14/05/2012: "“Els assassinats de Cradock"
Emissió: dimarts 15 de maig
Aquest documental relata el terrible cas de l’assassinat de quatre joves, Matthieu Goniwe i els seus companys, que lluitaven contra el sistema sud-africà de l’apartheid.
La nit del 27 de juny de 1985, les forces de seguretat sud-africanes van establir un control de carretera a prop de Port Elizabeth. Esperaven un cotxe que portava quatre activistes encapçalats per Matthieu Goniwe, un mestre d’escola de la petita ciutat sud-africana de Cradock. Els generals de l’apartheid havien planificat assassinar-los. Els policies van detenir Matthieu Goniwe, Fort Calata, Sparrow Mkonto i Sicelo Mhlauli i els van assassinar a sang freda. Per no deixar pistes, van mutilar els cadàvers i els van cremar. Les restes carbonitzades dels Quatre de Cradock, que és com van ser coneguts a partir d’aleshores, van aparèixer més tard al barri de Bluewater Way de la ciutat de Port Elizabeth.
Dirigit per David Forbes i Michel Noll. Una producció de Shadow Films, Solferino Images i Quartier Latin Media.
Aquest documental relata el terrible cas de l’assassinat de quatre joves, Matthieu Goniwe i els seus companys, que lluitaven contra el sistema sud-africà de l’apartheid.
La nit del 27 de juny de 1985, les forces de seguretat sud-africanes van establir un control de carretera a prop de Port Elizabeth. Esperaven un cotxe que portava quatre activistes encapçalats per Matthieu Goniwe, un mestre d’escola de la petita ciutat sud-africana de Cradock. Els generals de l’apartheid havien planificat assassinar-los. Els policies van detenir Matthieu Goniwe, Fort Calata, Sparrow Mkonto i Sicelo Mhlauli i els van assassinar a sang freda. Per no deixar pistes, van mutilar els cadàvers i els van cremar. Les restes carbonitzades dels Quatre de Cradock, que és com van ser coneguts a partir d’aleshores, van aparèixer més tard al barri de Bluewater Way de la ciutat de Port Elizabeth.
Dirigit per David Forbes i Michel Noll. Una producció de Shadow Films, Solferino Images i Quartier Latin Media.
04/05/2012: "Efecte dòmino. La crisi més gran d’Europa"
Emissió: dimarts 8 de maig del 2012
Deu anys després del naixement de l'Euro, la moneda comuna del continent passa per una de les crisis més greus que ha viscut mai. Pocs dies després de les eleccions legislatives gregues, convocades anticipadament per afrontar el greu moment econòmic que viu el país, aquest 60 minuts posa el punt de mira en el rerefons que s’amaga en la gestió de la crisi i es pregunta si la moneda única acabarà amb la Unió Europa que la va instaurar.
Han estat uns mesos que han sacsejat Europa: deu anys després del seu naixement, la moneda comuna del vell continent està en crisi. Desesperadament, els líders europeus lluiten contra la crisi de l'euro. L'Europa unida, un projecte de dimensió històrica, està en joc. La clau de la crisi ha estat l'endeutament excessiu de molts estats de la Zona Euro, especialment el anomenats “PIIGS”: Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya. La situació financera de Grècia és tan desoladora que pot provocar un efecte dòmino, una gran reacció en cadena i diverses economies nacionals en poden acabar quedant ressentides arreu del món. L'actual crisi de l’Euro mostra implacablement els defectes de construcció de la moneda comuna europea: no hi ha cap pla preparat per afrontar la retirada d'un país membre. I amb tot això, Grècia i altres països han estat capaços de manipular les seves dades financeres sense rebre cap tipus de sanció. Acabarà la crisi de l’euro amb la unió d’Europa?
El reportatge incorpora el testimoni de Jean-Claude Juncker (cap de l’Eurogrup), Wolfgang Schäuble (ministre de Finances Alemany), Jean-Claude Trichet (expresident del Banc Central Europeu),
Michalis Chrysochoidis (exministre d’Economia grec) i Josef Ackermann (president del Deutsche Bank i de l’Institut Internacional de Finances). Al seu testimoni s’hi afegeixen les intervencions de polítics, sindicalistes, inversors a Grècia, Itàlia, França, Alemanya i els Estats Units.
El reportatge ha estat rodat a Brussel•les, París, Berlín, Atenes, Washington, Nova York, Polònia, Roma i Milà.
Dirigit i escrit per Stephan Lamby i Michael Welch. Una producció d’Eco Media TV. 2012.
Deu anys després del naixement de l'Euro, la moneda comuna del continent passa per una de les crisis més greus que ha viscut mai. Pocs dies després de les eleccions legislatives gregues, convocades anticipadament per afrontar el greu moment econòmic que viu el país, aquest 60 minuts posa el punt de mira en el rerefons que s’amaga en la gestió de la crisi i es pregunta si la moneda única acabarà amb la Unió Europa que la va instaurar.
Han estat uns mesos que han sacsejat Europa: deu anys després del seu naixement, la moneda comuna del vell continent està en crisi. Desesperadament, els líders europeus lluiten contra la crisi de l'euro. L'Europa unida, un projecte de dimensió històrica, està en joc. La clau de la crisi ha estat l'endeutament excessiu de molts estats de la Zona Euro, especialment el anomenats “PIIGS”: Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya. La situació financera de Grècia és tan desoladora que pot provocar un efecte dòmino, una gran reacció en cadena i diverses economies nacionals en poden acabar quedant ressentides arreu del món. L'actual crisi de l’Euro mostra implacablement els defectes de construcció de la moneda comuna europea: no hi ha cap pla preparat per afrontar la retirada d'un país membre. I amb tot això, Grècia i altres països han estat capaços de manipular les seves dades financeres sense rebre cap tipus de sanció. Acabarà la crisi de l’euro amb la unió d’Europa?
El reportatge incorpora el testimoni de Jean-Claude Juncker (cap de l’Eurogrup), Wolfgang Schäuble (ministre de Finances Alemany), Jean-Claude Trichet (expresident del Banc Central Europeu),
Michalis Chrysochoidis (exministre d’Economia grec) i Josef Ackermann (president del Deutsche Bank i de l’Institut Internacional de Finances). Al seu testimoni s’hi afegeixen les intervencions de polítics, sindicalistes, inversors a Grècia, Itàlia, França, Alemanya i els Estats Units.
El reportatge ha estat rodat a Brussel•les, París, Berlín, Atenes, Washington, Nova York, Polònia, Roma i Milà.
Dirigit i escrit per Stephan Lamby i Michael Welch. Una producció d’Eco Media TV. 2012.
27/04/2012: "Turistes de l'espai"
Emissió: dimarts 1 de maig del 2012
Un reportatge que sorprèn l'audiència amb imatges i situacions molt distanciades de la clàssica fantasia futurista del turisme espacial. El seu autor hi entrevista persones que no esperaríem veure en un programa sobre aquest tema i ens porta a llocs encara més estranys i desconeguts que el buit que envolta l'atmosfera terrestre. Accedeix a instal•lacions on pocs periodistes han entrat mai i, a través d'imatges absolutament exclusives, ens acosta a les oscil•lacions emocionals d'una epopeia molt cara i qüestiona el sentit i els límits de la fascinació humana per l'aventura i la descoberta.
Un documental dirigit per Christian Frei. Films Transit. Canadà.
Un documental multipremiat. Millor direcció documental Festival Sundance 2010
Una visió lacònica i amb un toc d'humor dels viatges de plaer per l'espai exterior que alguns multimilionaris es regalen a si mateixos.
Una visió lacònica i amb un toc d'humor dels viatges de plaer per l'espai exterior que alguns multimilionaris es regalen a si mateixos.
Un reportatge que sorprèn l'audiència amb imatges i situacions molt distanciades de la clàssica fantasia futurista del turisme espacial. El seu autor hi entrevista persones que no esperaríem veure en un programa sobre aquest tema i ens porta a llocs encara més estranys i desconeguts que el buit que envolta l'atmosfera terrestre. Accedeix a instal•lacions on pocs periodistes han entrat mai i, a través d'imatges absolutament exclusives, ens acosta a les oscil•lacions emocionals d'una epopeia molt cara i qüestiona el sentit i els límits de la fascinació humana per l'aventura i la descoberta.
Un documental dirigit per Christian Frei. Films Transit. Canadà.
19/04/2012: "Objectiu, Bin Laden"
Emissió: dimarts 24 d'abril del 2012.
Un documental apassionant que ens revela els detalls de l'operació en què els Estats Units van localitzar i matar Ossama bin Laden, incloent-hi una entrevista exclusiva amb el president Barack Obama. Ara fa un any de l’atac.
L'1 de maig del 2011, la Casa Blanca va anunciar que les forces especials de la marina dels Estats Units havien mort Ossama bin Laden al poble pakistanès d'Abbottabad. L'home que havia sabut eludir durant tants anys l'exèrcit nord-americà -el cervell dels atemptats de l'11-S-, finalment, havia caigut.
Una de les principals promeses electorals de Barack Obama va ser que trobaria Bin Laden, de manera que l'èxit o el fracàs d'aquesta operació podien marcar profundament la seva presidència. En aquest programa, Obama i altres figures clau del govern nord-americà, com ara els principals responsables de les agències de Seguretat Nacional i d'Antiterrorisme, parlen en gran detall de la missió que va posar fi a la vida de Bin Laden i de tot el que va passar als despatxos dels poderosos durant els tensos dies i hores que van precedir els fets.
En una investigació molt rigorosa i basada en informació de què poca gent disposa fora de la Casa Blanca i de la CIA, anem des dels últims passos de les Navy SEALS cap a la residència de Bin Laden a Abbottabad fins a les sales de reunions de Washington i de les bases militars nord-americanes a l'Afganistan. “Objectiu, Bin Laden” és la crònica més completa d'aquesta operació ultrasecreta que hi ha actualment al mercat audiovisual.
Un documental dirigit per Bruce Goodison. Productor Phil Craig. Producció Executiva Jane Root. Una producció Nutopia per Canal Historia i Channel -4.
Un documental apassionant que ens revela els detalls de l'operació en què els Estats Units van localitzar i matar Ossama bin Laden, incloent-hi una entrevista exclusiva amb el president Barack Obama. Ara fa un any de l’atac.
L'1 de maig del 2011, la Casa Blanca va anunciar que les forces especials de la marina dels Estats Units havien mort Ossama bin Laden al poble pakistanès d'Abbottabad. L'home que havia sabut eludir durant tants anys l'exèrcit nord-americà -el cervell dels atemptats de l'11-S-, finalment, havia caigut.
Una de les principals promeses electorals de Barack Obama va ser que trobaria Bin Laden, de manera que l'èxit o el fracàs d'aquesta operació podien marcar profundament la seva presidència. En aquest programa, Obama i altres figures clau del govern nord-americà, com ara els principals responsables de les agències de Seguretat Nacional i d'Antiterrorisme, parlen en gran detall de la missió que va posar fi a la vida de Bin Laden i de tot el que va passar als despatxos dels poderosos durant els tensos dies i hores que van precedir els fets.
En una investigació molt rigorosa i basada en informació de què poca gent disposa fora de la Casa Blanca i de la CIA, anem des dels últims passos de les Navy SEALS cap a la residència de Bin Laden a Abbottabad fins a les sales de reunions de Washington i de les bases militars nord-americanes a l'Afganistan. “Objectiu, Bin Laden” és la crònica més completa d'aquesta operació ultrasecreta que hi ha actualment al mercat audiovisual.
Un documental dirigit per Bruce Goodison. Productor Phil Craig. Producció Executiva Jane Root. Una producció Nutopia per Canal Historia i Channel -4.
13/04/2012: "La granja, deu anys després"
Emissió: 17 d'abril de 2012
El 1997 Jonathan Stack va passar un any rodant un reportatge a l’interior de la presó d’Angola, un centre penitenciari de màxima seguretat de l’estat americà de Louisiana. Ara que han passat més de deu anys, Jonathan Stack ha tornat a entrar a la presó d’Angola per reprendre el contacte amb els personatges i per conèixer de primera mà els efectes del temps en la seva moral, el seu cos, les seves esperances i els seus objectius.
En el primer treball, el seu objectiu era descriure la vida de sis homes que vivien (i morien) en una de les institucions penitenciàries més antigues i més grans del Estats Units. Pel fet que exposava una veritat innegable i universal (que errar és humà i perdonar és diví), aquest documental va ser molt ben rebut per un públic molt nombrós i va aconseguir alguns del premis més prestigiosos del cinema, com ara el gran premi del jurat de Sundance, el de la crítica de Los Angeles, el de la crítica de Nova York, una nominació per als Oscars en la categoria de millor documental, dos premis Emmy i quatre nominacions per a aquests premis.
Quan es va emetre per la cadena nord-americana A&E, va ser el documental que va obtenir la xifra d’audiència més elevada de tota la història de la cadena. A Angola el temps passa a poc a poc, però l’esperança sobreviu.
Dirigit per Jonathan Stack.
Títol original: "The Farm: 10 down"
El 1997 Jonathan Stack va passar un any rodant un reportatge a l’interior de la presó d’Angola, un centre penitenciari de màxima seguretat de l’estat americà de Louisiana. Ara que han passat més de deu anys, Jonathan Stack ha tornat a entrar a la presó d’Angola per reprendre el contacte amb els personatges i per conèixer de primera mà els efectes del temps en la seva moral, el seu cos, les seves esperances i els seus objectius.
En el primer treball, el seu objectiu era descriure la vida de sis homes que vivien (i morien) en una de les institucions penitenciàries més antigues i més grans del Estats Units. Pel fet que exposava una veritat innegable i universal (que errar és humà i perdonar és diví), aquest documental va ser molt ben rebut per un públic molt nombrós i va aconseguir alguns del premis més prestigiosos del cinema, com ara el gran premi del jurat de Sundance, el de la crítica de Los Angeles, el de la crítica de Nova York, una nominació per als Oscars en la categoria de millor documental, dos premis Emmy i quatre nominacions per a aquests premis.
Quan es va emetre per la cadena nord-americana A&E, va ser el documental que va obtenir la xifra d’audiència més elevada de tota la història de la cadena. A Angola el temps passa a poc a poc, però l’esperança sobreviu.
Dirigit per Jonathan Stack.
Títol original: "The Farm: 10 down"
10/04/2012: "Xocolata: l’amarga veritat"
Emissió: 10 d'abril del 2012
La veritat que amaga la xocolata no és gaire dolça. Aquest documental investiga l’esclavitud infantil escandalosa que encara utilitza aquesta indústria.
La indústria de la xocolata mou molts milers de milions d’euros a tot el món, però, malgrat que fa gairebé una dècada que els seus noms més importants van signar un compromís per eradicar l’esclavitud infantil, ben poca cosa s’ha fet per posar-lo en pràctica.
Aquest reportatge d’investigació destaca els abusos continuats a què es veuen sotmesos els nens que treballen produint xocolata, tot i les promeses repetides que hi hauria reformes.
El reportatge mostra com la indústria de la xocolata encara afavoreix l’esclavitud infantil en els seus proveïdors. Als camps l’esclavitud infantil encara és molt general, i la indústria no ha fet gaires passos per eradicar-la ni per desincentivar el tràfic d’infants que comporta.
Més del 40% del cacau del món prové de la Costa d’Ivori, a l’Àfrica Occidental, i l’ONU calcula que hi ha uns 15.000 nens que treballen a les plantacions de cacau de la regió.
La veritat que amaga la xocolata no és gaire dolça. Aquest documental investiga l’esclavitud infantil escandalosa que encara utilitza aquesta indústria.
La indústria de la xocolata mou molts milers de milions d’euros a tot el món, però, malgrat que fa gairebé una dècada que els seus noms més importants van signar un compromís per eradicar l’esclavitud infantil, ben poca cosa s’ha fet per posar-lo en pràctica.
Aquest reportatge d’investigació destaca els abusos continuats a què es veuen sotmesos els nens que treballen produint xocolata, tot i les promeses repetides que hi hauria reformes.
El reportatge mostra com la indústria de la xocolata encara afavoreix l’esclavitud infantil en els seus proveïdors. Als camps l’esclavitud infantil encara és molt general, i la indústria no ha fet gaires passos per eradicar-la ni per desincentivar el tràfic d’infants que comporta.
Més del 40% del cacau del món prové de la Costa d’Ivori, a l’Àfrica Occidental, i l’ONU calcula que hi ha uns 15.000 nens que treballen a les plantacions de cacau de la regió.
15/03/2012: "El després de la crisi"
Emissió: 3 d'abril de 2012
Reunits en un seminari diferents pensadors internacionals, coordinats pel sociòleg Manuel Castells, parlen i discuteixen sobre com serà el futur, sobre quin món tindrem després de la crisi. Aquest document és un resum de les seves interessants i polèmiques idees.
Poc després del començament de la crisi financera del 2008, el sociòleg Manuel Castells es va envoltar d’un petit grup d’intel•lectuals internacionals de gran prestigi per analitzar a fons la crisi. Castells va anomenar el seu grup “The Aftermath Network”, “La xarxa de les conseqüències” fent referència al nou món que, segons ell, estava naixent de les cendres de la crisi.
De bon principi, els membres de la xarxa Aftermath van coincidir que aquesta crisi no era tan sols de naturalesa financera i econòmica, sinó que també era una crisi social i cultural que canviaria profundament la societat europea i la dels Estats Units. Durant tres estius consecutius, els pensadors d’Aftermath es van reunir per analitzar la crisi en totes les seves manifestacions i el resultat van ser unes visions noves i sorprenents.
Un treball dirigit per Bregtje van der Haak, produït per VPRO Blacklight. Holanda.
Reunits en un seminari diferents pensadors internacionals, coordinats pel sociòleg Manuel Castells, parlen i discuteixen sobre com serà el futur, sobre quin món tindrem després de la crisi. Aquest document és un resum de les seves interessants i polèmiques idees.
Poc després del començament de la crisi financera del 2008, el sociòleg Manuel Castells es va envoltar d’un petit grup d’intel•lectuals internacionals de gran prestigi per analitzar a fons la crisi. Castells va anomenar el seu grup “The Aftermath Network”, “La xarxa de les conseqüències” fent referència al nou món que, segons ell, estava naixent de les cendres de la crisi.
De bon principi, els membres de la xarxa Aftermath van coincidir que aquesta crisi no era tan sols de naturalesa financera i econòmica, sinó que també era una crisi social i cultural que canviaria profundament la societat europea i la dels Estats Units. Durant tres estius consecutius, els pensadors d’Aftermath es van reunir per analitzar la crisi en totes les seves manifestacions i el resultat van ser unes visions noves i sorprenents.
Un treball dirigit per Bregtje van der Haak, produït per VPRO Blacklight. Holanda.
15/03/2012: "La màfia més sanguinària d'Itàlia"
Emissió: 27 de març de 2012
Un reportatge que explora el món de la famosa “camorra” de Nàpols. Aconseguirà alliberar-se algun dia de la maledicció de la màfia, aquesta ciutat? Perquè la seva influència es continua expandint?
La “camorra”, la màfia napolitana, és la xarxa del crim organitzat més sanguinària d'Itàlia. Ha assassinat milers de persones i, malgrat els nombrosos cops que ha rebut al llarg de la seva història, avui és més forta que mai. Es dedica al tràfic de drogues, a l'extorsió, a l'administració d'empreses, a la política, a la gestió de residus tòxics i fins i tot al tractament de les escombraries de Nàpols. Té una gran influència en molts aspectes de la vida econòmica d'aquesta ciutat.
Un reportatge que explora el món de la famosa “camorra” de Nàpols. Aconseguirà alliberar-se algun dia de la maledicció de la màfia, aquesta ciutat? Perquè la seva influència es continua expandint?
La “camorra”, la màfia napolitana, és la xarxa del crim organitzat més sanguinària d'Itàlia. Ha assassinat milers de persones i, malgrat els nombrosos cops que ha rebut al llarg de la seva història, avui és més forta que mai. Es dedica al tràfic de drogues, a l'extorsió, a l'administració d'empreses, a la política, a la gestió de residus tòxics i fins i tot al tractament de les escombraries de Nàpols. Té una gran influència en molts aspectes de la vida econòmica d'aquesta ciutat.
09/03/2012: "Els convidats de Neró"
Dimarts, 20 de març de 2012
La història d’un periodista que vol donar a conèixer una realitat desconeguda. Els centenars de milers de suïcidis de pagesos a l’ Índia.
Palagummi Sainath és periodista i cap de la secció d’Afers Rurals del diari “The Hindu” i s’ha fixat l’objectiu de fer sortir a la llum la greu crisi agrària que està vivint l’Índia, una crisi que no solen tractar els mitjans de comunicació indis ni els internacionals. Durant els últims deu anys, 200.000 agricultors indis s’han suïcidat, molts bevent pesticida. La causa han estat les dificultats econòmiques provocades pels efectes que la globalització ha tingut en l’agricultura a l’Índia.
La història d’un periodista que vol donar a conèixer una realitat desconeguda. Els centenars de milers de suïcidis de pagesos a l’ Índia.
Palagummi Sainath és periodista i cap de la secció d’Afers Rurals del diari “The Hindu” i s’ha fixat l’objectiu de fer sortir a la llum la greu crisi agrària que està vivint l’Índia, una crisi que no solen tractar els mitjans de comunicació indis ni els internacionals. Durant els últims deu anys, 200.000 agricultors indis s’han suïcidat, molts bevent pesticida. La causa han estat les dificultats econòmiques provocades pels efectes que la globalització ha tingut en l’agricultura a l’Índia.
