París”, és la descripció de les impressions del viatge a Europa del jove Gershwin. És una obra plena de vida, humor, swing i sons sorprenents, com les botzines de cotxe que el compositor va fer dur expressament des de París a Nova York per a l’estrena de l’obra.
Per arrodonir la vetllada, dos imperdibles: els sons del riu Mississipí en la cançó “Old Man River” de Jerome Kern i una marxa de John Phillip Sousa, “Liberty Bell”
Esperem que aquest viatge per la música americana els sigui ben agradable.
13/03/2012: VIDEOCLÀSSICS, SEGON CERTAMEN
Videoclàssics, segon certamen
El Festival de Pasqua de Cervera i el programa CatMúsica del Canal 33, convoquen un certamen videogràfic de creació sobre el món de la música clàssic.
CONSULTEU LES BASES I ANIMEU-VOS!!
Aquest certamen té com a objectiu posar en contacte noves propostes del món audiovisual amb el panorama de la música clàssica actual, i alhora estimular una presentació actual, creativa i atractiva dels nostres intèrprets i compositors.
El videoclàssic que hagi guanyat aquesta distinció s’emetrà en el marc dintre del programa CatMúsica de TV3 segons les possibilitats de programació. El guanyador rebrà l’encàrrec del Videoclàssic promocional del Festival per la següent edició.
AQUÍ EL TENIU!
Tots els videoclàssics participants es projectaran durant el Festival a la Sala Francesc Buireu de Cervera els dies 6 i 7 d’abril del 2011 a les 16.30h.
Aquí teniu l'enllaç dels VÍDEOS de l'anterior edició.
El Festival de Pasqua de Cervera i el programa CatMúsica del Canal 33, convoquen un certamen videogràfic de creació sobre el món de la música clàssic.
CONSULTEU LES BASES I ANIMEU-VOS!!
Aquest certamen té com a objectiu posar en contacte noves propostes del món audiovisual amb el panorama de la música clàssica actual, i alhora estimular una presentació actual, creativa i atractiva dels nostres intèrprets i compositors.
El videoclàssic que hagi guanyat aquesta distinció s’emetrà en el marc dintre del programa CatMúsica de TV3 segons les possibilitats de programació. El guanyador rebrà l’encàrrec del Videoclàssic promocional del Festival per la següent edició.
AQUÍ EL TENIU!
Tots els videoclàssics participants es projectaran durant el Festival a la Sala Francesc Buireu de Cervera els dies 6 i 7 d’abril del 2011 a les 16.30h.
Aquí teniu l'enllaç dels VÍDEOS de l'anterior edició.
Entrades anteriors
Catmúsica />