El capítol sencer amb Risto Mejide, Teràpia de xoc.

Ni proxeneta, ni rocker, ni exestrella de la televisió. No fotem perquè això no cola. El Risto és publicista, fa classes de creativitat i té la seva pròpia agència de comunicació. Però no ens quedem aquí, perquè el Risto també és autor d’El pensamiento negativo, El sentimiento negativo i de la novel·la Que la muerte te acompañe, una fàbula irònica sobre la vida, l’amor i la importància de vendre’s bé. I creieu-nos, sap de què parla... Sobretot en l’últim apunt.

Tots estareu d’acord, però, que a més d’aquesta vida professional normal, el Risto és un personatge amb totes les lletres. Posar els peus a Operación Triunfo per vomitar sinceritat i mala llet va ser petar els audímetres amb un 50 per cent dels espanyols enganxats a les seves ulleres fosques. I a partir d’aquí, res va a tornar a ser igual. Un home del mainstream televisiu que al carrer no passa desapercebut ni molt menys.

Teràpia de xoc amb Risto Mejide.

No havíem conegut mai cap músic de jazz que amb només 15 anys tregui un disc i deixi entreveure un talent amb un futur com el d'Andrea Motis. I no l'havíem conegut perquè, almenys aquí, és un fet insòlit. La jove Andrea Motis amb prou feines ha acabat l'educació secundària i ja ha gravat el seu primer disc amb Joan Chamorro, el seu mestre i descobridor. Motis toca el clarinet i el saxo, canta com la Norah Jones i segueix al peu del canó amb la Sant Andreu Jazz Band i els Spontaneous Combustion, una banda de jazz formada íntegrament per joves com l'Andrea.

Interpreta Please don’t talk about me when I’m gone amb Joan Chamorro al contrabaix, Esteve Pi a la bateria i Ignasi Terraza al piano.

Blackie Books és un fenomen editorial independent i Jan Martí és l’home que hi ha al darrere: el seu fundador i, d’això, l’editor més jove del país. Amb un logo dibuixat pel mateix Jan, Blackie és una marca que reclama el llibre com a objecte de culte en un moment en què el que sobren són les propostes digitals.

El seu catàleg és divers, arriscat i original. A Blackie hi trobem assaig, teatre, contracultura, memoir o surrealisme, una novel·la que no van deixar editar el segle passat o els contes d’un monologuista. El Jan, que va començar a llegir amb només tres anys i ara en té 29, té molt clar quin és el seu criteri de selecció: com més costi explicar per què li agrada un llibre, més ganes té de publicar-lo.

Quan va començar al món de la publicitat, el Risto va tenir com a cap el Toni Segarra. De fet, ràpidament es va convertir en el seu fan número u, així que deu ser que Toni Segarra no és precisament un publicista de pacotilla. Toni Segarra és el cervell que hi ha darrere de moltes campanyes que ens agraden, com les d’Ikea o BMW. És un dels creatius més premiats a nivell internacional. El Risto, quan va acabar els seus estudis a Esade i va saber que existia, va anar cinc anys seguits a l’agència SCPF per suplicar-li que volia treballar amb ell.

Segarra va viure una joventut entre cartells, anuncis i disseny, és lògic que hagi acabat aplicant l'enginy a tot aquest món. Les idees no se li acaben. T'agrada conduir? Llavors t'agrada Toni Segarra.

Habitació 205, la de Laura Put. La Laura és una dj de 21 anys en boca de tothom. Resideix al Razzmatazz i fa quatre anys que recorre sales de Barcelona, Madrid, Bilbao, València i Londres. És també actriu, però sobretot està de moda perquè és una amant de la provocació. Ho fa tot per la causa: fins i tot va ensenyar els pits quan va venir el Papa a Barcelona. Tot, per poder posar les imatges a la seva sèrie El piso, que distribueix a internet.

El seu últim invent: les festes Supervixens, pensades originalment per a lesbianes. Hi ha dues noies inspirades en les pel.lícules de Rus Meyer que es barallen al fang. Tot i que al Bestiari ho fan amb coixins.

En Risto li parla sense embuts a la Bibiana.

Mentre Risto Mejide i la Bibiana volten en limusina, la jove promesa Andrea Motis els posa una mica de música.

Així comença el capítol amb Risto Mejide. Imagineu-vos com acaba...