El 90% dels mitjans de comunicació dels EUA estan controlats per cinc grans conglomerats amb finalitats de lucre, que han creat així un monopoli mediàtic que manipula el nostre món polític, econòmic i social. “Ombres de llibertat” revela la veritat extraordinària que s’amaga darrere dels mitjans de comunicació: censura, encobriments i control corporatiu.

EMISSIÓ: dimecres 22 de maig.



El documentalista Jean-Philippe Tremblay emprèn un intrèpid viatge a través dels passadissos més foscos de l'escenari mediàtic nord-americà, on els conglomerats mundials tenen l'última paraula. Durant dècades, la seva influència aclaparadora ha distorsionat el periodisme informatiu i n’ha compromès els valors.

Amb històries reveladores, periodistes de renom, activistes i acadèmics, el reportatge passa comptes a un sistema de mitjans de comunicació malmès. Se suprimeixen notícies controvertides, se censuren persones i algunes vides s’esmicolen a mesura que l'espai per a l'expressió pública esdevé una zona de lucre privat.



Rastrejant la història de la manipulació dels mitjans a través dels anys, “Ombres de llibertat” planteja una pregunta crucial: per què deixem que un grapat de poderoses corporacions escriguin les notícies? No en tenim cap dubte: cal una reforma dels mitjans urgent i la llibertat de premsa és fonamental.

El reportatge compta amb Danny Glover, Julian Assange, Dan Rather i Roberta Baskin, entre d’altres.

Dirigit per Jean-Philippe Tremblay.

Un reportatge que mostra la tasca d’unes dones que romanen ocultes a Gaza: les “dones de Hamas”, les més poderoses del territori palestí.

EMISSIÓ: dimecres 15 de maig.



L’apoderament de Gaza per part de Hamas la va convertir en una de les organitzacions més controvertides en el món actual. Mentre que els membres més destacats del grup són homes, la major part del seu treball de camp és dut a terme per quadrilles de dones simpatitzants. Aquestes “dones de Hamas” són les dones més poderoses dels territoris palestins. Algunes són les líders del moviment, ja sigui com a representants electes al Parlament palestí o com a ministres en el govern de Hamas. D’altres són reconegudes per les seves activitats d'assistència social en favor dels nens i especialment de les dones, i també perquè són les mares de terroristes suïcides.



La documentalista Suha Arraf ha obtingut un accés sense precedents a tres dones que són membres actives de l'organització a Gaza. D’aquesta manera, Arraf aporta llum a la feina d'aquelles dones, que viuen la seva vida a l’ombra.

"Dones de Hamas". Dirigit per Suha Arraf.

Quan fa dos anys de l’accident de Fukushima, "60 minuts" ofereix un documental que mostra amb gran sensibilitat la història d’una família marcada pel desastre natural i nuclear que va assolar el nord del Japó. Mentre encara queden defensors de les centrals, la tia Kuniko i la seva comunitat estan a la vora de la desintegració per les conseqüències de la catàstrofe nuclear. Un treball rodat per una documentalista japonesa que aconsegueix treure a la llum l’essència d’una cultura educada en la paciència i en la resignació.

EMISSIÓ: dimecres 8 de maig.



La documentalista Kyoko Miyake, després d'haver viscut fora del Japó durant més d'una dècada, revisita Fukushima. Ella vol conèixer el destí de la ciutat natal de la seva família, Namie, que visitava sovint en la seva infantesa. Avui, Namie està completament desolada i, a causa de l'amenaça de radiació, segurament no es podrà reconstruir mai.



Tot fent el seguiment de la seva tia Kuniko, Miyake comença a fer preguntes sobre els seus records d'infantesa i sobre la dura realitat de les creences econòmiques japoneses i els seus sacrificis. Per què els japonesos que s’han “sacrificat” tant no se senten més enutjats? Els mitjans de comunicació occidentals han representat la societat japonesa com a massa obedient? El reportatge descobreix un passat incòmode que impedeix que les coses siguin tan clares en el present, mentre que lentament la tia Kuniko va canviant la seva actitud vers l'Estat i el seu sistema, sense perdre l’optimisme i la perspectiva positiva, però guanyant un cert escepticisme saludable davant tot el que se li ha explicat fins ara.

» Text complet

El dia internacional dels treballadors, "60 minuts" presentarà un reportatge que reflexiona sobre el possible retorn a una ideologia proletària per fer front a l’actual crisi econòmica i social: el marxisme.

EMISSIÓ: dimecres 1 de maig.



El 2007 va esclatar una crisi al mercat immobiliari dels Estats Units que de seguida es va estendre per tot el món. Milions de persones van perdre la casa i el lloc de treball, i els governs van gastar bilions de dòlars per salvar el sistema financer mundial del col•lapse. Anys més tard l'abast de la crisi encara no es veu clar, però creixen les sospites que el capitalisme pot estar al caire del col•lapse. El capitalisme s'està destruint a si mateix i està destruint la riquesa del planeta. Avui Karl Marx i la idea del comunisme tornen a estar en voga. El primer socialista revolucionari s'ha convertit en una icona cultural. Però, la crítica del capitalisme de Marx ens pot ajudar de veritat en aquests temps de crisi? Què podem aprendre d'un pensador amb unes idees que figura que van desaparèixer amb la caiguda del mur de Berlín, ara fa més de 20 anys? Hem estat vivint en un somni? El sistema capitalista està a punt de ser desemmascarat com una il•lusió ideològica... i de ser substituït pel sistema comunista que ens pensàvem que havia desaparegut per sempre?



Avui, una nova generació de filòsofs, artistes i activistes polítics estan tornant a les idees de Marx amb la finalitat de tractar de donar sentit a la crisi i considerar si és possible un món sense o més enllà del capitalisme. Ha estat la gravetat de la recessió un senyal que el sistema capitalista té els dies comptats? Irònicament, 20 anys després de la caiguda del mur de Berlín, podria ser que el comunisme proporcionés la solució als creixents reptes econòmics i ambientals que enfronta el planeta?

» Text complet

"6o minuts" emet el segon i últim capítol d’aquest reportatge que viatja amb cotxe i revela els secrets de l’emergent indústria automobilística d’un dels països més poblats i caòtics del món. Dos reporters s’han embarcat en un viatge èpic per descobrir com la indústria automobilística està contribuint a impulsar el creixement econòmic de l’Índia.

EMISSIÓ: dimecres 24 d'abril.



Gairebé dues setmanes després de començar el seu viatge en el 4x4 fabricat a l'Índia, l’Anita ha arribat a Bombai, el centre financer de l'Índia, i la llar de milionaris i estrelles de Bollywood, així com un dels barris marginals del món més grans. A mesura que continua en el seu descobriment de l'Índia moderna, l’Anita es troba amb algunes de les carreteres més ràpides i més perilloses del país, amb la vida nocturna de Bangalore i amb un campió de ral•li que té una missió personal per fer que els conductors de l'Índia siguin millors i més segurs.



Mentrestant, el Justin condueix el seu antiquat Hindustan Ambassador per alguns dels camins més apartats i es troba amb grangers que proven per primera vegada els automòbils, descobreix els possibles efectes adversos de l'ús de combustibles fòssils en un dels ecosistemes més valuosos i delicats del món i es troba amb una antiga tribu, immersa en una batalla amb la indústria a causa d'una muntanya sagrada rica en alumini.



L’objectiu dels dos reporters és, si els cotxes els ho permeten, trobar-se altre cop a Madràs, l’anomenada “Detroit d’Àsia”.

Un documental de la BBC.

Per darrera de la Xina, és un dels països que està avançant més ràpidament. L’Índia viu una transformació econòmica i social que canviarà el devenir del país i dels paràmetres mundials d’aquest segle. 6o minuts emetrà, durant dues setmanes consecutives, aquest reportatge, dividit en dos episodis, que travessarà amb cotxe un dels països més poblats i caòtics del món.

EMISSIÓ: dimecres 17 d'abril.



En aquest capítol, Justin Rowlat i Anita Rhani s’embarquen en un viatge èpic per l'Índia per carretera, passant per ciutats caòtiques i poblacions rurals per descobrir com una indústria en auge, l’automobilística, està ajudant a impulsar un gran creixement econòmic al país. Partint de Delhi en direccions oposades, Rowlat i Rhani tenen tres setmanes per arribar a trobar-se a Madràs, al sud, el centre de la indústria automobilística de l'Índia conegut com “el Detroit d'Àsia”.



L’Anita, condueix un flamant 4x4 indi a través d'alguns dels milers de quilòmetres de noves autopistes del país per descobrir una Índia moderna irreconeixible de la de fa 20 anys. El Justin es dirigeix cap a l'est en un vehicle molt diferent - un Hindustan Ambassador, símbol de l’antiga Índia. En el camí descobreix el costat més fosc d'aquesta revolució econòmica, com ara la contaminació que està asfixiant les ciutats i com centenars de milions de persones encara estan atrapats en la pobresa, que semblava eradicada per l'enorme riquesa generada.
Dos viatges plens de color i de caos, de glamur i de brutícia, que il•lustren el que alguns consideren el naixement d'una nova superpotència.



Un documental de la BBC.

60 minuts investiga en aquest reportatge el tràfic a gran escala i l’explotació de nens per part de bandes gitanes romaneses al Regne Unit i a Europa. “Traficants de nens gitanos” entra dins dels grups de captaires i arriba fins al final d’una cadena mafiosa que ens portarà fins a algunes mansions de Romania.

EMISSIÓ: dimecres 10 d'abril.



El reportatge inclou entrevistes amb polítics, serveis socials, oenagés i forces de l’ordre i examina les dificultats i les conseqüències d’intentar apuntar cap a un tipus de fets criminals que tenen connotacions culturals específiques per a un grup ètnic en una Europa on el racisme està en auge. A més, la situació dels immigrants gitanos romanesos s’ha convertit en una forta carta política en les mans dels polítics de la dreta europea.




Aquest nou fenomen delictiu, una forma d’esclavitud moderna que roba la infantesa a molts nens i nenes, ha commocionat la policia de tot el continent i ha donat lloc a la formació del primer “Equip Conjunt d'Investigació” (Joint Investigative Team- JIT en anglès) al Regne Unit, un operatiu policial britànic i romanès finançat per la Comissió Europea que posa el focus específicament en el crim organitzat romanès.

Un reportatge de la BBC.

Fet amb motiu del 50è aniversari de l’organització, aquest reportatge reuneix un extraordinari elenc d'entrevistats, des de Sting fins a l'exministre de l'Interior britànic Jack Straw, per mostrar la manera com una "organització que escriu cartes”, Amnistia Internacional, ha canviat el món i com el món també ha canviat Amnistia Internacional. El reportatge es formula una pregunta fonamental: el moviment a favor dels drets humans ha pogut frenar la capacitat de l’ésser humà per l’atrocitat?

EMISSIÓ: dimecres 3 d'abril.



“Amnistia! Quan tots siguin lliures” barreja esdeveniments contemporanis i la història d'Amnistia Internacional per revelar com aquesta organització s'ha convertit en una de les ONGs més influents del món. Retrata els èxits i fracassos d'Amnistia Internacional durant dècades i els desafiaments que afronta en l'actualitat com a moviment multinacional que tracta de mantenir-se ferm en un paisatge canviant de drets humans.



Fet amb un accés sense precedents a l’interior de l’organització, la càmera segueix el nou secretari general d’Amnistia, Salil Shetty, mentre lluita amb els problemes dels presos a la Xina i amb l'homofòbia a Uganda. El reportatge també viatja amb els activistes d'Amnistia Internacional fins a la devastació d'Haití i cap a les eleccions d’Egipte, on es va trobar amb la revolució posterior.

Un reportatge de la BBC.

Tot el CO2 del petroli, el gas natural, el carbó i els boscos es cremarà i s’emetrà a l’atmosfera en menys d’un segle. Però encara es pot fer alguna cosa per aturar la sobreexplotació dels recursos fòssils. Algunes solucions han estat al nostre abast des de fa molt de temps, però no s’han fet realitat. El “Solartaxi”, amb el seu creador Louis Parker al capdavant i amb el suport d’un grup de voluntaris, defensa aquestes idees. L’escalfament global es pot aturar. Hi ha solucions disponibles.

EMISSIÓ: dimecres 27 de març.



“Molta gent et diu que no ho pots fer. Que no pots construir un cotxe i viatjar per tot el món. Però de vegades has de voler acomplir els teus somnis”. Això és el que afirma Louis Palmer, professor, impulsor i ànima del projecte “Solartaxi”. El que va començar com un somni d’infantesa es va acabar convertint en una aventura èpica de 18 mesos d’abast mundial. El resultat van ser 50.000 quilòmetres recorreguts, gairebé 40 països visitats i més de 200 hores de material rodat.



Unes quantes persones s’han embarcat a fer una volta al món; alguns l’han completada però ningú no l’ha feta utilitzant només l’energia del sol. El viatge de Louis Palmer, ple de sorpreses i d’obstacles aparentment insuperables, va començar l’estiu del 2007. Al llarg del camí, Palmer i el “Solartaxi” es trobaran amb prínceps, estrelles de cinema, polítics, científics i, sobretot, gent anònima, als quals Palmer els pot fer arribar un missatge clar: l’energia solar és funcional, eficient i, cosa encara més important, segura. Un cotxe amb zero emissions no és cap somni. El reportatge n’és l’evidència.

Un documental dirigit per Erik Schmitt.

Les dones britàniques tenen els pits més grossos de tot Europa, i la talla mitjana de sostenidor augmenta cada any. En una dècada, la mitjana ha augmentat dues talles. Es calcula que l’any 2006, 26.000 dones van fer-se una operació per engrandir-se els pits. Però, alhora, les operacions de reducció de mama van pujar un 19% en el període del 2005 al 2006. Milers d'adolescents britàniques, algunes de només 13 anys, passen pel quiròfan per reduir la mida del bust, perquè no se senten còmodes ni poden fer una vida normal. Aquest reportatge explica la història de tres dones que s’enfronten als problemes derivats de tenir uns pits massa grossos.

EMISSIÓ: dimecres 20 de març.



“60 minuts” segueix la vida de tres dones britàniques que se senten incòmodes per la grandària dels seus pits. La Jodie està atemorida per haver de sotmetre’s a una cirurgia de reducció mamària, però amb els mal d'esquena crònic que li provoquen els pits sap que la cirurgia pot ser l’única opció. La Vicky espera que les teràpies alternatives i una pauta d'exercicis l’ajudin a reduir la mida dels pits; i la tercera, la Maddie, una estudiant de fotografia de moda de 19 anys, s'esforça perquè se la prenguin seriosament en un entorn on creu que només les dones amb pits petits poden semblar atractives.



Un documental de la BBC.