Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
S’han abocat milers de milions d'euros a les institucions financeres europees per evitar que caiguessin en la bancarrota. Però, on han anat a parar, aquests diners? A qui pertanyen els bancs suposadament amenaçats? 60 minuts dóna resposta a aquests interrogants i descobreix on s’han destinat els milions de diners públics injectats per donar una alenada a l’economia europea.

EMISSIÓ: dimecres 23 d'abril



50 mil milions d’euros per a Grècia, 70 mil milions per a Irlanda, 40 mil milions per a Espanya; un estat i després un altre s'han vist obligats a apuntalar els seus bancs injectant enormes sumes de diners per cobrir les pèrdues que havien provocat les mateixes institucions financeres mitjançant crèdits tòxics. Però, on han anat a parar aquests milers de milions d'euros? Qui se n’ha beneficiat?
El guardonat periodista de negocis Harald Schumann creua Europa per fer aquesta senzilla pregunta i rep algunes respostes interessants. Les parts rescatades no es troben en els països de l'euro més pobres, sinó sobretot a Alemanya i França. Una gran suma dels diners va a parar als creditors dels bancs que volen o que han de ser rescatats. I malgrat que aquests inversors han invertit, òbviament, molt malament, estan sent protegits contra les pèrdues a costa del diner públic. Per què està passant, això? Som conscients de qui rep aquests diners?

Harald Schumann aconsegueix que aquest tema complicat esdevingui comprensible per a tothom formulant la seva pròpia opinió – informada i valenta. Un dels treballs més punyents sobre la crisi bancària.

Dirigit per Arpad Bondy i Harald Schumann. Produït per Arpad Bondy Filmproduktion per RBB/ARTE, 2013.
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Les “regions d’intercanvi econòmic” juguen un paper clau en una Europa que viu un moment de recomposicions territorials, econòmiques i socials. Aquest és un concepte modern que pren com a base l'àmbit de l'activitat econòmica i comercial, que se superposa als tradicionals criteris geogràfics, socials o polítics. La principal megaregió del sud d’Europa és la conformada per un ampli espai que inclou l’oest d’Alemanya, les regions franceses de Rhône-Alps, Provence-Alps-Côte d'Azur, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, Catalunya, bona part d'Aragó, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Murcia i Andalusia.

La consolidació del corredor que travessa aquests territoris i els connecta amb les grans zones de flux de mercaderies de la resta del món és fonamental per al futur d'aquesta megaregió i del conjunt dels països implicats —en tots els sentits, no només l'econòmic, sinó també el cultural i el de les relacions humanes— . Aquest 60 minuts explica com s’ha arribat a aquest escenari i explica els punts clau d’aquest conflicte.

EMISSIÓ: dimecres 16 d'abril



Encara que en aquests moments el consens entre els poders polítics i econòmics de les àrees afectades és pràcticament unànime a favor del Corredor Mediterrani, també és veritat que encara hi ha algunes reticències que no es poden ignorar i que durant les últimes dècades han anat construint alternatives que també són ja un fet. Per això la qüestió no s'esgota amb la decisió del Parlament Europeu sobre els nous corredors ferroviaris. És una cursa vital de llarg recorregut en la qual estem implicats tots nosaltres.

El reportatge mostrarà com s'ha arribat a aquesta situació, què hi ha en joc, quin és l'escenari i les perspectives a mitjà i llarg termini, quin món de relacions econòmiques i personals deixem als nostres fills. Les opinions contrastades i les dades objectives són la base de “Per on passa el futur”.


TRÀILER


Una producció de Massa d’Or Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i Gran Angular Indústries Culturals.

.

04/04/2014: "Sota els bananers"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Les repúbliques centreamericanes van rebre el qualificatiu de bananeres des que la United Fruit Company es va establir a la zona. Des llavors, el sector bananer s'ha desenvolupat com un món
tancat i de murs infranquejables. "Sota els bananers” fa un seguiment d'un conflicte laboral en les bananeres de la població de Morales, al nord de Guatemala. El reportatge retrata el conflicte des de l’acomiadament de gairebé un miler de treballadors fins a les amenaces i pressions que va rebre el sindicat per part de la patronal.

EMISSIÓ: dimecres 9 d'abril



Els fets es van iniciar amb l'acomiadament de 900 treballadors de la multinacional Bandegua (Del Monte). El sindicat va convocar una manifestació davant les oficines de l’empresa. La nit abans de la concentració, un grup d'assaltants va entrar a la seu del sindicat i, a punta de pistola, va retenir els membres de la directiva sindical i els va obligar a firmar la seva renúncia. No sense dificultats, es va acabar celebrant el judici i, per primera vegada en la història de Guatemala, es va condemnar els responsables d'un fet d’aquestes característiques.
Però les sentències van ser molt lleus i els cinc dirigents sindicals, que no van deixar de rebre amenaces, es van haver d'exiliar fora del país. Les amenaces van tornar. Ara, cap als membres de la nova executiva.


TRÀILER


Un reportatge dirigit per Lluís Crous
Càmera: Ernesto Villalobos
Editora : Carmen G. Martínez

.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"60 minuts" presenta un reportatge sobre el "reality show" de la televisió xinesa en què la periodista Ding Yu entrevista convictes abans de ser executats. El govern de Pequín va retirar el programa gràcies a la repercussió internacional d'aquest treball.

EMISSIÓ: dimecres 2 d'abril



Durant cinc anys, el canal públic de la televisió de la província xinesa de Henan ha emès un programa setmanal titulat "Entrevistes abans de l'execució". Un "reality show" inclassificable, que ha tingut audiències massives i repercussió mundial. En el programa, la periodista Ding Yu entrevista homes i dones convictes poc abans de ser executats. Entrevistes esfereïdores en què els entrevistats confessen els seus crims i s'acomiaden dels seus familiars. L'objectiu del programa és "educar la població" pel que fa als riscos que comporta cometre determinats delictes.

En els seus informes anuals sobre el respecte dels Drets Humans, Amnistia Internacional situa la República Popular de la Xina en el primer lloc del rànquing de països que encara apliquen la pena màxima i, a més, sense les garanties jurídiques necessàries.

Tot i que les autoritats de Pequín han eliminat, darrerament, 13 delictes susceptibles de ser castigats amb la pena de mort, encara executen cada any milers de persones, segons denuncia Amnistia. Fins fa ben poc, l'evasió fiscal, el contraban d'antiguitats i el frau bancari es castigaven a la Xina amb la mort.


TRÀILER


“60 minuts” ofereix, ara, aquest reportatge. Un document que aprofundeix en el sistema judicial xinès i en la visió que l'opinió pública xinesa té -a través de la mirada de la periodista Ding Yu- de la pena de mort. Durant mesos, els productors Steven Seidenberg i Leland Ling van seguir amb les seves càmeres l'equip d'"Entrevistes abans de l'execució".
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Algunes guerres desemboquen en la creació d'Estats. El 9 de juliol del 2011, el Sudan -el país més gran de l'Àfrica- es va partir en dos territoris. El sud va declarar la independència i es va convertir en el país cent noranta-tres del món. Les Nacions Unides tutelen el procés de construcció d’aquest Estat. Després de Kosovo i de Timor Oriental, és la tercera vegada que els equips de les Nacions Unides ajuden a crear un Estat des de zero. Està tot per decidir: com distribuir el poder polític, com organitzar l'economia, com estructurar l'exèrcit o com proveir els béns i els serveis bàsics a la població o als refugiats que tornen de l’exili. No es veia una operació d'aquesta envergadura des de feia més de cent anys. Les Nacions Unides afronten un repte que durarà una generació. Per això, la comunitat internacional haurà de fer costat als sudanesos fins al final.

EMISSIÓ: dimecres 26 de març



Com es pot construir un país des de zero? “Constructors d’Estats” fa el seguiment d’una funcionària de l'ONU, Lise Grande, en el seu intent de posar en pràctica la teoria per donar forma a la jove democràcia de la República del Sudan del Sud. Al juliol del 2011, el Sudan es va convertir en la darrera nació creada al món, el país 193 de l’ONU, després d'una guerra civil de 50 anys que va matar més de dos milions de persones. Les Nacions Unides col•laboren estretament amb el vicepresident del Sudan del Sud, Riek Machar, que ha passat directament de la lluita armada al servei públic. Ara els antics companys d'armes de la selva són ministres del govern. Les apostes, els reptes i les esperances del país són nombrosos i elevats.


TRÀILER


Un reportatge de Florence Martin-Kessler i Anne Poiret.
.

07/03/2014: "El retorn de Putin"

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Un documental de Jean-Michel Carré. Emès a France Télevisions amb rècord d’audiència de la temporada.


EMISSIÓ: dimecres 19 de març.



Els governs del món fan els ulls grossos als esdeveniments que ocorren en la Rússia d'avui. Silenci i gestos apagats són la seva única resposta. No obstant això, la seva actitud canvia quan les negociacions per interessos amb Rússia apareixen en l'ordre del dia. En general, el món està actuant com si a Rússia no hi passés res d’especial.

Els autors d’aquest “60 minuts”, el 2007 van fer el reportatge «El sistema de Putin». És va emetre a més de 40 països i va mostrar com un tinent insignificant de la KGB, Vladímir Putin, havia grimpat metòdicament l'escala per poder arribar a ser, després de 25 anys a l’ombra, el president de Rússia. Els seus dos mandats van veure el renaixement de Rússia com a potència mundial combinada amb un sentit exacerbat d'orgull nacional en un règim cada vegada més autoritari.

Després de 8 anys i dos mandats com a president , Vladímir Putin es converteix en primer ministre amb el president Dmitri Medvédev, el dofí elegit, des de fa 6 anys. Després d'una absència acuradament programada, és precisament en aquest moment que els autors decideixen elaborar “El retorn de Putin”.



.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"60 minuts" fa un repàs a l’evolució política d’Ucraïna per entendre les claus de la situació que viu aquests dies el país. El reportatge fa una detallada reconstrucció de com va tenir lloc la “revolució taronja” i de com les esperances dipositades en líders com Iúsxenko i Timoixenko van desaparèixer amb la reaparició a l'escena del govern corrupte de Ianukóvitx; amb ell el país es va veure submergit en una greu crisi energètica del gas i es va doblegar al retorn al poder de les oligarquies. Al reportatge hi parlen els mateixos Iúsxenko, Timoixenko (i la seva filla, quan ella va a la presó) i diversos periodistes del país i analistes de fora. En definitiva, detallat informe polític sobre la deriva del país durant l'última dècada, un país que s'ha quedat sense drets civils, amb una llibertat d'expressió mutilada – gairebé anul•lada - i amb una autocràcia que dóna poder a les oligarquies i que calla la boca de les veus discordants.

EMISSIÓ: dimecres 12 de març.



La història d'Ucraïna i de la seva dominació per part de la veïna Rússia s'ha repetit durant segles. Però el 1991, després de l’enfonsament de la Unió Soviètica, Ucraïna es va independitzar.
El 2004, la "revolució taronja" va posar fi al règim prorús autoritari existent. Liderats per la líder de l'oposició, Iúlia Timoixenko i el seu aliat, Víktor Iúsxenko, els ciutadans van omplir els carrers d'Ucraïna en protesta per les eleccions fraudulentes acabades de celebrar. La Cort Suprema va sentenciar al seu favor, i l'aliança taronja va arribar al poder amb una coalició fermament antirussa i prooccidental.
Després de la revolució, van ser molts els que van predir una onada de tipus dòmino de més revolucions que portaria la democràcia i la liberalització a la regió. Malgrat tot, aquests pronòstics mai es van fer realitat. El 2010, amb l'elecció del president Ianukóvitx, el país més gran al centre d'Europa va caure, un cop més, sota l'esfera de la influència russa i del poder de les oligarquies.
Centrant-se principalment en els últims 30 anys, aquest treball és la història d'una nació, la seva importància geopolítica al centre d'Europa i la seva contínua lluita per la democràcia.

Un reportatge dirigit per Jean-Michel Carre. .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Qui són realment les dones activistes “Femen”? Conegudes per usar el seu cos com a «arma» de comunicació, aquestes noies ucraïneses són avui la nova cara del feminisme. Han arribat a ser internacionalment conegudes per l'organització de protestes en topless contra el turisme sexual, institucions religioses o el sexisme.

EMISSIÓ: dimecres 5 de març.



Aquest documental explica la seva història i la seva lluita, des d’Ucraïna fins a Bielorússia, passant per la resta d'Europa i després a Egipte i Tunísia. El seu missatge i els seus mètodes són impactants per a la majoria, però el reportatge dóna llum sobre les seves veritables intencions, la ideologia que hi ha al darrere i el procés de reclutament de les que s’anomenen «dones guerreres».


TRÀILER


El seu moviment ha despertat dones des de l'Orient Mitjà i avui compta amb molts seguidors. Són joves (menors de 25 anys) i no estan disposades a renunciar a la seva lluita contra l'opressió de la dona, fins i tot si això significa la presó, l'exili, o posar en perill les seves vides.

Un reportatge dirigit per Caroline Fourest i Nadia El Fani. .
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Era un fet sense precedents en la història mundial. Enlloc, i mai en cap estat anomenat “democràtic”, s’havien silenciat la ràdio i televisió pública d’una manera com aquesta, que es va qualificar d’"autocràtica" i "antidemocràtica". En menys de cinc hores, la tarda de l'11 de juny del 2013, el primer ministre grec, Andonis Samaràs, decideix apagar els interruptors de l’ERT, la cadena pública de Grècia, després de 75 anys d'emissió contínua. Les dues freqüències de ràdio i televisió es van quedar en silenci, de manera que les pantalles van passar a negre i l’emissora d’FM va començar a brunzir.
El tancament de l’ERT va ser un acte polític inaudit, que va commocionar els ciutadans grecs i els va portar records de l'època fosca de la dictadura. També va causar un escàndol internacional ferotge a tot el món. Per què la ràdio i televisió pública havien de morir?

EMISSIÓ: dimecres 26 de febrer.



La decisió sense precedents per part del govern de tancar ERT – l’ens públic grec de radiodifusió- va ser un cop dur per a ciutadans i treballadors dels seus mitjans de comunicació. L’autor del documental, Iorgos Avgeropoulos, com els seus col•legues, periodistes i tècnics, es van concentrar immediatament al centre d’emissió de l’ERT. Des del principi, cada dia van anar gravant tot el que passava i el que veien. El documental es va editar ràpidament per tenir el record indeleble d’aquells llargues hores i dies.


TRÀILER


Escrit i dirigit per Iorgos Avgeropoulos
Productors: Iorgos Avgeropoulos i Anastasia Skoubri
Imatge : Iannis Avgeropoulos i Anna Prokou
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
Rússia ha canviat de manera radical en els últims 20 anys, i Moscou s’ha convertit en el centre d’aquesta transformació espectacular. Però, durant molt de temps, el Kremlin, just al centre de la capital, ha mantingut el seu estatus de centre del poder rus, un palau presidencial del segle XIX, darrere un mur que inclou sis catedrals, edificis de la guàrdia presidencial, així com altres palaus dels segles XVI i XVII. Dins el Kremlin s’hi amaguen molts secrets, moltes imatges i racons que no s’havien vist mai en públic i que ens descobreix aquest 60 minuts. Per primera vegada s’obren les portes del palau del Kremlin, on hi viuen des de cuiners a caçadors, servents o soldats, tots ells encantats de treballar a la seu del poder de Rússia.

EMISSIÓ: dimecres 12 de febrer.



Tot i la transformació de Rússia des de la caiguda de l’URSS, el Kremlin s’ha mantingut inalterable; una ciutadella impenetrable on el temps sembla haver-s’hi detingut. En rus, “kremlin” vol dir “fortalesa”, com, de fet, se l’ha vist sempre: la seu del poder. El tsar Nicolau hi va ser coronat el 1896, en una cerimònia filmada pels germans Lumière, que es va convertir així en la primera notícia enregistrada de la història.



Als anys 30, Stalin va aïllar-se a la fortalesa. El Kremlin, alhora, també es va apartar de la resta del món. El canvi va ser el 1957, quatre anys després de la mort de Stalin, quan Nikita Khrusxov el va obrir altre cop. Durant tot aquest temps, el Kremlin ha estat un lloc inaccessible i ple de secrets. Excepte pels que fan que funcioni cada dia. Totes aquestes persones tenen un element en comú: estan orgulloses de servir el Kremlin, guardià de la història d’un país immens.

Un documental de Maxime Mardoukhaev. .

Següent



© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.