Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Hem acabat la temporada d'estrenes del "60 minuts" però, durant tot l'estiu, podreu veure les repeticions d'alguns dels reportatges més interessants que hem emès aquest any.

2 de juliol. Saquejadors dels Déus. Els museus i el tràfic il•legal d’antiguitats
9 de juliol. Al servei de la reialesa. L’empresa, per dins
16 de juliol. 30 anys de foscor
23 de juliol. Dins el sushi
30 de juliol. Femen, dones guerreres
6 d'agost. Un viatge lliure d’impostos. El tour del Tax Free
13 d'agost. El retorn dels extremistes a Europa
20 d'agost. L’energia dels ciutadans
27 d'agost. El retorn de Putin
3 de setembre. 295 dies a Lliçà
10 de setembre. Per on passa el futur
17 de setembre. Homenatge a Escòcia. Un reportatge que vam poder veure al "Sense ficció".

Els reportatges s'emetran els dimecres, sobre les 22h., pel 33. "60 minuts" tornarà amb noves estrenes el 24 de setembre. .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
En motiu de la mort de l'escriptora Ana Maria Matute, el 33 emetrà aquesta nit el programa "Savis", que va entrevistar-la. Així doncs, el "60 minuts" previst per avui, "L'últim apicultor" salta de l'emissió. Tan bon punt sapiguem quan l'emetrem us n'informarem en aquest blog. Disculpeu les molèsties.

.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 18 de juny.

Construït per a la Copa del Món del 1950, l’estadi de Maracanà va ser l'escenari on el Brasil –convençut que s’enduria la victòria– es va presentar al món. No obstant això, la selecció brasilera va perdre per 2-1, trencant els pronòstics, davant els visitants de l’Uruguai. La desfeta va sumir el país en una profunda depressió. 64 anys després, el país té una oportunitat única per rescabalar-se: el Maracanà tornarà a ser l'escenari d'una espectacular final de la Copa del Món. Però 60 minuts també explica que el Maracanà ha estat molt més que un temple de l’esport.



El Maracaná és molt més que un estadi: és gairebé un lloc sagrat, seu de les celebracions de tot el que es fa al Brasil i de tot allò en què deixa la seva empremta: l'esport, la música, la religió, l'eufòria desenfrenada i el dolor no mitigat. Va ser aquí on Pelé va marcar el seu gol número 1.000; on Frank Sinatra, Ivete Sangalo i Madonna van fer els seus megaconcerts, i on el papa Joan Pau II va celebrar la missa més multitudinària que mai s’ha celebrat en terra llatinoamericana. Tots aquests fets apareixen profusament documentats en aquest reportatge.

Un reportatge de Gerhard Schick. Produït per Bildersturm Filmproduktion i NDR/ARTE amb el suport de Film- und Medienstiftung NRW, 2013. .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 11 de juny

Tots els ulls estan posats al Brasil, en la polèmica per ser el mundial més costós de la història del futbol i en les protestes socials que s'han generat els darrers dies. Però darrere d’aquest esdeveniment esportiu hi ha tot un país que els últims anys s’havia desmarcat en la cursa per arribar a ser una nova potència econòmica mundial.



El Brasil s'ha convertit en el principal productor d'aliments mundial, proveint el globus amb soja, sucre, cafè i carn. A més, a les seves costes s’han descobert enormes reserves de cru. A la famosa llista de Forbes, la presidenta Dilma Rousseff és la segona dona més poderosa del món. La majoria dels gairebé 200 milions de brasilers s'han beneficiat fins avui de la recuperació econòmica del seu país. D'ells, ni més ni menys que 40 milions de persones han escapat de les urpes de la pobresa extrema i, fins ara, semblaven capacitats per exercir el seu poder adquisitiu per primera vegada. Però ara, els brasilers reclamen més poder polític, millors escoles i un nou i eficient sistema de transport.



Aquest "60 minuts" combina aquesta anàlisi del desenvolupament del Brasil amb la història de la vida de la presidenta Dilma Rousseff. Durant la dictadura militar va ser una de les líders de la guerrilla, fet pel qual va ser empresonada, igual que el seu predecessor, Lula da Silva. Ara, Rousseff té el repte de seguir el full de ruta per al seu país després de la polseguera que ha aixecat el Mundial de futbol.

Un reportatge de Nina Hellenkemper i Birgit Schulz. Una producció de Bildersturm Filmproduktion per a NDR/ARTE, 2013. .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 4 de juny.

La crisi mundial ha revaloritzat l'or. L'explotació s'ha disparat i Colòmbia és una de les regions més riques. Amb quines conseqüències?


El reportatge "Efecte Mides: el preu de l'or" descriu les conseqüències de la situació a Colòmbia al mig, en efecte, de la batalla per la renovada explotació del mineral. Tothom, des dels miners tradicionals que persegueixen simplement la supervivència, fins a les grans multinacionals, participen, legalment o il•legalment, en aquesta nova febre que s'aprofita de l'elevada cotització, independentment de les conseqüències socials i mediambientals.



Com en el mite del rei Mides, que tot allò que tocava es convertia en or i que el va portar de la felicitat per la immensa riquesa a la desgràcia, molts pobles de Colòmbia estan sucumbint a la nova febre de l'or. L'or és el baròmetre de la por. En el punt més àlgid de la crisi econòmica mundial, l'agost del 2011, el seu preu va arribar a un rècord històric, 1.890 dòlars l'unça, una xifra increïble tenint en compte que 10 anys enrere aquesta mateixa quantitat d'or valia 271 dòlars. Actualment, la cotització frega encara els 1.600 dòlars.

El refugi aurífer en aquests temps de profunda crisi ha disparat l'especulació i l'explotació minera. Una de les regions que més ha experimentat la nova febre de l'or és l'Amèrica Llatina i, en concret, Colòmbia, un dels principals països productors del món. La seva producció anual oscil•la al voltant de les 50 tones, però es creu que encara hi ha al país immenses reserves sense explotar. .

» Text complet

23/05/2014: “295 dies”

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 28 de maig.

El 29 de maig de 1991, ETA va cometre un dels atemptats més sagnants de Catalunya: un cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Menys de 24 hores després, la Guàrdia Civil va assaltar una casa a Lliçà d’Amunt i va matar Joan Carles Monteagudo, va ferir Jon Félix Erezuma i va detenir Juan José Zubieta. Tots tres formaven part del comando Barcelona d’ETA i eren els autors de la matança. La ràpida i contundent operació policial, just quan se celebraven els funerals, va alleujar els familiars de les víctimes alhora que va produir un efecte no desitjat a Lliçà d’Amunt, que va passar a viure pendent d’una venjança de la banda terrorista.



I així va ser. 295 dies després, el dia de Sant Josep de 1992, un cotxe bomba va esclatar darrere de L’Aliança -el centre social i cultural del poble-, i va matar un artificier de la Guàrdia Civil. Tothom ho va interpretar com la venjança d’ETA i com un toc d’alerta a la població per la seva suposada col•laboració en la desarticulació del comando Barcelona de deu mesos abans.

El documental “295 dies” reconstrueix el clima que es va viure a Lliçà d’Amunt i a Granollers aquells deu mesos de 1991 i 1992, a partir d’una trentena de testimonis.


TRÀILER
.

» Text complet

16/05/2014: "Hotel Europa"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 21 de maig.

Mentre els ciutadans i els polítics populistes protesten, el nord d’Europa continua destinant fons a les economies en crisi del sud d’Europa. La desocupació juvenil als països riberencs de la Mediterrània duplica i quadruplica la dels Països Baixos i cada vegada més joves dels sud se senten atrets pel nord d'Europa.



“Hotel Europa” segueix la vida i la feina d’una infermera geriàtrica d’Alacant, de dos soldadors portuguesos, d’un italià que treballa a l’empresa de tecnologia ASML i d’un grup de constructors de bastides grecs, per conèixer quina és la seva experiència als Països Baixos i per copsar què aprèn de tots ells el país d’acollida.

El documental es pregunta si una millor coordinació del mercat de treball europeu no és la millor manera de combatre l’elevat atur juvenil en els països anomenats PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya). O si aquests joves immigrants 2.0 d’entre vint i trenta anys no són realment els primers europeus autèntics? Són emprenedors, tenen talent, són flexibles i parlen idiomes... I es pensaven que Europa era una unió.

Segons Philippe Legrain, economista, assessor del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i autor d’“Aftershock: Reshaping the World Economy After the Crisis” (2010), la lliure circulació de treballadors és la solució per combatre la desigualtat econòmica a Europa.



Producció: VPRO Television
Directora: Sabine Lubbe Bakker .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: 14 de maig



Quan les persones emigren en gran nombre a un país petit i les fronteres es desdibuixen, molts dels habitants del país de rebuda se senten amenaçats. Aquesta és la realitat a Suïssa, on els immigrants s’han triplicat des de la lliure circulació de persones fins a representar gairebé un 23 per cent de la seva població. La popularitat del partit conservador SVP (Partit Nacionalista Conservador) ha crescut de manera progressiva i avui més de la meitat del cens electoral suís veu amb bons ulls la seva política restrictiva en matèria d’immigració.

L’SVP és un partit imbatible a l’hora de mobilitzar els seus militants i compta amb una legió de voluntaris durant les campanyes electorals, entre ells Peter Frei, de 55 anys. “Hauríem de limitar al 20% el nombre d’estrangers a Suïssa”, diu aquest encarregat d’una empresa on tots els seus companys de feina són immigrants. Un altre militant del partit és l’empresari Hans-Ulrich Lehmann, de 50 anys: “Suïssa és un cas especial i hauria d’estar orgullosa de ser-ho”, diu aquest neoliberal que té una fortuna estimada de 250 milions d’euros, afavorida per un mercat aïllat com és el suís.

Durant les eleccions parlamentàries suïsses del 2011, la directora Karin Bauer va viatjar a les anomenades Zürcher Unterland -“zones baixes de Zuric”-, petites comunitats on la majoria dels seus habitants són militants de l’ala dreta del partit. Enmig dels eslògans del partit i entre els camps de colza, el documental “Ahead to the past” parla amb treballadors, mestresses de casa i empresaris que viuen amb l’ambició de preservar la particularitat del microcosmos suís.



Direcció: Karin Bauer
Producció: SGR SSR / Schweizer Fernsehen (SF)
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: 7 de maig



Els mitjans que es van utilitzar per resoldre el conflicte de l’apartheid a Sud-àfrica, podrien aplicar-se al conflicte palestino-israelià? Aquesta és la pregunta que es fa una persona que ha viscut en primera persona tots dos conflictes, Robi Damelin, en aquest documental que presenta el programa “60 minuts”.

Nascuda a Sud-àfrica durant l'època de l'apartheid, Robi Damelin va marxar de Sud-africa el 1967 i, més tard, ja instal·lada a Israel, va perdre el seu fill, que estava servint com a soldat a la reserva de l'exèrcit israelià als territoris ocupats. Al principi, la Robi intenta iniciar un diàleg amb el pare del palestí que va matar el seu fill, però ell s’hi nega, argumentant que era un membre de l'exèrcit d'ocupació. Quan les seves propostes són rebutjades, s’embarca en un viatge a Sud-àfrica, 15 anys després de la fi de l'apartheid, per conèixer més a fons la tasca de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació del país (la TCR), que va lluitar per superar anys d'enemistat causada per l’apartheid. Després, la Robi tornarà a casa per negociar un nou tipus de perdó a les comunitats israelianes i palestines i el suport a la sortida de la presó del tipus que va matar el seu fill. En definitiva, un viatge des del dolor profund i personal fins a la creença que un futur millor és possible.



Dirigit per Erez Laufer i Miri Laufer .

24/04/2014: "El contagi"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
EMISSIÓ: dimecres 30 d'abril



“El contagi” és una pel·lícula documental que es capbussa, durant més de dos anys, en el cor mateix d’una crisi econòmica que està posant a prova la Unió Europea. Els ciutadans grecs viuen en el llindar de la pobresa i tenen escassa confiança en el futur. De Grècia, el contagi s’estén a Portugal i Irlanda i es converteix en un perill per a la resta d’Europa.

L’euro, la moneda única en què es fonamenta la unitat, està amenaçat pels mercats. L’impacte de les polítiques de rigor, la fragilitat del sistema financer, la degradació de la situació social, la recessió econòmica que afebleix el conjunt dels ciutadans... La inestabilitat política va en augment i les conseqüències són múltiples: els governs cauen successivament; l’extrema dreta i les forces populistes són opcions polítiques a l’alça; els deutes dels estats assoleixen proporcions alarmats; els tipus d’interès pugen; els estats viuen a un pas de fer fallida...

Aquest trencament amb el sistema de vida dels europeus és un seriós desafiament als fundadors de la Unió Europea, un territori que en 30 anys representarà el 6% de la població mundial i el 12% del PBI global. El model de la UE es veu amenaçat i podria veure’s abocat, en un futur no gaire llunyà, a tenir un paper marginal en la globalització. I malgrat la necessitat d’una reacció urgent, la UE vacil·la, dilatant la presa de decisions.

Sobre la base dels testimonis de ciutadans molt castigats i afeblits i de l’opinió d’experts i de protagonistes europeus de primer pla -Herman van Rompuy, Jean Claudio Juncker, Christine Lagarde, Jutta Urpilainen, Martin Schulz o Guy Verhofstadt- el documental planteja les qüestions cabdals del futur d’Europa: què en queda del model europeu, amb la globalització? Com es pot salvar l‘euro? Continuarà existint Europa? Com es pot evitar el desencís d’Europa?

Una coproducció de Domino Production amb la RTBF amb direcció de Sergio Ghizzardi. .

Següent



© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.