02/02/2012: “Playa Negra, cop d’estat a Guinea Equatorial”
Emissió, dimarts 7 de febrer de 2012
Aquesta és una història d’un intent de cop d’estat contra el president de l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang.
A Guinea Equatorial s’han descobert unes reserves petrolíferes de gran importància estratègica i una gran majoria de potències internacionals estarien encantats de controlar aquest rebost que ha fet que Guinea acumuli una gran riquesa, una riquesa que no s’ha repartit amb la població i que ha donat ales a una corrupció escandalosa.
Aquesta és una història d’un intent de cop d’estat contra el president de l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang.
A Guinea Equatorial s’han descobert unes reserves petrolíferes de gran importància estratègica i una gran majoria de potències internacionals estarien encantats de controlar aquest rebost que ha fet que Guinea acumuli una gran riquesa, una riquesa que no s’ha repartit amb la població i que ha donat ales a una corrupció escandalosa.
18/01/2012: "Síria, en dues parts"
Emissió, dimarts 31 de gener
“60 Minuts” ofereix dos treballs independents, un de la periodista britànica de la BBC Jane Corbin i l’altre de la periodista libanesa que treballa a França Sofia Amara, que ens descriuen la complicada situació del país i ens ensenyen com s’està organitzant l’oposició i com Síria s’encamina cap a una guerra civil.
Síria, la revolució secreta des de dins
¿Després de Líbia, Síria serà la pròxima dictadura àrab que caurà a causa de les protestes del poble? Ja fa mesos que va començar una revolta popular invisible, però cruenta contra el règim sirià. Els autors d’aquest documental han estat rodant a Síria per poder presentar la història dels que lluiten contra el president al-Assad i explicar la veritat sobre la repressió a què està sotmès el poble sirià. Un treball de la periodista britànica Jane Corbin que explica les interioritats de l’oposició al règim dictatorial de Bashar al-Assad.
Síria, al cor de la revolta
Aquest és el fruit de la feina i el coratge d’una de les periodistes que va poder entrar al país disfressada de turista. Es tracta de Sofia Amara, de nacionalitat libanesa, que treballa a França. Sofia recorre amb el seu equip diverses ciutats del país entrevistant, amb moltíssimes precaucions, els activistes que estan al darrere de les protestes o a un grup de militars que han decidit desertar per no haver de disparar més contra els seus ciutadans. De fet, és la primera vegada que es poden veure davant una càmera, alguns dels desertors de l’exèrcit sirià, que s’han passat a l’oposició i això dóna un valor especial a aquest treball periodístic que es va emetre, per primera vegada, fa unes setmanes al programa “30 Minuts”.
“60 Minuts” ofereix dos treballs independents, un de la periodista britànica de la BBC Jane Corbin i l’altre de la periodista libanesa que treballa a França Sofia Amara, que ens descriuen la complicada situació del país i ens ensenyen com s’està organitzant l’oposició i com Síria s’encamina cap a una guerra civil.
Síria, la revolució secreta des de dins
¿Després de Líbia, Síria serà la pròxima dictadura àrab que caurà a causa de les protestes del poble? Ja fa mesos que va començar una revolta popular invisible, però cruenta contra el règim sirià. Els autors d’aquest documental han estat rodant a Síria per poder presentar la història dels que lluiten contra el president al-Assad i explicar la veritat sobre la repressió a què està sotmès el poble sirià. Un treball de la periodista britànica Jane Corbin que explica les interioritats de l’oposició al règim dictatorial de Bashar al-Assad.
Síria, al cor de la revolta
Aquest és el fruit de la feina i el coratge d’una de les periodistes que va poder entrar al país disfressada de turista. Es tracta de Sofia Amara, de nacionalitat libanesa, que treballa a França. Sofia recorre amb el seu equip diverses ciutats del país entrevistant, amb moltíssimes precaucions, els activistes que estan al darrere de les protestes o a un grup de militars que han decidit desertar per no haver de disparar més contra els seus ciutadans. De fet, és la primera vegada que es poden veure davant una càmera, alguns dels desertors de l’exèrcit sirià, que s’han passat a l’oposició i això dóna un valor especial a aquest treball periodístic que es va emetre, per primera vegada, fa unes setmanes al programa “30 Minuts”.
13/01/2012: "Toquen a revolució"
Emissió, dimarts 24 de gener
“Toquen a revolució” és un documental extens sobre una nova generació de músics compromesos políticament que demostren que la música és una eina important i molt potent en la lluita per canviar la societat. L’arribada a la presidència dels Estats Units de Barack Obama es va convertit en un moment d’esperança i d’enormes expectatives.
El documental se centra en l’experiència personal de quatre músics independents que expliquen els seus motius i la seva lluita en un món on, després dels atemptats de l’11 de setembre, se silencia els dissidents i on els mitjans de comunicació ignoren o censuren les seves obres abans d’emetre-les.
El documental narra l’evolució de Michael Franti, de Fat Mike, de Paris i d’Anti-Flag, que van començar la seva carrera quan la pressió de les empreses del món de la música va començar a fer que fos gairebé impossible sentir músics polititzats en els mitjans de comunicació de més abast. Però aquests quatre artistes es van convertir en pioners i en exemples per a molts altres perquè es van veure obligats a inventar-se maneres noves i originals d’esquivar i desactivar tots els intents de censurar-los. Per mitjà de la seva música han “escalfat, il•luminat i inspirat” tota una generació de gent compromesa políticament arreu del món.
Aquest documental mostra imatges d’actuacions en directe, d’actes polítics, de vídeos musicals i de declaracions sense censurar d’algunes de les figures que tenen menys pèls a la llengua en el món de la música, com ara Pete Seeger, tota una llegenda de la música folk, les Dixie Chicks, David Crosby, Steven Earle, Jello Biafra, Ani DiFranco, Wayne Kramer (MC5), Tom Morello (Rage Against de Machine) i d’altres. “Toquen a revolució” presenta, amb una perspectiva històrica única, la nova onada de música de protesta que envaeix Amèrica.
Què faries si
sabessis tot el que sabem?
T’alçaries per defensar la veritat
o giraries cua i te n’aniries?
(Paris, cantant de hip-hop)
sabessis tot el que sabem?
T’alçaries per defensar la veritat
o giraries cua i te n’aniries?
(Paris, cantant de hip-hop)
“Toquen a revolució” és un documental extens sobre una nova generació de músics compromesos políticament que demostren que la música és una eina important i molt potent en la lluita per canviar la societat. L’arribada a la presidència dels Estats Units de Barack Obama es va convertit en un moment d’esperança i d’enormes expectatives.
El documental se centra en l’experiència personal de quatre músics independents que expliquen els seus motius i la seva lluita en un món on, després dels atemptats de l’11 de setembre, se silencia els dissidents i on els mitjans de comunicació ignoren o censuren les seves obres abans d’emetre-les.
El documental narra l’evolució de Michael Franti, de Fat Mike, de Paris i d’Anti-Flag, que van començar la seva carrera quan la pressió de les empreses del món de la música va començar a fer que fos gairebé impossible sentir músics polititzats en els mitjans de comunicació de més abast. Però aquests quatre artistes es van convertir en pioners i en exemples per a molts altres perquè es van veure obligats a inventar-se maneres noves i originals d’esquivar i desactivar tots els intents de censurar-los. Per mitjà de la seva música han “escalfat, il•luminat i inspirat” tota una generació de gent compromesa políticament arreu del món.
Aquest documental mostra imatges d’actuacions en directe, d’actes polítics, de vídeos musicals i de declaracions sense censurar d’algunes de les figures que tenen menys pèls a la llengua en el món de la música, com ara Pete Seeger, tota una llegenda de la música folk, les Dixie Chicks, David Crosby, Steven Earle, Jello Biafra, Ani DiFranco, Wayne Kramer (MC5), Tom Morello (Rage Against de Machine) i d’altres. “Toquen a revolució” presenta, amb una perspectiva històrica única, la nova onada de música de protesta que envaeix Amèrica.
08/01/2012: "Amazònia, l'última frontera"
Estrena, dimarts 10 i 17 de gener
Durant dues setmanes “60 Minuts” s’endinsa en la selva amazònica del Brasil i ens descobreix la persistent lluita per salvar el pulmó verd del planeta.
Al final d’aquesta primera dècada del nou mil•lenni, s’ha assolit un punt d’inflexió en la història de la selva amazònica.
Una situació totalment nova està començant a prendre forma, amb la intenció de transformar el futur de la selva. Aquesta nova realitat és el tema del documental.
PRIMERA PART
En el primer capítol i a través de Ze Roberto, antic recol•lector furtiu de fusta, el documental mostra els canvis que, gràcies als programes de desenvolupament sostenible del govern, s’han produït en les comunitats riberenques de l’Amazònia. Després, Paulo ens mostra les penoses condicions de vida dels treballadors dels milers de forns il•legals que fabriquen carbó vegetal per a la poderosa indústria siderúrgica. Des dels satèl•lits de l’INPE (Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais) detectem els incendis que es produeixen a la regió d’Altamira i acompanyem Joao, bomber de les unitats d’intervenció ràpida de l’IBAMA (Instituto Brasileiro do Meio Ambiente e dos Recursos Naturais Renováveis), en la seva lluita per controlar el foc. Monitoritzem la deforestació i la tala il•legal d’arbres des de l’última generació d’avions espia de l’exèrcit brasiler. Reinaldo Furtado, guarda forestal de l’IBAMA, ens portarà a través de la Transiriri al cor de la deforestació en la seva recerca de fustaires i ramaders furtius. I Flavio Luizao, biòleg del projecte LBA (Programa de Grande Escala da Biosfera-Atmosfera na Amazônia), ens donarà a conèixer les conseqüències d’aquestes accions en la flora i fauna de l’Amazones des de la reserva biològica de Cueiras.
Durant dues setmanes “60 Minuts” s’endinsa en la selva amazònica del Brasil i ens descobreix la persistent lluita per salvar el pulmó verd del planeta.
Al final d’aquesta primera dècada del nou mil•lenni, s’ha assolit un punt d’inflexió en la història de la selva amazònica.
Una situació totalment nova està començant a prendre forma, amb la intenció de transformar el futur de la selva. Aquesta nova realitat és el tema del documental.
PRIMERA PART
En el primer capítol i a través de Ze Roberto, antic recol•lector furtiu de fusta, el documental mostra els canvis que, gràcies als programes de desenvolupament sostenible del govern, s’han produït en les comunitats riberenques de l’Amazònia. Després, Paulo ens mostra les penoses condicions de vida dels treballadors dels milers de forns il•legals que fabriquen carbó vegetal per a la poderosa indústria siderúrgica. Des dels satèl•lits de l’INPE (Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais) detectem els incendis que es produeixen a la regió d’Altamira i acompanyem Joao, bomber de les unitats d’intervenció ràpida de l’IBAMA (Instituto Brasileiro do Meio Ambiente e dos Recursos Naturais Renováveis), en la seva lluita per controlar el foc. Monitoritzem la deforestació i la tala il•legal d’arbres des de l’última generació d’avions espia de l’exèrcit brasiler. Reinaldo Furtado, guarda forestal de l’IBAMA, ens portarà a través de la Transiriri al cor de la deforestació en la seva recerca de fustaires i ramaders furtius. I Flavio Luizao, biòleg del projecte LBA (Programa de Grande Escala da Biosfera-Atmosfera na Amazônia), ens donarà a conèixer les conseqüències d’aquestes accions en la flora i fauna de l’Amazones des de la reserva biològica de Cueiras.
Dimarts, 3 de gener
Després de veure la mort de prop a 800 metres per sota del desert de Xile, els 33 miners que van quedar atrapats es van convertir en l’objectiu dels mitjans de comunicació d’arreu del món.
Aquest reportatge explica d’una manera intensa i commovedora la vida de tres d’aquells miners després de ser arrossegats pel remolí de la fama.
Un d’ells és el carismàtic Edison Peña, que es va fer famós arreu del món perquè corria sota terra i perquè imitava Elvis Presley. ¿Com s’ho fan aquests tres treballadors normals i corrents i les seves famílies per aguantar la pressió de la fama i la riquesa sobtades al mateix temps que miren de superar el trauma d’haver passat setanta dies sota terra?
Després de veure la mort de prop a 800 metres per sota del desert de Xile, els 33 miners que van quedar atrapats es van convertir en l’objectiu dels mitjans de comunicació d’arreu del món.
Aquest reportatge explica d’una manera intensa i commovedora la vida de tres d’aquells miners després de ser arrossegats pel remolí de la fama.
Un d’ells és el carismàtic Edison Peña, que es va fer famós arreu del món perquè corria sota terra i perquè imitava Elvis Presley. ¿Com s’ho fan aquests tres treballadors normals i corrents i les seves famílies per aguantar la pressió de la fama i la riquesa sobtades al mateix temps que miren de superar el trauma d’haver passat setanta dies sota terra?
23/12/2011: "Malalts de comprar: la crisi del consumisme"
Dimarts, 27 de desembre
Els occidentals som massa materialistes? Estem destrossant l’ecologia del planeta per satisfer els desitjos i els impulsos del nostre ego? I què o qui empeny aquesta força seductora tan poderosa?
Aquest reportatge presenta una mirada crítica a la injustícia social, al pic petrolier, a l’esgotament dels recursos i a la necessitat que tenim arrelada tan profundament de relacionar-nos amb els altres per mitjà del que consumim. A més, el reportatge també analitza el ritme frenètic del materialisme que ens provoca estrès i esgotament. Ara que tot just comencem a desitjar una vida més simple, potser ja hem fet tard. ¿Hem posat en marxa un tren sense frens que amenaça de fer trontollar les pedres angulars ecològiques, socials i espirituals que ens permeten buscar la felicitat?
El reportatge compta amb fragments d’entrevistes amb el doctor Peter Whybrow, autor de “La mania americana”; Juliet B. Schor, autora de “L’americà consumit”; els apòstols de la simplicitat Cecile Andrews i Duane Elgin; el fotògraf Chris Jordan; l’especialista en publicitat James B. Twitchell i Julian Darley, del Post Carbon Institute.
Una producció de Media Education Foundation distribuït per Mundovision.
Els occidentals som massa materialistes? Estem destrossant l’ecologia del planeta per satisfer els desitjos i els impulsos del nostre ego? I què o qui empeny aquesta força seductora tan poderosa?
Aquest reportatge presenta una mirada crítica a la injustícia social, al pic petrolier, a l’esgotament dels recursos i a la necessitat que tenim arrelada tan profundament de relacionar-nos amb els altres per mitjà del que consumim. A més, el reportatge també analitza el ritme frenètic del materialisme que ens provoca estrès i esgotament. Ara que tot just comencem a desitjar una vida més simple, potser ja hem fet tard. ¿Hem posat en marxa un tren sense frens que amenaça de fer trontollar les pedres angulars ecològiques, socials i espirituals que ens permeten buscar la felicitat?
El reportatge compta amb fragments d’entrevistes amb el doctor Peter Whybrow, autor de “La mania americana”; Juliet B. Schor, autora de “L’americà consumit”; els apòstols de la simplicitat Cecile Andrews i Duane Elgin; el fotògraf Chris Jordan; l’especialista en publicitat James B. Twitchell i Julian Darley, del Post Carbon Institute.
Una producció de Media Education Foundation distribuït per Mundovision.
19/12/2011: "L'Operació Diable"
Dimarts, 20 de desembre del 2011
Aquest documental explica una història semblant a la de David i Goliat i denuncia la tortura, la intimidació i l’assassinat d’ecologistes i camperols peruans. Amb l’objectiu de revelar la veritat en aquest thriller polític real, els seus autors fan públiques imatges de vídeo escandaloses, fotos esgarrifoses i informes detalladíssims fets per empreses privades de seguretat que treballen per als propietaris de les mines d’or.
El carismàtic capellà Marco Arana, que la revista Time va elegir Heroi del Medi Ambient l’any 2009, lluitava amb tanta eficàcia contra la mina Yanacocha, propietat d’una empresa nord-americana, que els seus enemics l’anomenaven “el Diablo” i van organitzar una campanya d’assetjament i de persecució contra ell.
Després que amenacessin de violar una col•laboradora i que matessin un company seu, els activistes van contraatacar, van capturar un espia i van descobrir una operació de vigilància i d’actuacions violentes que els va escandalitzar fins i tot a ells.
Quan hi ha en joc milers de milions de dòlars, fins on estan disposades a anar les grans empreses per protegir els seus beneficis?
Una producció de Quisca Productions, presentat al Idfa 2010. Sidewaysfilm.
Aquest documental explica una història semblant a la de David i Goliat i denuncia la tortura, la intimidació i l’assassinat d’ecologistes i camperols peruans. Amb l’objectiu de revelar la veritat en aquest thriller polític real, els seus autors fan públiques imatges de vídeo escandaloses, fotos esgarrifoses i informes detalladíssims fets per empreses privades de seguretat que treballen per als propietaris de les mines d’or.
El carismàtic capellà Marco Arana, que la revista Time va elegir Heroi del Medi Ambient l’any 2009, lluitava amb tanta eficàcia contra la mina Yanacocha, propietat d’una empresa nord-americana, que els seus enemics l’anomenaven “el Diablo” i van organitzar una campanya d’assetjament i de persecució contra ell.
Després que amenacessin de violar una col•laboradora i que matessin un company seu, els activistes van contraatacar, van capturar un espia i van descobrir una operació de vigilància i d’actuacions violentes que els va escandalitzar fins i tot a ells.
Quan hi ha en joc milers de milions de dòlars, fins on estan disposades a anar les grans empreses per protegir els seus beneficis?
Una producció de Quisca Productions, presentat al Idfa 2010. Sidewaysfilm.
12/12/2011: "Grècia: l’hora dels sacrificis"
Dimarts, 13 de desembre
A Grècia, com arreu d’Europa, els mercats financers estan convulsos. El futur es veu incert i és possible que el que està passant a Grècia sigui un presagi del que espera a altres europeus durant els pròxims mesos. Entre les mesures d’austeritat, els acomiadaments, l’atur, les privatitzacions a gran escala i els suïcidis cada vegada més freqüents, els grecs ja no poden més. La Troica (el Banc Central Europeu, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional) ha abocat milions d’euros al país, però els seus préstecs no han servit per impedir que la situació cada vegada sigui més inestable.
Ara, els grecs s’han aixecat i expressen el seu descontentament envers els prestadors. Els autors d’aquest reportatge han viatjat a Grècia per parlar amb la gent que està patint aquesta crisi. Són els afectats pels danys col•laterals d’una política d’austeritat sense precedents, gent que ho ha perdut tot i que no veu el final d’aquesta nova tragèdia grega.
Però el bressol de la civilització no vol ser sotmès, i els ciutadans grecs volen ser amos del seu destí. Des dels indignats que es reuneixen a la plaça Sintagma fins als inspectors del Ministeri de Medi Ambient que investiguen promocions immobiliàries il•legals, els grecs organitzen la resistència per tornar a col•locar la democràcia al lloc que li pertoca.
A Grècia, com arreu d’Europa, els mercats financers estan convulsos. El futur es veu incert i és possible que el que està passant a Grècia sigui un presagi del que espera a altres europeus durant els pròxims mesos. Entre les mesures d’austeritat, els acomiadaments, l’atur, les privatitzacions a gran escala i els suïcidis cada vegada més freqüents, els grecs ja no poden més. La Troica (el Banc Central Europeu, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional) ha abocat milions d’euros al país, però els seus préstecs no han servit per impedir que la situació cada vegada sigui més inestable.
Ara, els grecs s’han aixecat i expressen el seu descontentament envers els prestadors. Els autors d’aquest reportatge han viatjat a Grècia per parlar amb la gent que està patint aquesta crisi. Són els afectats pels danys col•laterals d’una política d’austeritat sense precedents, gent que ho ha perdut tot i que no veu el final d’aquesta nova tragèdia grega.
Però el bressol de la civilització no vol ser sotmès, i els ciutadans grecs volen ser amos del seu destí. Des dels indignats que es reuneixen a la plaça Sintagma fins als inspectors del Ministeri de Medi Ambient que investiguen promocions immobiliàries il•legals, els grecs organitzen la resistència per tornar a col•locar la democràcia al lloc que li pertoca.
05/12/2011: "Les dones de ferro de Libèria"
Dimarts 6 de desembre
Aquesta setmana tres dones recolliran el Premi Nobel de la Pau, dues són de Libèria, el primer país africà on una dona ha arribat a la Presidència i ha obtingut aquest guardó, i l’altre es del Iemen. Les tres guanyadores del Premi Nobel de la Pau són Ellen Johnson, Leymah Gbowee i Tawakul Karman.
“60 Minuts” ens parla avui de la transformació de Libèria i de com la presidenta del país, Ellen Johnson, ha fet una autèntica revolució popular a favor de les dones. Amb un seguiment molt proper del seu primer any a la presidència del país, poques vegades s’ha pogut accedir tant des de dins a les activitats d’un president.
Les dones són més democràtiques que els homes? Després de catorze anys de guerra civil, Libèria esperava un canvi. El 16 de gener del 2006, Ellen Johnson Sirleaf va prendre possessió del càrrec de presidenta del país. Va ser la primera dona elegida cap d’Estat a l’Àfrica i va arribar al poder després d’un procés electoral molt disputat en què va obtenir un gran suport entre les dones liberianes. Després d’accedir al càrrec, va col•locar unes altres dones extraordinàries en càrrecs de primera línia en totes les branques del govern. Entre d’altres, són dones la cap de la Policia i les ministres de Justícia, Comerç i Finances del país. ¿La primera dona presidenta de Libèria, amb l’ajuda d’altres dones al poder, serà capaç de construir una democràcia i una pau duradores en un país tan castigat? Gràcies a aquest reportatge, els espectadors podran veure entre bastidors com funciona el govern de Sirleaf durant el primer any i coneixeran de prop com treballa un govern africà que acaba de ser elegit. Un documental dirigit per Daniel Junge i Siatta Scott. Una producció Just Media.
Aquesta setmana tres dones recolliran el Premi Nobel de la Pau, dues són de Libèria, el primer país africà on una dona ha arribat a la Presidència i ha obtingut aquest guardó, i l’altre es del Iemen. Les tres guanyadores del Premi Nobel de la Pau són Ellen Johnson, Leymah Gbowee i Tawakul Karman.
“60 Minuts” ens parla avui de la transformació de Libèria i de com la presidenta del país, Ellen Johnson, ha fet una autèntica revolució popular a favor de les dones. Amb un seguiment molt proper del seu primer any a la presidència del país, poques vegades s’ha pogut accedir tant des de dins a les activitats d’un president.
Les dones són més democràtiques que els homes? Després de catorze anys de guerra civil, Libèria esperava un canvi. El 16 de gener del 2006, Ellen Johnson Sirleaf va prendre possessió del càrrec de presidenta del país. Va ser la primera dona elegida cap d’Estat a l’Àfrica i va arribar al poder després d’un procés electoral molt disputat en què va obtenir un gran suport entre les dones liberianes. Després d’accedir al càrrec, va col•locar unes altres dones extraordinàries en càrrecs de primera línia en totes les branques del govern. Entre d’altres, són dones la cap de la Policia i les ministres de Justícia, Comerç i Finances del país. ¿La primera dona presidenta de Libèria, amb l’ajuda d’altres dones al poder, serà capaç de construir una democràcia i una pau duradores en un país tan castigat? Gràcies a aquest reportatge, els espectadors podran veure entre bastidors com funciona el govern de Sirleaf durant el primer any i coneixeran de prop com treballa un govern africà que acaba de ser elegit. Un documental dirigit per Daniel Junge i Siatta Scott. Una producció Just Media.
Dimarts 29 de novembre, al Canal 33
Actualment, Moscou és la ciutat europea on hi ha més milionaris. Són els membres de la nova oligarquia del país, que van bastir la seva fortuna després de la desaparició de la Unió Soviètica aprofitant les seves bones relacions amb el Kremlin. Fins ara s’havien dedicat a comprar cotxes de luxe, cases a la Costa Blava o jets privats, però la nova moda entre els oligarques russos és comprar art. Tothom s’hi apunta. L’any passat, els russos van representar el 40% de la facturació de la respectable casa de subhastes Sotheby’s de Londres. Ara , en el moment de les eleccions parlamentàries, fem un recorregut per aquesta nova moda.
Per a aquests nous rics, col•leccionar art és una manera de quedar bé davant del poder reconstituint el patrimoni artístic nacional, però també és una manera fàcil millorar la seva imatge. Alguns també col•leccionen art per presentar-se com uns mecenes i fer oblidar els orígens de la seva fortuna tot regalant galeries d’art immenses a les seves joves esposes. Altres s’hi aficionen de debò, amb una passió sense límits. Organitzen exposicions que atrauen tot el món artístic europeu, creen fundacions i promouen els artistes tot esperant descobrir futurs talents. Però tot plegat és fràgil i tothom procura congraciar-se amb el poder omnipresent.
Actualment, Moscou és la ciutat europea on hi ha més milionaris. Són els membres de la nova oligarquia del país, que van bastir la seva fortuna després de la desaparició de la Unió Soviètica aprofitant les seves bones relacions amb el Kremlin. Fins ara s’havien dedicat a comprar cotxes de luxe, cases a la Costa Blava o jets privats, però la nova moda entre els oligarques russos és comprar art. Tothom s’hi apunta. L’any passat, els russos van representar el 40% de la facturació de la respectable casa de subhastes Sotheby’s de Londres. Ara , en el moment de les eleccions parlamentàries, fem un recorregut per aquesta nova moda.
Per a aquests nous rics, col•leccionar art és una manera de quedar bé davant del poder reconstituint el patrimoni artístic nacional, però també és una manera fàcil millorar la seva imatge. Alguns també col•leccionen art per presentar-se com uns mecenes i fer oblidar els orígens de la seva fortuna tot regalant galeries d’art immenses a les seves joves esposes. Altres s’hi aficionen de debò, amb una passió sense límits. Organitzen exposicions que atrauen tot el món artístic europeu, creen fundacions i promouen els artistes tot esperant descobrir futurs talents. Però tot plegat és fràgil i tothom procura congraciar-se amb el poder omnipresent.
